Finsteraarhorn

El Finsteraarhorn, de 4.260 m s. n. m., és una cim dels Alps berneses, ubicada prop de la frontera dels cantons suïssos del Valais i Berna. És el cim més alt dels Alps berneses i tercera en prominència dels Alps despuix del Mont Blanc i el Grossglockner. És la montanya més alta del cantó de Berna. També és el cim més alt dels Alps que queda fòra de la cadena principal dels Alps. El Finsteraarhorn és el nové en altura dels cuatromiles dels Alps. Des de 2001 tot el massiç i els glaciars que ho rodegen formen part del lloc patrimoni de l'Humanitat Jungfrau-Aletsch.

Finsteraarhorn

Geografia

A pesar de ser la montanya més alta dels Alps berneses, el cim del Finsteraarhorn és menys freqüentada que els propencs Jungfrau i Eiger. Açò es deu a la seua ubicació en una de les zones més remotes dels Alps, completament rodejada per valls glaciars deshabitats.

El Schreckhorn i el Finsteraarhorn (dreta), en el Glaciar Grindelwald inferior entre ells.

A l'oest queda el glaciar Fiescher, el tercer en tamany dels Alps i a l'est es troba el gran glaciar de Aar. El més chicotet glaciar Grindelwald inferior se situa al nort del massiç. El Finsteraarhorn està rodejat pels cims del Schreckhorn i el Lauteraarhorn al nort, el Gross Fiescherhorn, Grünhorn i Gross Wannenhorn a l'oest i l'Oberaarhorn a l'est.

Panoràmica dels Alps berneses en el Finsteraarhorn.

El cim es troba en el llímit entre el cantó del Valais i el de Berna, que és també la divisòria d'aigües entre els rius Ródano (mar Mediterrànea) i Rin (mar del Nort). El Finsteraarhorn és el punt culminant de la conca hidrològica del Rin.

Segons la classificació SOIUSA, el Finsteraarhorn dona el seu nom a un subgrup (Grup del Finsteraarhorn) en el còdic I/B-12.II-A.2.b. Forma part del gran sector dels Alps del noroest, secció dels Alps berneses, subsecció Alps berneses iss, supergrupo Grup del Finsteraarhorn-Oberaarhorn-Galmihorn i Grup del Finsteraarhorn-Oberaarhorn.

Geologia

Geològicament la montanya pertany al Massiç del Aar, un massiç geològicament cristalí que s'alça en els Alps berneses orientals i els Alps uraneses. El massiç pertany a la zona helvètica i està format per roques del continent europeu, principalment granits i gneissos. El cim en sí està formada per anfibolites.

l'alçament del massiç va ocórrer fa 6 millons d'anys. La deformació inelástica de les roques va dur a moltes fractures i la formació de cristals hidrotermals per la deposició de l'aigua saturada que fluïa per dins.