Tanais
Tanais (Plantilla:Lang-grc) era una ciutat que rep el seu nom del riu homònim rus (actual riu Don) que Estrabón i Plinio el Vell consideraven com a frontera entre Europa i Àsia.[1][2][3]
La ciutat estava situada en el delta del riu, en una zona pantanosa, en la part noreste del mar de Azov, que els grecs varen cridar Estany Meótides. El lloc a on s'ubicava Tanais (actual Nedvigovka) està a uns 30 quilómetros a l'oest de la moderna Rostov del Dò. La part central s'assenta en una replanell, que la seua partix sur s'eleva uns 20 m sobre el restant. Està confinada per una vall natural a l'est, i una sanga artificial a l'oest.
Història
[editar | editar còdic]
El lloc a on estava ubicada Tanais va tindre assentaments molt anteriors a la data de la seua fundació. Les troballes d'una necròpolis demostren que el lloc havia segut ocupat ya des de l'Edat del Bronze.[4] Atres enterrament pertanyen als periodos de l'Antiga Grècia i l'época romana.
Tanais va ser fundada per grecs procedents del Bósforo Cimerio al principi del periodo helenístico (entorn als anys 290-260 a. C.)[5] i va permanéixer com a ciutat independent que dominava a les tribus meotas de les afores.[6]
Es tractava d'un emporio que es va desenrollar ràpidament en l'àrea del noreste més lluntana de l'esfera cultural helènica. En ell confluïen nómades procedents d'Europa i d'Àsia, (com els escitas i els sármatas) per a comerciar, entre atres productes, en pells i esclaus a canvi de vestits, va vindre i atres tifells. Estrabón ubica en les seues proximitats una illa anomenada Alopècia de població mixta de grecs i no grecs.[7]
Va formar part del Regne del Bósforo en l'época dels reis Farnaces II i Asandro (63-37 a. C.), pero en época de Polemón I del Ponto es va rebelar i va ser destruïda, entorn a l'any 8 a. C.[8][9]
En el lloc arqueològic s'aprecia un canvi important quan varen desaparéixer els propileus que unien la secció portuària al àgora i el centre obert de la vida pública va ser ocupat per una residència palacial dels reis del Bósforo en época romana. La part indígena de la societat de la ciutat va passar a ser la dominant, encara que seguia mantenint relacions en les ciutats gregues del Bósforo Cimerio. Hi havia per primera volta reis clients en Tanais: Sauromata II (175-211) i el seu fill Rescuporis II (220), que varen deixar inscripcions públiques.
A través dels relleus representats en una estela funerària de marbre de l'any 104 s'ha establit que en aquella época es rendia cult a diverses divinitats entre els que es trobava la divinitat suprema de Tanais que s'ha relacionat en Mitra i que s'ha sugerit que deu identificar-se en un bucráneo representat en el relleu. Junt a ella es venerava a un deu-ginet, que s'ha sugerit que podria ser la divinización del monarca del Bósforo Sauromata I i potser a un tercer deu personificado pel fòc de l'altar i que es relaciona en un rito de purificació per mig d'una libación. En este cult es mesclen pràctiques religioses procedents del món grec (el deu-ginet) en les pràctiques dels pobles indígenes de la zona.[10]
Tanais va ser devastada en l'any 330 d. C. pels godos, pero el lloc va estar ocupat permanentment fins a la segona mitat de el V. L'emplaçament cada volta va quedar més caramullat de sediment, provablement com a resultat de la tala d'arbres, i el centre d'activitat va canviar de lloc, potser a la menuda ciutat d'Azov, a mig camí de Rostov.
Excavacions
[editar | editar còdic]En Tanais es varen realisar excavacions arqueològiques a mitan de el XIX baixe la direcció de Pavel Leontiev, pero estes es varen paralisar fins a l'any 1955, en el que els arqueòlecs russos les varen iniciar novament. A fins de el XX varen participar també en elles equips alemans del Institut Arqueològic Alemà i polacs de l'Universitat de Varsòvia. A partir de 1961 va entrar en funcionament el Museu Arqueològic de Tanais, que exhibix molts de les troballes.[5][11]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón Geografia XI,1.5
- ↑ Plinio el Vell, Història natural llibre IV, 78.
- ↑ Plinio el Vell, Història natural llibre V, 47.
- ↑ «Museu arqueològic de Tanais: Arqueologia de la zona». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2017. Consultat el 14 de juny de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 «Departament per a l'estudi de l'Antiguetat en el surest d'Europa de l'Universitat de Varsòvia: Tanais (en polac)». Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2014. Consultat el 14 de juny de 2015.
- ↑ Estrabón XI,2,11.
- ↑ Estrabón XI,2,3; XI,6,2.
- ↑ Estrabón XI,2,3.
- ↑ Estrabón, Geografia, XI - XIV, pág. 75, nota 19 de Mª Pau de Hoz García Bellido, Madrit: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1.
- ↑ Victoria Kozlovskaia, Divinitats masculines de l'antiga Tanais (sigles I-II), pp.353-358, en revista ARYS V.2 (1999)
- ↑ Història de l'investigació arqueològica de Tanais (en rus)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tanais.
- PLUTARCO o el PSEUDO PLUTARCO: Sobre els rius (De fluviis).
- XIV: Tanais.
- Text, en el lloc del Proyecte Perseus, de la traducció anglesa corregida i editada per William W. Goodwin, i publicada en 1874.
- William W. Goodwin (William Watson Goodwin, 1831 - 1912): clasicista nortamericà, professor de grec de l'Universitat d'Harvard.
- Text, en el lloc del Proyecte Perseus, de la traducció anglesa corregida i editada per William W. Goodwin, i publicada en 1874.
- XIV: Tanais.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tanais» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.