País de Caux

La comarca de Caux (en francés: Pays de Caux) és una regió natural o país tradicional de Normandia. Pertany a la conca parisenca. És un replanell calcárea en l'Alta Normandia que s'estén fins als penya-segats de la Taca. Ocupa la part més gran del departament de Sena Marítim.

Les ciutats principals són: Dieppe, Fécamp, Yvetot i Étretat. L'arquitectura rural es distinguix per les seues cases solariegas i els seus colomers.

El cauchois és un important dialecte (derivat del celta) de la llengua normanda.

Erro al crear miniatura:

Comarca de Caux

Història

Prehistòria

Durant el Mesolítico, periodo que va escomençar en la glaciació del Holoceno en 10000 a. C. i va acabar en l'arribada dels primers agricultors en 5000 a. C., les cultures prehistòriques que ocupaven el país de Caux es varen unir a les del depòsit parisenc (Tardenoisien) incorporant les característiques de l'influència belga. El seu modo de vida estava basat únicament en una economia predadora caça-cull. El nomadisme s'organisava en funció dels pols d'atracció difícils de definir, en tot cas no era producte d'una hiperespecialización com en el Paleolític (caça del reno, per eixemple). Els territoris semblaven més restringits, este fenomen podria estar lligat a un creiximent demogràfic per la multiplicació de recursos i a la recalfada climàtica. Durant eixos 5000 anys, la estepa desértica anava sent reemplaçada, progressivament, pels boscs de pins, per boscs frondosos. Els grans herbívors varen desaparéixer o varen emigrar i el javalí, els cérvols, els conills varen escomençar a aparéixer en els boscs. Els hòmens s'instalaven, casi sempre, prop dels rius, en lomas arenenques, o en zones més humides (fondo de les valls). Les seues ferramentes de sílex, entre les que destaquen els microlitos, peces minúscules que s'utilisaven per a construir les fleches. Les senyes sobre la seua cultura són mínims. L'art figuratiu de les grutas anava desapareixent per a escomençar a desenrollar-se l'abstracte. Els morts no eren casi mai enterrats, numeroses revisions post mortem són difícils d'interpretar. Sembla ser que els cadàvers no eren tabú, com varen poder ser-ho en les societats d'agricultors posteriors.

Gàlia independent: els cáletes

Els cáletes varen ser un poble gal que es varen establir en el país de Caux al que varen donar el seu nom. La seua «capital» va ser primer Caracotinum (Harfleur) i despuix Juiobona (Lillebonne). El relat de Juliol César (Comentaris a la guerra de les Galias), dona detalls sobre els cáletes, antepassats dels cauchois (vejau el Llibre II, 4, 9; Llibre VII, 75, 3-4, Llibre VIII, 7, 4).

Cáletes (Caleti en celta), significa «els valents». En el V, quan l'autoritat de Roma escomençava a declinar, els cáletes es varen unir als nánmetes, redones, abrincates unelos, lexovios, esuvios, viducasses, andecavos, aulercos (Diablintes, cenómanos i eburovices), els veliocases, parisios i vénetos en el sí d'una vasta federació coneguda en el nom de Confederació armoricana destinada a derrotar als ocupants. A sovint s'afirma que la llegenda del rei Arturo, recollida pel poeta normando Wace, té en realitat el seu orige en els combats que es varen desenrollar durant aquella época en l'oest francés.

Gàlia romana

Les excavacions de salvament de l'autopista A29, han posat de relleu moltes viles gal-romanes. Una de les més importants és la de Sainte-Marguerite-sur-Mer, en el llitoral oest de Dieppe. Els arqueòlecs han trobat un complex de moltes peces, organisades al voltant d'un pati quadrat. Moltes d'elles tenen mosaics. En el nort els banys i atres estàncies es calfaven en l'hipocausto. Els materials utilisats eren l'atobó, i l'entramat, materials tradicionals de l'arquitectura normanda.

Edat Mija

En l'época merovingia, el país de Caux es va individualisar en relació en Talou: antiga ciutat dels cáletes que es va escindir en dos entitats o “país” (del llatí pagus).

A partir de la creació del comtat de Ruan i del ducado de Normandia (911), els vikingos es varen establir en gran número n la regió deixant la seua impronta perdurable en el dialecte cauchois i inclús en el tipo ètnic dels normandos cauchois.

Temps moderns

L'agricultura va progressar: la cultura del blat va propiciar les grans explotacions en les que es practicava la plantació trienal. El guaret va ser reemplaçat, progressivament, pel trébol, lo que millorava la productivitat. En els màrgens es desenrollava el cultiu del lli. En el nort es va escomençar a cultivar la colza. Les collites servien, sobretot, per a aprovisionar a la ciutat de Ruan. L'artesania estava dedicada a la producció de llenços. A finals d'el XVIII, el hilado del cotó va escomençar el seu desenroll. La marca de Gonneville-la-Mallet, es va crear en 1633. Es venien els llançols, el blat i el fil, per l'encaix.

Bibliografia

• Michel Lecureur, Manoirs du pays de Caux, Éditions Charles Corlet, Condé-sur-Noireau, 1992; ISBN 2-85480-357-4