Bretaña

Bretaña
Regió d'[[ FRA]]
Bandera Escut
Lema: Kentoc'h mervel eget bezan saotret ('La mort abans que el deshonor')   Situació de Bretaña Idioma oficial Atres idiomes Francés Bretón i galó Entitat  • País Regió [[Image:Flag_of_ FRA.png|20px]] Subdivisions 4 departaments Superfície  • Total 27 209 km² Població  • Total  • Densitat 3 373835 hab. (2019) Gentilici bretón, -na ISO 3166-2 BTHZ Camp 1 Bretón i galó bzh Lloc web oficial

Bretanya (en francés: Bretagne; ; en galó: Bertaèyn) és una de les tretze regions que, junt en els territoris d'ultramar, conformen la República Francesa. La seua capital i ciutat més poblada és Rennes. Està ubicada en l'extrem oest del país, llimitant al nort en el canal de la Mancha, al noreste en Normandia, al surest en Països deloira, al sur en el golf de Viscaya (oceà Atlàntic) i a l'oest en la mar Cèltica (oceà Atlàntic). En 27 208 km² és la tercera regió menys extensa —per davant d'Illa de França i Còrsega, la menys extensa—, en 3 218 000 habs. en 2012, la quarta menys poblada —per davant de Borgoña-Franc Comtat, Centre-Valle de Loira i Còrsega, la menys poblada— i en 118 hab/km², la quarta més densament poblada, per darrere d'Illa de França, Alta França i Provença-Alps-Costa Blava.

Està formada pels departaments de Finisterre, Costes d'Armor, Morbihan i Ille i Vilaine. Des del nacionalisme bretón es reivindica com a territori històric bretón, ademés de l'actual regió de Bretanya, el departament de Loira Atlàntic, que va pertànyer a la Bretanya històrica i actualment pertany a la regió dels Països deloira. La reforma territorial de 2014 no va afectar a la delimitació de la regió, sent una de les sis regions metropolitanes que no varen canviar.

Geografia

Pointe du Raz, Bretanya.

Erro al crear miniatura:

Panoràmica de la reserva natural de les 7 Illes, en una colónia d'alcatraces.

En una superfície de 27 208 km², comprén la península que s'estén uns 240 km fins al oceà Atlàntic entre el canal de la Mancha, al nort, i el golf de Viscaya, al sur. Bretanya és una de les regions franceses que més es beneficia de la seua major llongitut de costas. Tradicionalment, s'han distinguit les regions costeres (el Arvor, ellitoral) de les regions centrals (el Argoat, el bocage). Encara que poc elevat, el relleu està en tots els llocs i és molt marcat en les zones rocoses, i més suau en les zones rovinasas de l'est i del sur.

Població

Rennes és la capital administrativa i històrica de la regió. Nantes, hui en dia capital de la regió del País deloira, va ser la sèu del poder ducal en el XV pero no va aplegar a ostentar la capitalitat del ducado. Destaquen igualment per la seua població Vannes, Quimper, Brest, Lorient o Saint-Brieuc. La població bretona ascendia a 3.329.000 habitants en 2019.

Clima

Bretanya conta en un clima oceànic, templat, sobretot a lo llarc dellitoral, en dèbils diferències de temperatures entre el estiu i el hivern. El vent de noroest (noroît en francés, gwalarn en bretón) domina el nort. Les plujas són freqüents, pero de regular i alta intensitat. En una mateixa jornada, és normal que s'alternen els clars i el cel cobert. La vegetació és abundant. En l'antiguetat, Bretanya era una regió de bocage; pero la reorganisació de les parceles en els anys 60 (la concentració parcelaria) ha eliminat una gran part de la vegetació que vorejava els camps.

Història

Artícul principal → Regne de Bretanya.

Economia

L'economia de Bretanya s'inclina cap a la agricultura i l'indústria agroalimentària, el turisme en ellitoral, i alguns centres industrials i tecnològics alvançats (Rennes, Lannion).

Llengua

Senyalament vials bilingües en Quimper

En Bretanya es parlen tres llengües: el francés (idioma oficial); el bretón (una llengua celta), i el galó (llengua romanç pertanyent a la família llingüística de les llengües de oïl, a la qual també pertany el francés). En juny de 2010 va tindre lloc en Locarn un coloqui internacional sobre el futur de la política llingüística en Bretanya, incloent l'anàlisis de l'importància de l'idioma bretón en este context.

Les polítiques governamentals en els sigles XIX i XX fan obligatòria l'educació exclusiva en idioma francés, i al mateix temps, es va prohibir l'us del bretón en l'ensenyança i els mijos de comunicació per a acostar als no francòfons a l'adopció de la llengua francesa. Durant la década de 1970, les escoles de bretón varen ser reobertes i les autoritats locals varen escomençar a promoure la llengua, que estava a la vora de l'extinció, degut a que la majoria dels pares havien deixat d'ensenyar als seus fills l'idioma.

Despuix d'una disminució des de més d'un milló de parlants en 1950 a uns 200 000 en la primera década d'el XXI, el bretón es classifica com en perill greu pel Atles interactiu Unesco de les llengües en perill en el món.

Patrimoni arquitectònic

Saint-Mal.

Erro al crear miniatura:

Castell dels ducs de Bretanya, Nantes.

Una tradició urbana

Bretanya, país de mariners i llauradors, és també coneguda per la seua tradició urbana, l'orige de la qual es remonta al XI i, en el cas d'algunes ciutats a l'Antiguetat. Es distinguixen quatre tipos de ciutats:

Ciutats d'orige romà: com Rennes o Vannes.

Ciutats religioses: naixcudes al voltant dels monasteris fundats en l'Alta Edat Mija.

Ciutats feudals: fundades prop d'un castell en el que vivien senyors, monges i artesans.

Ciutats costeres: naixcudes en el comerç marítim. Totes estes ciutats varen florir fins a finals d'el XVII en l'auge de l'indústria textil. Hui estes ciutats representen una part important de la riquea del patrimoni arquitectònic bretón. Les Ciutats d'Art s'agrupen seguint criteris geogràfics històrics: Marches de Bretagne, Vannetais, Pays Gall, Cornouaille, Léon i Trégor. Dites ciutats organisen en regularitat festes migevals, espectàculs de llum i sò o allumenament espectaculars del seu patrimoni, aixina com festivals tradicionals de cultura bretona o de creació. El patrimoni de moltes ciutats bretonas (Nantes, Lorient, Brest, Saint-Mal) va ser greument afectat pels bombardejos aliats que varen acompanyar el desembarc de Normandia durant la Segona Guerra Mundial.

Ciutats d'Art i Història

Les Ciutats d'Art i Història són dèu: Concarneau, Dinan, Fougères, Nantes, Quimper, Rennes, Vannes i Vitré. Estan reunides en la Unió de Ciutats d'Art i Història i Ciutats Històriques de Bretanya i s'han compromés a conservar i enriquir el seu patrimoni arquitectònic i cultural. Per a animar-ho, se celebren activitats turístiques i culturals relacionades en l'història i la riquea artística dels municipis.

Ciutats Històriques

L'Unió d'Art i Història també reunix en el seu sen les Ciutats Històriques: Auray, Saint-Mal, Chateaubriant, Dol-de-Bretagne, Hennebont, Lamballe, Landerneau, Lannion, Pontivy, Port-Louis, Pont-l'Abbé, Quimperlé, Redon i Saint-Pol-de-Léon. Estes ciutats que encara no han obtingut este nivell, posseïxen un patrimoni urbà ben conservat.

chicotets pobles en caràcter

Els chicotets pobles en caràcter són aquells a on l'activitat comercial, administrativa o artesanal va desaparéixer o va caure en decliu en la Revolució Industrial. Estos municipis rurals posseïxen un patrimoni arquitectònic el caixco antic del qual agrupa un conjunt de construccions antigues i a on es pretén mantindre, valorizar i animar dit patrimoni. Actualment són 19: Bécherel, Châteaugiron, Châtelaudren, Combourg, Guerlesquin, Josselin, Jugon-els-Lacs, La Roche Bernard, Li Faou, Lizio, Locronan, Malestroit, Moncontour, Pont-Croix, Portrieux, Quintin, Rochefort-en-Terre, Roscoff i Tréguier.

Gastronomia

La cuina bretona acusa la forta influència tant del seu extens llitoral marítim com de les terres de l'interior.

• Entre els productes de la mar destaca el marisc -clòchines, vieiras, ostres, etc-, en un gran número de restaurants especialisats que accedixen a la matèria primera fresca directament a través dels productors. La presència de la mar ha dut igualment al desenroll històric d'una indústria conservera que ha sabut adaptar-se als nous temps i orientar-se cap a la creació de conserves d'alta calitat.

Galette acompanyada de sidra.

• Per tota la regió existix un gran número de creperías que servixen dos dels plats més característics de la cuina bretona, les "galettes" i els crêpes. Si els segons pertanyen a la categoria de darreries, les "galettes" solen formar el plat principal i al modo de les pizzes, permeten afegir qualsevol tipo d'ingredient sobre una fina base feta a pur de farina de blat sarraceno (en una característica tonalitat obscura).

• La forta importància del sector de l'horticultura en la regió també es reflectix en la cuina bretona, que incorpora verdures (carchofa, lletugues, coliflores) i frutes com les exquisites fraules de Plougastel.

• En matèria d'embotits destaquen les "andouilles" de Guémené, a pur de budells de porc i de sabor fort i característic.

• Entre les darreries, ademés dels mencionats crepes, destaquen el "kouign amann", el "far bretón" i varis tipos de galletes i pastes, aixina com els caramelos de manteca salada.

  

  Kouign-amann de Douarnenez.

• En matèries de begudes alcohòliques destaca la sidra com a beguda tradicional, existint decenes de marques i de productors locals, pero també el "chouchenn", una beguda similar al hidromiel. En els últims anys s'han consolidat una bona série de chicotets productors de cerveses.

Les denominacions d'orige

• La sidra de Cornouaille és la primera en haver alcançat el sagell A. O. C. (Denominació d'Orige Controlada). Es tracta d'una revolució en l'història de les begudes tradicionals bretonas, aixina com la consagració d'un producte artesanal, elaborat en la major garantia de calitat i autenticitat.

• El pommeau de Bretanya conseguix la Denominació d'Orige controlada en juliol de 1997. De la mateixa manera que Cornouaille AOC, el Decret del 31 de maig de 1997, relatiu a la Denominació d'Orige Controlada Pommeau de Bretagne, regula la seua producció a lo llarc de tota la cadena de fabricació.

Cultura

Música i dansa

Erro al crear miniatura:

Bagad Arduinn Seden.

Bagad de Lann-Bihoué.

La música és hui l'aspecte més visible de la cultura bretona, gràcies al treball i creativitat dels seus músics i als numerosos festivals que se celebren, com els cridats festoù-noz o "festes de nit" i el Festival Intercéltico de Lorient. Els bagadoù o bandes de gaites bretonas: la seua formació s'inspira en les bandes escoceses i són d'orige relativament recent (la primera va sorgir en 1947 en Carhaix). Són un element important de la música bretona, conservant i renovant el patrimoni musical tradicional. Competixen i es classifiquen en un event anual, en excepció del bagad de Lann-Bihoué que pertany a la Marina francesa. En la tradició vocal es destaquen dos formes: el kan ha diskan ("vora-descanto", o "vora-contracanto") i la gwerz.

Trages regionals de vàries localitats.

El kan ha diskan és un tipo de vora responsivo en el que participen dos o (en rares ocasions) més intérprets. Un d'ells entona la primera estrofa de la vora, el seu companyer entona la segona estrofa (o una repetició de la primera), l'intérpret que va cantar en primer lloc entona la següent estrofa i aixina successivament, alternant-se.

Una traça única del kan ha diskan és que cada nova estrofa és cantada escomençant per l'últim vers o paraula de l'estrofa anterior, sent este vers o paraula cantat per abdós intérprets simultàneament, lo que imprimix a este estil un ritme particular. És molt comú en el kan ha diskan la recurrencia a expressions sense significat (tralaleno), com ocorre igualment en atres tradicions populars. Pel contrari, la gwerz (traducible com "balada" o "romanç") és un tipo de vora narrativa, llent i solemne les lletres del qual solen versar sobre fets trists o dramàtics. Les gwerz no posseïxen estribillo (cap estrofa es repetix) i algunes són molt llargues. L'esquema de vora i resposta propi del kan ha diskan apareix també en el duo de biniou (gaita bretona) i bombarda (un caramillo o oboe rústic), els dos instruments més representatius de la regió. La moda celta ha popularisat la gran gaita escocesa, pero sense aplegar a reemplaçar a la cornamusa vernàcula.

Nolwenn Leroy i Alan Stivell (2012)

La música bretona es va transformar considerablement durant la segona mitat d'el XX, adaptant melodies i sons tradicionals a estils contemporàneus i mesclant-se en atres tradicions folóricas. La seua modernisació, aixina com la seua difusió fòra de Bretanya, va escomençar en els anys 1960 gràcies a Alan Stivell. Stivell i els seus successors musicals (com Gwendal o Stone Age), i atres músics com Donen Ar Braz o Nolwenn Leroy, han rebut elogis per això, encara que també crítiques d'els qui pensen que el seu acostament als esquemes i sonoritat propis de les illes britàniques no reviu, sino que desvirtúa el caràcter de l'autèntica tradició bretona. La dansa tradicional bretona també es manté viva i recentment ha evolucionat des d'una pràctica exclusivament popular cap a espectàculs professionals cada volta més complexos.

• Vejau: Anex:Música bretona

Trages tradicionals

Bretanya ha conservat una gran varietat de trages regionals que identifiquen cada regió i poble, i que les dònes majors varen seguir duent fins a principis dels anys 1970. Segons un dit bretón, en Bretanya hi ha "cent països i cent modes" (Kant bro, kant giz). En el XXI solament es visten en motiu de festejos (processons, desfilades i festes folóricas). Els trages femenins destaquen per la gran varietat dels tocats realisats en encaix blanc, que tradicionalment servia per a arreplegar i ocultar el pèl.

Deport

El principal equip de fútbol de la regió és el Rennes, que ha jugat més de cinquanta temporades en la primera divisió. Lorient va ascendir a primera divisió per primera volta en la década de 1970, mentres que Guingamp i Lorient ho varen conseguir en la década de 1990. L'atre equip professional destacat de la regió és el Cesson-Rennes de balonmà.

Vore també

• Bretanya (regió històrica)
• Història de França
• Vitré

Bibliografia

• Georges Duby, Atles historique, Ed. Larousse, París, 1978

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bretanya.
• Bretanya en Wikivoyage
• Bretanya : a l'oest, al final del món - Elloc oficial de França (en espanyol)
• Comité Regional de Turisme en Bretanya (en espanyol)
• : Oci i turisme en Bretanya (en francés)
• Fotos de Bretanya : regions i temes (en espanyol i francés)
• Regió de Bretanya (en francés)
• Short guide to Brittany (en anglés)
• Regrés de Bretanya en fotografies
• (fr) Fotografies de Porspoder (30 km de Brest)
• ^{[enllaç trencat]}
• Pobles més bonicos de Bretanya
• Pàgina Facebook sobre les regions Oest de França