Serra de Tramontana
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La serra de Tramontana[1] (en mallorquí Serra d'Tramuntana) és la principal serra de les Illes Balears, en Espanya. La serra està situada en el noroest de l'illa de Mallorca, d'ahí el seu nom, ya que la tramontana és el vent que aplega d'eixa direcció, encara que més concretament el seu component nort, la qual és vent de Tramontana segons la rosa dels vents locals (mediterràneus). El seu orige es remonta al replegue alpí de l'era secundària. En ella es troben els tres grans embassaments de Mallorca: el Cúber, el Gorg Blau i el militar per a us de la base del Puig Major, de menor tamany. Esta serra també dona nom a una de les comarques de Mallorca: la comarca de la Serra de Tramontana. En juny de 2011, el paisage cultural de la serra va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[2][3]
Orografia
[editar | editar còdic]
La seua principal altura és el Puig Major, en 1445 metros d'altura, que és la montanya més alta de Mallorca, aixina com de les Illes Balears. Li seguix el Puig de Masanella (1364 m s. n. m.). En les seues parts més altes trobem numerosos endemismes i falta de vegetació típica mediterrànea que es dona en atres parts de l'illa. Este massiç calcáreo posseïx abundants zones càrstiques en covas, alvencs (una de les més famoses és la "Cova de sa Campana" de -358 m[4]) i profunts canons, el més conegut i reconegut a nivell mundial per la seua alta dificultat és el de "Sa Fosca", que ix des de l'embassament del Gorg Blau en direcció al Torrent de Lluch, allí s'unixen formant el famós Torrent de Pareis, en parets verticals de fins a 300 m. En térmens geològics, es pot considerar la Serra de Tramontana com una extensió de la Cordillera Bètica.
Accidents geogràfics
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Mils de la serra de Tramontana.
La serra septentrional de Mallorca presenta 54 cims en més de mil metros, algunes de les quals són:
- Serra de Sò Torrella
- Serra de Alfabia
- Puig Major (1445 m s. n. m.)
- Penyal dones Migdia (1398 m s. n. m.)
- Puig de Massanella (1365 m s. n. m.)
- Puig d'en Galileu (1181 m s. n. m.)
- Puig Tomir (1103 m s. n. m.)
- L'Ofre (1093 m s. n. m.)
- Puig del Teix (1064 m s. n. m.)
- Pico de Galazón (1027 m s. n. m.)
Eixemples de montanyes de menor altura són:
- Sa Comuna (819 m s. n. m.)
- Sa Figuera
- Pujol d'en Banya (598 m s. n. m.)
- Puig dones Moro
.jpg){kind=link}
Ademés, la serra presenta atres accidents geogràfics rellevants, com:
- Torrent de Pareis
- Barranc de Biniaraix
- Torrent de Mortitx
- Torrent dones Lli
- Menge de n'Arbona
- Torrent del Filiat
Biodiversitat
[editar | editar còdic]La Serra de Tramontana alberga una impressionant diversitat de vida vegetal i animal, incloent 25 espècies botàniques endèmiques i 7 endemismes exclusivament mallorquins.
Les espècies vegetals notables de la Serra s'estenen des de la resistent carrasca balear fins a les delicades flors de la violeta de penyal. Atres components d'este mosaic botànic inclouen el romer, la genista, la siempreviva, el madroño, la garriga, el serbal, el pi carrasco, el teixixc, l'arce, el boj, la jara, la lavanda i el tomello.
La fauna terrestre és igualment diversa. Entre els vertebrats destaquen la marta, la comadreja, la gineta i l'erizo. Els amfibis i reptils, a pesar de ser menys numerosos, són representats per espècies tan singulars com el sapo partero balear i el sapo Ferreret.
El cel de la Serra de Tramontana està solcat per una varietat d'aus, des de la majestuosa àguila peixcadora i l'àguila calçada fins al falcó de Eleonora, el buitre negre, la lechuza i l'autillo. La regió també servix de llar per a colónies d'aus marines, com la gavina comuna i el cormorán.
Turisme Responsable
[editar | editar còdic]La Serra de Tramontana rep numerosos visitants anualment per la seua singular biodiversitat i atractius paisages. En resposta a esta afluència, s'ha desenrollat un enfocament de turisme responsable per a minimisar l'impacte ambiental i preservar la naturalea única de la regió.
Les finques i els hotels rurals de la zona colaboren en l'organisació d'activitats que promouen este tipo de turisme, com senderisme, ciclisme i observació d'aus, ademés de visites culturals en especial atenció al respecte per l'entorn natural i cultural.[5] l'educació ambiental és una constant en la visita a la Serra, subrallant l'importància de la conservació.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Topònim habitual en texts en castellà. Cfr. Institut Nacional d'Estadística: Resenya estadística de la província de Balears, 1962, Manuel de Terán, Bartolomé Barceló Pons, Lluís Solé i Sabarís: Geografia regional d'Espanya, Ariel 1982, ISBN 978-84-344-7436-9, Juan Vilá Valentí: Geografia d'Espanya, Dánae 1972, Joan Vilá Valentí: Espanya, Danae 1978, ISBN 978-84-7060-326-6, Alonso Fernández Alonso, Julián Alonso, Julián Alonso Fernández: Geografia turística, Ramón Areces 2004, ISBN 978-84-8004-637-4.
- ↑ La serra de Tramontana, Patrimoni Mundial
- ↑ L'Unesco nomena a la serra de la Tramontana Patrimoni de la Humanitat.
- ↑ Gota a Gota.(11)
- 42–53.ISSN 2340-1346.Consultat el 2022-10-12.
- ↑ «Serra D'Tramuntana: Patrimoni Mundial | Ca'n Beneït» (en és-es). Consultat el 2023-06-28.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra de Tramontana.
- Serra d'Tramuntana - Patrimoni Mundial UNESCO 2010, paisage cultural (en català) (en anglés)
- Serra d'Tramuntana - Facebook
- Plantilla:Twitter
- Serra de Tramontana. Suite informativa de Mallorca
- Serra d'Tramuntana. [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Tramontana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.