Idioma osetio
El osetio, osético o oseta és una llengua de la família irania que es parla en Osetia (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-os» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.), en les ales centrals de les montanyes del Caucas, en una zona fronteriça entre Rússia i Geòrgia.[1]L'àrea en Rússia és coneguda com Osetia del Nort-Alania, mentres que l'àrea sur de la frontera es diu Osetia del Sur, reconeguda per Rússia, Nicaragua, Veneçola, Síria i Nauru com un Estat independent, pero considerada pel restant de la comunitat internacional com a part de Geòrgia. El número de parlants d'osetio és d'al voltant de 525 000, el 60 % dels quals viu en Osetia del Nort i el 10 %, en Osetia del Sur. El osetio és parent i possiblement descendent de les extintes llengües escitas, sármata i alánica.[2]
Història
[editar | editar còdic]La llengua osetia pertany a la branca irania nororiental de llengües indoeuropeas. És considerada l'hereua dels dialectes escitas[3] de l'Antiguetat (dels que conserva i desenrolla les característiques fonètica fonamentals que les separen d'atres llengües iranias antigues) i dels alanos de l'Edat Mija.
Existix una tradició escrita en osetio (en abdós varietats, iriano i digorés) des de finals d'el XVIII. Hi ha moltes epopeyas en osetio, sent les més famoses les dels guerrers narts. La llengua lliterària va quedar establida pel poeta Kostá Jetagúrov (1859-1906).
Extensió
[editar | editar còdic]El osetio és la llengua nacional i lliterària de la nació osetia, que s'estén pel territori de la República Autònoma d'Osetia del Nort-Alania i en la autoproclamada República d'Osetia del Sur.
A la regió russa se li crida Osetia del Nort-Alania (familiarmente Alania), en la capital Vladikavkaz, mentres que el costat georgiano és Osetia del Sur (capital en Tsjinval). Hi ha uns 500 000 parlants de l'idioma osetio, dels quals un 60 % viu en Osetia del Nort i un 15 % en Osetia del Sur.
Variants
[editar | editar còdic]Existixen dos dialectes o variants geogràfiques: el ironau (irón en espanyol) i el digoronau (digorés en espanyol), sent la primera variant la més parlada, encara que abdós són oficials.[4] El osetio escrit pot reconéixer-se fàcilment perque usa la lletra ӕ, la qual cosa no ocorre en cap atra llengua que ampre l'alfabet cirílico.
Fonologia
[editar | editar còdic]El dialecte iriano del osetio (o irón) té 7 vocals:
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | и /i/ | у /o/ | |
| Mig tancada | ы /ɘ/ | ||
| Mija | е /i/ | о /o/ | |
| Mig oberta | ӕ /ɐ/ | ||
| Oberta | а /a/ |
En canvi, el dialecte digorés solament presenta 6 vocals.
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | и /i/ | у /o/ | |
| Mija | е /i/ | о /o/ | |
| Mig oberta | ӕ /ɐ/ | ||
| Oberta | а /a/ |
L'investigador osetio V. I. Abayev postula que hi ha 26 consonante simples, a les que es poden afegir cinc consonante labializades i dos semivocals.[5] Alguna cosa curiós per a una llengua indoeuropea com el osetio és la presència de consonants africades i glotalizades eyectives. Açò pot ser que siga per influència geogràfica de les llengües caucásicas.
Alfabet
[editar | editar còdic]- Alfabet cirílico (des de 1937): А/а, Ӕ/ӕ, Б/б, В/в, Г/г, Гъ/гъ, Д/д, Дж/дж, Дз/дз, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Къ/къ, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Пъ/пъ, Р/р, С/с, Т/т, Тъ/тъ, У/у, Ф/ф, Х/х, Хъ/хъ, Ц/ц, Цъ/цъ, Ч/ч, Чъ/чъ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.
- Alfabet llatí (des de 1923 fins a 1937): A/a, Æ/æ, B/b, C/c, Č/č, D/d, I/i, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, Q/q, R/r, S/s, Š/š, T/t, O/o, V/v, X/x, I/i, Z/z, Ž/ž
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rafael del Moral (2002): Diccionari Espasa de Llengües del Món. Madrit, Espasa. ISBN 84-239-2475-4.
- ↑ Lubotsky, Alexander (2010). Van Sanskriet tot Spijkerschrift Breinbrekers uit alle talen, Amsterdam: Amsterdam University Press, p. 34. ISBN 9089641793.
- ↑ archive. org/web/20030302024619/http://www. geocities. com/linguaeimperii/Iranian/scythian_es. html "Antic osético", en Linguae imperii
- ↑ Vejau l'Artícul 17 de la Constitució de la República d'Osetia del Nort-Alania
- ↑ Oriens.18
- 444.ISSN 0078-6527.doi:10.2307/1579789.Consultat el 2023-08-08.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abáyev, V. I. (1949). Osetinskij âzyk i fol'klor, Moscou / Leningrado: Acadèmia Soviètica de Ciències.
- Arys-Djanaïéva (2004). Parlons ossète, París: L'Harmattan. ISBN 2-7475-6235-2.
- Annals of Human Genetics.68
- 588-599.doi:10.1046/j.1529-8817.2004.00131. x.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma osetio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.