Idioma normando
El normando (autoglotónimo normaund ) és una llengua romanç, pertanyent a les llengües de oïl. És parlat en la Normandia francesa a on no té un estatus oficial, pero és classificat com una llengua regional; en les illes del Canal, l'idioma s'ha desenrollat en quatre variants: jerseyés, guerneseyés, sarkés i alderneyés, a on les dos primeres han segut reconegudes pels governs britànic i irlandés en el marc del British-Irish Council (BIC). Va existir també una quinta variant, l'anglonormando, que com a conseqüència de la conquista normanda d'Anglaterra va ser utilisat en el centre i sur britànic des d'el XI fins que va escomençar a ser desplaçat en el regnat d'Eduardo III (1312-1377), qui va impondre l'us del anglés en els tribunals i en el Parlament.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Parlants
[editar | editar còdic]No existixen senyes oficials, encara que sembla que la zona en més presència de la llengua siga la de la Baixa Normandia, especialment en la península de Cotentin, a l'oest i en el país de Caux a l'est.
En les illes anglonormandas, el guerneseyés és escassament utilisat, en 1327 parlants (un 2 % de la població), estant ya extint en l'illa d'Herm. Per una atra part, segons una enquesta de 1989, hi havia 5720 persones que parlaven el jerseyés. En Alderney, no obstant, la llengua normanda (dialecte alderneyés) va deixar de ser idioma oficial en 1966 i actualment es dona per completament extinta. La millor situació és la de l'illa de Sark (dialecte sercquiais), a on la totalitat de les seues 600 residents l'utilisen normalment.
En total, es calcula que solament el 2 % dels habitants de les Illes del Canal parlen normando en qualsevol de les seues varietats en una proporció que ha anat descendint des de la década de 1930, en el XX.
Ensenyança
[editar | editar còdic]En França, s'estudia optativamente en 5 "collèges" del Departament de la Taca (Beaumont, Els Pieux, Bricquebec, Gavray i Avranches). És necessària l'inscripció de quinze alumnes per curs i els docents són voluntaris.
Història
[editar | editar còdic]Els colon escandinaus procedents del nort d'Europa varen ocupar un territori en la costa noroest de França que des de llavors es coneix com Normandia, i varen adoptar com a llengua ètnica una varietat de langue d'oïl relacionada en el francés de Neustria. Esta llengua normanda va rebre certa influència del antic nòrdic i del anglosaxó en numerosos camps semàntics.[1]·.[2]
Si ben l'antic nòrdic va estar en us entre els colon anglo-escandinaus per un temps va caure progressivament en desús per diversos factors. En primer lloc estos colon eren casi exclusivament hòmens, per lo que la major part de les següents generacions descendia de matrimonis mixts, per la qual cosa la varietat de oïl local va aplegar pronte a ser preponderant en tots els àmbits, açò va ser encara més acusat despuix de la conversió dels vikingos normandos al cristianisme.[3] Ademés la creació del ducado de Normandia que integrava grans proporcions de territoris a on exclusivament es parlava la varietat de oïl i la diversa procedència etnolingüística dels colonizadores (britanos, anglosaxons, noruecs, danesos i irlandesos) hauria favorit l'adopció de la varietat de oïl com lingua franca per a la comunicació interétnica. Aixina i tot l'us de l'antic noruec està testimoniat en àrees de la costa fins a el XII. El trobador normando Benoît de Sainte-Maure, a finals d'el XII, afirma en la seua Chronique dones ducs de Normandie ('Crònica dels ducs de Normandia'), que encara es parlava «danés» en la costa.[4]
Un reflex d'un parla diferenciada en Normandia des de llavors seria la presència de la h aspirada,[5] típica de la regió, que seria el resultat un sò propenc a hr que se seguix escoltant encara en Cotentin i sobretot en Hague (pronunciat: [χɑ:g]) i també en atres llocs, poc abans de la Segona Guerra Mundial. Esta h és diferent de la h aspirada d'atres paraules franceses, que per cert també es deu a una influència germànica. Un eixemple d'açò es considera el vocablo prévost, que encara que en francés mig es considerava un encarregat de la corona per a l'administració d'una regió, en l'àrea es considerava un encarregat del cor i va evolucionar fins a significar cor de manera informal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ « Beaucoup [de Vikings] seraient venus s'établir en Normandie, amenant avec eux dones Anglo-Saxons, qu'ils avaient pris à leur service ou qui, dans un contexte historique inconnu, s'étaient associés à leur sort ; peut-être même aussi avaient-ils retrouvé dans cette province d'autres Vikings venus directement de Scandinavie. Quoi qu'il en soit, li terme « anglo-scandinave» semble pouvoir caractériser l'ethnicité dones Vikings et la toponymie li confirme aussi puisqu'elle revèle en Normandie la coexistence d'appellatifs anglo-saxons et scandinaves, qu'il est du reste souvent difficile de distinguer entre eux en raison de la parenté dones parlers germaniques. » dans François de Beaurepaire, Els noms dones communes et anciennes paroisses de la Taque, Editions Picard 1986. p. 44.
- ↑ Jean Renaud, Els Vikings et la Normandie, Editions Ouest-France université 1989. p. 198.
- ↑ Henriette Walter, L'Aventure dones mots français venus d'ailleurs, p. 95, éditions Robert Laffont.
- ↑ Charles Bruneau, Monique Parent, Gérard Moignet. Petite histoire de la langue française: dones origines la révolution. Page 34. A. Colin, 1969.
- ↑ René Lepelley, La normandie dialectale, Presses universitaires de Cauen 1999.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre normando.
- archive. org/web/20091218213323/http://membres. lycos. fr/bulot/cauchois/ La langue normande (en francés)
- societe-jersiaise. org/sdllj La Section de la langue Jèrriaise de la Société Jersiaise (en anglés, jèrriais i francés)
- youtube. com/watch? v=x1zNNjGkQ8k La revista normanda La Vouée du Dounjoun
- youtube. com/watch? v=M6A6V4j7-5c Presentació del llibre en normando Blanche-Nef
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma normando» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.