Cantó de Berna
.jpg)
El cantó de Berna (BE, en alemà Kanton Bern, en francés Canton de Berne, en italià Cantone Berna i en romanche Chantun Berna) és un dels 26 cantons suïssos i un dels tres cantons bilingües de Suïssa. La seua capital Berna és la també capital de la Confederació Suïssa.
Història
El cantó de Berna descendix de la «Respublica Bernensis». Esta vasta ciutat-estat al nort dels Alps havia segut creada per la ciutat de Berna, fundada en 1191 per Bertoldo V de Zähringen. La seua sobirania s'estenia des del llac Lemán fins a Argovia. Membre de la Confederació des de 1353, Berna accedix despuix de la Reforma protestant (1528) al ranc de potència europea. El cantó de Berna va ser el sext cantó que es va adherir a la jove República Helvètica.
El cantó de Berna consistix en territoris adquirits per la seua capital, principalment en els sigles XIV i XVI:
- Laupen (1324)
- Hash i Meiringen (1334)
- Thun i Burgdorf (1384)
- Unterseen i el Valle superior del Simme (1386)
- Frutigen (1400)
- Valle inferior del Simme (1439 - 1449)
- Interlaken, en Grindelwald, Lauterbrunnen i Brienz (1528)
- Saanen o Gessenay (1555)
- Köniz (1729)
- El Jura bernés i Biel/Bienne (1815, del Bisbat de Basilea).
Algunes regions prèviament conquistades varen deixar el cantó en l'any de 1798: Argovia (1415), Aigle i Grandson (1475), Vaud (1536) i el Pays d'En-Haut, inclós el Château d'Oex (1555). De 1798 a 1802 l'Oberland va formar un cantó separat de la República Helvètica, cridat Cantón de Thun, en Thun com a capital. En 1979 una part del Jura es va separar del Cantón de Berna per a formar un cantó independent, el cantó de Jura. En 1994, el districte de Laufen es va separar també del cantó de Berna per a passar al cantó de Basilea-Campiña.
Geografia
El cantó de Berna se situa en l'oest de Suïssa en la regió coneguda com Mittelland o replanell suís, en el Röstigraben, la frontera entre la part francòfona i germanohablante del país. S'estén des dels Alps berneses fins al Jura travessant la replanell suís. La seua frontera llimita en atres 11 cantones. Al nort en el cantó de Jura i el de Neuchatel, a l'oest en els cantons de Vaud i Friburgo, al suroest en el Valais, al noreste en Soleura i Argovia, a l'est en Lucerna i Obwalden i Nidwalden i al surest en Uri.
El cantó és un dels més diversos geogràficament de Suïssa. Està compost per vàries regions, de noroest a surest:
- Jura bernés: principal zona francòfona del cantó, regió montanyosa assentada en la cordillera del Jura i composta pels territoris obtinguts en 1815 en el Congrés de Viena.
- Seeland: regió bilingüe del cantó, situada en el replanell. Forma part de la regió llacustre dels Tres Lagos.
- Mittelland: formada principalment per la planicie i alguns relleus. Principal zona agrícola del cantó i la de major densitat poblacional.
- Emmental-Alta Argovia: regió prealpina d'a on procedix el famós formage Emmental.
- Oberland bernés: Regió montanyosa formada pels Alps berneses i llac, vestigis de l'última glaciació, en la que es troba Jungfrau-Aletsch-Bietschhorn, declarat patrimoni natural de la humanitat per l'Unesco.
La superfície del cantó és de 5.959 km², lo que ho convertix en el segon major cantó per superfície. L'us del sol és de: 31% de boscs, 43,3% de superfície cultivable, 6,4% de superfície residencial i de transport i 19,6% de superfície improductiva constituïda per la part montanyosa del cantó. El punt de major altitut del cantó és el Finsteraarhorn en 4.274 m s. n. m.; atres punts importants són: Aletschhorn (4.195 m) i Jungfrau (4.148 m). El punt més baix es troba en el riu Aar a l'altura de Wynau (401,5 m).
El riu Aar constituïx el principal afluent de tot el cantó, puix ho travessa casi en la seua totalitat; atres rius importants són el Simme, l'Emme, el Sense, el Saane i la Suze. Ademés el cantó té tres llac de relativa importància: el llac de Bienne en la regió del Seeland, i els llac de Thun i Brienz en la regió del Oberland bernés. El cantó compartix ademés una chicoteta porció del llac de Neuchâtel.
Demografia
Berna és el segon cantó més poblat de Suïssa, despuix de Zuric, en 969 299 habitants. En 2007, el 12,5% de la població era d'orige estranger (119.930 habitants), percentage inferior a la mijana suïssa (20% aproximadament).
El cantó de Berna és un dels tres cantons bilingües de Suïssa junt en Friburgo i el Valais. Açò significa que les dos llengües, alemà i francés, tenen un estatus oficial, per lo que són considerades iguals davant el govern i l'administració. No obstant, l'alemà és la llengua oficial única en 8 dels 10 districtes administratius, mentres que el francés ho és en 1, l'últim sent l'únic districte administratiu bilingüe en el que les dos llengües són també oficials. Açò últim demostra que el cantó és majoritàriament germanohablante (84% de parlants d'alemà bernés), mentres que el francés representa el 7,6%.
Religió
La majoria de la població de Berna és protestant (77 %, segons el cens de 2018) i la major part pertanyen a l'Iglésia Reformada Suïssa, la qual és reconeguda com a iglésia estatal (Landeskirche), de modo que esta és autònoma i governada de manera democràtica. El cantó és també sèu d'un gran número de chicotetes iglésies de vocació evangèlica que no estan afiliades en l'iglésia de l'Estat. Molts dels grups evangèlics provenen de la regió de l'Emmental o del Oberland, a on tenen una llarga tradició. Alguns dels grups religiosos presents en Estats Units, com els amish i els menonitas, varen ser fundats o cofundados per migrants berneses en els EE. UU.
El cantó té una important comunitat catòlica que representa el 16% de la població, la qual està inclosa en la diòcesis de Basilea. També existix unix chicoteta comunitat judeua reconeguda per la llei. Com en atres parts de Suïssa, hi ha atres comunitats religioses, introduïdes majoritàriament per migrants, tals com sijs, mormones i musulmans. cal recordar que la ciutat de Langenthal, situada en la regió d'Alta Argovia, va ser una de les causants de la controvèrsia sobre minarets en Suïssa.
Economia
El turisme és la major font d'ingressos del Oberland bernés. Atres sectors importants són l'agricultura (especialment la ganaderia vacuna), la producció de formage i la generació d'energia hidroelèctrica. El formage emmental, conegut en tot lo món, és originari del cantó. La zona al voltant del llac de Bienne és productora vitícola, mentres que la ciutat de Biel/Bienne i la regió del Jura bernés es dediquen a l'indústria mecànica, de precisió i sobretot rellongeera.
El cantó és sèu d'importants empreses com l'Ascom, els Ferrocarrils Federals Suïssos, Galenica, Longines, Grup Rehau, Swisscom, Swatch, Toblerone (actualment propietat de Kraft Foods), el Servici de correus de Suïssa, entre unes atres.
.jpg)
Govern
Berna conta en un parlament unicameral cridat Gran Consell de Berna (en alemà: Grosser Rat, en francés: Grand Conseil), el qual està format per 160 diputats elegits segons el sistema proporcional, per un periodo de quatre anys. El Jura bernés té 12 diputats, mentres que la minoria francòfona del districte administratiu de Biel/Bienne té 3 diputats.
L'orgue eixecutiu està format pel Consell Eixecutiu de Berna (en alemà: Regierungsrat, en francés: Conseil-Exécutif). Es tracta d'un orgue colegial format per 7 membres elegits popularment per un periodo de 4 anys. La constitució cantonal reserva un lloc a la minoria francòfona.
Eleccions cantonals de Berna de 2022 | |||||||
| Partit | % | Escans | +/- | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Unió Democràtica de Centre (SVP/UDC) | 25,83 | Erro al crear miniatura: 2 | |||||
| Partit Socialiste Suís (SP/PS) | 18,89 | Erro al crear miniatura: 6 | |||||
| Els Verts (Grüne/Els Verts) | 12,65 | Erro al crear miniatura: 5 | |||||
| Partit Lliberal Radical Suís (FDP/PLR) | 11,26 | Erro al crear miniatura: 2 | |||||
| Partit Vert Lliberal (GLP/PVL) | 9,81 | Erro al crear miniatura: 5 | |||||
| El Centre (Die Mitte/Li Centre) | 7,35 | Erro al crear miniatura: 1 | |||||
| Partit Popular Evangèlic (EVP/PES) | 5,57 | Erro al crear miniatura: 1 | |||||
| Unió Democràtica Federal (EDU/UDF) | 4,15 | Erro al crear miniatura: 1 | |||||
| Partit Socialiste Autònom del Sur de Jura (PSA-SJ) | 4,15 | = | |||||
| Alternativa Esquerra (AL/La Gauche) | 0,63 | = | |||||
| Independent | 0,55 | ||||||
Subdivisions
Antigament, el cantó de Berna es trobava dividit en 26 districtes que corresponien en la seua majoria als territoris de les bailías històriques dominades per la ciutat-estat de Berna. A partir de l'1 de giner de 2010 va entrar en vigor la nova organisació territorial del cantó de Berna que va modificar els antics 26 districtes, transformant-los en tan sol 10 districtes administratius.
| Districte administratiu | Regió administrativa |
|---|---|
| Jura bernés | Jura bernés |
| Berna-Mittelland | Berna-Mittelland |
| Emmental | Emmental-Alta Argovia |
| Alta Argovia | |
| Frutigen-Niedersimmental | Oberland |
| Interlaken-Oberhasli | |
| Obersimmental-Saanen | |
| Thun | |
| Biel/Bienne | Seeland |
| Seeland |
Repartiments anteriors
-
Districtes del cantó de Berna fins al 31 de decembre de 1978 -
Districtes del cantó de Berna fins al 31 de decembre de 1993 -
Districtes del cantó de Berna fins al 31 de decembre de 2009 -
Regions i districtes administratius del cantó de Berna fins al 31 de decembre de 2025
Comunas
- Artícul principal → Anex:Comunas de Berna.
El cantó de Berna conta en catorze ciutats de més de 10 000 habitants: (31 de decembre de 2008)
|
|
Vore també
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cantó de Berna.- Pàgina oficial del cantó de Berna (en alemà i francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantón de Berna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.