Alanos
Els alanos (cridats també alauni o halani) eren un grup ètnic d'orige iranio relacionat en els sármatas, pastors nómades molt belicosos de diferents procedències, que parlaven una llengua irania i compartien en ells la mateixa cultura en molts aspectes.
Denominació
[editar | editar còdic]Tant les vàries formes per a «alano» que es conserven (αλανοί o αλαννοί [alanoí o alannoí] en grec antic, o-lan-na en chinenc clàssic) com la forma iron (que utilisen els seus descendents moderns, els osetios para sí mateixos) són formes dialectals iranias de la paraula ari. Els antics alanos habitaven en la zona en la que supostament s'incloïa als aris o indo-iranios, els antepassats comuns dels indo-aris i els iranios. L'utilisació per part d'estos pobles del terme «ari» «iron» «iranio» etc. per a autodesignarse era alguna cosa comú entre ells.
Els alanos varen ser aixina mateix coneguts a lo llarc de l'història per un atre grup de noms, que incloïen les variants «aixina» «as» i «vos» (yasi en rus, osi en georgiano).
Cronograma
[editar | editar còdic]<timeline> ImageSize = width:1200 height:250 PlotArea = left:72 right:8 bottom:20 top:2 AlignBars = justify Definix $wide = width:35
Colors =
aneu:sovereign value:rgb(1,0,0) legend:Sovereign aneu:subject value:rgb(1,0.5,0.5) legend:Subject aneu:semi value:rgb(1,0.25,0.25) legend:Semi-inde aneu:grid value:rgb(0.8,0.8,0.8) aneu:smallgrid value:rgb(0.9,0.9,0.9)
DateFormat = yyyy Period = from:20 till:2010 TimeAxis = orientation:horisontal ScaleMajor = unit:year increment:100 start:100 gridcolor:grid ScaleMinor = unit:year increment:20 start:20 gridcolor:smallgrid
Bardata =
bar:Àfrica text:"Àfrica" bar:Galia text:Galia bar:Danubio text:Danubio bar:Circasia text:Circasia bar:Caucas text:Caucas
Plotdata =
bar:Circasia from:start till:375 color:sovereign $wide bar:Circasia at:50 text:"Antics regnes alanos"
bar:Circasia at:375 text:Hunos bar:Circasia from:375 till:455 color:subject $wide bar:Danubio from:start till:175 color:sovereign $wide bar:Danubio at:30 text:"Roxolanos i yázigas" bar:Danubio from:380 till:480 color:subject $wide bar:Danubio at:385 text:"Alanos assentats en Panonia" bar:Galia from:406 till:464 color:semi $wide bar:Galia at:406 text:"Regnes alanos en Orléans i Valence" bar:Àfrica from:429 till:534 color:sovereign $wide bar:Àfrica at:430 text:"Vàndals i alanos" bar:Circasia from:455 till:1239 color:sovereign $wide bar:Circasia from:721 till:965 color:semi $wide bar:Circasia at:750 text:"Jázaros" Bar:Circasia at:1000 text:"Alania medieval"
bar:Circasia from:1239 till:1440 color:subject $wide bar:Circasia
</timeline>
Els primers alanos
[editar | editar còdic]Els primers documents històrics en els que apareixen noms que s'han relacionat després en els alanos daten de fonts coetáneas, la geografia greco-llatina i les cròniques de la dinastia chinenca de el I Estrabón, un autor grec naixcut en el Ponto (mar Negra) que també va treballar en fonts perses, a jujar per les formes que utilisa per a denominar a les tribus, menciona en la seua Geografia (llibre xxiii, capítul 11.v) als aorsos, als que associa en els siracos, senyalant que el rei dels primers, un tal Spadines, podia reunir fins a 200 000 arqueros a cavall a mitat de el I encara que els aorsos del nort, d'els qui havien fugit com a fugitius, podrien enviar molts més, ya que dominaven la regió costera del mar Caspio.
Els noms de llocs i persones que apareixen en les cròniques chinenques són objecte de més especulació que les gregues, encara que sigles abans, en la crònica de la dinastia Han, el Hou Han Shu, escrit en l'any 488 d. C., es feya menció a un informe en el que dia que la zona esteparia cridada Yancai era també coneguda com Alanliao (阿蘭聊):
En un atre capítul del Shiji, escrit en el 123 (II) s'informava de que:
Per a intentar endevinar la zona de la que parla, cal saber que el ri chinenc del periodo Han diferix de les unitats bàsiques de distància de el SI, ya que un ri equivalia a 415,8 metros. El «Gran Pantà» pot ser o be una veta del mar de Aral, que està situat no molt llunt de Kangju (entre Taskent i Aralsk hi ha al voltant de 866 km); o be les terres humides de la delta del Danubio, un obstàcul enorme que entorpia als pobles nómades que volien internar-se a l'oest; o be els encara més impressionants pantans del Pripet, en les actuals Bielorússia i Ucrània. D'eixe modo, a principis de el I, els alanos havien ocupat les terres al noreste del mar de Azov a lo llarc del riu Don. Les fonts escrites sugerixen que entre la segona mitat del sigle I fins al sigle IV, els alanos tenien la supremacia de les tribus i haurien creat una poderosa confederació de tribus sármatas. Els alanos varen supondre un problema per al Imperi romà, ya que efectuaven incursions tant en el Danubio com en les províncies del Caucas durant els sigles II i III.
L'historiador romà Amiano Marcelino sostenia que: «Casi tots els alanos són alts i ben pareguts. El seu pèl és normalment ros i els seus ulls terriblement fers». Aixina mateix, considerava que els alanos eren els antics masagetos: «Iuxtaque Massagetae Halani et Sargetae», «Per Albanos et Massagetas, quos Alanos nunc appellamus», «Halanos pervenit, veteres Massagetas».
Les troballes arqueològiques recolzen les fonts escrites. P.D. Rau ha identificat restants dels últims sármatas en els alanos històrics. Basant-se en el material arqueològic, varen ser una de les tribus nómades de llengua irania que varen començar a entrar en l'àrea dominada pels sármatas en els sigles I i II.
Els alanos apareixen per primera volta en els escrits romans en el I i varen ser descrits més tarde com a gent belicosa especialisada en la crío de cavalls. Atacaven en freqüència l'Imperi Partixc i les províncies romanes del Caucas. En una inscripció del rei partixc Vologeses I es pot llegir que va lluitar contra Kuluk, rei dels alanos, en l'11.º any del seu regnat.
Esta inscripció està respalada per l'historiador judeu contemporàneu Flavio Josefo (37-94), que escriu en la seua Guerra dels judeus (llibre VII, capítul 8.4) cóm els alanos (a els qui crida tribu escita) que vivien prop del mar de Azov, varen creuar les Portes de Ferro en busca de pillage i que varen derrotar als eixèrcits de Pacoro II, rei de Partia, i Tiridates, rei d'Armènia, germans els dos de Vologeses I (l'inscripció de les quals vàrem vore més dalt):
Flavio Arriano va marchar contra els alanos en el I i va deixar un detallat informe (Ektaxis kata Alanoon o La guerra contra els alanos), que és una de les majors fonts per a estudiar les tàctiques militars imperials, encara que no revela molt del seu enemic.
Els alanos «occidentals» i els vàndals
[editar | editar còdic]
Al voltant de l'any 370, els alanos varen ser agranats pels hunos i es varen dividir en varis grups, alguns dels quals varen fugir a l'oest. Una part d'eixos alanos occidentals es varen unir a les tribus germàniques dels vàndals i suevos quan varen invadir la Galia romana. Gregorio de Tours destaca en el seu Liber historiae Francorum (Llibre sobre l'història dels francs) que el rei alano Respendial va salvar la batalla per als vàndals en un choc en els francs prop del Rin a finals de l'estiu de 406. Segons este historiador, un atre grup de alanos dirigit per Goar varen creuar este riu per eixes dates, pero al punt es varen unir als romans i es varen assentar en la Galia.
Si seguim el rumb de vàndals i suevos en la península ibèrica (la llavors Hispania) en 409, els alanos es varen assentar en les províncies de Lusitania i Cartaginense: «Alani Lusitaniam et Carthaginiensem províncies, et Wandali cognomine Silingi Baeticam sortiuntur» (Hidacio). Els vàndals silingos es varen assentar en la Bètica, els suevos en la Galícia costera i els vàndals asdingos en el restant de Galícia.
En 412, el rei alano Ataces va conquistar la ciutat d'Emèrita Augusta (Mèrida) i va establir en ella la seua cort durant sis anys, fins que en 418 va morir en una batalla contra els visigodos, i esta branca dels alanos, per tant, va apelar al rei vàndal asdingo Gunderico per a que acceptara la corona alana. Encara que alguns d'estos alanos varen permanéixer en Iberia, la majoria es va dirigir al nort d'Àfrica en els vàndals en 429. Els posteriors reis vàndals d'esta zona es feyen cridar Rex Wandalorum et Alanorum (Rei dels vàndals i dels alanos).
En la Galia, els alanos, en un principi conduïts per Goar, es varen assentar en diverses àrees, sobretot prop d'Orleans i Valence. Baixe este rei es varen aliar en els burgundios de Gundahario (Gunther), en els qui varen entronisar a l'emperador usurpador Jovino. En el successor de Goar, Sangibano, els alanos d'Orleans varen eixercitar un paper crucial en repelir l'invasió d'Atila en la batalla dels Campos Cataláunicos. Despuix de el V, no obstant, els alanos de la Galia es varen sumir en les lluites territorials dels francs i els visigodos i varen deixar de tindre l'independència d'abans. Flavio Aecio va congregar a numerosos alanos en la regió d'Armórica para reprimir els alçament. El nom bretón d'Alan (abans que el francés Alain) i moltes poblacions en noms relacionats en «alano», com Alanville, són considerats popularment com a evidències de que un contingent d'este poble es va assentar en la Bretanya.
En la península ibèrica es varen centrar en les províncies romanes de Lusitania i Cartaginense. Varen aplegar a ser coneguts més vesprada per les seues caceres massives i els seus gossos de baralla, que aparentment varen introduir en Europa. Una raça d'eixos cans, que sobreviu en certes zones de Castella i Lleó, Astúries i el País Vasc, encara du el nom de «alana». Normalment els utilisaven en les caceres d'orsos i per a guardar el ganado. Pero no solament això. Una part del grup de alanos germànics junt en visigodos s'establixen en la part noreste de la península i segons l'Encyclopædia Iranica donen el seu nom a Catalunya, els pobladors del qual es diuen els Got-Alanien.[1]
Actualment la ciència genètica ha descobert una distribució geogràfica dels marcadors genètics que ha convençut a alguns investigadors de que existix una conexió entre l'antiquíssima i profunda herència sármato-alana i el grup G de llínea paterna de el ADN, especialment el G2 (enllaç en anglés).
Alanos i eslaus
[editar | editar còdic]Les tribus alanas que moraven al nort del mar Negra varen poder haver-se traslladat cap al noroest, cap a l'actual Polònia, mesclant-se en els pobles eslaus per a convertir-se en els ancestros de les nacions eslaves històriques (especialment serbis i croates). Inscripcions de el III trobades en Tanais, un poble situat a la vora del riu Don (Rússia), mencionen una tribu alana de la zona anomenada horoatos o horuatos (croates). L'historiador Ptolomeo identifica als serboi com una tribu sármata que vivia al nort del Caucas, i atres fonts senyalen que eren una tribu alana de la estepa del Dò-Volga de el III.
Existixen documents a on apareixen de nou estos noms en el V, en els que els serboi o serbis es varen establir a l'est del riu Elba, en l'actual Polònia occidental, i els croates en la Galícia polaca. Les tribus alanas provablement migraron cap al noreste i es varen assentar entre les tribus eslaves, dominant-les, expulsant-les i finalment assimilant la seua cultura. En 620 l'Emperador bizantí Heraclio va invitar a croates i serbis a que expulsaren als ávaros túrquicos, assentant-se entre grups eslaus anteriors i convertint-se en el temps en els antepassats dels moderns serbis i croates. Alguns varen permanéixer en la regió del Elba i els seus descendents són els moderns sorbios. Les cròniques bizantines i àraps de el X descriuen a un poble cridat Belochrobati (Croates Blancs) que vivien en l'alt Vístula, un àrea coneguda més tarde com Hrobatia.
Els alanos «orientals» i els hunos
[editar | editar còdic]Atres alanos varen permanéixer baix el domini dels hunos. Estes tribus orientals, encara que disperses a lo llarc de les estepas fins a l'Edat Mija, varen ser obligades a dirigir-se al Caucas quan varen entrar els mongoles, a on es varen convertir en els moderns osetos. El seu adalid més famós va ser Aspar, el magister militum de l'Imperi bizantí durant la década de 460. Aixina mateix, varen conformar una ret d'aliances tribals entre els sigles IX i XII.
La Alania medieval
[editar | editar còdic]En el VIII va sorgir un regne alano consolidat, cridat en les cròniques de l'época Alania, en les montanyes del Caucas septentrional, aproximadament en lo que hui en dia és Circasia i Osetia del Nort-Alania. La seua capital era Maghas i des d'ahí controlaven l'importantíssima ruta comercial del Pas de Daryal. En l'época tenia una eixida a la mar, cap a l'antiga ciutat portuària de Phasis (Poti), en la Cólquide (Geòrgia occidental).
En els primers anys de el IX, el regne alano del Caucas va caure baix el Janato jázaro. Eren fidels aliats dels jázaros i els varen recolzar contra la coalició conduïda per Bizancio durant el regnat del rei jázaro Rebuig. Segons l'autor anònim del Document de Cambridge o Carta de Schechter, molts alanos s'havien convertit al judaisme en esta época. No obstant, a principis de el X, varen caure baix l'influència de l'Imperi bizantí, segurament per la conversió del seu líder al cristianisme. Els bizantino, que havien adoptat una política exterior antijázara, varen involucrar als alanos en una guerra contra el Janato durant el regnat de Aarón II, aproximadament per l'any 920. Els alanos varen ser derrotats i el seu rei capturat. Segons les fonts musulmanes, com la crònica d'Al-Masudi, els alanos varen abandonar el cristianisme i varen expulsar als misionero i al clero bizantins precisament en estos anys i a causa d'estos fets. El fill de Aarón es va casar en la filla del rei alano i aixina Alania es va aliar de nou en els jázaros fins al colapse d'estos en 960.
A partir d'ahí, els reis alanos es varen aliar en freqüència en els bizantino i en varis gobernant georgianos en busca de protecció contra les incursions dels pobles de la estepa, com els pechenegos i els cumanos (polovtsianos). La seua aliança en Geòrgia va culminar en 1187, quan el príncip alano David Soslan es va casar en la reina Tamara. Les princeses alanas medievals també es desposaron en els governants russos descendents de Riúrik més d'una volta. Per eixemple, santa María Oseta, que va fundar el Convent de les Princeses en Vladímir, era l'esposa de Vsevolod III i yaya d'Alejandro Nevski.
Religió, llengua i història tardana
[editar | editar còdic]En els sigles IV i V els alanos varen ser cristianizados en part per misionero bizantino de l'iglésia arriana. En el XIII, els nouvinguts mongoles varen invadir la zona i varen espentar als alanos orientals molt més al sur del Caucas, a on es varen mesclar en els natius i varen ser formant successivament entitats territorials en desenrolls molt diferents. Aproximadament en 1395, l'eixèrcit de Tamerlán va invadir el nort del Caucas i va massacrar a la majoria de la població alana.
En el temps, la província de Digor va ser quedant baix l'influència islàmica i kabardí; de fet va anar a través d'estos últims (una tribu circasiana de l'est) que l'islam es va introduir en la regió en el XVII. Els tuallag en el sur es varen quedar en lo que hui és Geòrgia i els irones, el grup del nort, varen permanéixer en la part russa despuix de 1767, lo que va afiançar considerablement la fe ortodoxa. Molts dels osetios de hui són cristians ortodoxos.
Els descendents llingüístics dels alanos, que viuen en vàries repúbliques autònomes de Rússia i Geòrgia, parlen l'osético, que pertany al grup de llengües iranias nort-orientals, com a únic sobreviviente del dialecte escito-sármata que en el seu dia s'estenia per la estepa de la mar Negra i Àsia Central. El osético modern té dos dialectes principals: el digor, que es parla en la part occidental de Osetia del Nort; i el iron, que es parla en el restant de la república. Una tercera branca, el jassico (jász), es parlava antigament en Hongria. La llengua lliterària, basada en el dialecte iron, va ser fixada pel seu poeta nacional, Kostá Jetagúrov (1859-1906).
Hi ha una chicoteta comunitat en l'oest d'Iraq els integrants del qual es denominen a sí mateixos alanis. Sembla que tenen antepassats iranios o turcs i són musulmans suní. El nom de alanis provablement ho varen adoptar en un intent de reclamar per a sí la descendència de la llegendària tribu. No obstant, estan molt arabizados. Presenten moltes similituts racials en els caucasianos i utilisen inclús «alani» com a llinage. No és rar trobar persones apanollades o rosses entre ells, encara que en casar-se comunament en els àraps tenen ara una gran varietat de fenotips: hi ha alguns que presenten traces mongoloides, lo que podria provar que tenen antepassats altaics i no iranios, ya que les tribus túrquicas posseïxen un gran percentage de sanc mongola. En ocasions se'ls ha relacionat en les dotze tribus perdudes d'Israel, en els hunos, en els jázaros i, per supost, en l'eixèrcit tàrtar del jan Hulagu que va invadir Iraq. L'última teoria la varen desenrollar els chiïtes, els qui avorrixen als alanis per la seua gran influència política i cultural en la societat iraquí. Els chiïtes extremistes els tilden de «gossos bruts» i «porcs» que deuen ser exterminats per complet. La conexió històrica en els alanos està basada, no obstant, en llegendes i habladurías. Racialment són diferents dels àraps semitas, ya que s'assemblen més a la branca altaica. Provablement hagen vingut de Siberia i Àsia Central en l'any 478 d. C., segons una llegenda que els situava en el nort del Caucas o Turkestán. Els seus descendents directes són els Osetios.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alans, Encyclopædia Iranica
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Agustí Alemany, Sources on the Alans: A Critical Compilation. Brill Academic Publishers, 2000 ISBN 90-04-11442-4.
- Bernard S. Bachrach, A History of the Alans in the West, from their first appearance in the sources of classical antiquity through the early middle ages, University of Minnesota Press, 1973 ISBN 0-8166-0678-1.
- Golb, Norman and Omeljan Pritsak. Khazarian Hebrew Documents of the Tenth Century. Ithaca: Cornell Univ. Press, 1982.
- Hill, John E. 2003. "Annotated Translation of the Chapter on the Western Regions according to the Hou Hanshu." 2nd Draft Edition.
- Yu, Taishan. 2004. A History of the Relationships between the Western and Eastern Han, Wei, Jin, Northern and Southern Dynasties and the Western Regions. Sino-Platonic Papers No. 131 March, 2004. Dept. of East Asian Languages and Civilizations, University of Pennsylvania.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alanos.
- Flavio Arriano: Pla de movilisació contra els alanos.
- Text espanyol: traducció lliure.
- Text en grec, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Amprant el ròtul actiu lloeu, que es troba en la part superior dreta, s'obté ajuda en anglés en el vocabulari grec del text.
- Crítica sobre les referències d'Estrabón i el Hou Han Shu (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «alanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.