Riu Don
.jpg)
El riu Don (en ruso: Дон, «riu» en la llengua dels escitas), és un llarc riu de la Rússia europea que fluïx pel suroest de la gran planura europea desaguando en la baïa de Taganrog en la mar de Azov. Té una llongitut de 1870 km (6.° més llarc d'Europa i 16.º de Rússia), drena una conca de 425 600 km² (la 13.ª del país), té un cabal de 680 m³/s i una pendent mija de 0,096 m/km. La seua conca, gran part en Ucrània, es troba entre la del Dniéper, a l'oest, la del baix Volga, immediatament a l'est, i la del Oká (afluent del Volga), al nort.
La font del Don sorgix a una altitut d'aproximadament 180 m sobre el nivell de la mar en la partix nort de la replanell central rus, en la ciutat de Novomoskovsk, sent un dels seus principals atractius. En el curs superior —uns 570 km fins a la boca del riu Tikhaya Sosna—, el Don fluïx en direcció sur a través de la partix surest del óblast de Tula, la part central del óblast de Lipetsk i la partix noroest del óblast de Vorónezh. La vall superior és relativament angost, en la seua ribera dreta alta (fins a 90 m en alguns llocs) i fortament disectada per barrancs, i suau l'esquerra. El seu caixer té molts recodos i ràpits.
En el curs mig —uns 800 km fins al començ del embassament de Tsimliansk—, el Don gira primer cap a l'est, es torna cap al sur, després al surest i ingressa en la partix nort del óblast de Rostov, començant el gran arc cap a l'est. Entra en l'óblast de Volgogrado, gira gradualment al surest, després al sur i finalment al suroest desembocant en el gran embassament de Tsimliansk. En esta secció, s'acosta a uns 60 km del Volga, del que li separen les Terres Altes del Volga. La vall del curs mig s'eixampla significativament, acompanyat per un ampli terrat d'inundació (en la ciutat de Serafimóvich fins a 6 km), esguitada de molts ramals antics i llac abandonats. La seua ribera dreta seguix sent més alta i l'esquerra està inclinada. Abans d'ingressar a l'embassament de Tsimliansk, la seua vall s'estretix bruscament i carix de terrat.
En el curs inferior —uns 500 km des de la ciutat de Kalach del Don fins a la desembocadura—, la direcció del riu és suroest a través de l'embassament de Tsimliansk, i despuix, novament en el óblast de Rostov, es torna a l'oest formant una gran delta (fins a 540 km²) en la desemboca en el golf de Taganrog de la mar de Azov. Despuix de l'embassament, la vall es torna molt ample (fins a 20-30 km) en un ampli terrat aluvial i la seua profunditat alcança fins a 20 m en alguns llocs.
Les principals ciutats per les que passa el riu, en direcció aigües avall, són Novomoskovsk (19 697 hab. en 2021[1]), Dankov (19 726 hab.), Zadonsk (9887 hab.), Vorónezh (1 057 681 hab. —a menys de 3 km del riu, sobre un dels seus afluents—, Liski (54 147 hab.), Pávlovsk (22 384 hab.), Serafimóvich (8633 hab.), Kalach del Don (24 277 hab.), Tsimliansk (14 731 hab.), Volgodonsk (165 994 hab.), Konstantínovsk (17 207 hab.), Rostov del Don (1 068 267 hab., la major del curs) i Azov (82 090 hab.). Els seus afluents principals són els rius Donéts (de 1053 km de llongitut), Jopior (980 km), Sal (776 km) i Medveditja (745 km).
El Don és navegable durant (1590 km) des de la desembocadura fins a Vorónezh, encara que la navegació regular opera solament fins a la ciutat de Liski (1355 km). El Don es congela a finals de novembre - principis de decembre i dura uns 140 dies en els trams superiors i fins a 30-90 dies en els trams inferiors; en la part baixa mai està congelat. El riu s'obri en els trams inferiors a finals de març, i des d'ací l'obertura s'estén ràpidament als trams superiors.
Fluint des del centre de Rússia fins a la mar de Azov, en el sur, va eixercitar un paper important per als comerciants del Imperi bizantí. El Don va ser considerat la frontera entre Europa i Àsia des de l'antiguetat fins al regnat de Pedro el Gran, que en la seua política de reorientació del Imperi Rus va favorir el desplaçament d'eixa frontera a l'est, fins als monts Urales i el riu Ural.[2] El Don és el mateix riu Tanais (Τάναϊς en grec antic) de les fonts clàssiques grecorromanas.
Administrativament, el riu discorre, aigües avall, pels óblasts russos de Tula, Lípetsk, Vorónezh, Rostov i Volgogrado. La seua conca, ademés, drena part dels óblasts de Belgorod, Kursk, Oriol, Penza, Riazán, Saratov i Tambov, els krais de Krasnodar i de Stavropol i la República de Kalmukia, ademés dels óblasts ucranians de Donetsk, Luhansk i Járkov.
Orige del nom
El nom Don prové de la raïl ària *dānu-: Plantilla:Lang-ae «riu», indi antic dānu «gotes, rocío, líquit que rezuma».[3][4] El nom rus del riu prové de la paraula escita-sármata dānu, de la mateixa raïl. l'osetio, hereu de l'escita-sármata, conté la mateixa raïl de la paraula дон ('riu, aigua'). El llingüiste soviètic Vasili Abáyev (1900-2001) creïa que «la transició dān → don va tindre lloc no abans dels sigles XIII-XIV, quan els osetios (alanos) ya no estaven representats massivament en el sur de Rússia. Per lo tant, la forma russa Дон no es pot relacionar directament en l'osetio modern dò»,[4] i que eixes paraules estan relacionades a través de l'idioma escita-sármata.
En Osetia, que és una de les parts d'Alania històrica, fins al dia de hui tots els rius s'escriuen en la morfema -дон en la posposición: Ardon, Fiagdon, Ursdon, Karmadon, etc. Els rius Dniéper, Dniéster, Donets i, possiblement, el Danubio, tenen una etimologia similar al escita-sármata,[5][6] ya que estaven ubicats en els territoris habitats pels escitas.
Donets és una forma diminutiva del nom Дон, que es va originar en l'idioma rus antic. Varis rius tenen este nom, la majoria dels quals es troben en la conca del Don: Seversky Donets (Donets del Nort o simplement Donets), Lipovy Donets, Sazhnoy Donets, Donets Sec. Donets és l'antic nom rus (sigles X-XIV) del riu Uda.
Nom antic
Els autors antics, inclós Heródoto, ho varen cridar Don Tanais (). Heródoto, i més vesprada Estrabón, varen descriure el Tanais com un riu que fluïx des de les regions del nort. Estrabón va considerar errònea l'opinió de Teófanes de Mitilene de que les fonts del Tanais estaven en el Caucas.[7]
L'antic geógrafo grec Claudio Ptolomeo va indicar les coordenades de la font i la desembocadura del Tanais, guiat pel qual l'historiador B. A. Rybakov va presentar l'hipòtesis de que eixe riu de Ptolomeo podria ser el Seversky Donets, que aplega a lo llarc del curs inferior del Don actual a la mar de Azov.[8] Mentrestant, Heródoto cridava al Seversky Donets Girgis.
En la desembocadura del riu Tanais, no llunt de la confluència en la mar de Azov, en el llavors caixer principal del riu, més vesprada anomenat el Donets Mort (Мёртвый Донец), es va fundar la colónia grega Tanais.
Història
Segons la teoria de l'Inundació de la mar Negra, en l'antiguetat la mar de Azov no existia. En eixe moment, el Don desembocava en la mar Negra en l'àrea del modern estret de Kerch. En 1954, el paleontòlec N. K. Vereshchagin, va descobrir en la pedrera Leventsovsky, en les afores occidentals de Rostov-on-Don, un fragment de l'os metatarsiano d'un camello de l'espècie Paracamelus alutensis, ferramenta de pedra, que es referix al final del Villafranquiense Mig (2,1-
Sobre els temps prehistòrics, el naturaliste i geógrafo alemà Carl Ritter dona informació sobre el Don en el seu «Vorhalle».
Segons l'hipòtesis dels kurganes, la regió del Volga-Don seria la pàtria dels protoindoeuropeus al voltant de el 4000 a. C., poble imprecisamente localisat al nort entre la mar Negra i la mar Caspio. El riu Don hauria segut un breçol fèrtil de civilisació a on la cultura agrícola neolítica del Propenc Oriente es va fusionar en la cultura de caçadors-recolectors dels grups siberianos, lo que va resultar en el pastoreig nómada dels protoindoeuropeus.[11] La tribu eslava oriental dels abans habitava en la vall del Don i atres àrees del Rússia meridional sur i Rússia central.[12][13]
Antiguetat
En l'antiguetat, alguns geógrafos grecs consideraven el riu com la frontera entre Europa i Àsia,[14][15] (dos de les tres parts del món, sent Líbia —Àfrica— la tercera, separada d'Àsia pel Nilo). En el Llibre dels Jubileu, es menciona el riu com a part del llímit, des del seu punt més occidental fins a la desembocadura, de les adjudicacions als fills de Noé, Jafet (nort) i Sem (sur).[16][nota 1] Es menciona que el seu curs era tan ràpit que mai s'havia congelat.
Polibio (200-118 a. C.) no coneixia les fonts del Don. En la Tabula Peutingeriana, el mapa realisat per Peitinger, el Don, encara que desemboca en l'estany Meótide (Μαιῶτις λίμνη, hui mar de Azov), pero les seues fonts es troben en una montanya en la mateixa vora de l'oceà, i en la seua font hi ha una inscripció en el mapa: «El riu Tanais que separa Europa d'Àsia». Jordanes, historiador del Imperi romà, en Getica (551) fa que el Tanais caiga des dels monts Ripeos.
Durant el temps dels antics escitas era conegut, en grec, com el Tanais (Τάναϊς), i des d'eixa época ha segut una important ruta comercial. Tanais apareix en les fonts antigues gregues tant com el nom del riu com d'una ciutat dels sármatas en ell (Tana-Azaq, l'actual Azov), localisada en el sur de la seua boca, en la regió pantanosa de l'estany Meótide (Μαιῶτις λίμνη).[17] Els grecs també cridaven al riu Iazartes (Ἰαζάρτης).[18] Plinio dona el nom escita del Tanais com Silys.[19] Segons Plutarco i Eustacio de Tesalónica, el nom grec derivaria de l'escita don o donen.
Segons una font grega anònima, que històricament (pero no en certea) s'ha atribuït a Plutarco, el Don era la llar de les llegendàries amazones de la mitologia grega.[20]
Edat Mija
Molts rastres de l'antiga relació dels normandos en el Don es conserven en les sagues, a on se li crida Ванаквисль (). Molts contes mítics també varen ser recopilats pel comte Potocki (1782–1831).
Sviatoslav I de Kiev, príncip-guerrer (r. 945-972) (o konung) de la Rus de Kiev, va descendir a lo llarc del Don en el seu sèquit en una campanya contra els jázaros. En la Rus de Kiev, el Donets no es corresponia en el Donets modern, sino en el riu Udy,[21] en el que es trobava l'antiga ciutat russa de Donets, principat de Novgorod-Seversky, vorejant la estepa. A la seua volta, el Donets modern es dia llavors Don.
Segons B. A. Rybakov, lo que es diu en el «Cantar de les huestes de Ígor» sobre el Donets en realitat es referiria al Udy (en particular, el diàlec del príncip Ígor Sviatoslávich en el riu), i lo que es diu sobre Don, de fet en realitat es referix al Donets.[22]
L'àrea al voltant del Don va estar influenciada pel Imperi bizantí perque el riu era important per als comerciants de Bizancio.[23]
Durant el viage de Pla del Carpine, en 1246, les vores del Don estaven regides per Tubon, cunyat de Batú Kan, net de Gengis Kan. Rubruquis (Rubrukvis), que va viajar al sur de Rússia en 1253, informa de creus en el Don, que els russos varen mantindre per orde de Batu i del seu fill Sartaq Kan; el creuament va ser recolzat per barcaces.
Giosafat Barbaro, comerciant, explorador i escritor de viages italià de el XV que va cavar tesors i va obrir els montículs dels alanos a lo llarc de les vores del Don, parla de colles de peixcadors en el Don i la mar de Azov.
Ambrogio (Ambrose) Contarini escriu que els russos varen reconéixer el Don com un riu sagrat per la seua riquea peixquera. En passar com a embaixador veneciano per les estepas del Don, Contarini i el seu companyer, Mark Ruf, no varen vore més que cel i terra, no varen trobar camins ni ponts, ells mateixos varen tindre que fer basses per als creus i varen alabar la misericòrdia de Deu quan varen aplegar a la regió de Riazán. Pimen, Metropolità de Moscou (r. 1382-1384), que va viajar al Don en 1389 des de Constantinopla, parla del Don exactament de la mateixa manera.
S'ha especulat que l'àrea al voltant de l'estuari hauria segut la font de la Pesta Negra a mitan de el XIV.[24]
En 1499, els comerciants que acompanyaven a l'embaixador de Moscou Golokhvastov, enviat pel Gran Duc al sultà Bayezid II (r. 1481-1512), varen carregar les seues mercaderies en barcaces en el «Cavall de Pedra», en la desembocadura del Mecha Rojo (Красной Мечи) baix de l'actual Lebedián.
Edat Moderna
Els cosacos del Don, que es varen assentar en la fèrtil vall del riu en els sigles XVI i XVII, varen rebre el seu nom del riu.[25]
En 1514, el primer embaixador turc, el príncip de Mangut Feodorit Kamal, i l'embaixador rus Alekseev, de camí a Moscou, varen patir escassea i fam en les estepas del Don, varen perdre els seus cavalls; estaven «coberts de neu, de modo que a penes vius varen aplegar als llímits de Ryazan».
La fortalea jázara de Sarkel va ser utilisada per a dominar este punt en l'Edat Mija. Si ben el Don inferior era ben conegut pels geógrafos antics, els seus trams mig i superior no estaven cartografiats en precisió abans de la conquista gradual de l'àrea per part de Moscovia en el XVI.
El fort de Donkov va ser fundat pels príncips de Riazán a finals de el XIV. El fort es trobava en la vora esquerra del Don, a uns 34 km de l'actual ciutat de Dankov, fins a 1568, quan va ser destruït pels tàrtars de Crimea, pero pronte va ser restaurat en una millor ubicació fortificada. Es mostra com Donkoen el Atles de Mercator (1596).[26] Donkov va ser reubicat novament en 1618, apareixent com Donkagorod en el mapa de Joan Blaeu de 1645.[27]
Tant Blaeu com Mercator seguixen la tradició cartogràfica de el XVI de permetre que el Don s'origine en un gran llac, etiquetat com Resanskoy ozera per Blaeu. Mercator seguix a Giacomo Gastaldo (1551) en mostrar una via fluvial que conecta eixe llac (rotuulado per Gastaldo com Ioanis Llac, i per Mercator Odoium lac. Iwanowo et Jeztoro) en Riazán i el riu Oka. Mercator mostra a Mtsensk (Msczene) com una gran ciutat en esta via fluvial, lo que sugerix un sistema de canals que conectarien el Don en el Zusha (Schat) i l'Upa (Uppa) centrats en un assentament Odoium, informat com Odoium lacum (Juanow ozero)[28] en el mapa realisat pel baró Augustin von Mayerberg, líder d'una embaixada en Moscovia en 1661.
En temps recents, la part baixa del riu va viure els intensos combats durant l'Operació Urà, un dels punts d'inflexió de la Segona Guerra Mundial.
En la lliteratura moderna, el Don és un tema central en les obres de Mijaíl Shólojov, escritor i premi Nobel. La seua obra més famosa es titula El Don apacible. L'escritor residia en la stanitsa Vióshenskaya.[29]
Ciutat de Tana
- Artícul principal → Tana (colónia genovesa).
Bajola direcció de Sigismund von Herberstein, diplomàtic, escritor i historiador de Carniola, els comerciants russos carregaven les seues mercaderies, les enviaven a lo llarc del Don a Caffa, Azov i atres ciutats, prop de Dankov, principalment en autumne. Se sap sobre els trams inferiors del riu que en l'antiguetat va existir la ciutat de Tana en la desembocadura del Don. Construïda per colon grecs, depenia del Regne del Bósforo.
Més tart, Tana, una floreciente ciutat comercial, va pertànyer als veneciano, després als genoveses.
En 1475, Tana, conquistada pels turcs, va passar a cridar-se Azaf (Азаф) o Azov. Des de llavors, tots els assunts comercials i d'embaixades de l'estat rus en Crimea i Constantinopla es varen manejar principalment a lo llarc del Don.
Geografia
Característiques
El riu Don té totes les característiques d'un riu de planura. La seua pendent mija varia poc des del naiximent fins a la desembocadura, en un valor de solament 0,1 ‰ (10 cm/km). Discorre per unes vastes planures aluvials en tot el seu recorregut, llevat en les rodalies de Kalach del Don, a on la seua vall s'estretix significativament. La vall del Don, de la mateixa manera que el d'atres rius de la regió, presenta una morfologia asimètrica, en les vores de la dreta altes i empinades, i les vores esquerres baixes i planes.
Curse
Curs superior
La font del Don es troba en la partix nort de la replanell central rus, a una altitut d'uns 230 m sobre el nivell de la mar,[30] en l'óblast de Tula, a uns 50 km al surest de Tula (481 216 hab.) i a uns 200 km al surest de Moscou. Anteriorment, es prenia com el començ del riu el lloc d'eixida del llac Iván (per lo tant, el riu mateixa es dia poéticamente Don Ivanovich; en realitat, generalment no hi ha fluix d'aigua des del llac Iván fins al Don). Més tart, despuix de la construcció de l'embassament de Shatskoye, al nort de la ciutat de Novomoskovsk (134 081 hab. en 2021),[1] regió de Tula, que anegó el llac Iván, era el propi embassament el que es prenia com la font del Don, pero ara està separat del riu per un terraplé-presa del ferrocarril. Ara es considera que la font del Don és la font de la riera (o riu) Urvanka, ubicat dins del parc infantil de Novomoskovsk,[31] uns ]2-3 km a l'est. En eixe lloc es troba instalat el conjunt arquitectònic «Font del Don». La pròpia font d'este complex és d'orige artificial i s'alimenta de la ret d'abastiment d'aigua.[32][33]
El Don discorre en els seus inicis en direcció sur, passant per la chicoteta localitat de Yepifan (2237 hab.) i després Donskoy (61 477 hab. en 2021), a on rep per la dreta al primer dels seus afluents d'importància, el riu Nepravda (67 km). Despuix de passar per Dubovoye (16 101 hab. en 2021) aplega un curt tram en el que el Don, despuix de rebre per la dreta al curt riu Rykhotka (Рыхотка), serà llímit entre óblast: primer, en una secció d'uns 3 km entre Tula (N) i Lípetsk (S) i després entre Riazán (en el que el riu no entra), i Lípetsk (en el mig el riu passa per un trifinio entre els tres óblast). Despuix de deixar el tram fronteriç, el Don s'adinsa en Lípetsk, seguint el seu discórrer cap al sur passant per les localitats de Dankov (19 726 hab.) i Lebedián (22 966 hab.), per a rebre a continuació, per la dreta, al riu Krasivaya Mecha (244 km) i després al riu Sosna (296 km), que acaba de travessar la ciutat de Yelets (116 726 hab.). Seguix el Don per Zadonsk (9887 hab.), Khlevnoye (6012 hab.) i Kon-Kolodej, i després aplega a un tram en el que el riu forma la frontera natural entre els óblast de Lípetsk i de Vorónezh.
Despuix d'eixe curt tram, el Don entra, per la seua banda septentrional, en l'óblast de Vorónezh. Mantenint la direcció sur, el riu passa per Semiluki (27 938 hab.) i al poc, molt prop, de la capital Vorónezh (1 057 681 hab.) (a uns 2−3 km), a on rep per l'esquerra a l'homònim riu Vorónezh (de 520 km en les seues fonts i una àmplia conca de 21 600 km²), que esta embassat a menys de 12 km de la desembocadura. l'embassament de Vorónezh, finalisat en 1972, té una superfície de 70,1 km², en una profunditat mija d'a penes 3,5 m, una llongitut de 35 km i un ample mig de 2,1 km. Casi tota la llongitut de l'embassament cau en el territori del ciutat de Vorónezh, que és dividida per ell en dos parts i s'han erigit quatre ponts sobre l'embassament.
Contínua el Don el seu llent alvanç i després se li unix, per la dreta, el riu Devica. Continua cap al sur, travessant la localitat de Grenjacez (Gremyachye) (3441 hab.) i rebent per la dreta al riu Potudan (100 km) i més vesprada al riu Tíjaya Sosná (161 km). Aplega després a la ciutat de Liski (54 147 hab.), per a despuix rebre, per l'esquerra, al riu Ikorec (97 km), al riu Bitiug (379 km) i després al riu Osered (89 km).
- El Don en el seu curs superior
-
El riu al seu pas per Yepifan -
El riu en Dankov -
El riu en Lebedián -
_(15240199705).jpg)
El Don en Zadonsk -
l'embassament de Vorónezh, finalisat en 1972
_(15240199705).jpg)
Curs mig
Continua el Don el seu discórrer passant per la ciutat de Pávlovsk (22 384 hab.) para després rebre, per la dreta, al riu Chórnaya Kalitvá (162 km) en la chicoteta localitat de Novaya Kalitva (2325 hab. en 2010), un punt en el que el riu vira cap al E-SE, i en el que està a menys de 50 km de la frontera en Ucrània. En un tram d'uns 50 km el Don es mantindrà a eixa distància (45-60 km) de la frontera. El riu discorre per un tram en el que rep, per l'esquerra, al riu Boguchar (101 km) i, després, per la dreta, al riu Tolucheevk.
- El Don en el seu curs mig
-
El riu Pávlovsk -
El riu en decembre prop de Serafimovich -
-
Abandona al poc el óblast de Vorónezh i s'adinsa, pel seu costat occidental, en l'óblast de Rostov, un curt tram en el que rep per l'esquerra al riu Peskovatka (80 km) i aplega despuix a les localitats de Kazankaya i Veshenskaya (9317 hab.). Entra després en l'óblast de Volgogrado, per a rebre al poc, per l'esquerra, a dos grans afluents, al riu Khoper (980 km) i després al riu Medveditja (745 km).
En esta àrea, el Don fa vàries curves tancades, en la direcció general del fluix cap a l'est, i després gira bruscament cap al sur i s'acosta al Volga a una distància de 60 quilómetros, fluint uns 40 metros sobre el seu caixer. El famós geógrafo A. I. Voeikov va parlar sobre esta peculiarida geogràfica de la següent manera:
Els geógrafos dividixen el Gran Recodo en un sistema de curves més menudes, en dos curves de segon orde (Kremenskaya i Sirotinsko-Trekhostrovskaya), i quatre de tercer orde.
La gran recodo del Don (també, Donskaya Luka) —des de Serafimovich (l'antic poble de Ust-Medveditskaya) fins a Kalach-on-Don, aixina com l'àrea coberta pel riu— En esta àrea, el Don fa vàries curves tancades, en la direcció general del fluix cap a l'est, i després gira bruscament cap al sur i s'acosta al Volga a una distància de 60 quilómetros, a una altitut d'uns 40 metros sobre el caixer del Volga.
Uns quilómetros aigües avall passa front a Serafimovich (8633 hab.), despuix rep per l'esquerra al llarc riu Ilovlya (358 km i una conca de 9250 km²) i aplega a Kachalino. El Don torna a girar cap al suroest, discorrent per una regió cada volta més àrida i seca, i una miqueta abans d'aplegar a Kalach del Don (24 277 hab.), el riu entra en una zona embassada, la coa del llarc embassament de Tsimliansk (2700 km²), inaugurat en 1952 en l'assut situat a més de 300 km de distància aigües avall.
A la vora de l'embassament, prop de Volgodonsk (165 994 hab.), es troba la major planta nuclear de Rússia, la central nuclear de Rostov inaugurada en 1977 en quatre reactors i una potència de 4030 MW.
En este gran embassament el Don rep, per la dreta, els rius Donskaja Carica, Esaulovskij Aksái i Kurmoyarsky Aksái; i, per l'esquerra, al riu Liska i al riu Chir (317 km). A mitat de l'embassament, el riu Don abandona el óblast de Volgogrado i entra novament en el óblast de Rostov, esta volta per la seua banda centrooriental.
En este punt el Don alcança la part més oriental del seu recorregut, acostant-se tant a la conca del Volga que ha permés la construcció del canal Volga-Don, inaugurat en 1952, que, despuix de 101 km, permet aplegar al Volga prop de Svetly Yar i després, aigües avall, alcançar la mar Caspio, sent una de les principals artèries fluvials del país.
Curs inferior
Deixada arrere l'assut, en les proximitats de la ciutat de Volgodonsk (165 994 hab.) i Tsimliansk (14 731 hab.), el riu seguix en direcció oest, passant per Konstantínovsk (17 207 hab.) i en Ust-Donecki rep per la dreta al més important de tots els seus afluents, al riu Donets (1053 km). Ya en el seu tram final, rep, per l'esquerra, al ric Sal (776 km) i al riu Manych, i, per la dreta, al riu Aksái, en la localitat d'Aksái (38 012 hab.). Aplega després a Rostov del Don, la principal ciutat de tot el seu curs (1 068 267 hab.).
Despuix de deixar arrere Rostov, el riu Don, despuix d'un recorregut de casi 2000 km, desemboca en la baïa de Taganrog en la mar de Azov formant un ampli delta d'uns 540 km², molt prop de la localitat homònima d'Azov (82 090 hab.). En esta zona deltaica el caixer del del Don es dividix en numeroses branques i canals (Гирло, 'girlo'), inclosos Mertvy Donets (Мёртвый Донец, lit. 'Donets Mort') (36 km), Stary Don (Старый Дон, lit. 'Vell Don') (38 km), Kalancha, Bolshaya Kuterma, Perevoloka i Egurcha.
- El Don en el seu curs inferior
-
Vora esquerra en Rostov del Don -
Rostov-on-Don: vista des del pont Voroshilovsky fins al terraplé del riu Don -
El Don en en Rostov del Don -
El riu prop de Kalininsky (Rostov) -
Alameda sobre el Don en la plaja de la ciutat de Azov
Localitats en el curs del Don
Centenars d'assentaments estan ubicats a lo llarc del riu, incloent 18 ciutats:
- óblast de Tula: Novomoskovsk (19 697 hab. en 2021;[1]
- óblast de Lípetsk: Dankov (19 726 hab.), Lebedián (22 966 hab.) i Zadonsk (9887 hab.);
- óblast de Vorónezh: Semiluki, Vorónezh (1 057 681 hab., Novovoronezh, Liski (54 147 hab.) i Pávlovsk (22 384 hab.);
- óblast de Volgogrado: Serafimóvich (8633 hab.) i Kalach del Dò (24 277 hab.);
- óblast de Rostov: Volgodonsk (165 994 hab.), Tsimliansk (14 731 hab.), Konstantínovsk (17 207 hab.), Semikarakorsk, (38 012 hab.), Rostov del Dò (1 068 267 hab.) i Azov (82 090 hab.).
Afluents del Don
El riu Don rep al voltant de 90 afluents de més de 25 km de llongitut, dels que els 18 que tenen més de 100 km de llarc s'enumeren a continuació, mostrant en quin quilómetro aigües dalt desaguan (els quilómetros es conten des de la desembocadura fins a la font), les seues llongituts, l'àrea de les seues conques, si són afluents per l'esquerra (←) o la dreta (→) i a on desaguan:
- Curs superior:
- ← km 1645: riu Krasivanaya Mecha, de 244 km i 6000 km², prop del poble de Bolshoe Popovo (ób. Lipetsk);
- ← km 1608: riu Sosna de 296 km i 17 400 km², prop del poble de Zasosenka (ób. Lipetsk);
- → km 1403: riu Vorónezh de 342 km i 21 600 km², al sur de la ciutat de Vorónezh (ób. Vorónezh);
- ← km 1317: riu Potudan de 100 km i 2180 km², prop del poble de Ivanovski (ób. Voronezh);
- ← km 1299: riu Tikhaya Sosna de 161 km i 4350 km², prop del monasteri de Divnogorsk (ób. Vorónezh);
- Curs mig:
- → km 1197: riu Bityug de 379 km i 8840 km², prop del poble de Stupino (ób. Vorónezh);
- ← km 1105: riu Chernaya Kalitva de 162 km i 5750 km², prop del poble de Nova Kalitva (ób. Vorónezh);
- ← km 1022: riu Boguchar de 101 km i 3240 km², a l'est de la ciutat de Boguchar (ób. Vorónezh);
- → km 983: riu Tolucheevka de 142 km i 5050 km², 4 km al sur del poble de Zamoste (ób. Vorónezh);
- → km 823: riu Hopyor de 979 km i 61 100 km², prop del poble de Bobrovsky (ób. Volgogrado);
- → km 792: riu Medveditsa de 745 km i 34 700 km², 5 km a l'oest de la ciutat de Serafimovich (ób. Volgogrado);
- → km 604: riu Ilovlya de 358 km, 8 km al suroest del poble de Ilovlya (ób. Volgogrado);
- Curs inferior:
- ← km 456: riu Chir de 317 km i 9570 km², en la partix noroest del embassament de Tsimliansk, al surest de la ciutat de Surovikino (ób. Volgogrado);
- → km ?: riu Esaulovsky Aksay de 179 km i 2590 km², en la part este de l'embassament de Tsimliansk, prop del poble de Pugachevskaya (ób. Volgogrado);
- ← km 218: riu Seversky Donets de 1053 km i 98 900 km², 4 km al sur de la ciutat de Ust Donetski (ób. Rostov);
- → km 165: ric Sal de 798 km i 21 300 km², prop de la ciutat de Semikarakorsk (ób. Rostov);
- → km 99: riu Manich de 219 km i 35 400 km², prop del poble de Manichkaya (ób. Rostov);
- ← km ?: riu Tuzlov de 182 km i 4680 km², en el ramal d'Aksai, prop de la ciutat de Novocherkask (ób. Rostov.
Assuts i canals
En el seu punt més oriental, el riu Don passa molt prop del curs del riu Volga, en les proximitats de Kalach del Don. En 1952 es va inaugurar el canal Volga-Don, que, despuix de 101 km, permet aplegar al Volga prop de Svetly Yar i després, aigües avall, alcançar la mar Caspio, sent una de les principals artèries fluvials. El nivell d'aigua del riu Don en esta zona s'alcança gràcies a l'assut de Tsimlyansk, finalisada en eixe mateix any, que forma el llarc embassament del mateix nom.
En els següents 130 km per baix de l'assut de Tsimlyansk, la profunditat d'aigua suficient en el riu Don es manté per una seqüència de tres assuts i sistemes d'esclusa: la classe de bucs esclusa Nikoláyevsky (Николаевский гидроузел), la classe esclusa Konstantínovsky (Константиновский гидроузел) i la més coneguda de les tres, la classe esclusa Kóchetovsky (Кочетовский гидроузел). La esclusa Kóchetovsky, construïda en 1914–1919, es va duplicar en 2004–2008, i està ubicada 7,5 km per baix de la confluència del riu Séverski Donéts en el Don, i 131 km aigües dalt de Rostov, esta la esclusa Kóchetovsky. Esta instalació manté el nivell d'aigua suficient, tant en la seua secció del Don, com en el tram inferior del Séverski Donéts. Esta és l'última esclusa en el Don; aigües avall de Kóchetovsky, la profunditat necessària per a la navegació fluvial es manté per mig de dragado.[34]
El riu Don és navegable en casi tot el seu curs.
Hidrologia
La conca del Don està completament ubicada dins de les zones de bosc-estepa i estepa, lo que explica el contingut d'aigua relativament baix en una gran àrea de captació. El cabal mig anual d'aigua és de 900 m³/s, el mòdul de escorrentía és d'uns 2 l/s·km². El contingut relatiu d'aigua del Don és 5-6 voltes menor que el dels rius de la part septentrional de la Rússia europea (Dviná Septentrional, Pechora).
El règim hídric del Don també és típic dels rius de les zones de estepa i bosc-estepa. La proporció del suministrament de neu és alta (fins a un 70 %) en un sol i un suministrament de pluja relativament dèbils. El Don es caracterisa per altes inundacions primaverales i poca aigua baixa en el restant de l'any (fig. 2). Des del final de la riuada de primavera fins al començ d'una nova pujada de primavera, el nivell i el fluix d'aigua descendixen gradualment. La riuada d'autumne s'expressa débilment, les aigües altes d'estiu són extremadament rares.
L'amplitut de les fluctuacions en el nivell de l'aigua en el riu és significativa en tota la seua llongitut i alcança els 8-13 m El Don s'estén àmpliament sobre la planura aluvial, especialment en els trams més baixos. Les aigües altes a sovint ocorre en forma de dos ones. La primera sorgix pel fluix d'aigua derretida cap al canal des de la part inferior de la conca (localment, aigua freda o cosaca), i la segon està formada per aigua provinent del Don superior (aigua tébea). A voltes, quan es retarda el desgel en la part baixa de la conca, abdós ones es fusionen i la riuada es fa més alta, pero més curta.
El Don es congela a finals de novembre - principis de decembre. La congelació dura des de 140 dies en els trams superiors i fins a 30-90 dies en els trams inferiors; en la part baixa mai està congelat. El riu s'obri en els trams inferiors a finals de març, i des d'ací l'obertura s'estén ràpidament als trams superiors.
Us
El Don és navegable durant 1590 km des de la desembocadura fins a Vorónezh, encara que la navegació regular opera solament fins a la ciutat de Liski (1355 km).
En l'àrea de Kalach del Don, la curva de Don s'acosta al Volga a la distància més propenca possible: uns 70 quilómetros. Des del primer I mileni d. C., va aparéixer ací el portage de Volgodonsk, que va existir fins a 1952, quan el canal Volga-Don va començar a realisar enllaços de transport entre els rius.
En l'àrea de la chicoteta localitat de Tsimliansk, es va construir una represa en una llongitut de 12,8 km, elevant el nivell de l'aigua en el riu en 27 m i formant l'embassament de Tsimliansk, que s'estén des de Golubinskaya fins a Volgodonsk, en una capacitat total de 21,5 km³ (capacitat útil - 12,6 km³) i una superfície de 2600 km². La represa també alberga una central hidroelèctrica. Les aigües de l'embassament de Tsimlyansk s'utilisen per a la irrigación i el rec de l'estepa del Sal i atres espais esteparis dels actuals óblasts de Rostov i Volgogrado.
Durant uns 130 km aigües avall de la central hidroelèctrica de Tsimlyanskaya, la profunditat del riu, necessària per a la navegació, es manté gràcies a tres complexos hidroelèctrics en assuts i esclusa: Nikolaevsky, Konstantinovsky i Kochetovsky.[35] El més antic i famós d'ells, el complex hidroelèctric Kochetovsky, està ubicat 7,5 km aigües avall de la confluència del riu Seversky Donets en el Don (és dir, 131 km aigües dalt de la ciutat de Rostov-on-Don).[36] Va ser construït en 1914-1919[37] i reconstruït en 2004-2008. Durant la reconstrucció, es va agregar un segon fil de la comporta.[38][39]
No hi ha més represas baix del complex hidroelèctric Kochetovsky, i la profunditat navegable es manté per mig d'un dragado sistemàtic.[35]
Flora i fauna
Peixos
Hi ha 67 espècies de peixos en el Don. Al mateix temps, la contaminació del riu i una forta càrrega recreativa han provocat una important disminució de les poblacions de peixos del riu. Els més comuns són les espècies de peixos menuts: perca, rútil, rudd, carpes, áspid, i entre les espècies mijanes i grans (brema, lucioperca, siluros, lucio), els eixemplars grans són cada volta menys comuns.
Amfibis i reptils
En les vores del riu, en els pantans de la planicie d'inundació, es pot trobar la granota d'aigua, la granota pancha de fòc, el salamandra comuna i el crestado, la culebra de collar i la teselada, aixina com la tortuga de pantà. Una de les espècies animals més comuns que viuen prop del Don és, sense dubte, el sapo vert. Estos amfibis anidan no solament a lo llarc de les vores, sino que a sovint s'estenen profundament en el territori dels prats sense llaurar en la conca del riu.
Mamífers
L'activitat humana, principalment el llaurat de les estepas, ha provocat la desaparició d'animals que abans eren comuns en la conca del Don: cavalls salvages, antílops esteparios, marmotas i molts uns atres. Allà pels anys xixanta i setanta, alguns afluents del Don, principalment prop del riu Oskol, tenien marmotas bobak, cabirols, javalins, i en alguns meandres es podia trobar rata almizclera. Actualment, entre els mamífers de la conca del riu, es poden trobar els següents rosegadors: castor de riu, gran jerbo, farda de terra i rates, representants de l'orde de les llúdries de riu depredadores, visones, comadrejas, turones esteparis i forestals. Els rat penat encara viuen en la conca del riu.
Aus
Durant els últims 100 a 150 anys, la cantitat d'espècies d'aus que viuen en la conca del Don ha disminuït dràsticament. Espècies anteriorment esteses com àguiles esteparias, glareólidos, avefrías sociable, sisones, calandrias negres, calandrias aliblancas han desaparegut. Oques, cisnes, àguiles reals, àguiles de coa blanca, falcons pelegrins, abellers europeus, àguiles peixcadores varen deixar de anidar prop del riu. La creació de cinturons de boscs artificials en els anys xixanta, inclús a lo llarc de les vores del Don, va atraure a vàries aus insectívores a la conca del riu, que abans no s'havien trobat ací: colomes, urracas i capçots dorsirrojos. Entre les aus que han sobrevixcut fins ara es troben vàries espècies d'ànets i playeros, aixina com cuervos, somormujos, carriceros tordales i les ya rares garzas, cigonyes, grullas damisela. Durant la temporada migratòria, també es poden observar alguns tipos d'aus migratòries: oca grisa, barnacla i uns atres.
Vegetació
Hi ha evidència de que inclús Pedro I de Rússia va usar els boscs de les vores del Don per a construir barcos que varen participar en les guerres rus-turques. La majoria dels prats a lo llarc de les vores del riu, en els que creixien centenars d'espècies de diverses herbes selvades, varen ser llaurats en el XX. Prop dels pantans de les planures aluvials si s'han conservat una gran cantitat d'espècies de plantes selvades, i en ells es poden trobar sauces, abedulls pubescentes, alisos i arraclanes. Les canyes, la coa de cavall dels pantans, la juncia, el verdet de carreres de la salicaria, el cinquefoil dels pantans i atres tipos de pastures són comunes a lo llarc del riu.
Galeria
-
El riu Don en Kalininsky (Rostov).
-
El riu Don en Polibino (Lípetsk). -
.jpg)
El riu Don en l'óblast de Vorónezh. -
-
El riu Don en l'óblast de Vorónezh. -
El riu Don en Rostov del Don.
Sistema fluvial del riu Don
El riu Don té numerosos afluents, sent els més importants, seguint el riu aigües avall, els que arreplega la taula següent.
| º | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ramal | Nomene afluent | Nom en rus | Desembocadura | Distància a la boca | Lloc desembocadura | Llongitut (km) |
Conca (km²) |
Cabal (m³/s) |
Subjectes federals que travessa | Tram | ||||
| — | D | Riu Nepravda | Непрядва | Riu Don | 1809 | 67 | 799 |  Óblast de Tula |
Curs Superior | |||||
| — | D | Riu Krasivaya Mecha | Красивая Меча | Riu Don | 1645 | Aigües avall de Lebedián | 244 | 6000 | 30,2 |  Óblast de Lípetsk Óblast de Tula
| ||||
| — | D | Riu Sosná | Сосна | Riu Don | 1608 | 296 | 17 400 | Óblast de Lípetsk Óblast de Oriol
| ||||||
| ? | ? | Riu Veduga | Ведуга | Riu Don | 1439 | 94 | 1570 | ? | ||||||
| I | — | Riu Vorónezh | Воронеж | Riu Don | 1403 | 342 | 21 600 |  Óblast de Bélgorod Óblast de Vorónezh
| ||||||
| — | — | Riu Lesnoj Vorónezh | Riu Vorónezh | - | - | |||||||||
| — | — | Riu Pol'noj Vorónezh | Riu Vorónezh | - | - | 178 | ||||||||
| — | — | Riu Stanovaja | Riu Vorónezh | - | - | |||||||||
| — | — | — | Riu Matyra | Riu Vorónezh | - | - | 180 | 5180 | 11,7 | Óblast de Lípetsk Óblast de Tambov
| ||||
| — | — | — | Riu Usman | Riu Vorónezh | - | - | 151 | 2840 | ||||||
| — | D | Riu Potudan | Потудань | Riu Don | 1317 | 100 | 2180 | Óblast de Bélgorod Óblast de Vorónezh
| ||||||
| — | D | Riu Tichaja Sosna | Тихая Сосна | Riu Don | 1299 | 161 | 4350 | 5,9 | Óblast de Bélgorod Óblast de Vorónezh
| |||||
| I | — | Riu Ikorec | Икорец | Riu Don | 1262 | 97 | 1630 | 1,5 | Óblast de Vorónezh
| |||||
| I | — | Riu Bitiug | Битюг | Riu Don | 1197 | 379 | 8840 | 18,2 | Óblast de Lípetsk Óblast de Tambov Óblast de Vorónezh
| |||||
| I | — | Riu Osered | Осередь | Riu Don | 1161 | 89 | 2420 | 1,2 | Óblast de Vorónezh
| |||||
| — | D | Riu Chernaja Kalitva | Черная Калитва | Riu Don | 1105 | 162 | 5750 | 124 | Óblast de Bélgorod Óblast de Vorónezh |
Curs Mig | ||||
| I | — | Riu Boguchar | Богучарка | Riu Don | 1022 | 101 | 3240 | Óblast de Vorónezh
| ||||||
| ? | ? | Riu Podgornaya | Подгорная | Riu Don | 983 | 138 | 5050 | ? | ||||||
| I | — | Riu Peskovatka | Песковатка | Riu Don | 926 | 80 | 1560 | |||||||
| — | D | Riu Tolucheevka | Riu Don | 983 | Sur del poble de Zamoste | 142 | 5050 | |||||||
| I | — | Riu Khoper | Riu Don | 893 | 980 | 61 100 | 150 |  Óblast de Penza Óblast de Sarátov Óblast de Volgogrado Óblast de Vorónezh
| ||||||
| — | — | Riu Vorona | Riu Khoper | - | - | 454 | 13 200 | 41,5 | Óblast de Penza Óblast de Tambov Óblast de Vorónezh
| |||||
| — | — | Riu Buzuluk | Riu Khoper | - | - | 314 | 9510 | 36 | Óblast de Volgogrado
| |||||
| — | — | Riu Savala | Riu Khoper | - | - | 285 | 7720 | Óblast de Tambov Óblast de Vorónezh
| ||||||
| I | — | Riu Medveditja | Медведица | Riu Don | 792 | Aigües dalt de Serafimóvich | 745 | 34 700 | Óblast de Sarátov Óblast de Volgogrado
| |||||
| — | — | Riu Balanda | Riu Medveditja | - | - | 164 | 1900 | |||||||
| — | — | Riu Archeda | Riu Medveditja | - | - | 167 | ||||||||
| I | — | Riu Ilovlya | Иловля | Riu Don | 604 | 358 | 9250 | 9,6 | Óblast de Sarátov Óblast de Volgogrado
| |||||
| — | D | Riu Donskaja Carica | Riu Don | km | Curs Inferior | |||||||||
| I | — | Riu Liska | Riu Don | km | ||||||||||
| — | D | Riu Chir | Чир | Riu Don | 317 | 317 | 9580 | 12 |  Óblast de Rostov Óblast de Volgogrado
| |||||
| — | D | Riu Tsimla | Цимла | Riu Don (en l'embassament de Tsimliansk) | 317 | 186 | 1650 | 0,35 | ||||||
| — | D | Riu Esaulovskij Aksay | Riu Don | km | ||||||||||
| — | D | Riu Kurmoyarsky Aksay | Riu Don | km | ||||||||||
| — | D | Riu Donets (o Seversky Donets) | Северский Донец | Riu Don | 218 | Ust-Donetsk | 1053 | 98 900 | 200 | Óblast de Bélgorod Óblast de Rostov  Ucrania
| ||||
| — | — | Riu Oskol | Riu Donets | - | - | 436 | 14 680 | Óblast de Bélgorod Óblast de Kursk
| ||||||
| — | — | Riu Korocha | Riu Donets | - | - | |||||||||
| — | — | Riu Vovchia | Riu Donets | - | - | 92 | ||||||||
| — | — | Riu Aïdar | Riu Donets | - | - | 264 | 7240 | |||||||
| — | — | Riu Udy | Riu Donets | - | - | 164 | ||||||||
| — | — | Riu Derkul | Riu Donets | - | - | |||||||||
| — | — | Riu Kalytva | Riu Donets | - | - | |||||||||
| — | D | Riu Kumshak | Кумшак | Riu Don | 327 | 121 | 759 | Óblast de Rostov
| ||||||
| — | D | Riu Kagalnik | Кагальник | Riu Don | 220 | 140 | 2190 | Óblast de Rostov
| ||||||
| I | — | Riu Sal | Сал | Riu Don | 165 | 776 | 21 300 | 9,9 |  República de Kalmukia Óblast de Rostov
| |||||
| — | D | Riu Aksay (ramal del Don) | Аксай | Riu Don | 134 | 79 | ||||||||
| — | D | Riu Tuzlov | Riu Aksay | km | 187 | 4660 | 2,1 | Óblast de Rostov
| ||||||
| I | — | Riu Manych | За́падный Ма́ныч | Riu Don | 99 | 219[40] | 21 300 | República de Kalmukia Óblast de Rostov
| ||||||
Notes
- ↑ Treballs posteriors, com el mapa T i O de el VII, també representen el Dò com la frontera entre Europa i Àsia.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tots els habitants de les localitats que se citen en este artícul corresponen al cens de 2021, llevat indicació en contra.
- ↑ «Quelle est la frontière entre l’Europe et l’Asie ? L’invasion de l’Ukraine réveille unix vieille question» (en fr). Li Nouvel Obs. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ Дон // Этимологический словарь русского idiomaа М. Фасмера
- ↑ 4,0 4,1 Абаев В. И. (1958). Историко-этимологический словарь осетинского idiomaа (en ru), М.—Л.: АН СССР, pp. 366—367.
- ↑ Абаев В. И.. Историко-этимологический словарь осетинского idiomaа (en ru).
- ↑ Аланы — раздел «Аланские названия в современной Европе»; для Дуная известны другие этимологии, в частности, кельтские (Mallory, J.P. and D.Q. Adams. The Encyclopedia of Indo-European Culture. London: Fitzroy and Dearborn, 1997: 486).
- ↑ Подосинов, Александр Васильевич(2015).«К вопросу об истоках Танаиса в представлениях античных географов».Боспорские исследования.
- 315—324.
- ↑ Рыбаков Б. А. Геродотова Скифия. — М.: Наука, 1979.
- ↑ Саблин М. В., Гиря Е. Ю. (2009). Артефакт из Ливенцовки — Свидетельство присутствия человека на территории Восточной Европы в интервале 2,1 — 1,97 млн лет назад. Древнейшие миграции человека в Евразии. Материалы международного симпозиума. (en ru), Новосибирск: ИАЭ СО РАН, pp. 166—174.
- ↑ Саблин М. В., Гиря Е. Ю.(2010).«К вопросу о древнейших следах появления человека на юге Восточной Европы».Археология, этнография и антропология.(2 (42))
- ↑ Piazza and Cavalli-Sforza (2006)
- ↑ Yilmaz, Harun. National Identities in Soviet Historiography: The Rise of Nations under Stalin (en en), Routledge. ISBN 9781317596639.
- ↑ Hamilton, George Heard.. The art and architecture of Russia, 3rd (integrated) edició, New York, N.Y.: Penguin. OCLC 7573356. ISBN 0140561064.
- ↑ Norman Davies (1997). Europe: A History, pp. 8. ISBN ISBN 0-7126-6633-8.
- ↑ «Strabo, Geography, BOOK XI., CHAPTER I.». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ Book of Jubilees.
- ↑ «LacusCurtius • Strabo's Geography — Book XI Chapter 2». penelope.uchicago.edu. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «SOL Search». www.cs.uky.edu. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «Pliny, Natural History, 6 (a)». attalus.org. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «Pseudo-Plutarch, De fluviis, XIV. TANAIS.». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ Саратов И.. Рассказ о Северском Донце. № 1-2007 (en ru), НиТ, pp. 6, 57-61.
- ↑ Рыбаков, Борис Александрович (1986). События 1184—1185 гг., воспетые в «Слове» (en ru), М.: Молодая гвардия.
- ↑ Tellier, Luc-Normand.. Urban world history : an economic and geographical perspective, Québec [Qué.]: Presses de l'Université du Québec, pp. 251. OCLC 444730453. ISBN 9782760522091.
- ↑ Ole J. Benedictow. «The Black Death: The Greatest Catastrophe Ever».
- ↑ Chenchevyk, Iryna. «Українська Кубань-українське-коріння-донських-козаків | Історія» (en ukrainian).
- ↑ Taurica Chresonesus, Nostra aetate Przecopsca et Gazara dicitur in Atles sive Cosmographicae Meditationes de Fabrica Mundi et Fabricati Fugura (1596).
- ↑ Russiæ, vulgo Moscovia, pars australis in Theatrum Orbis Terrarum, sive Atles Novus in quo Tabulæ et Descriptiones Omnium Regionum, Editæ a Guiljel et Ioanne Blaeu, 1645.
- ↑ (1976) Studia językoznawcze: streszczenia prac doktorskich (en pl), Zakład Narodowy im. Ossolinśkich.
- ↑ Litus, Ludmilla L. "Mikhail Aleksandrovich Sholokhov (11 May 1905-21 February 1984)." Russian Prose Writers Between the World Wars, edited by Christine Rydel, vol. 272, Gale, 2003, pp. 383-408. Dictionary of Literary Biography Vol. 272. Dictionary of Literary Biography Main Séries, http://link.galegroup.com/apps/doc/TCDGXR460831919/DLBC?o=duke_perkins&sid=DLBC. Accessed 1 February 2018.
- ↑ «Единая электронная картографическая основа. Росреестр 2019—2022» (en ru).
- ↑ Василий Песков. «Дон в колыбели» (en ru).
- ↑ Сергей Новиков. «ПРОПАЛ ИСТОК ДОНА» (en ru).
- ↑ «Про реку Дон. Исток.» (en ru).
- ↑ Навигационно-гидрографический очерк (Navegació i hidrografia, visió general), de la Navegació Principal i Administració de la Hidrovía del Azov i conca del Don (АД ГБУВПиС) (en rus).
- ↑ 35,0 35,1 «Навигационно-гидрографический очерк» (en ru). (АД ГБУВПиС)
- ↑ «Кочетовский гидроузел» (en ru).
- ↑ «Варианты соединения Волги и Дона» (en ru).
- ↑ «25 августа 2005 года заместитель Министра транспорта РФ Александр Мишарин провёл в Ростовской области совещание по итогам осмотра строительства второй очереди Кочетовского гидроузла на реке Дон.» (en ru).
- ↑ «Государственная комиссия приняла в эксплуатацию вторую нитку шлюза старейшего на Дону Кочетовского гидроузла» (en ru). (17.07.2008)
- ↑ Si es considera que naix en el llac Mánych-Gudilo) o 420 km (vore entrada «Западный Маныч», en l'Enciclopèdia Soviètica, si es considera la divisòria de la depressió Kumá-Mánych).
Encara que si es considera el sistema conjunt Mánych-Kalaus alcança els 856 km (420+436 km). Antigament, els rius Mánych Occidental i Mánych Oriental aplegaven a unir-se en la part alta dels seus respectius caixers, en una zona en que abdós caixers eren intermitents i que la major part dels anys permaneixia seca. El riu Kalaus desaguaba precisament en eixa zona i tenia varis distributaris que acabaven tant en el Mánych Occidental com en el Mánych Oriental. Hui dia la zona ha segut represada per mig de dics i totes les aigües del Kalaus acaben en el Mánych Occidental, sent, en puridad, ara casi la seua principal font.
_106.jpg){kind=link}
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Дон» de Wikipedia en ru, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre riu Don.
- PLUTARCO o el PSEUDO PLUTARCO: Sobre els rius (De fluviis).
- XIV: Tanais.
- Text, en el lloc del Proyecte Perseus, de la traducció anglesa corregida i editada per William W. Goodwin, i publicada en 1874.
- William W. Goodwin (William Watson Goodwin, 1831 - 1912): clasicista nortamericà, professor de grec de l'Universitat d'Harvard.