Ródano

Ródano

El Ródano (en francés: Rhône; ; en francoprovenzal, Rôno; en alemà dialectal, Rotten) és un dels grans rius d'Europa Central, el més important de la vertent mediterrànea, que discorre per Suïssa i França. En una llongitut de 812 km —290 km en Suïssa i 522 km en França—, és el segon riu europeu de l'alvertent mediterràneu, el tercer de França i el quadragèsim d'Europa. La seua conca hidrogràfica comprén uns 97 800 km², en la seua majoria en territori francés. El Ródano naix a 2209  m d'altitut en el glaciar del Ródano, en els Alps Lepontinos suïssos, en l'extrem oriental del Valais. En el seu curs alt recorre una vall glaciar delimitat pels Alps berneses, al nort, i els Alps peninos, al sur, fins a desembocar en el llac Lemán. Despuix de travessar ellac entra en França, a on comença el seu curs mig, que alvança en direcció oest per les estribaciones dels Alps fins a Lió, la ciutat més poblada del seu recorregut, a on rep al Saona, el seu principal afluent. Des d'allí fluïx cap al sur, entre els Alps i el Massiç Central. A l'altura d'Arlés, el riu es bifurca en dos braços principals: el Gran Ródano, a l'est, i el chicotet Ródano, a l'oest, entre els quals es forma la delta de la Camarga, abans de desembocar en la mar Mediterrànea, en el golf de León (en francés: Golfe du Lion). En Suïssa, el riu fluïx per tres cantons i en França, irriga 3 regions i 21 departaments. En el seu curs es troben moltes ciutats: en Suïssa, Serre (16 332 hab.), Sion (32 797 hab.), Martigny (17 215 hab.) i Ginebra (191 557 hab.); i en França, Lió (496 343 hab.), Vienne (29 077 hab.), Valence (62 481 hab.), Aviñón (89 380 hab.), Tarascón (13 540 hab.), Beaucaire (15 860 hab.), Arlés (52 439 hab.) i Port-Saint-Louis-du-Rhône (8579 hab.), l'última en la seua desembocadura. Algunes d'estes ciutats franceses —Vienne, Valence, Arlés i Beaucaire— són viles d'Art i Història en important patrimoni històric-artístic. És un riu molt caudaloso degut a que rep les aigües dels Alps, pel seu marge esquerra, i les del Massiç Central francés i dels Vosges, a través del Saona, per la dreta. El seu cabal mig anual, medit en Beaucaire, és de 1700 m³/s, que va alcançar el màxim el 4 de decembre de 2003 en 11 500 m³/s —es considera una riuada quan supera els 5000 m³/s— dels que s'extrauen per a consum humà un total anual de 2200 hm³. Les inundacions més fortes han segut les de 1840, 1856 i 2003 en 13 000 m³/s. El Ródano és el ric més caudaloso de França i el segon dels rius que desemboquen en el Mediterràneu, despuix del Nilo (sense considerar els que desaguan en la mar Negra, com el Danubio i el Don). El riu en el seu curs francés ha segut totalment acondicionat, tant per a la producció d'energia elèctrica com per a evitar inundacions en époques de riuades, lo que ha permés una navegació segura en gran part del seu curs, en importants ports fluvials —Lió, Valence i Aviñón— i inclús un servici de travessies des d'Arlés fins a la ciutat de Lió. La navegació es completa en una nutrida ret de canals que enllacen en les conques del Rin (canal del Ródano al Rin), Sena, Loira i Garona. La vall del Ródano produïx un quarto de l'electricitat francesa —a lo llarc del riu es troben 7 centrals nuclears— i el propi Ródano produïx el 20 % de tota l'energia hidroelèctrica del país. Els seus principals afluents apleguen tots en el tram francés: per la ribera dreta (oest), procedents del Massiç Central i les montanyes Cévennes, Ain (190 km), Saona (480 km), Eyrieux (81 km), Ardecha (120 km), Cèze (128 km) i Gardon (127,3 km); i per l'esquerra, aplegant dels Alps, riu Arve (102 km), Isère (290 km), Drôme (110 km), Ouvèze (123 km) i Durance (323,8 km). A voltes el Ródano s'identifica en l'Eridanus, un deu del riu de la mitologia grega, fill d'Oceà i Tetis.

Etimologia

L'orige i el significat del nom d'este riu són objecte de debat. Segons l'hipòtesis cèltica, Rhodanus o Rodanus vindria de Rhôdan, que significa «girar vivament»; pero la forma del nom sembla més grega que cèltica, i Plinio el Vell en el seu Història Natural estima que el Ródano du el seu nom per Rhoda o Rhodanusia, una antiga colónia de Rodas anteriorment construïda en una de les seues boques, prop d'Aigues-Mortes. En la seua part meridional el riu es diu lou Rose en occità.

Història

Artícul principal → Ruta de l'estany (Galia).

El Ródano és l'únic riu que conecta el Mediterràneu en l'Europa del Nort, i ya es troben rastres d'ocupació en la vall i les seues riberes des de la prehistòria. En l'Antiguetat, s'intercanviaven per la seua vall estany, coure o pells des del nort a canvi de productes d'Orient i del Mediterràneu (marfil, espècies, teles, etc.). Va constituir ya des dels rodenses i fenicios un eix principal de circulació de persones i mercaderies i com a tal, va ajudar a transmetre les influències culturals gregues fins a les cultures occidentals d'Hallstatt i la posterior de La Tène. Moltes tribus celtes varen viure prop del Ródano, com sedunos, sécuanos, segobriges, allobroges, segusiavos, helvecios, voconcios i Volcas arecómicos.

Element estructurante en l'organisació dels territoris, el Ródano també va dur als hòmens a treballar dur per a domar-ho i especialment per a travessar-ho. El Ródano es va consolidar com a via de comunicació important en els temps dels grecs i romans. Va ser la principal ruta comercial des del Mediterràneu fins al centre-este de la Galia. i en els romans, es va convertir també en una via de desenroll comercial, recorrent la vall en sentits oposts vi, vaixelles i sal, d'una part, i armes i teles de l'atra. La presència del riu va permetre el desenroll de ciutats com Arlés, Aviñón o Vienne, que es varen aprofitar de les seues ventages geogràfiques per a creuar-ho en els encreuaments dels grans eixos de comunicació terrestres i marítims. Els franquejos del riu també varen contribuir significativament a la pròpia història de les ciutats i territoris.

Aníbal travessant el Ródano.

En agost de 218 a. C., Aníbal va travessar el Ródano en el seu eixèrcit de 38 000 infants, 8000 de cavalleria i 37 elefants de guerra en l'objectiu de creuar els Alps. L'hipòtesis més provable és que el seu eixèrcit haja travessat a l'altura de Caderousse a on se situaven les Insulae Furianae segons l'alçament B pel Catastre d'Orange. L'eixèrcit romà, al mando d'Escipión, que estava prop en la vora esquerra del riu, va intentar interceptar-els, pero no va conseguir alcançar-els, i durant 4 dies varen seguir el riu a gran velocitat fins a la desembocadura i varen retornar ràpidament a Itàlia per a poder enfrontar-se a l'enemic en el seu territori. La navegació sempre va ser difícil, ya que el riu tenia zones de fortes corrents, aigües poc profundes, ocasionava inundacions en primavera i principis d'estiu, quan el gèl es derretía, i sequies en l'estiu tardà. Fins al XIX, els passagers viajaven en coches d'eau (coches d'aigua) arrastrats per hòmens o cavalls, o navegaven a vela. Molts viajaven en una creu pintada coberta en símbols religiosos com a protecció contra els perills del viage.

Per al comerç pel riu superior s'usaven les barques del Ródano (barques du Rhône), barcaces de vela, de 30 per 3,5 m, en una capacitat de càrrega de 75 tonellades. Es varen amprar tirs de fins a 50 a 80 cavalls per a remolcar combois de cinc a sèt embarcacions aigües dalt. Les mercaderies es transbordaven en Arlés a barcaces de vela, d'uns 23 m, cridades allèges d'Arles per a recórrer el tram final cap al Mediterràneu. El primer barco de vapor experimental va ser construït en Lió per Jouffroy d'Abbans en 1783. Els servicis regulars no es varen iniciar fins a 1829 i varen continuar fins a 1952. Els bucs de vapor de passagers de 80−100 m de llarc remontaven el riu fins a 20 km/h i podien fer el recorregut descendent des de Lió a Arlés en un dia. Les càrregues eren arrastrades en bateau-anguilles, barcos de 157 per 6,35 m en rodes de paleta en mig del barco, i bateaux crabes, que disponien d'una enorme 'garra', una roda dentada de 6,5 m per a impulsar-se pellit del riu en les aigües poc profundes com a complement a les rodes de paleta. En el XX, es varen introduir en el riu potents remolcadors propulsados per motors diésel que duyen fins a 1500 tonellades. En 1933, es va establir la Compagnie Nationale du Rhône (CNR) per a domar al riu. Es varen fer alguns alvanços en la aprofundiment del canal de navegació i en la construcció de murs laterals, pero la Segona Guerra Mundial va supondre un paró en els treballs. En 1942, despuix del colapse de la França de Vichy, les forces militars italianes varen ocupar el surest de França fins a la vora oriental del Ródano, com a part de l'agenda expansionista del règim fasciste italià. En 1948, el govern va iniciar la construcció d'una série d'esclusa, barreres i canals per a endreçar el curs i millorar la navegació i generar electricitat, disponent esclusa capaces d'elevar barcos de fins a 23 m.

Hidrografia

Conca hidrogràfica

Les grans conques de França.

El curs alt del Ródano, una vall alpí suís que aboca en el llac de Ginebra.

Artícul principal → fr:Bassin du Rhône.

La conca del Ródano es troba en dos països: Suïssa i França. En 97 800 km², aproximadament el 17 % de la superfície de la França metropolitana, o més de dos voltes el tamany de Suïssa. Esta conca és contigua a atres conques en Europa, casi totes atlàntiques: a l'oest llimita en la conca del Garona i la conca deloira, i la divisòria d'aigües corre principalment pel Massiç Central. El punt d'intersecció triple entre les tres àrees (Ródano, Loira i Garona) es troba en el departament de Losera, en el col de la Pierre Plantée, en ellímit entre les comunes de Laubert i de Montbel. En eixe punt es va erigir en 2001 un monument i en Meilly-sur-Rouvres (Borgoña), un atre monument simbolisa l'unió d'atres tres conques (Ródano, Sena i Loira). En Borgoña, la conca del Ródano llimita al noroest en la conca del Sena i breument en l'estreta conca del Mosa, en una curta divisòria en el departament de Vosges. Després el Ródano compartix en el Rín una llarga i sinuosa divisòria que travessa el massiç dels Vosges, la trinchera de Belfort —una brecha d'un esgambi de 20 km, tan baixa que permet el pas a 345 m del canal del Ródano al Rin, que unix abdós conques—, el massiç del Jura, la replanell suís i els Alps. En el Witenwasserenstock (un pico de 3082 m, en els Alps Lepontinos), es troben les conques del Ródano, del Rin i del Po. La llínea divisòria en la conca del Po seguix després la frontera suís-italiana i després la franc-italiana a través dels Alps, en l'excepció de la regió Gondo (conca del Po) i de la vall del Eau Noire, situat en França, pero les aigües del qual aboquen en el Valais suís. En França, també colindar en atres conques costeres més chicotetes: la del Var, en el seu marge esquerra, i la del Erau, en la dreta. En Suïssa, la conca del Ródano no és contigua, ya que es compon de dos àrees separades una de l'atra. El curs principal del Ródano i els seus afluents directes fluïxen cap al sur abans d'unir-se al llac de Ginebra, no obstant, una part de la conca del Doubs rega el noroest de Suïssa. El Doubs s'unix en Borgoña al riu Saona, que a la seua volta s'unix al Ródano en Lió. Aixina, les aigües de la conca del Ródano es reunixen aigües avall, prou llunt de l'eixida del territori suís. De la mateixa manera, l'Arve, el curs del qual i conca es troben sobretot en França, s'unix al Ródano en el cantón de Ginebra.

Curs alt

El glaciar del Ródano sobre Oberwald, Suïssa, la font del riu.

En segon pla, el glaciar del Ródano, en primer el Ródano corrent en paral al ferrocarril en Gletsch.

El Ródano naix de l'aigua de desgel del glaciar del Ródano en l'extrem oriental del cantón de Valais, en Suïssa, a on es diu Rotten, nom que conserva fins a Serre, a on creua la Röstigraben (la frontera llingüística franc-germana). El glaciar del Ródano es troba en el creuament de dos massiços importants dels Alps: els Alps uraneses i els Alps del Valais i al seu entorn s'eleven alguns picos de més de 3000 m: el Dammastock (3630 m), el Galenstock (3586 m) o el Tieralistock (3383 m). En 2007, la llengua del glaciar terminava a una altitut de 2250 m, no llunt de la carretera d'accés al port de Furka. A partir d'ahí, el Ródano fluïx en direcció suroest passant en seguida per la chicoteta localitat de montanya de Gletsch (a 1757 m) i entrar despuix en el vall de Conches. La vall del Ródano és una vall totalment humanisada que serà usat com a via de comunicació rodada des d'ací fins allac Leman, primer per la carretera cantonal 19 i, a partir de la localitat de Brig, per la ruta europea I-62, canviant de ribera abdós carreteres moltes voltes.

El colze del Ródano, en Martigny, a on la vall que mantenia una direcció suroest vira bruscament cap al nort.

La vall corre primer cap a l'oest uns 30 km fins a Leuk, i després cap al suroest uns 50 km fins a Martigny. És una vall interior dels Alps, paral a la cresta dels d'Alps berneses, al nort, i dels Alps del Valais, al sur. D'estos dos massiços fluïxen molts torrents i rieres de montanya que acaben alimentant el Ródano, encara un torrent, i que en el seu primer tram rep per la marge esquerra chicotets rius i rieres com l'Agene (10 km), Milibach i Minna i, per la dreta, Minstigerbach i Wysswasser (8 km). En esta vall el Ródano passa per la capital, Münster-Geschinen (481 hab. en 2013), i després per un rosari de chicotetes localitats de montanya, Fiesch (935 hab.), Lax (287 hab.), Grengiols (464 hab.), Mörel-Filet (703 hab.), Bitsch (856 hab.), Naters (9496 hab.) i Brig (12 823 hab.), una chicoteta vila històrica localisada a uns 35 km del naiximent emplaçada en l'intersecció de la ruta del Simplon i dels passos del Grimsel i de Furka, que conta en una important estació ferroviària fronteriça en el portal nort del túnel de Simplon, que unix a Suïssa en Itàlia. Poc abans d'aplegar a Brig, rep les aigües del curt Massa (6 km) que li aplega des del glaciar Aletsch (el glaciar més gran d'Europa). La vall que aborda el riu des d'ací ya du el seu nom, vall del Ródano, una vall glaciar en el que el riu ya és un gran riu de montanya. Entre Brig i Martigny el Ródano arreplega aigua en la seua majoria de les valls dels Alps Peninos que s'encaminen al sur, els rius del qual s'originen en els grans glaciars dels massiços de Mont Rosa, Dom i Grand Combin. El Ródano continua vall avall passant per Visp (7377 hab.), Raron (1900 hab.), Steg (1558 hab.), Turtmann (1010 hab., que conta en un chicotet aeròdrom), Agarn (804 hab.), Leuk (3724 hab.), Varen (625 hab.), Serre (16 332 hab.), Saint-Léonard (2213 hab.), i alcança la capital del cantón del Valais, Sion (32 797 hab.), una vila d'orige migeval especialment ben conservada que va tindre tres castells i una basílica. Seguix a continuació passant front a les localitats d'Ardon (2964 hab.), Saillon (2363 hab.), Fully (8181 hab.) i aplega a Martigny (17 215 hab.), en un colze del riu en el creuament dels eixos vials del Gran Sant Bernardo i el Simplon. Martigny és una chicoteta vila de gran importància històrica que conta en algunes ruïnes romanes en bon estat de conservació i alberga una galeria important, la Fundació Pierre Gianadda, d'influència internacional.

La vall del Ródano en el Chablais i la desembocadura del riu en ellac Leman.

En Martigny, a on rep pel seu marge esquerra les aigües del Dranse (14,3 km), el Ródano descriu una brusca curva i vira cap al nort remontant cap allac de Ginebra. Seguix per Dorénaz (834 hab.), Evionnaz (1202 hab.), Collonges (674 hab.) i passa per Saint-Maurice (4516 hab.), localisat en una tancament glacial que ha donat durant molt temps a esta part de la vall del Ródano la seua importància estratègica pel control dels passos alpins. Ací està l'Abadia territorial de Sant Maurici, fundada en 515, que és la més antiga de les abadies d'Europa occidental que han mantingut una activitat ininterrompuda fins al XXI. Marca després el riu la frontera entre els cantones de Valais (marge esquerra) i de Vaud (marge dreta), separant el Chablais valesano i el Chablais vaudois, passant per Bex (6785 hab.) i Aigle (8181 hab.) per a acabar desembocant en el llac de Ginebra, en la part oriental dellac, prop de Li Bouveret (1500 hab.). En este curs alt el Ródano travessa, o és llímit, del Parc natural de la vall Binntal (Landschaftspark Binntal) i del parc natural Pfyn-Fingixes (Naturpark Pfyn-Fingixes).

Llac de Ginebra

Artícul principal → Llac de Ginebra.

Ellac Léman o llac de Ginebra, localisat a una altitut de solament 372 m, és el principallac de l'Europa central, en una llongitut d'uns 70 km, en 14 km d'esgambi i una superfície de 582,4 km² (25.º d'Europa). És un llac prou profunt, en una profunditat màxima de 309,7 m (mija de 154,4 m). Durant una part de la seua extensió, ellac de Ginebra marca la frontera entre França i Suïssa. En el seu marge esquerra, ellac rep el Morge. Este riu forma la frontera entre Suïssa (Valais) i França (Alta Savoya) i desagua en ellac en Saint-Gingolph, un poble situat a abdós costats de la frontera. També, en la marge esquerra, rep les aigües del Dranse entre Thonon-els-Bains i Évian-els-Bains. En el seu marge dreta ellac rep al Venoge i al Morges. Els térmens d'Haut-Lac (regió de la Riviera vaudoise i Chablais suís), Grand-Lac (Lausanne, Evian) i Petit-Lac (entre Yvoire i Ginebra) són usats, encara que ellac és una única entitat.

Vista de Ginebra, emplaçada a on el Ródano evacua ellac homònim.

Curs mig

El coll de l'Écluse, en el viaducte de Longeray (1879) que creua el Ródano.

Vista del llac Bourget des del Grand Colombier: el canal de Savières (no visible) pren la seua font en ellac Bourget (últim pla), voreja el mont Landard (dreta) abans de desaguar en el Ródano (primer pla) just despuix de Chanaz (a la dreta fòra de la foto).

L'emissari dellac de Ginebra està situat en l'oest dellac, en Ginebra, en el que el nivell dellac es manté per l'assut de Seujet (el promig de descàrrega dellac és de 251 m³/s). En la mateixa ciutat, el Ródano rep les aigües del riu Arve (102 km), que aplega des del surest procedent del massiç del Mont-Blanc. Despuix d'un curs de 290 km el Ródano abandona Suïssa i entra en França en les estribaciones meridionals del massiç del Jura, pel coll de l'Écluse. El riu en França va a ser en molts dels seus trams usat com a llímit departamental, començant ya des del seu ingrés en territori francés a delimitar el departament d'Ain (nort) i el d'Alta Savoya (sur). Despuix de deixar arrere el fort de l'Ecluse, que controlava militarment l'accés al coll, passa el riu per Bellegarde-sur-Valserine (11 630 hab. en 2012), una chicoteta localitat emplaçada en la confluència en el Valserine, un curt riu (47,6 km) que aplega des del nort per la marge dreta. Seguix el Ródano el seu alvanç passant front a Saint-Germain-sur-Rhône (424 hab.) i despuix de rebre per l'esquerra al riu Els Usses (46,1 km), aplega a les dos Seyssel —dos chicotetes localitats separades per un pont, l'ainesa (950 hab. i l'altosaboyana 2295 hab.)—, rebent després, també per l'esquerra, al riu Fier (71,9 km), en la confluència del qual està el velòdrom de Motz-Seyssel. Deixa arrere el riu les chicotetes localitats d'Anglefort (769 hab.) i Culoz (2940 hab.), en un tram en que hi ha una gran illa de més de 8 km i passa despuix front a Lavours (152 hab.) i Chanaz (505 hab.). Ací el Ródano es dividix en dos braços, deixant en mig una atra àmplia illa fluvial de més de 10 km de llongitut. En l'inici d'un dels braços, l'oriental, està la boca del canal de Savières —un canal de 4,5 km que conecta en el propenc llac Bourget—, i després seguix per Yenne (2969 hab.); i en l'atre braç, l'occidental, el riu passa per Cressin-Rochefort (375 hab.), Belley (8870 hab.) i Brens (1215 hab.), a on tornen a reunir-se els dos braços despuix d'un recorregut separat de casi 15 km. Les riberes del Ródano en este tram estan protegides com Reserva natural nacional de les marismas de Lavours (Réserve naturelle nationale du marais de Lavours), un àrea de 473 hectàrees declarada en 1984. Continua el Ródano passant per la chicoteta localitat de Murs-et-Gélignieux (248 hab.), a on es va finalisar en 1981 la construcció de l'assut de Champagneux que ha creat un ampli pla d'aigua de 25 ha. Eixe embassament s'ha acondicionat per a la pràctica recreoturistica, en especial en un port fluvial en pontones per a l'amarre d'embarcacions, restaurants i un campament i ha creat un canal de derivació d'uns 8 km, el canal de Brégnier-Cordon, per a evitar les riuades i alimentar la central hidroelèctrica de Brégnier-Cordon (1985), localisada als peus de la chicoteta localitat homònima de Brégnier-Cordon (889 hab.). Entre el canal de derivació i el riu, que recorre uns 12,5 km abans de tornar a reunir-se, s'ha format una atra àmplia illa fluvial en la que està el mont de Cordon, que té més de 400 m d'altitut. En este tram, en el curs vell, el Ródano rep per la mà esquerra al riu Guiers (50 km) i després el seu curs passa a ser ellímit departamental entre Ain (nort) i Isère (sur). El Ródano es torna momentàneament cap al noroest, i despuix de deixar arrere un grup de tres illes fluvials naturals —les illes de Gran Brotteau, dones Chevres i de la Sauge— alcança al poc la central nuclear de Creys-Malville, una central que va entrar en funcionament en 1986 en una potència nominal instalada de 1240 MW. Pansa després el riu davant de les chicotetes localitats de Briord (919 hab.), Montalieu-Vercieu (3227 hab.), Sault-Brenaz (1029 hab.), Saint-Sorlin-en-Bugey (1068 hab.) i Lagnieu (6789 hab.), a on el riu es torna cap a l'oest. Continua per Saint-Vulbas (1011 hab.) i alcança la central nuclear del Bugey —que va entrar en funcionament en 1972 en una potència nominal de 3724 MW—, 30 km més avall de l'anterior central de Creys-Malville. Seguix el seu alvanç el Ródano cap a l'oest, deixant arrere les localitats de Loyettes (3004 hab.) —a on rep per l'esquerra al Bourbre (72,2 km)— i Anthon (1017 hab.), a on li aborda per la dreta, aplegant del nort, el primer dels afluents d'importància, el riu Ain (190 km). Deixa arrere l'illa de Méant i aplega despuix a Villette-d'Anthon (4524 hab.), a on en un dels meandres abandonats es troba el Gòlf Club de Lió. Just ací, ya en l'àrea metropolitana de Lió, el Ródano es diversifica: pel nort, el curs original, el Vieux Rhôn; i pel sur, el canal de Jonage, un canal de diversificació de 18,85 km km que va entrar en servici en 1897 creat per un assut construït en Villeurbanne que va garantisar la navegació aigües dalt i que alimenta la central hidroelèctrica de Cusset —en servici en 1899, en una caiguda de sol 12 m i 63 MW—. El curs vell passa ser breument ellímit departamental entre Ain (nort) i Ródano (sur), departament al que dona nom el riu i a on ingressa en seguida el riu. El canal de Jonage passa per Jons (1354 hab.), Jonage (5807 hab.) i Meyzieu (31 493 hab.). Després s'eixampla en l'embassament del Grand-Large i continua per Décines-Charpieu (25 912 hab.), Vaulx-en-Velin (43 394 hab.) i Villeurbanne (146 282 hab.). I en el tronc del Vieux Rhône es troben Thil (1030 hab.), Miribel (9128 hab.), Neyron (2506 hab.), Rillieux-la-Pape (30 140 hab.) i Caluire-et-Cuire (42 038 hab.), a on novament confluïxen abdós ramals, ya en la metròpoli de Lió. Entre abdós ramals estan les illes de Miribel-Jonage (28,49 km²) i de la Pape (2,96 km²). Aplega en seguida a Lió (496 343 hab.), la ciutat més gran a lo llarc del seu curs, a on rep el Saona, el seu afluent més llarc. El Saona du 400 m³/s i el propi Ródano 600 m³/s. El sistema més llarc de la conca del Ródano tampoc és el riu del mateix nom, sino el Doubs, que té una llongitut d'uns 950 km des del seu naiximent fins al Mediterràneu (453 km des de la font al Saona, 167 km des de Verdun-sur-li-Doubs a Lió, i 330 km des de Lió a Port-Saint-Louis-du-Rhône). Després fluïx cap al sur, entre els Alps i el Massiç Central.

Vista del Ródano al seu pas per la ciutat de Lió, la major del seu curs.

Curs baix

Vienne, en la confluència en el Gère.

Serrières i Sablons, unides per un pont colgante.

Tournon-sur-Rhône, en la confluència en el Doux.

Ya a les afores de l'àrea metropolitana, alcança Givors (19 419 hab.), a on despuix de rebre per la dreta al Gier (40,3 km) el curs del Ródano marca de nou ellímit departamental, esta volta entre el propi departament de Ródano (oest) i el d'Isère (este). Seguix per Chasse-sur-Rhône (5500 hab.), Loire-sur-Rhône (2473 hab.), Saint-Romain-en-Gal (1704 hab.) i Vienne (29 077 hab.), una chicoteta ciutat situada en la confluència en el curt Gère (34,5 km), que aplega per l'esquerra. A partir d'ací el riu és durant un bon tram ellímit oriental del Parc natural regional du Pilat, un gran parc establit en 1974. Seguix el seu alvanç cap al sur, alcançant Saint-Cyr-sur-li-Rhône (1244 hab.), Condrieu (3856 hab.) i Els Roches-de-Condrieu (1944 hab.), a on, despuix de rebre al chicotet Vernon, passa a ser ellímit departamental entre Loira (oest) i Isère (este). Despuix de passar front a Saint-Clair-du-Rhône ( hab.) i rebre per l'esquerra al Varèze (39,2 km) en Saint-Alban-du-Rhône (845 hab.), aplega a Saint-Maurice-l'Exil (5995 hab.) i despuix a Saint-Pierre-de-Bœuf (1683 hab.). Seguix com a llímit departamental, esta volta entre Ardecha (oest) i Isère (este), en un tram en el que està la gran illa de la Platière (6,02 km²), que s'ha protegit en la declaració en 1986 de la reserva Natural de l'Illa de la Platière. En un dels ramals que voregen l'illa alcança Serrières (1133 hab.), i en front, Sablons (2101 hab.), unides per un pont colgante. Al final de l'illa, ya reunits abdós ramals, aplega a Saint-Rambert-d'Albon (6056 hab.), a on el seguix canvia ellímit departamental, esta volta entre Ardecha (oest) i Drôme (este). Aplega a Andance (1150 hab.) i Andancette (1306 hab.), novament dos chicotetes localitats enfrontades i unides per un pont colgante. Rep despuix al Cance (41,3 km), per la dreta, i aplega a Sarras (2072 hab.), Laveyron (1001 hab.), i Saint-Vallier (3990 hab.), a on rep per l'esquerra al chicotet Galaure (56,2 km). Continua al sur passant front a les chicotetes localitats de Ponsas (519 hab.), Serves-sur-Rhône (763 hab.), Gervans (565 hab.) i alcançant despuix de la confluència per la dreta en el Doux (70,1 km) en Saint-Jean-de-Muzols (2442 hab.), la ciutat de Tournon-sur-Rhône (10 781 hab.), que conta en dos ponts que l'unixen en la localitat entrentada de Tain-l'Hermitage (5845 hab.). Entre Andance i Tournon forma una vall epigenético. Despuix de passar per Mauves (1179 hab.) i Glun (694 hab.), aplega a una nova illa, d'uns 4 km de llongitut i 12,79 km², en la que està La Roche-de-Glun (3161 hab.), formada per l'acondicionament del riu. En els ramals estan les chicotetes localitats de Pont-de-l'Isère (3048 hab.) i Châteaubourg (222 hab.). Rep en acabar l'illa, per l'esquerra, a un atre gran afluent, el riu Isère (290 km), el segon per cabal, que li aplega des de l'oest. Al poc el riu alcança l'important ciutat de Valence (62 481 hab.), considerada la porta del Midi. Continua per Soyons (2014), Portes-lès-Valence (9629 hab.), Saint-Georges-els-Bains (2090 hab.) i aplega a una nova illa d'uns 5 km de llarc, en acabar la qual rep per la dreta al curt riu Eyrieux (81 km).

Central Nuclear de Cruas-Meysse.

Central hidroelèctrica de Bollène.

Pansa front a La Voulte-sur-Rhône (5115 hab.) i Li Pouzin (2785 hab.), rebent després per la marge esquerra al riu Drôme (110 km). Continua per Saulce-sur-Rhône (1826 hab.), Els Tourettes (1076 hab.), Cruas (2872 hab.), La Coucourde (1008 hab.), front a la Central Nuclear de Cruas-Meysse, que va entrar en funcionament en 1983 en una potència nominal de 3600 MW. Aplega a Ancône (1356 hab.), a on comença una atra illa d'uns 5 km, en els ramals del qual estan Rochemaure (2286 hab.), Li Teil (8197 hab.) i Montélimar (35 704 hab.), en la confluència dels rius Jabron i Roubion (66,6 km) i Châteauneuf-du-Rhône (2503 hab.). Aplega en seguida a Donzère (5437 hab.), a on el riu es diversifica formant una gran illa entremig de més de 20 km de llongitut: a un costat, el curs natural del Ródano; i a l'atre, el canal de Donzère-Mondragon, un canal artificial de 24 km que va entrar en servici en 1954 en la finalitat de millorar la navegació fluvial, suministrar aigua de refrigeració a la central nuclear de Tricastin i alimentar la central hidroelèctrica de Bollène, que té la major esclusa en França, Saint-Pierre-de-Bollène (23 m). En el canal està primer la central nuclear i després les localitats de Bollène (14 131 hab.) —a on rep per l'esquerra al riu Lez (73,6 km)—, i Mondragon (3727 hab.).

Bourg-Saint-Andéol, en el pont colgante.

En el ramal del curs natural estan Bourg-Saint-Andéol (7203 hab.) i Saint-Marcel-d'Ardecha (2407 hab.), a on ellímit departamental canvia, passant durant un curt tram a ser entre Ardecha (oest) i Vaucluse (este). Després aplega a Pont-Saint-Esprit (10 651 hab.), a on rep per la dreta al riu Ardecha (120 km), i a on canvia novament ellímit departamental, passant a ser entre Gard (oest) i Vaucluse (este). En la illa han quedat aïllats Pierrelatte (12 952 hab.), Lapalud (3966 hab.) i Lamotte-du-Rhône (402 hab.). Abdós ramals es reunixen de nou en Mornas (2334 hab.), i després el Ródano alvança passant per Saint-Étienne-dones-Sorts (527 hab.) i Codolet (701 hab.), a on rep per la dreta al riu Cèze (128 km). Seguix per Caderousse (2738 hab.), Montfaucon (1443 hab.), Roquemaure (5421 hab.), Châteauneuf-du-Pape (2179 hab.) i Sauveterre (1731 hab.). El riu torna a tindre vàries illes grans —la de la Motte, la de la Barthelasse (7 km²) i la dels Papes, als peus de Sorgues (18 473 hab.)— abans d'aplegar a Villeneuve-lès-Avignon (12 232 hab.) i després Aviñón (89 380 hab.), l'històrica ciutat dels papes, localisada en la confluència en el Durance (323,8 km), l'últim dels seus grans afluents, que li aborda per l'esquerra.

Vista del Ródano al seu pas per la ciutat d'Aviñón.

Seguix per Aramon (3920 hab.), Vallabrègues (1368 hab.) i Comps (1675 hab.), a on rep per la dreta al Gardon (127,3 km), que aplega per la vall a on està el famós aqüeducte romà del Pont du Gard. En Vallabrègues està l'última dels assuts del riu, l'assut de Vallabrègues que alimenta la central hidroelèctrica i la esclusa de Beaucaire 2, i també conta en una central tèrmica d'EDF en un fumeral visible en la distància, en una altura de més de 250 m, que és l'estructura més alta de la regió Llenguadoc-Roussillon. Aplega en seguida a dos localitats enfrontades, Tarascón (13 540 hab.), en la marge esquerra, i Beaucaire (15 860 hab.), en la dreta, una vila d'Art i Història. Situades en un creuament de camins entre Aviñón, la Camarga i el Luberon, varen tindre des del XIII un pont de fusta que en 1674 va ser substituït per un atre de barcaces i en 1829 per un pont colgante. Beaucaire, fundada en el VI, era coneguda pels romans com Ugernum, una vila de descans en la célebre via Domitia que unia Itàlia i Espanya (121 a. C.) i a on la via divergia en direcció a Arlés, Nîmes, Remoulins i Saint-Gilles. Des de 1811, en Beaucaire ix el canal del Ródano a Sète, a lo llarc del que hi ha un port fluvial.

Delta del Ródano

Delta del Ródano, en el chicotet Ródano, el braç occidental més important

Boca del Ródano

Poc abans d'aplegar a Fourques (2873 hab.), el Ródano es dividix en dos: per un costat el curs principal, que es diu a partir d'ací, Gran Ródano, i per un atre un distributario, per la dreta, el chicotet Ródano, configurant entre abdós un àrea deltaica que és la Camarga. El Gran Ródano passa en seguida per Arlés (52 439 hab.), a on el cabal mig anual és de 1710 m³/s.

Fins a aplegar a Port-Saint-Louis-du-Rhône (8579 hab.), en la desembocadura, en un tram de casi 50 km, el curs del gran Ródano és ellímit oriental del Parc Naturel Régional de Camargue i el chicotet Ródano l'occidental, en uns trams en els que no hi ha cap localitat. El riu forma un típic delta fluvial triangular, encara que conservant un caixer principal que sobrepassa el 1,0 km d'esgambi, si ben el cordonera o flecha llitoral que es prolonga d'oest a est ve a llimitar eixe esgambi a la mitat, en la llínea de la costa. El braç més occidental, el del chicotet Ródano, que té un esgambi en la seua desembocadura d'uns 135 m. Al desaguar en una mar sense marees els seus braços han anat movent-se des de l'oest, en general, durant el periodo històric. Ara embassat, la seua delta està congelada, llevat durant les inundacions excepcionals, com en 1993, 1994 i 2003.

Hidrologia

El Ródano aigües dalt dellac de Ginebra

El Ródano aigües dalt de la Porte al nivell d'Aigle

El cabal del riu ha segut observat durant 78 anys (1935-2013) en Porte-du-Scex, a 377 m d'altitut i la mija anual del cabal o mòdul observat durant eixe periodo va ser de 182 m³/s per a una conca aproximada d'uns 3524 km², el 14,3 % del total de l'àrea de captació del riu.

El Ródano aigües avall de Léman

El règim hidràulic del Ródano es caracterisa per màxims otoñals relacionats en les pluges mediterrànees i màxims primaverals deguts al desgel. En l'hivern presenta a sovint cabals sostinguts, pero menys marcats i el règim hidràulic és mínim en estiu. Molt temps descrit com un «riu caprichós», per les seues poderoses riuades (més de 11 000 m³/s aigües avall), ara és habitual parlar de «riu domat» despuix de l'acondicionament, en la part francesa, per la CNR. Aigües dalt, en la part suïssa, ha sofrit numeroses modificacions (en la Wikipedia en francés). Les riuades de 1993-1994 i de 2002-2003 varen mostrar que el desenroll hidroelèctric només gestiona les taxes normals, pero en cap cas impedix la formació de grans riuades similars a les del XIX. El Ródano es caracterisa per la diversitat de la seua conca vertent:

• aportes alpins sostingut entre maig i juliol (desgel de la neu i dels glaciars);
• aportes oceànics d'hivern, en riuades llentes (Saône);
• aportes mediterràneus et cevenols en riuades violentes d'autumne i estiajes severs d'estiu. Això resulta en un règim hidrològic molt complex, en una gran diversitat en la formació de les riuades i el seu desenroll. Es distinguixen els següents tipos de riuades:
• les riuades oceàniques, en les que el Saôna juga un paper preponderant;
• les riuades mediterrànees extensives (giner de 1994), en una forta contribució dels afluents mediterràneus de la marge esquerra (Durance, en particular);
• les riuades cévenoles (setembre de 2002) en un paper preponderant dels afluents mediterràneus de la marge dreta (Ardecha, Cèze, Gardon);
• les riuades generalisades (tipo 1856) que són les més amoladores. El cabal mig interanual del riu observat en Beaucaire va ser de 1690 m³/s (senyes calculades en 92 anys, de 1920 a 2011, per a una conca de 95 590 km² i 6 m d'altitut).

Es considera que el Ródano està en riuada quan la seua taxa és superior a 5000 m³/s. El récort recent medit decembre Plantilla:Fecha/de 2003 en una taxa inicialment anunciada de 13 000 m³/s en Beaucaire. El cabal va ser revisat despuix a 11 500 m³/s ± 5 %. Vore també senyes de la CNR i de l'Ajuntament d'Arlés.

Els servicis de l'Estat, per a l'evaluació del risc d'inundacions (desenroll de Plans de Prevenció de Riscs d'inundació, IRPP), retenen la major inundació de referència de l'inundació de 1856, estimada en 12 500 m³/s en Beaucaire, que seria una miqueta més forta que la riuada de 2003. La més gran va ser provablement l'inundació històrica ocorreguda en novembre de 1548, i fins a la de 580. La riuada del mileni, per la seua banda, s'estima en més de 14 000 m³/s (entre 14−16 000 m³/s, segons els autors, en un major consens per a 14−14 500 m³/s). El Ródano és un dels cinc grans rius francesos el cabal dels quals és més elevat.

Navegació

En Aviñón, capitania i naveta fluvial que unix les dos vores del Ródano.

Ans que es varen desenrollar les carreteres i ferrocarrils, el Ródano va ser una important ruta interior de comerç i de transport, que conectava les ciutats d'Arlés, Aviñón, Valence, Vienne i Lió en els ports mediterràneus de Fos, Marsella i Sète. Viajar aigües avall pel Ródano en barcaces duya unes tres semanes. En una embarcació motorisada, el viage dura ara només tres dies. El Ródano es classifica com a via fluvial de classe V des de la boca del Saona fins al mar. El Saona, que també es va canalisar, conecta els ports del Ródano en les ciutats de Villefranche-sur-Saône, Mâcon i Chalon-sur-Saône. Les embarcacions més chicotetes (fins a la CEMT Classe I) poden viajar més al noroest, al nort i al noreste: via el Centre-Loire-Briare i els Canals de Loing fins al Sena; a través del canal del Marne al Saona (recentment a sovint cridat "canal entre Champagne i Bourgogne") fins al Marne; a través del canal dels Vosges (anteriorment cridat "canal de l'Este - Branca Sur") al Mosela i via el canal del Ródano al Rin fins al Rin. El Ródano és tristament célebre per la seua forta corrent quan el riu du grans cantitats d'aigua: la corrent pot alcançar velocitats de fins a 10 km/h, sobretot en el tram per baix de l'última esclusa de Valabrègues i en alguns dels canals de derivació. Les dèu esclusa fluvials s'operen diàriament des de les 5:00 a. m. fins a les 9:00 p. m. L'operació de nit pot ser solicitada i es concedix per lo general.

Turisme fluvial

El turisme fluvial ha recreat la tradició de més de mil anys que varen fer del Ródano l'enllaç entre Lió i Aviñón. El començ va ser tímit en 1994 en només tres barcos-hotels; en 2011, hi ha una flota de vintiun embarcacions, sis d'elles de passejada, que estan ancorats en els molls de les calçades del Oulle.

Els barcos d'esta floteta oferixen una escala d'un mínim d'un dia als seus clients. Açò permet visitar la ciutat dels papes i les seues afores immediates. L'assistència, durant la década de 2000, s'ha intensificat en prop de 50 000 turistes aplegats en la seua majoria del nort d'Europa i d'Amèrica del Nort. Ademés, una naveta fluvial elèctrica enllaça Aviñón en Villeneuve-lès-Avignon i, des de 1987, una capitania gestiona el conjunt del tràfic fluvial, barcos de passagers i barcos atracats en el port d'Aviñón.

• Travessies fluvials
• 
  Una travessia aplegant a Arlés.

Ponts i transbordadors en el Ródano

Artícul principal → fr:Lliste dones ponts sur li Rhône.

Ponts antics

Ruïnes del pont romà cridat de «Constantin» (setembre de 2006).

El pont de Constantino en Arlés estava situat en la Via Aurelia i continuava cap a Fourques per una segona obra que creuava el Petit Ródano. En 1762, ellit del Petit Ródano estava casi sec, quedant al descobert els fonaments d'esta obra antiga. Hui en dia, només queden les ruïnes de Trinquetaille que són propietat de l'Estat i de les vies navegals de França. Estan classificades com Monument Històric de França (1920) i en la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco (1981). Despuix del passage de Maximiano Hércules, que anava a combatre als bagaudas, els llauradors gals es varen rebelar, i es va construir un primer pont de fusta sobre el Ródano que unia Aviñón en la vora dreta. S'ha datat per dendrocronología en l'any 290 despuix de les excavacions realisades baix el pont d'Aviñón reposant en estes bases romanes. L'estudi de les piles elevades sobre elles han confirmat que sostenien una coberta de fusta com en Arlés.

El pont romà de Vienne va ser destruït per una inundació del Ródano el 11 de febrer de 1407. Les excavacions subaquàtiques mampreses en 2011, no llunt del pont de Lattre de Tassigny, varen permetre trobar els restants d'este edifici que data del II Estos restants ya es varen vore en 1938, i eren pilotes de fusta com en Arlés i en Aviñón.

Ponts migevals

Pont de Saint-Benezet en Aviñón.

La llegenda diu que Benoit Petit, conegut en el nom de Benito d'Aviñón, un pastor naixcut en 1165 en Burzet, en el Vivarais, quan tenia 12 anys va rebre l'orde divina d'anar a construir un pont a Aviñón. Va començar la seua construcció en 1177. L'obra es va completar en 1185 i passava per damunt del Ródano en 915 m. Originalment tenia 22 arcs, dels que no queden més que quatre, i només les pilonas estaven fetes de pedra i el tauler era llavors de fusta. El pont va ser reconstruït en albañilería entre 1234 i 1237.

La possible intervenció de Bénézet en la construcció del pont de fusta de la Guillotière, és considerada per historiadors com Sylvain Gagnière i Élisabeth Magnetti, conservadora del Musée du Petit Palais d'Aviñón, que expliquen: «A pesar de les opinions contràries, no és impossible històricament que Benezet haja donat l'impuls de la construcció d'acort en el germà Étienne».

El pont de fusta va poder haver-se derrocat baix el pas dels creuats de Felipe el Bell i de Ricardo Cor de León en 1190, i va tindre que ser reconstruït en pedra en 1244. Mentres el pont estava en construcció, el 28 de juny de 1245 en el convent de Saint-Just en Lió, es va obrir el XIII concili ecuménico presidit per Inocencio IV. Va ser en el curs d'est concili quan els germans de l'Obra del Pont (Œuvre du Pont) d'esta ciutat varen redactar una carta indicant que Bénézet havia segut el fundador del seu primer pont.

El pont de l'Esperit entre Lamotte-du-Rhône i Pont-Saint-Esprit.

La construcció d'un pas entre Saint-Saturnin-du-Port et Lamotte era desijada pel germà de Luis IX, el comte de Poitiers i Toulouse, Alfonso de Poitiers Es va iniciar en 1265 i es va terminar en 1309. És el més antic de tots els ponts sobre el Ródano que seguix en servici. Ha segut durant molt temps un punt de pas obligat en el riu entre la Provença i el Llenguadoc. Està compost per 26 arcs, d'ells 19 grans i 7 chicotets. Sobre cada arc, hi ha una arcada d'evacuació idèntica al del pont Julien, oberta per a una millor evacuació d'aigües altes durant les riuades.

Segons Viollet-li-Duc, el mestre d'obra principal va ser John Tensanges o de Thianges. La tradició conta que este, ans que els benedictinos de Saint-Saturnin-du-Port s'hagueren negat primer a esta construcció en acabant de que cedira, inspirat per l'Esperit Sant, va colocar el mateix la primera pedra.

Artícul principal → fr:Ordre dones frères pontifes.

Transbordadors

En Lió, el ferry de cable del moll de Perrache.

Transbordador de trailla entre Aviñón i Barthelasse.

El Ródano sempre va ser un hándicap per al comerç este-oest, que va actuar com a frontera entre les riberes esquerra i dreta. Durant l'Edat Mija, en absència de pont, era necessari organisar, regular, controlar i tarifar el creuament del riu en elloc més favorable. Va ser allí a on es varen desenrollar les aglomeracions, favorint l'estage i negoci. Els transbordadors asseguraven el seu servici des de l'amanecer fins a la posada del sol. Cada embarcadero duya el nom del port.

Estos transbordadors de trailla o de reacció, per a funcionar, utilisaven la trailla, un cable, tendit d'un costat a l'atre del riu, mantingut en alt per una pilonas cridades cabres. L'embarcació estava conectada per un atre cable, el traillon i un sistema de poleas que podien desplaçar-se sobre la trailla permetien el desplaçament. El simple fet d'inclinar el transbordador en la direcció de la corrent permetia fer-ho alvançar perpendicular a ella, i travessar el riu a la velocitat triada pel pasante o pontonero, utilisant un gran rem que li permetia optar per un àngul entre la trailla i la corrent. S'usava un tipo d'embarcació de fondo pla que permetia el transport de peatons, cavallers i vehículs de rodes.

• 
  Transbordador de trailla d'Aviñón aigües dalt del pont de Saint-Bénézet.

Transbordador de Barcarin.

Transporte de cavalls en el transbordador del Sauvage.

Un dels transbordadors més antics l'història dels quals nos és coneguda és el que vinculaValence, vila episcopal, vora esquerra baix dependència del Sacre Imperi Romà, en Saint-Péray en Vivarais, comtat de Crussol que, baix la dependència de Toulouse en crear el transbordador en 1160, es convertirà en dependència del regne de França en 1270, baix el regnat de Felipe III l'Atrevit.

L'un dones plus anciens bacs dont l'histoire nous est connue est celui qui reliait Valence, ville épiscopale, rive gauche sous la dépendance du Saint Empire Germanique, à Saint-Péray en Vivarais, comté de Crussol qui, sous la dépendance de Toulouse lors de la création du bac en 1160, deviendra dépendance du royaume de France en 1270, sous li règne de Philippe III li Hardi

La mémoire du Rhône, Guy Dürrenmatt

En Aviñón, entre 1680, data de l'abandó del pont Saint-Bénézet per a entrar en el Llenguadoc, i 1819, data de posada en servici del pont de fusta, est va ser l'únic transbordador de trailla que conectava les dos vores del riu. A pesar de la construcció del pont colgante en Aviñón, i despuix del pont Edouard Daladier, l'enllaç en l'illa de la Barthelasse va continuar sent fet en un transbordador de trailla fins a 1973. Va ser abandonat a raïl dels treballs d'acondicionament del Ródano de la Compagnie Nationale du Rhône, havent segut els braços més forts desviats cap a Villeneuve-lès-Avignon, ya no hi havia suficient corrent per a operar.

Dos passos sobre el Ródano en transbordadors seguixen operant en la Camarga. Es tracta del ferry de Barcarin i del ferry del Sauvage. El primer afranquix el Gran Ródano en Salin-de-Giraud. El creuament de 430 m és assegurat per dos transbordadors anfidromos, el Barcarin 3 i el Barcarin 4 (i el proyecte, a sovint mencionat, d'un pont per a reemplaçar el ferry encara no és considerat). El segon està en el Petit Ródano, prop de Saintes-Maries-de-la-Mer. En el Sauvage, la travessia de 230 m es fa en un transbordador de trailla assistit per rodes de paleta.

Artícul principal → fr:Bac du Sauvage.

Ponts de barcaces

Ponts de barcaces entre Beaucaire i Tarascon en el XVIII.

Entre Beaucaire i Tarascón, es va posar en servici un pont de fusta, provablement en el XIII. Va ser succeït en 1674 per un pont de barcaces construït en la forma d'una bayoneta. Va permanéixer operatiu fins a 1829, quan va ser reemplaçat per un pont colgante, la construcció del qual es va iniciar en decembre de 1826.

El pont de barques va ser transportat aigües dalt en el riu, a on va ser utilisat per a comunicar Villeneuve-lès-Avignon i l'illa de la Barthelasse.

Vore també: Fira de Beaucaire (en francés)

Pont de caballetes

Pont de fusta que unia Aviñón i Villeneuve-lès-Avignon, a principis del XX.

Pontoneros del 7.º d'ingenieria d'Aviñón mantenint el pont de caballetes.

Des de 1791, data de l'unió d'Aviñón en França, el problema sorgix de la relació entre les dos vores del Ródano. La solució d'un pont de fusta cridat à chevalet (de caballete) va ser adoptada. Les obres varen començar en 1806 i es varen terminar en 1820.

Este treball va ser estructurat en vàries parts. La primera va afranquir el Petit Ródano d'Aviñón just en l'illa de la Barthelasse. Este pont de 7,40 m d'ample i 224,85 m de llarc, estava dividida en quinze trams. En l'illa es va construir una calçada de 226 m. La tercera part estava creuava el gran Ródano. A lo llarc de 438,48 m, el pont tenia trenta trams. L'ímpetu del riu ho va debilitar ràpidament. Varis caballetes varen ser agranats en 1820 i 1821.

Per una atra part, estos caballetes eren barreres per a la navegació i els mariners del Ródano desijaven la construcció d'un pont colgante. La ciutat d'Aviñón es va opondre a això, pero en 1838 es va aprovar el proyecte. Va ser construït en 1845, pero solament en la marge esquerra. Del costat de Gard, el pont de fusta es va mantindre en servici fins als anys 1900. Només va ser reemplaçat en 1910 per un pont de mampostería.

Ponts colgantes

En França, la tecnologia es va conéixer a través dels guanys britànics reportats en la prensa. Es va portar a terme en 1821, sense èxit, una missió d'estudi de Ponts et Chaussées. L'àrea tenia un dels rius més difícils de creuar en el moment: el Ródano. Els ponts eren molt pocs: tres, incloent un de trencat (el pont d'Aviñón) entre Lió i l'estuari. De fet, el riu era, i és, ample, molt caudaloso i sense disminució notable ya que s'alimenta del desgel. Sense temporada «seca», era impossible construir les pilonas d'acort en el método provat.

La companyia Seguin Frères (Annonay, Ardecha), dirigida parell Marc Seguin, va propondre un proyecte innovador en 1822: el pont colgante de Tournon. L'empresa va entendre ràpidament que un pont colgante convencional no era possible en França per la mala calitat de les cadenes. Va intentar llavors reemplaçar-les en manojos de fils de ferro. Eixe va ser el naiximent del cable. Despuix de vàries proves i una negativa de Ponts et Chaussées, el proyecte va ser finalment acceptat. A l'innovació dels cables es va afegir l'us del formigó hidràulic per als fonaments, del formigó armat (25 anys abans de la primera palesa) per a les superestructures i d'estructures de reforç rigidizante del tauler de fusta. El pont colgante va prendre la seua forma moderna.

• Alguns ponts colgantes encara en servici
• 
  Pont colgante de Vernaison (1959).

Pont colgante de Vienne arrastrat per la riuada del 4 de novembre de 1840.

Pont que unix Condrieu en Els Roches de Condrieu.

En un sigle i mig, varen anar dèneu obres d'este tipo que varen enllaçar abdós màrgens del riu, algunes de les quals encara estan en servici. Varen ser el primer pont de Tournon (1825), el pont d'Andance (1827), el pont de Beaucaire (1829), la passarela de Vienne 1829, el pont de Fourques (1830), el pont de Bourg-Saint-Andéol (1830), el pont de Valence aux Granges (1830), el pont de Chasse en Givors (1837), el pont colgante de Seyssel, el pont del Teil (1839), el pont colgante d'Aviñón (1845), la passarela del Collège en Lió (1845) el primer pont colgante Saint-Clair en Lió (1846), el pont de Robinet en Donzère, la passarela M. Seguin en Tournon (1849), el pont de Rochemaure (1858), el pont colgante de la Voulte-sur-Rhône (1889), el nou pont colgante de Sablons (1951) i el pont colgante de Vernaison inaugurat el 17 de octubre de 1959.

Ademés dels ponts arrastrats per les inundacions decenals del Ródano, com la de Vienne 4 de octubre de 1840 o la conexió de Condrieu en Roches-de-Condrieu en els anys 1930, i que va ser tornat al servici el 11 de juliol de 1937, va ser la Segona Guerra Mundial la que va ser fatal en 50 obres destruïdes. El de Condrieu va ser dinamitado el dijous 20 de juny de 1940, per les órdens del general Hartung, governador militar de Lió, i René Olry per un equip de 4.º d'ingenieria. Esta orde, motivada per alguna raó militar, pese a les protestes fetes per Pierre Marchand, alcalde de Roches-de-Condrieu, que havia invocat la petició d'armistici, firmada quatre dies més vesprada.

Flora

Curse del Ródano

La ripisilva en el vieux Rhône en Roquemaure.

La vegetació de les aigües corrents i en les ribera del Ródano ginebrés han segut objecte d'enquestes regulars en 1989, 2003 i 2010. Els resultats varen mostrar que el caixer del riu i les seues riberes són la llar de 67 espècies, de les quals el 72 % són hidrófitas (herbarios) i el 28 % helófitos (carrizals). Només 22 de les 67 espècies creixen en cantitats significatives, i 18 espècies estan amenaçades. Els canyars s'han incrementat en un 28 % en 7 anys i els herbaris el 44 % durant el mateix periodo. Per a tota la vegetació aquàtica del Ródano, l'aument va ser del 88 %.

Si en Suïssa l'estudi es va realisar sobre 27 km llineals de riu i en una superfície de 23,6 ha, en França va concernir a un àrea més gran, ya que es va portar a terme en el conjunt de la conca Ródano-Mediterràneu, que incloïa l'àmplia delta en el Saona, els afluents de la vall del Ródano i els rius costers mediterràneus. Per al Ródano, seguix sent cert que l'evolució de la seua flora ha estat influenciada per l'home, directa i indirectament. En l'espai d'un sigle, el curs del riu ha passat d'un «estil geomorfològic trenat a una successió de trams acondicionats» (). En l'actualitat, els biòlecs, entre Lió i la Camarga, varen identificar 2445 espècies de plantes, 395 hidrofitas (16,16 %) i 2050 plantes helófitos (83,84 %). Si en una perspectiva eco-política l'émfasis donat a la naturalea està aumentant gradualment, el futur del mig ambient natural del Ródano seguix sent incert. No obstant, les iniciatives de l'Estat i d'associacions permeten esperar la protecció i la restauració efectiva d'estes àrees. Optimisme que deu moderar-se en una zona extremadament sensible, a on l'inversió de la flora permaneix a voltes inexplicada o inexplicable i a on els conflictes de competències seguixen sent comunes.

Artícul principal → fr:Dynamique écologique.

Fauna

Pardals i chicotets mamífers

El cormorán europeu o phalacrocorax aristotelis.

L'home ha segut el principal artífex dels canvis qualitatius i quantitatius a lo llarc de les vores del Ródano des del XIX. A partir de la década de 1950, el seu acondicionament la navegació i la generació d'energia hidroelèctrica ha renovat la ripisilva (bosc de ribera) en numeroses casetes ecològiques. Actualment, el riu es compon de canals de ramificació i del vieux Rhône en un cabal reduït (de l'1 al 10 % del cabal mig). El resultat és una modificació de la fauna (chicotets mamífers i aus). Entre les àrees favorables per a la seua reproducció o la seua nidificación es conten, ademés de les confluències dels principals afluents, les illes, illots i bancs d'arena i grava que ocasionalment esguiten ellit del Ródano. Particularment destacables són l'illa de la Table Ronde, l'illa del Beurre (7 km²), l'illa de la Platière (6,02 km²), la confluència del Ródano/ Drome i l'illa de la Barthelasse que oferixen variats ambients aquàtics.

L'illa de la Table Ronde [Taula Redona], al sur de Lió, a on la ripisilva està composta per sauces, àlbers, fresnos i oms aculla martinete comuna, l'alcotán, el castor, que es reintrodujo de nou allí, i alberga dos orquídeas, l'epipactis del Ródano i l'epipactis del castor. Al sur de Vienne, a l'altura de Condrieu, l'illa del Beurre [manteca] ha segut repoblada pel castor i la llúdria, i és la llar del martinete comú i d'una orquídea, la epipactis del castor.

Castor europeu, cridat castor fiber.

Al sur de Roussillon, cap a Sablons, en la reserva natural en l'illa de la Platière varis mils d'aus aquàtiques migratòries fan etapa: ànets, cercetas, somormujos i cormorans. cal senyalar que la ripisilva del Ródano actua com un corredor que facilita la migració de moltes espècies d'aus. Estes penetren de Nort / Sur i és seguit dos voltes a l'any per un considerable número de paseriformes com el mosquitero comú, el mosquitero papialbo, el papamoscas cerrojillo o pinzón vulgar. En la confluència del Drôme, s'observa la presència de la llúdria, mentres que varis centenars de grans cormoranes invernan en este lloc.

L'illa de la Barthelasse, la més gran del Ródano, és la llar d'aus que anidan: falcons, milanos negres, aguiletes cenizos i gallinetas comunes o pollas d'aigua. El bosc de ribera és elloc privilegiat de currucas, zorzals i garzas. En els lônes cohabitan diferents espècies com la garza real, la garza imperial, el ánade real, l'ànet de bot, el cormorán i l'àguila peixcadora. Ahí es troben conills de Florida, introduïdes pels caçadors, i coipos o llúdries rosegadores, escapats d'una granja. Durant l'hivern, els braços morts en aigües estancades són la llar d'ànets, somormujos, cormoranes, gavines i larus. Els mamífers també són numerosos: erizos, talps, musarañas, turones, rabosots, teixons, garduñas, comadrejas, fardas, lirones, campañols i castors.

El castor, que casi havia desaparegut a finals del XIX, va vore la seua caça prohibida en 1906. El seu últim núcleu estava en la vall inferior del Ródano, entre Arlés i Pont-Saint-Esprit. L'espècie protegida recoloniza poc a poc el riu i els seus afluents. Les dos úniques llimitacions a la seua expansió són l'absència del seu menjar favorit, els fulls i la corfa de sauces i àlbers, i una pendent superior al 1 % en el riu. Des de Pont-Saint-Esprit, el castor està ara en grans colónies en la confluència del Ródano en el Galaure i comença a pujar cap al Varèze.

Cultura

La tenca, lucio europeu, alburno, carpa, anguila europea, lucioperca, els bagre, barp i els siluros són les espècies més representades en el Ródano.

En 2007, una série d'órdens prefecturals varen prohibir tot el consum d'estos peixos en els departaments de Ródano, Ain, Drôme, Ardecha, Vaucluse, Gard i Boques de Ródano. Des de Lió fins al Mediterràneu, el Ródano estava contaminat fins al punt de que l'organisació per a la protecció del mig ambient WWF ho va descriure en un dels seus informes com un «Chernobil a la francesa». Els peixos de riu eren tots portadors de productes tòxics. L'anàlisis va revelar que es tractava dels PCB (bifenilos policlorados o piralenos), producte cancerígeno prohibit en França des de 1987, classificats entre els contaminants més perillosos per l'ONU.

Les mostres de sis espècies de peixos han demostrat taxes de fins a 59 picogramos/ gram (pg/g), mentres que l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) ha establit en 8 pg/g de concentració permissible en el peix destinat al consum humà. El peix més contaminat va mostrar una cantitat 40 voltes superior que la dosis diària acceptable. ¿Una nova contaminació? «En realitat no, pero en les noves normes sanitàries europees, els nivells que abans no es consideraven preocupants ara si ho són».

Estos anàlisis varen ser seguits d'un estudi realisat en Lió en un panel de cincuenta y dos consumidors de peix peixcats en el Ródano, que havia demostrat, que en menjar-els a lo manco una volta a la semana, tots presentaven nivells de PCBs en la sanc cinc voltes més alts que les taxes observades en un grup de control.

Una nova experiència de la AFSSA (Agència Francesa de Seguritat Alimentària, o Agence française de sécurité sanitaire dones aliments), durant l'autumne de 2008, va confirmar els resultats. La Direcció Regional de Mig ambient (DIREN, irection régionale de l'environnement) va ser encarregada d'estudiar el fenomen i buscar les formes de detindre esta contaminació.

Els PCB són substàncies molt estables, i la prohibició de consum podria durar anys. Per a determinar el temps, va ser cridat el Cemagref. Degut a que algunes espècies de peixos es varen contaminar a partir dels sediment i dels invertebrats que viuen en ells, una de les seues missions era predir els nivells de contaminació dels peixos en PCB d'acort a les taxes observades en estos. En el marc del "pla de l'anguila", els tècnics del Cemagef també varen analisar la taxa de reproducció. La toxicitat dels PCB front a la fertilitat dels peixos, i els efectes sobre el desenroll de les larves varen ser ben demostrats per estudis in vitro. No obstant, semblava arriscat fer una adequació sobre els efectes in situ quan es varen complir o varen excedir els nivells de concentració usats de referència en elaboratori.

Especialment els peixcadors tiraven les campanes al vol. Constataven que despuix de la prohibició del consum, el Ródano s'estava convertint en un riu d'una «riquea de peix extraordinària» (). En els últims anys, els carnívors havien reaparegut en bon número. Les captures de lucio, lucioperca i perca eren freqüents. Al sur de Lió, el riu es dividix en baïes a partir de Vienne fins a Portes-lès-Valence passant per Condrieu. Són estos acondicionament els que han permés la conservació d'espècies i els seus depredadors naturals.

Un atre problema és la desaparició del esturión i l'alosa que s'han tornat molt poc freqüents i que poden estar desapareguts i en això, l'estofat d'alosa, plat llegendari dels aviñonenses. Fins a mediats del XX este peix colonisava el Ródano remontant fins al canal Savière al llac Bourget. Des de 1947, la construcció de Donzère-Mondragon va fer retrocedir ràpidament la població d'alosas. La seua peixca es va reduir de les 53 tonellades entre Arlés i Pont-Saint-Esprit en 1927, a solament 10 tonellades en 1950. Dèu anys més vesprada, es varen mantindre alguns desoves entre Beaucaire i Aviñón. A partir de 1971, la construcció de noves represas en el Ródano va llimitar encara més les alosas, de modo que vore-les en la zona es fa ara molt rar de manera inquietant.

ya que l'influència de la construcció de represas en el riu en les poblacions de peixos està demostrat, el Cemagref va ser encarregat d'estudiar el seu comportament en el Ródano front a les seues variacions tèrmiques i hidrològiques. Este estudi es va realisar durant l'estiu 2009 en les descàrregues d'aigua calenta de la central nuclear de Bugey i les variacions estivals del cabal del riu en el comportament dels peixos. L'estudi es va realisar en una cofinançació d'EDF. El seu objectiu és «seguir la pista noventa y cinco d'huit espècies diferents de peixos en transmissors acústics». .

L'últim esturión que va ser capturat en el Ródano, front a Villeneuve-lès-Avignon, va anar en 1933, per un patró peixcador cridat Laugier. L'ecologia d'un riu es preveu a determini, i s'està pensant en reaclimatarlo en un riu en el que varen proliferar en l'Edat Mija. Elaboratori de Paleogénetica i evolució molecular de Lió (ENS-Lió/CNRS/Lió-I, INRA) ha pogut identificat que era l'Acipenser sturio que era peixcat en el Ródano a través dels ADN d'espècimen conservats en els museus de Nîmes i d'Arlés. L'última població europea d'Acipenser sturio es trobava en la conca del Gironda, i allí es varen arreplegar jóvens esturiones per a ser criats en captivitat. Des de 2007, varen ser lliberats 130 000 alevines.

Subdivisions territorials travessades des de la font a la boca

En Suïssa

• Cantón del Valais: Obergoms, Münster-Geschinen, Reckingen-Gluringen, Grafschaft, Blitzingen, Niederwald, Ernen, Bellwald, Fiesch, Lax, Grengiols, Bister, Mörel-Filet, Termen, Riederalp, Bitsch, Naters, Brig-Glis, Visp, lden, Baltschieder, Ausserberg, Raron, Niedergesteln, Steg-Hohtenn, Gampel-Bratsch, Turtmann-Unterems, Leuk, Varen, Salgesch, Serre, Chippis, Saint-Léonard, Sion, Nendaz, Vétroz, Ardon, Chamoson, Riddes, Leytron, Saillon, Saxon, Fully, Charrat, Martigny, Dorénaz, Vernayaz, Evionnaz, Collonges, Saint-Maurice, Massongex, Monthey, Collombey-Muraz, Vouvry, Port-Valais despuix per la ribera esquerra dellac Léman Saint-Gingolph

• Cantón de Vaud: Lavey-Morcles, Bex, Ollon, Aigle, Yvorne, Chessel, Noville, despuix per la ribera dreta dellac Léman: Villeneuve, Veytaux, Montreux, La Tour-de-Peilz, Vevey, Corseaux, Chardonne, Saint-Saphorin (Lavaux), Rivaz, Puidoux, Bourg-en-Lavaux, Lutry, Paudex, Pully, Lausanne, Saint-Sulpice, Préverenges, Morges, Tolochenaz, Saint-Prex, Buchillon, Allaman, Perroy, Rolle, Bursinel, Dully, Gland, Prangins, Nyon, Crans-près-Céligny, Founex, Coppet, Tannay, Mies

• Cantón de Ginebra: per la ribera dreta dellac Léman: Céligny, Versoix, Genthod, Bellevue, Pregny-Chambésy, Genève, per la ribera esquerra dellac Léman: Hermance, Anières, Corsier, Collonge-Bellerive, Cologny despuix a lo llarc del Ródano Vernier, Lancy, Onex, Bernex, Satigny, Aire-la-Ville, Russin, Dardagny, Avully, Chancy.

En França

Regió Alvèrnia-Ródano-Alps

• Departament de l'Alta Saboya: Vulbens, Seyssel
• Departament de la Saboya: Motz, Serrières-en-Chautagne, Ruffieux, Vions, Chanaz, Lucey, Yenne, La Balme, Saint-Genix-sur-Guiers.
• Departament d'Ain: Bellegarde-sur-Valserine, Seyssel, Belley, Sault-Brénaz, Lagnieu, Loyettes
• Metròpoli de Lió: Vaulx-en-Velin, Villeurbanne, Lió, Givors
• Departament del Ródano: Condrieu
• Departament del Isère: Els Avenières, Villette-d'Anthon, Chasse-sur-Rhône, Vienne, Li Péage-de-Roussillon
• Departament de la Loira: Saint-Michel-sur-Rhône, Chavanay, Saint-Pierre-de-Bœuf
• Departament del Drôme: Saint-Rambert-d'Albon, Saint-Vallier, Tain-l'Hermitage, Valence, Montélimar, Donzère, Pierrelatte
• Departament del Ardecha: Serrières, La Voulte-sur-Rhône, Li Pouzin, Li Teil, Tournon-sur-Rhône, Viviers, Bourg-Saint-Andéol

Regió Occitània

• Departament del Gard: Pont-Saint-Esprit, Villeneuve-lès-Avignon, Aramon, Beaucaire, Fourques

Regió Provence-Alps-Côte d'Azur

• Departament de Vaucluse: Bollène, Orange, Sorgues, Aviñón
• Departament de les Bouches du Rhône : Arlés, Tarascón, Port-Saint-Louis-du-Rhône

Afluents

La conca hidrogràfica en tots els afluents de més de 36 km.

Els principals afluents del Ródano s'arrepleguen en la taula que seguix. Els afluents s'ordenen geogràficament, seguint el riu des del seu naiximent fins a la desembocadura, i la direcció en la que desemboquen els afluents, esquerra-dreta, es consideren també aigües avall.

El Ródano i els seus afluents (i secundaris de més de 50 km)

Ramal		Nomene afluent					Desembocadura	Llongitut (km)	Conca (km²)	Cabal (m³/s)	País pel que fluïx
I	-	Riu Arve					Ródano	102	2060	75	França i Suïssa
I	-	Riu Fier					Ródano	71,9	1380	41,2	França
-	-	-	Riu Chéran				Riu Fier	53,7	350	7,8	França
I	-	Riu Guiers					Ródano	50	575	16	França
I	-	Riu Bourbre					Ródano	72,2	703	7,85	França
-	D	Riu Ain					Ródano	190	3630	123	França
-	-	-	Riu Bienne				Riu Ain	69	700	30	França
-	-	-	Riu Suran				Riu Ain	77	349,5	6,71	França
-	-	-	Riu Albarine				Riu Ain	59,4	312	6,91	França
-	D	Riu Saona					Ródano	480	29 950	473	França
-	-	-	Riu Côney				Riu Saona	55	317	5,29	França
-	-	-	Riu Lanterne				Riu Saona	69	1020	22,1	França
-	-	-	Riu Salon				Riu Saona	71,6	410	4,64	França
-	-	-	Riu Vingeanne				Riu Saona	93	650	6,03	França
-	-	-	Riu Ognon				Riu Saona	215	2075	35	França
-	-		-	Riu Rahin			Riu Ognon	50,5		2,3	França
-	-	-	Riu Tille				Riu Saona	83	1100	11,1	França
-	-	-	Riu Ouche				Riu Saona	95,4	860	8,49	França
-	-	-	Riu Doubs				Riu Saona	453	7710	176	França i Suïssa
-	-		-	Riu Allaine			Riu Doubs	65	1120	22,8	França i Suïssa
-	-		-	Riu Loue			Riu Doubs	126	1760	51,6	França
-	-	-	Riu Dheune				Riu Saona	66,7	1039	10	França
-	-	-	Riu Grosne				Riu Saona	95,6	1000	6,79	França
-	-	-	Riu Seille				Riu Saona	110	2620	30,8	França
-	-		-	Riu Brenne			Riu Seille	54			França
-	-		-	Riu Solnan			Riu Seille	61,6	680	13	França
-	-			-	Riu Sevron		Riu Solnan	54,6	195	3,16	França
-	-			-	Riu Vallière		Riu Solnan	50,8	250	5	França
-	-		-	Riu Sâne Viu			Riu Seille	46,8			França
-	-			-	Riu Sâne Morte		Riu Sâne Viu	54,6			França
-	-	-	Riu Chalaronne				Riu Saona	52	175	1,01	França
-	-	-	Riu Reyssouze				Riu Saona	75	470	1,41	França
-	-	-	Riu Veyle				Riu Saona	66,9	670	6,81	França
-	-	-	Riu Azergues				Riu Saona	61	820	7,5	França
I	-	Riu Galaure					Ródano	56,2	232	2,18	França
I	-	Riu Doux					Ródano	70,2	637	7,5	França
I	-	Riu Isère					Ródano	290	11 800	360	França
-	-	-	Riu Arc				Riu Isère	127,5	2000	48,8	França
-	-	-	Riu Drac				Riu Isère	130,3	3550	99	França
-	-		-	Riu Romanche			Riu Drac	78	1240	38,4	França
-	D	Riu Eyrieux					Ródano	89	865	15,5	França
I	-	Riu Drôme					Ródano	110	1640	20	França
I	-	Riu Roubion					Ródano	66,6			França
I	-	Riu Ardecha					Ródano	120	2429	65	França
-	-	-	Riu Chassezac				Riu Ardecha	84,6	560	15,3	França
I	-	Riu Eygues					Ródano	114	473	6,22	França
-	D	Riu Cèze					Ródano	128	1359	22	França
I	-	Riu Lez (Ródano)					Ródano	73,6	445		França
-	D	Riu Ouvèze					Ródano	123	2200	25	França
I	-	Riu Duranza					Ródano	323,8	14 225	180	França
-	-	-	Riu Ubaye				Riu Duranza	82,8	946	20,5	França
-	-	-	Riu Guil				Riu Duranza	51,6	630	17	França
-	-	-	Riu Buëch				Riu Duranza	85,1	1490	23	França
-	-	-	Riu Bléone				Riu Duranza	67,5	906		França
-	-	-	Riu Asse				Riu Duranza	75,4	500	5	França
-	-	-	Riu Largue				Riu Duranza	55,4			França
-	-	-	Riu Verdon				Riu Duranza	175	2218	26,8	França
-	-		-	Riu Artuby			Riu Verdon	53,8	250	1,37	França
-	-	-	Riu Calavon				Riu Duranza	88,3	1030	0,89	França
-	D	Riu Gardon					Ródano	127,4	2200	32,7	França
-	-	-	Riu Gardon d'Alès				Riu Gardon	60,6			França

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ródano.
• vnf. fr/vnf/home. vnf? action=vnf Voies navigables de France (francés)