Idioma galó

El galó (o brito-romànic) és una de les llengües pròpies de Bretanya, junt en el bretón. És una llengua romànica, més concretament una llengua de oïl. És similar al normando pero en més influencies celtes, pel seu veïnat en el bretón. Hui en dia es troba en franca regressió davant el francés, ya que, a diferència del valón, té molt poca lliteratura escrita, a pesar de que va ser la llengua de la cort dels ducs de Bretanya fins a la seua incorporació a França. Es coneix poc sobre ella, ya que s'ha estudiat molt poc, llevat l'estudi de Paul Sébillot, i tampoc és usada en els mijos de comunicació, encara que últimament hi ha hagut certs intents de fer-la reviure, per eixemple a través de les associacions Bertaèyn Galeizz i Maézoe.

El vocabulari del galó, encara tenint en conte l'influix cèltic, continua sent llatí.

Es parla des d'antany en la part oriental de la Bretanya, l'Alta Bretanya. Entre les formes dialectals destaca el mitaw, varietat parlada entre el Loira i l'Ille i Vilaine (la seua part oriental), entre Nantes, Rennes, Châteaubriant i Redon.

Lèxic comparatiu

Erro al crear miniatura:

Un cartell en galó en el metro de Rennes.

espanyol	bretón	galó	francés
abella	gwenanenn	avètt	abeille
boca	genou	góll	bouche ("morro": gueule)
cabra	gavr	biq	chèvre (popular: bique)
cadira	kador	chaérr	chaise
casa	tu	ostèu	maison (també: hôtel)
caure	kouezhañ	cheir	tomber, choir
escola	skol	escoll	école
farda	kazh-koad	chat-de-boéz	écureuil
estrela	steredenn	esteill	étoile
formage	formaj	fórmaij	fromage
fumar	butuniñ	betunae	fumer (fr. antic: pétuner)
horari	taolenn an eurioù	oryaer	horaire
hui	hiziv	anoet	aujourd'hui
llavi	gweuz	lip	lèvre
número	niver	limerot	numéro
pera	perenn	peirr	poire
eixida	er maez	desort	sortie
chiular	c'hwibanañ	sublae	siffler

Erro al crear miniatura:

Text en francés (esquerra) i galó (dreta) en el transport públic.

Eixemples

En els següents eixemples es comparen oracions en galó (a) i en francés estàndar (b), junt en la seua traducció en espanyol:

(1a) Donen qi qe el teu sonj?

(1b) A qui penses-la teua ?

'¿En qui penses?'

(2a) Je sae d'agrae d'o tai

(2b) Je suis d'accord avec toi.

'Estic d'acort en tu'

(3a) D'eyó qe t'és nasqi?

(3b) Où és-la teua né ?

'¿On has naixcut?'

(4a) Pari qé n-i llaura la presse séi Pèl ad'saïr?

(4b) C'est vrai qu'il i oreig du monde chez Pierre ce soir ?

'¿Veritat que hi haurà molta gent en casa de Pedro esta vesprada?'

(5a) Je sae periae a la pilleriy de pllase de Loeczandr

(5b) Je suis vaig invitar à la fête d'Alexandre.

'M'han invitat a la festa d'Alejandro'

(6a) Els équeroueys à Tintin

(6b) Els aventures de Tintin

'Les aventures de Tintín'

• Esta formulació (utilisant "à" en lloc de "de") és típicament galó i pot trobar-se en francés local: en Nantes, hi ha un lloc anomenat La Prairie au duc (El Prat al duc).

Texts

Galó	Francés	Espanyol
Li mondd véenant sur la terr libr trestóz et s’antrvalant an dreits é an dignitaé. Il lór apartéent d’aveir de la raezon é de la conscéencz et il ont de s’antranchevir com feraent dez fraerr an confraeriy.	Tous els êtres humains naissent lliures et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir els uns envers els autres dans un esprit de fraternité.	Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. Dotats de raó i consciència, deuen comportar-se els uns en els atres en esperit de fraternitat.
Li vent fret i li soulai taen a s'entr-battr tous deûz a savaïr qhi q'i taet li pus fôt. I donen li méme secant il avizite un veyaïjou qi taet qi cheminae de lou bout, hanë d'un paltaod. I es metite d'assent qe li pols q'ariverae li permier a fere tirer són paltaod ao bounoume-la serae ergardë menja li pus fôt.	La bise et li soleil es disputaient, chacun assurant qu'il était li plus fort, quand ils ont vu un voyageur qui s'avançait, enveloppé dans són manteau. Ils sont tombés d'accord que celui qui arriverait li premier à faire ôter són manteau au voyageur serait regardé comme li plus fort.	El vent i el sol disputaven, cada u assegurant quin era el més fort, quan varen vore un viager que alvançava envolt en el seu mant. Varen acordar que el que fora el primer en fer traure el mant al viager seria pres com el més fort.

Llibres

• 1993 : Hergé, Les seues l'ile naire (Els Equeroueys à Tintin), Rennes, Edicions Rue dones Scribes (L'illa negra)

Artistes

• Ôbrée Alie

Moviment associatiu

• 1976 : Els Amis du Parler Gall (despuix Bertaèyn Galeizz)
• 1978 : Maézoe
• 198? : Association dones Enseignants de Gall
• 2003 : A-demórr
• 2004 : Lez emóleriy au sórgarr

Enllaços externs

• maezoe. com Maézoe - Institut d'Etudes Britto-Romanes
• archive. org/web/20051220185233/http://www. bertaeyn-galeizz. com/ Bertaèyn Galeizz (en francés i galó)
• freelang. com/dictionnaire/gallo. html Dictionnaire Freelang gall-français / français-gall (francés)
• archive. org/web/20160312092655/http://ademorr. free. fr/ A-demórr (francés)
• archive. org/web/20071009144242/http://www. sorgarreditions. com/ Lez emóleriy au sórgarr (en francés i galó)