Mar de Azov
La mar de Azov o mar de Azof[1] és una mar europeu localisat al noreste de la península de Crimea, al sur de Rússia i est d'Ucrània. Comunica en el mar Negra a través del estret de Kerch i en ell desemboquen els rius Dò i Kubán. Les seues aigües són molt poc profundes.
Durant els inicis de la guerra rus-ucraniana i l'anexió de Crimea a Rússia en 2014, la costa suroccidental de la mar de Azov esta baix control de Moscou i reclamada per Kiev.[2] En el context de l'invasió russa d'Ucrània de 2022, en la caiguda de Mariúpol en maig d'eixe any, Ucrània de facto va deixar de tindre eixida a la mar de Azov o accés als seus ports,[3] i des d'octubre en l'anexió dels territoris ocupats en costa marítima (els óblasts de Donetsk, Jersón i Zaporiyia), Rússia reconeix formalment la mar com un cos d'aigua dins de les seues fronteres, açò últim no és reconegut per la comunitat internacional.[4]
Toponímia
[editar | editar còdic]Rep diversos noms segons la llengua: en ruso: Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en tàrtar de Crimea: Azaq deñizi; Plantilla:Lang-uk.
La tradició popular diu que el nom actual prové d'un príncip cumano cridat Azum o Asuf, que va morir mentres defenia una ciutat de la regió en 1067. La major part dels estudiosos ho fan derivar de la ciutat d'Azov, el nom rus de la qual prové del tàrtar Azaq (‘baix’), en referència a la seua situació geogràfica.
Geografia
[editar | editar còdic]La mar de Azov banya les costes de Rússia, a l'est i al nort. Té uns 360 km de llongitut i 180 km d'esgambi i comprén una superfície de 37 555 km². Els principals rius que desaguan en ell són el riu Don (1950 km) i el riu Kubán (906 km), i atres menors són el Obytochna, Beysug (243 km), Berda, Kalmius (209 km), Mius (258 km) i Yeia (311 km). Varis d'estos rius formen estuaris i alguns d'ells han segut separats de la mar per acumulacions d'arena i sal convertint-se en llac, com el limán del Molochna i el llac Khansk. Els rius són els responsables de que l'aigua de la mar tinga una salinitat comparativament baixa i que, en determinats llocs, siga casi dolç. Ademés, també depositen un gran volum de sediment. En la part occidental s'alça el cordonera llitoral de Arabat, en que el seu un atre costat estan els estanys salats del mar de Syvach.
La mar de Azov és la mar més plana del món, en una profunditat mija de tan sol tretze metros, i una profunditat màxima de sol 15.3 metros; de fet, allí a on es depositen els sediment, com en el golf de Taganrog, no aplega a 1 m de profunditat. La corrent predominant és un tipo de mola que es mou en el sentit contrari a les agulles del rellonge. En hivern pot passar que una bona part de la mar es gele. El nivell de l'aigua de la mar de Azov varia molt, depenent del vent i de l'aigua dels rius que desemboquen en ell. En ocasions, els vents forts es duen l'aigua de les vores baixant considerablement el nivell.
Entre les baïes més importants es troba la baïa de Tahanrih, que forma l'estuari del riu Don. Atres baïes menys importants són la baïa de Arabat, la baïa de Obytochna, la baïa de Berdiansk i la baïa de Temriuk.
Hi ha vàries illes en la mar de Azov, i totes elles es troben molt prop de la costa, no tenen molta altitut i són generalment menudes.
Característiques costeres i principals centres de població
[editar | editar còdic]
Molts rius que desemboquen en la mar de Azov formen baïes, estanys i limanes. L'arena, rovina i closques que duen es depositen en les àrees de cabal reduït, és dir els costats de les baïes, formant estrets bancs d'arena anomenats fleches llitorals. La profunditat màxima típica en les baïes i limanes és d'uns pocs metros. Per les aigües poc profundes i els rius abundants, les fleches són notablement llargues i numeroses en la mar: la flecha Arabat es prolonga 112 km i és una de les fleches llitorals més llargues del món; atres tres fleches, Fedotov, Achuevsk i Obitochna, tenen més de 30 km. La majoria de les fleches s'estenen de nort a sur i la seua forma pot canviar significativament en uns pocs anys.[5][6]
Una característica notable de la mar de Azov és el gran complex d'estanys poc profunts cridat Sivash o «mar Podrido». La seua profunditat típica és de sol entre mig i un metro en un màxim de tres metros. Cobrixen un àrea de 2560 km² en el nororiente de Crimea que està separada de la mar per la cordonera llitoral Arabatsk. Al nort de la cordonera es troba la ciutat d'Henichesk (població 22 500) i al sur està la Baïa de Arabat.[7] Sivash accepta fins a 1.5 km³ d'aigua de Azov a l'any. Per la gran extensió i poca profunditat dels estanys, l'aigua s'evapora ràpidament, lo que dona com resultat una alta salinitat de 170 en l'escala pràctica de salinitat (és dir, 170 psu). Per esta raó, Sivash ha tingut durant molt temps una important indústria productora de sal.[8]
Al nort de la cordonera Arabat està el Molochnyi Llimen en la flecha Fedotov associada (45 km de llarc) que estan formats pel riu Molochna. Més al nort, entre la fleches Fedotov i Obytochna (30 km de llarc), es troba la baïa de Obytochny. Més al nort, entre les fleches de Obytochna i de Berdiansk (23 km de llarc), està la baïa de Berdiansk en dos ciutats, Berdiansk (població 112 000) i Primorsk (població 13 900). Més al nort es troba de nou la Baïa de Belosaraysk en la flecha Belosaraysk, formada pel riu Kalmius. La ciutat principal en eixa àrea és Mariúpol (població 491 600). Després, acostant-se al golf de Taganrog i molt prop de Taganrog, es troben Mius Llimen i la flecha Krivaya formats pel riu Mius.[6]
En un àrea d'aproximadament 5600 km², el golf de Taganrog és la baïa més gran de la mar de Azov. Es troba en la part nort-oriental de la mar i llimita en Belosaraysk i en la cordonera Dolgaya. El riu Don desemboca en ell des del nordest. En les seues vores es troben les dos principals ciutats de la mar de Azov, Taganrog (en una població de 257 600 habitants) i Azov (població 83 200). Al surest de la baïa es troba Yeysk Llimen. Es troba completament en el continent, entrant en el golf de Taganrog a través de les fleches Yeysk i Glafirovsk, i és la desembocadura del riu Yeya. La flecha Yeysk és part de la ciutat de Yeysk, que té una població de 87 500 habitants. S'estén cap a la prominent península de Yeysk, que està inclinada al noroest per la flecha Dolgaya. Al sur d'ell, també tancat pel continent, es troba Beisug Llimen, que està cenyit per la cordonera Yasensk i s'alimenta del riu Beysug. Al suroest del llimen, corre a lo llarc de la costa la cordonera Achuevsk de 31 km de llongitut. Entre la cordonera de Achuevsk i Beisug Llimen es troba Primorsko-Akhtarsk en 32 165 habitants.[5][6]
En el sur, la mar de Azov està conectat en la mar Negra a través del estret de Kerch, que llimita a l'oest en la península de Kerch de la Crimea i a l'est en la península russa. Península de Taman en Krasnodar Krai. La ciutat de Kerch (població 151 300) està situada en la península de Kerch, i la península de Taman conté la delta del Kubán, un important riu rus. L'estret té cuarenta y uno quilómetros de llongitut i entre quatre i quinze quilómetros d'esgambi. La seua part més estreta es troba en el costat de la mar de Azov, cenyida per la flecha Chushka, que mira cap al sur com a conseqüència de l'eixida del Azov a la mar Negra.
L'estret de Kerch està travessat pel nou pont de Crimea, inaugurat en maig de 2018. Est és un problema geopolític important, ya que els bucs cargueros de certa altura no poden passar per baix del pont.[9] Des de llavors, Rússia ha segut acusada d'interceptar la navegació a través de l'estret de Kerch.[10]
Clima
[editar | editar còdic]El clima és continental. La temperatura anual mija és de 9° a 11 °C. En juliol les temperatures solen rondar els 24 °C, mentres en giner baixen a -6 °C. A la veta de l'any les precipitacions oscilen entre els 250 i els 500 mm. Per l'escassa profunditat del llac, les aigües es desplacen molt ràpidament, inclús per a baixar a les profunditats. Per això hi ha molt poca diferència de temperatura i salinitat entre la superfície i el fondo.
La mija anual de temperatura de la superfície de l'aigua és de 11 °C-12 °C. En els mesos més calents pot aumentar fins als 25 °C-30 °C, i en hivern baixar per baix de 0 °C. Per això, en hivern la zona propenca a l'estret de Kerch permaneix gelada durant dos mesos en hivern, i prop de Tahanrih pot permanéixer gelat fins a quatre mesos.
La salinitat normal és del 11 %-13 %. En la zona del noroest, a on desemboquen les aigües del riu Don, la salinitat no aplega al 3 %, pero en la zona del sur i l'oest, a on la mar rep aigües de les mars Negre i de Syvach (que té una salinitat del 60 %) pot alcançar el 17.5 %.
Biologia
[editar | editar còdic]
La vida orgànica florix en la mar degut a que és molt càlit en estiu, i els rius abastixen de nutrients orgànics i minerals tot l'any. La mar és rica en plàncton (entre cent i doscents grams per metro cúbic) i bentos.
Històricament ha tingut una rica varietat de vida marina, en més de huitanta espècies de peixos identificats, i unes 300 varietats d'invertebrats. Tant la diversitat com el número d'eixemplars s'han vist reduïts a causa de la sobreexplotació peixquera i dels nivells creixents de contaminació.
Despuix de l'II Guerra Mundial, l'abastiment de peixos de la mar va disminuir per l'excessiva i incontrolada peixca que va sofrir, sobretot la perca i l'esturión.
Història
[editar | editar còdic]La teoria del diluvi de la mar Negra fa remontar la génesis de la mar de Azov al 5600 a. C., i hi ha restants d'assentaments neolítics en l'àrea actualment coberta per este braç d'mar. Antigament es coneixia com el llac o la mar Meótide (grec ἡ Μαιῶτης λίμνη, i en llatí Palus Maeotis).
La mar de Azov va ser molt important antigament quan les colónies gregues varen començar a establir-se en les seues vores. Panticapeo i Fanagoria, abdós fundades en el VI a. C., i atres colónies varen controlar l'entrada a la mar de Azov a través de l'estret de Kerch. L'entrada per l'atre costat era controlada per Tanais, construïda en la desembocadura del riu Don en el VII a. C.
Entre els sigles I i III estes ciutats estat eren vassalles de Roma. Solien comerciar en habitants de l'interior per a poder abastir primer a Grècia, i després a Itàlia en peix i gra. Totes les ciutats varen caure en l'invasió dels hunos en el IV. Durant el periodo de migració entre els sigles III i IX, totes les ciutats estat de la mar de Azov varen ser devastades. Llavors entre els sigles IV i VII es varen escomençar a assentar tribus eslaves en la zona, com la tribu dels severianos.
En el XIII la regió va ser conquistada pels mongoles i anexionada per la Horda d'Or. Durant la desintegració de l'Horda d'Or a mitan de el XV, la zona va caure baix control de Turquia. La mar va permanéixer baix la dominació de Turquia durant uns trescents anys fins que Rússia, valent-se de la seua aliança en els cosacos locals, conquistara la zona en l'any 1739. Despuix del tractat de pau de l'any 1774 la mar de Azov va pertànyer oficialment a l'Imperi rus.
Guerra de Crimea 1853-1856
[editar | editar còdic]
AP Una atra gran campanya militar en la mar de Azov va tindre lloc durant la guerra de Crimea de 1853-1856. Entre maig i novembre de 1855 es va portar a terme una campanya naval i terrestre que va enfrontar a les armada aliades de Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i França contra Rússia. Les forces britàniques i franceses varen sitiar Taganrog, en l'objectiu d'interrompre suministraments russos a Crimea. La captura de Taganrog també resultaria en un atac a Rostov, que era una ciutat estratègica per al respal rus a les seues operacions en el Caucas. El 12 de maig de 1855, les forces aliades varen capturar fàcilment Kerch i varen obtindre accés a la mar de Azov, i el 22 de maig varen atacar Taganrog. L'atac va fracassar i va ser seguit per un sege. A pesar de la gran superioritat de les forces aliades (uns 16 000 soldats contra menys de 2000), la ciutat va resistir tots els intents de conquistar-la, que varen terminar cap a agost de 1855 en la retirada de l'eixèrcit aliat. Els atacs costers individuals varen continuar sense èxit i varen cessar en octubre de 1855.[11]
Época moderna
[editar | editar còdic]En decembre de 2003, Ucrània i la Federació Russa varen acordar tractar la mar i l'estret de Kerch com a aigües internes compartides.[12]
En setembre de 2018, Ucrània va anunciar l'intenció d'agregar barcos de l'armada ucraniana i més forces terrestres a lo llarc de la costa de la mar de Azov, en els barcos en base en Berdiansk. La postura militar s'ha exacerbado des de la construcció del pont de Crimea, que és massa baix per a permetre el pas de barcos Panamax al port d'Ucrània.[13] A fins de setembre, dos barcos ucranians varen partir del mar Negra —port de Odesa—, varen passar per baix del pont de Crimea i varen aplegar a Mariúpol.[14] Les tensions varen aumentar encara més despuix del incident de l'estret de Kerch en novembre de 2018, quan Rússia va capturar tres bucs de l'Armada ucraniana que intentaven ingressar a la mar de Azov.[15]
Transport
[editar | editar còdic]
El transport en la mar de Azov es va fer important en el XIX, a mida que les estepas de la zona escomençaven a habitar-se. En la segona mitat del sigle, quan el ferrocarril va conectar la mar de Azov en l'interior del continent, el gra va escomençar a ser exportat en grans cantitats des dels seus ports. En l'any 1913, una tercera part del gra exportat per Rússia es feya des d'estos ports. Els ports de Mariúpol i Tahanrih varen prendre la seua importància per la seua rodalia a Donetsk, convertint-se en ports d'exportació de metal i carbó.
Hui en dia, la majoria dels barcos de càrrega de la mar duen carbó (de Donetsk), ferro (de Kerch), metals, gra, peix i sal. L'importància que va prendre la mar en obrir el canal Volga-Dò va ser enorme, ya que va permetre la seua conexió fluvial a través del riu Don en el Volga, i per tant en la ciutat de Moscou i en el mar Caspio.
Els ports principals de la mar de Azov són Berdiansk (123 000 hab. en 2001), Mariúpol (477 900 hab. en 2007) i Primorsk (12 973 hab. en 2001), Rostov del Dò (1 109 800 hab. en 2014), Taganrog (257 692 hab. en 2010) i Yeisk (87 769 hab. en 2010). En ell desaguan dos canals; el canal Volga-Dò i el canal de Manych, que enllaça en la mar Caspio enllaçant a través del riu Kuma i el riu Manych. En la mar de Azov hi ha un gran número de jaciments de gas i petròleu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2012) «54. Primera partició de Polònia i primera guerra turca», Catalina la Gran: retrat d'una dòna, Editorial Crítica. ISBN 978-84-9892-447-3. «la desembocadura del Dò, en a on el riu penetra en la mar de Azof»
- ↑ «¿Per qué és tan important la mar de Azov en el conflicte entre Rússia i Ucrània?» (en és). L'Economiste. Consultat el 2022-10-07.
- ↑ «Ucrània pert l'eixida a la mar de Azov mentres Rússia enfila ara arrebatar-li també l'accés a la mar Negra» (en és). ABC. Consultat el 2022-10-07.
- ↑ «De Crimea a hui, les claus de les anexió de Putin» (en és). Swissinfo. Consultat el 2022-10-07.
- ↑ 5,0 5,1 «Complex characteristics of the present condition of the Siga of Azov shore within the Krasnodar Krai» Plantilla:In lang.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Lotysh, IP (2006). Geography of Kuban. Collegiate Dictionary, Maikop.
- ↑ Semenov, Petr Petrovich (1862). Geografichesko-statisticheskìĭ slovar' Rossìĭskoĭ imperìi (Diccionari geogràfic-estadístic de l'Imperi Rus) (en ru), Universitat d'Oxford, p. 111.
- ↑ Kostianoy, p. 66.
- ↑ Peterson, Nolan. Russia Opens a New Front in Its War Against Ukraine: the Siga of Azov (Rússia obri un nou front en la seua guerra contra Ucrània: la mar de Azov).
Shursina, Kateryna. «Ucrània es queixa de que Rússia està utilisant el nou pont de Crimea per a interrompre el transport marítim», Bloomberg. Consultat el 1 de setembre de 2018.
«-bridge-linking-russia-to-crimea/29227926.html Putin Opens Crimean Bridge Condemned By Kyiv, EU», Ràdio Free Europe.
«PPutin Inaugurates Bridge to Crimea», The Eixecutiu marítim. - ↑ U.S. Accuses Russia of Harassing Ukrainian Shipping (EE. UU. acusa a Rússia d'acossar al transport marítim ucranià), Maritime Executive.
«Russia is Blocked “Hundreds” of Ships from Ukraine's Ports and the U.S. Wants it to Stop (Centenars de barcos de Rússia estan bloquejats des dels ports d'Ucrània i EE. UU. vullgues que açò es detinga)». - ↑ Filevsky, Pavel (1898). History of Taganrog (en rus), Moscou.
- ↑ «Agreement between the Russian Federation and the Ukraine on cooperation in the use of the siga of Azov and the strait of Kerch (Acort entre la Federació de Rússia i Ucrània sobre cooperació en l'us de la mar de Azov i l'estret de Kerch)» (en en).
- ↑ «Ukraine and Russia Take Their Conflict to the Siga»(Ucrània i Rússia duen el seu conflicte a la mar), Stratfor, 2018-09-24.
- ↑ «Dmytro Kovalenko, comandant de l'Armada d'Ucrània es trasllada a la mar de Azov», Ukrinform (4 d'octubre de 2018).
- ↑ «Ports d'Ucrània parcialment desbloquejats per Rússia, diu Kiev», The Guardian. Consultat el 6 de decembre de 2018.
- Velikúrova, N.; Starov, D. Gidrometeorologuícheskaia jarakterístika Azóvskogo morya (Moscou–Leningrado 1947).
- Zenkóvich, L. Beregá Chiórnogo i Azóvskogo moréi (Moscou 1958).
- Miller, M. Don i Priazov'i v drévnosti, 1-3 (Munich 1958-61).
- Dobrovol'skii, A.; Zalogin, B. Moryá SSSR (Moscou 1965).
- Geológuiya poberezh'ia i dna Chiórnogo i Azóvskogo moréi v predélaj USSR, 1 (Kiev 1967).
- Istoshin, Iu. Okeanológuiya (Leningrado 1969).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mar de Azov.
- Webcam en vistes a l'Mar de Azov (Kirílovka) [1] archivat en Wayback Machine.
- Webcam en vistes a l'Mar de Azov (Fedótova Kosá).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «mar de Azov» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.