Hircania

Hircania (en farsí: جرجان) és una antiga regió històrica del Àsia central, una de les satrapías de l'antic Imperi aqueménida situada en la costa meridional del mar Caspio.

Context geogràfic

Hircania (en grec antic: Ὑρκανία Hyrkania, en persa antic: 𐎺𐎼𐎣𐎠𐎴 Varkâna, «país de llops» mig persa: 𐭢𐭥𐭫𐭢𐭠𐭭 Go(o)rgān) és una antiga regió situada entre la mar Caspio al sur i surest (que era llavors cridat oceà Hircânio), i els monts Elburz al nort i al noroest. Era una regió molt fèrtil, de clima mediterràneu humit en les àrees montanyoses immediates al Caspio, i estepario fret en les planures cap a l'est. Els perses ho consideraven una de "les bones terres i regions", creades personalment pel seu deu suprem Ahura Mazda. Hircania està oberta en el nordest a l'estepa del Àsia central, a on tribus nómadas varen viure durant sigles. En vàries ocasions estes tribus fronterices varen invadir el país.

Història

Hircania persa

Hircania es va convertir en part de l'Imperi aqueménida durant el regnat de Ciro II (559 a. C.-530 a. C.) o en el del seu fill Cambises II (530 a. C.-522 a. C.). La capital de la satrapía es dia Zadracarta, possiblement l'actual Sari. No existixen informes sobre la conquista d'Hircania, pero per la Inscripció de Behistún sabem que ya era persa en el 522 a. C.

En març del 522 a. C., un mac cridat Gaumata va obtindre el poder en l'Imperi aqueméida fent-se passar per Esmerdis, el germà del rei Cambises II. Gaumata va poder fer-ho ya que el Esmerdis verdader havia segut secretament assessinat per orde del seu germà. Immediatament Cambises va marchar contra el usurpador, pero va morir abans d'aplegar a Pèrsia. El fals Esmerdis va poder aixina governar uns mesos. Segons l'historiador grec, Heródoto d'Halicarnaso, varis partidaris de la família real varen ajudar llavors a Darío I a convertir-se en el nou rei, assessinant al usurpador el 29 de setembre del 522 a. C. Casi immediatament vàries províncies es varen rebelar. Quan Darío s'encarregava d'elles i es trobava en Babilonia, el líder medo Fraortes va tirar un pols en poder (decembre del 522 a. C.) El seu tumult es va propagar ràpidament a Armènia, Asiria, Partia i Hircania. No obstant, la guarnició persa de Partia comandada pel pare de Darío, Histaspes, es va mantindre ferm. El 8 de març del 521 a. C., els parts i els seus aliats, els hircanios, varen atacar a Histaspes i varen ser derrotats. No molt despuix, Darío va poder acabar definitivament en la rebelió. Esta és la primera aparició dels hircanios en l'història.

En el V, Heródoto els menciona vàries voltes en Els nou llibres d'història. Presenta un informe confús sobre el rec, el qual pot ser comparat a l'afirmació de l'historiador del II Polibio de Megalópolis de que els perses havien construït grans obres de rec. Heródoto també nos conta que els soldats hircanios formaven part del gran eixèrcit que el rei Jerjes I (486 a. C.-465 a. C.) comandó contra els grecs el 480 a. C. (segona guerra mèdica). L'historiador afirma que els hircanios duyen les mateixes armes que els perses. És possible que, despuix de la guerra, els hircanios permaneixqueren en Brega, ya que sabem d'una guarnició hircania que guardava les valls del Caico i del Hermo.

És possible, i sembla cada volta més provable, que durant el periodo persa es construïra un mur per a defendre Hircania de les tribus nómades de la estepa asiàtica. Les ruïnes al nort del riu Gorgân que són visibles hui en dia i que són cridades Portes Caspias, pertanyen a un mur construït més vesprada, pero que provablement va reemplaçar a la construcció defensiva persa.

En els confusos anys despuix del regnat d'Artajerjes I, tres dels seus fills li varen succeir en el tro: Jerjes II, Sogdiano i Darío II. L'últim va ser sátrapa d'Hircania i va deure utilisar tropes d'Hircania i d'atres satrapías com Ària, Partia, Aracosia, Bactria i Sogdia.

Cap al 350 a. C. poblacions hebrees varen ser de portades a Hircania per haver-se sublevat.

Periodo macedonio

Hircania va fer la seua reaparició en l'història quan el rei macedonio Alejandro Magne (336 a. C.-323 a. C.) va invadir l'Àsia Menor. Els hircanios estaven presents durant la batalla de Gaugamela de l'1 d'octubre del 331 a. C. Posteriorment en agost del 329 a. C., quan l'últim rei aqueménida Darío III va ser assessinat, varis nobles perses varen fugir a Hircania a on es varen rendir al conquistador (per eixemple Artabazo II).

Periodo seléucida

Despuix del regnat d'Alejandro, Hircania va passar a formar part del Imperi seléucida. Cap al final del III, nómades nort-orientals pertanyents a la tribus dels parnos varen invadir Partia i Hircania. Els seleúcidas varen perdre Partia per a sempre, pero Hircania va ser reconquistada en l'última década del III pel rei Antíoco III el Gran (222 a. C.-187 a. C.). No obstant, una generació més vesprada, els seléucidas varen perdre Hircania de nou.

Periodo arsácida

Per als parts, el nou nom dels parnos, Hircania era un territori important, ya que estava situat entre els seus territoris parts i la seua terra natal en la estepa. És segur que els reis arsácidas parts varen utilisar una ciutat d'Hircania com a residència d'estiu. L'Imperi Partixc va ser responsable de la construcció del Mur d'Alejandro, el qual té una llongitut de 180 km i ho custodien 40 castells. No obstant, Hircania no sempre va ser una part tranquila d'ell, ya que sabem, per eixemple, que es va rebelar en l'any 58.

Periodo sasánida

Hircania va ser una província del Imperi sasánida des del seu establiment en l'any 226, fins a la seua conquista pels àraps en el 650. Va ser un territori estratègic per a contindre les invasions de pobles de l'Àsia central i oriental. Debido a ello, els Sasánidas varen construir moltes fortalees en la regió.

Periodo postsasánida

Despuix de la caiguda del seu imperi, molts dels seus nobles sasánidas es varen refugiar en Hircania i es varen assentar allí permanentment. En el VIII, el califato no va conseguir conquistar Hircania, no solament per la seua localisació geogràfica, sino per la forta resistència, encapçalada entre uns atres per Vandad Hormoz, Mâziar i Babak Khorramdin. baix el liderage de famílies aristocràtiques, com els Karen i els Bavand, Hircania va permanéixer com un estat mazdeista independent. En el XIII els mongoles varen invadir el país des de l'orient, pero solament fins a el XV Hircania va aplegar novament a ser part de Pèrsia.