Aviñón
Aviñón (en francés: Avignon, Plantilla:Lang-oc) és una ciutat i comuna francesa, capital del departament de Vaucluse, en la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim en espanyol de la ciutat és Aviñón. En francés es coneix a la ciutat com Avignon, mentres que en occità s'usen les formes Avinhon (en norma clàssica) i Avignoun (en norma mistralense).
Geografia
[editar | editar còdic]Està situada en la marge esquerra del riu Ródano, en el departament de Vaucluse, a uns 653 km al surest de París i 80 km al noroest de Marsella.
Clima
[editar | editar còdic]Aviñón té un clima mediterràneu (Csa en la classificació climàtica de Köppen). Els hiverns són frescs, mentres que els estius són càlits. Les temperatures màximes hivernals se situen entre 10 i 12 °C, mentres que les mínimes se situen entre 1 i 3 °C.
Història
[editar | editar còdic]Abans de l'arribada dels romans en el I, va anar un port celta a on habitaven els Cavares. Els romans, varen nomenar a esta ciutat com Avenion (ciutat del riu).[1] Aviñón va ser residència dels papas en 1309, quan la ciutat es trobava baix el govern dels reis de Sicília pertanyents a la Casa d'Anjou. En 1348, el papa Clemente VI va comprar una residència a la reina Juana I de Sicília, permaneixent Aviñón com a propietat papal fins a 1791 quan va ser incorporada a França durant la Revolució francesa.
La llista dels sèt papes que varen residir ací des de 1309 fins a 1377 és: Clemente V, Juan XXII, Benedicto XII, Clemente VI, Inocencio VI, Urbà V i Gregorio XI. A este periodo en que els papes varen establir la seua residència en Aviñón se li coneix com Papat de Aviñón. Una volta terminada esta, va començar en 1378 el Gran Cisma d'Occident que no es va resoldre fins a 1417.
Els antipapas Clemente VII i Benedicto XIII, varen continuar residint ací encara en acabant de que els papes retornaren a Roma en 1377. Clemente VII va permanéixer en Aviñón durant tot el seu pontificat 1378-1394 mentres que Benedicto XIII va viure en Aviñón fins que va fugir cap a Aragó, fixant la seua residència finalment en Peñíscola, a on va morir als noventa y seis anys d'edat en 1423. Aviñón havia segut sèu episcopal des de l'any 70 d. C, i va ser convertida en Arzobispado en 1476. Ací es varen celebrar varis sínodos de menor importància. La seua universitat va ser fundada pel papa Bonifacio VIII en 1303 i, per la seua reputació pels seus estudis en lleis, va tindre gran importància fins a la Revolució francesa.
Patrimoni
[editar | editar còdic]Aviñón no és solament un centre administratiu, sino també un escaparat artístic i cultural de primer orde. És una vila de ric patrimoni protegit, com ho demostra la declaració, en 1995, del centre de Aviñón com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[2]
El palau dels Papes (Palais dones Papes) és la més gran de les construccions gòtiques de l'Edat Mija, d'un tamany tal que casi fa chicoteta a la catedral, calculant-se que ocupa, en total, 15 164 m². Els seus murs alcancen més de 5 metros de gruixa. Es tracta d'un monument impressionant que s'assenta en la plaça del mateix nom, sobre una protuberància rocosa que hi havia en la partix nort de la ciutat, sobre el Ródano, cridada Rocher dones Doms. Comprén dos palaus: el Vell (Palais Vieux), de Benedicto XII, i el Nou (Palais Neuf), de Clemente VI. El palau es va començar en 1316 per Juan XXII i va continuar pels papes posteriors a lo llarc de el XIV fins que es va acabar en 1370. Ho varen decorar lujosamente artistes de l'época com Simone Martini i Matteo Giovanetti. Despuix de retornar a Roma la cort papal, va ser utilisat com a barraques i actualment és un ric i molt visitat museu.
Per baix d'este destacat edifici gòtic, queden el Petit Palais en el costat occidental de la plaça i la catedral de Aviñón (Notre-Dona'm-dones-Doms), romànica, al nort del Palau dels Papes.
Les muralles (Remparts) de la ciutat, en bon estat de conservació, varen ser construïdes pels papes en el XIV, encara rodegen Aviñón i són un dels millors eixemples supervivents de fortificacions medievals.
Un atre punt d'interés en Aviñón és el pont de Aviñón (Pont d'Avignon) o Pont St-Bénézet sobre el riu Ródano, del que solament queden quatre dels vintidós arcs originals.
Entre les iglésies menors de la ciutat estan la basílica de Sant Pedro de Aviñón, en una graciosa frontera gòtica i portes ricament tallades, i les iglésies de St Didier i St Agricol, també en estil gòtic.
Dins de l'arquitectura civil destaca l'Ajuntament (Hôtel de Ville), un edifici modern en un campanar de el XIV, i l'antic Hôtel dones Monnaies, la ceca papal, està situat front a l'entrada principal del palau dels papes. Va ser edificat en 1619 i va ser utilisat com a conservatori nacional de música fins a 2007.
Cultura
[editar | editar còdic]En Aviñón se celebra anualment un reconegut festival de teatre i arts escèniques.
Educació
[editar | editar còdic]En Aviñón es troba l'Universitat de Aviñón, universitat pública en vàries disciplines, com agrociencias, informàtica, teatre o història. La UAPV conta en aproximadament 8000 estudiants des de llicenciatura a doctorat. Posseïx igualment varis laboratoris d'investigació reconeguts mundialment.
Demografia
[editar | editar còdic]Aviñón és la ciutat més poblada de Vaucluse.
Vore també
[editar | editar còdic]Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arfin, Ferne. Avignon, Nimes & St. Rémy de Provence, Hunter Publishing.
- ↑ «Centre històric de Aviñón: palau dels papes, conjunt episcopal i pont de Aviñón». whc.unesco.org. Unesco.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aviñón.- Commons
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aviñón.
- Pàgina web de la Ville de Avignon
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aviñón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.