Anar al contingut

Aigues-Mortes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aigues-Mortes


Aigues-Mortes (en occità Aigas Mòrtas) és una municipalitat francesa i localitat del Districte de Nîmes, pertanyent al departament de Gard, en la regió d'Occitània.

La ciutat es troba totalment amurallada, en un recint alçat en el XIII i que ha aplegat intacte fins als nostres dies. Des de la seua fundació fins a l'any 1481 va ser el principal port francés del Mediterràneu, sent primada pel rei Luis IX de França i els seus successors. Per això, va ser el punt de partida de les creuades des de França, fins a l'anexió de Marsella en 1481.


Història

Un port en l'interior

Alçada en un lloc pantanoso de la Camarga que no estava predestinado a la construcció, Aigues-Mortes va nàixer per voluntat del rei Luis IX de França, més conegut pel sobrenom de Sant Luis.

En decidir fundar esta nova ciutat en 1240, es va convertir en el primer rei de França en dispondre d'un port d'accés al Mediterràneu i en realisar rics intercanvis comercials en Itàlia i Orient. Ademés s'imponia políticament sobre una franja de terra rodejada a l'est per la Provença, que depenia del Sacre Imperi Romà Germànic i a l'oest per una Aquitània anglesa i un Montpeller depenent de la Corona d'Aragó. Luis IX va obtindre estes terres de l'abadia benedictina de Psalmodi i va construir allí l'imponent torre del Rei, denominada despuix Torre de Constància, aixina com un castell, actualment desaparegut i va acondicionar els canals cap a la mar, Arlés i Montpeller.

Per a atraure a la població, va concedir a la ciutat una carta de privilegis eximint-la d'imposts. Va ser des del port de Aigues-Mortes des d'a on va partir Luis IX cap a les creuades en dos ocasions.

Els seus successors, Felipe III l'Atrevit i despuix Felipe IV el Bell varen continuar la seua obra i varen fer construir les muralles. Despuix d'este efímer periodo d'apogeu, la ciutat va deixar de créixer, ya que el port es cobria d'arena i una volta incorporada la Provença a França en 1481, Marsella va substituir a Aigues-Mortes, que va perdre el seu interés estratègic.

Carles I d'Espanya i Francisco I de França varen firmar ací la Pau d'Aigües Mortes en 1538.

Les creuades

Des del XI fins al XIII es varen realisar huit expedicions militars organisades pels cristians d'Occident en l'objectiu de reconquistar Terra Santa, llavors en mans dels musulmans. Les dos últimes creuades, conduïdes per Luis IX a Egipte en l'any 1248 i a Tunis en l'any 1270, varen partir de Aigues-Mortes.

A partir de 1246 es varen escomençar a reunir equips i víveres, pero Luis IX va tindre que dirigir-se a Marsella, Venècia i Gènova per a completar la seua flota. Va reunir mil huitcents barcos en Chipre en 1249, dels que solament trentahuit varen partir de Aigues-Mortes en el rei. A penes desembarcat en Egipte, Luis IX es va apoderar de Damiette, pero el seu eixèrcit va ser vençut per Mansourah en abril de 1250 i va ser capturat. Lliberat, es va quedar fins a 1254 en Palestina a on va reconstruir les muralles de les places franceses.

En l'any 1270, els creuats varen ser convocats en el port de Aigues-Mortes per a una nova expedició, pero no existia cap lloc per a acollir-los. Entre ells, varen esclatar les desavenències i el rei, que permaneixia en Saint-Gilles-du-Gard, es va vore obligat a ser per a restablir la calma. Alguns, en l'infortuni del combat, es varen llançar inclús a la pirateria. L'embarque va tindre lloc l'1 de juliol de 1270 per a Tunis, a on el rei malalt, va morir el 25 d'agost d'eixe mateix any.

El protestantisme

l'edicte de Nantes, promulgat per Enrique IV de França en 1598 i que reconeixia la religió protestant en França, va ser revocat en 1685 per Luis XIV. Va aplegar el temps d'una duríssima repressió del protestantisme accentuada en Llenguadoc i en les Cevenas a principis del XVIII per la guerra dels Camisardvos. Des de 1686, de la mateixa manera que atres torres de la ciutat, la torre de Constància, es va convertir en presó per als hugonots que refusaven convertir-se al catolicisme.

En 1703, Abraham Mazel, cap camisardo, va poder escapar-se en setze dels seus companyers arrancant una pedra d'una saetera.

A partir de 1715, la torre es va convertir en presó exclusivament reservada a les dònes. Estes dònes del poble, en freqüència originàries de les Cevenas varen ser tancades per haver assistit a una assamblea religiosa o simplement per haver segut identificades com hugonotas. En ser molt difícils les seues condicions de vida, vàries abjuraron; unes atres varen ser lliberades per escasses mides de clemència. Marie Durand, és la més célebre d'estos assuts, en estar un total de 38 anys en presó i ser-li atribuïda l'inscripció "register (resistiu)" en la torre a on va permanéixer.

La matança de Aigues-Mortes

Artícul principal → Massacre de Aigues-Mortes.

En agost de 1893 va ser l'escenari d'un enfrontament entre els treballadors de França i Itàlia, tots els empleats en les salines de Peccais, que pronte va degenerar en un verdader pogrom contra els italians. El número final de víctimes no s'ha determinat en certea, s'estima que oscila entre un mínim de 9 morts, segons estimacions oficials reportats per la prensa francesa, a les 50 víctimes que va mencionar el Claves en Londres. Atres fonts informen d'un número molt més alt.[1]

La tensió que va seguir va fer roçar la guerra entre els dos països.[2][3]


Economia

Agricultura

  • Cultive de la vinya i de l'espárrago.
  • La ganaderia de bous i de cavalls autòctons. Els dos pràcticament es troben en estat salvage en els pantans de la delta del Ródano.
    • El bou de Camarga és més chicotet que l'espanyol, rechoncho, les banyes altes i el cap. És principalment destinat a la correguda, que és molt popular en la regió.
    • El cavall de Camarga és el companyer indispensable del gardian per a desplaçar-se en les marismas. Segons certs descobriments d'ossos, semblaria que el cavall de Solutré de l'era quaternària siga el seu antepassat. De fet, el cavall de Camarga no és molt gran, medint 1,50 aproximadament. Posseïx una resistència enorme adaptada al terreny. El seu pelage és marró al naiximent per a tornar-se progressivament blanc despuix d'alguns anys.

Indústries

Turisme

  • Gràcies al seu marc migeval i al seu emplaçament prop de la mar, la ciutat atrau no només a numerosos turistes, sino també a persones de tota edat en busca d'un clima suau i solejat i conjunts històrics monumentals.



Referències

  1. ↑ E. Barnabà. Aigues Mortes, il massacro degli italiani. Editor: Infinit. 2015 Collana: Grandangolo. EAN: 9788868610852
  2. ↑ Enzo Barnabà Italians mort! , Giardini Naxos, 2001.
  3. ↑ Li sang dones Marais. Aigues-Mortes 17 août 1893 una tragèdia de l'immigració italiana, Marsella, 1993; Mort als italians! La matança de Aigues-Mortes en 1893 , Formigine, 2008 (ISBN 978-88-89602-42-3); Mort aux Italians! 1893, la matança de Aigues-Mortes , Editalie, Toulouse (ISBN 978-2-9525264-5-6)
  4. ↑ Société du Museum dones Salins du Midi (2014). «Salin d'Aigues-Mortes» (en francés i anglés). Consultat el 15 de novembre de 2014.