Finisterre (França)

Finisterre (França)

Finisterre (29; en francés Finistère, pronunciat /finistɛʁ/ (🔊 escoltar); , pronunciat [ˌpɛnarˈbeːt]) és un departament de França ubicat en l'extrem occidental de la regió de Bretanya. Llimita al nort en el canal de la Taca, al sur en el departament de Morbihan, a l'oest en el oceà Atlàntic i a l'est en el departament de Costes d'Armor. El seu nom francés deriva dellatí «finis terræ», que significa «fi de la terra»; el seu nom en bretón significa «Cap del món».

Història

El «fi del món» ha segut lloc de residència de numerosos pobles en la prehistòria, des del Paleolític. Numerosos monuments megalítics i túmulos de la Edat del Bronze, com Barnenez o Gavrinis, es troben per tota la regió armoricana occidental. Doblement ocupada pels celtas abans de l'invasió romana (que a la seua volta va deixar restants d'importants edificacions) i bretona, esta última procedent de Britania, expulsats a l'arribada dels anglosaxons, procedents de Dinamarca (Jutlandia). El Finisterre actual, com el restant de Bretanya, es va enfrontar als francs i normandos abans de dividir-se en dos bisbats:

• Cornualles al voltant de Quimper -que no correspon en la regió britànica de Cornualles.
• León al voltant de Saint-Pol-de-Léon. Doble cara que va resistir a lo llarc dels temps, puix ni la guerra de successió de Bretanya del XIV, ni la pèrdua d'independència ducal en el XVI, ni la repressió de la sublevació dels Gorros Rojos del XVII varen fer perdre a esta punta de la baixa Bretanya la seua originalitat. Esta es va concretar en 1790 en la creació del departament de Finisterre durant la Revolució francesa, unint abdós antics bisbat. Despuix, Finisterre, víctima de la centralisació, de l'alluntament, de les Guerres Mundials, de la subindustralización, i de l'èxodo rural, no ha parat d'afirmar el seu lloc destacat dins de la renaixença bretón.

Geografia

Image satelital de Finisterre vista des del Sentinel-2.

Mapa de Finisterre

Té un àrea de 6.733 km², que en térmens d'extensió és equivalent a la mitat de Montenegro. Està vorejat pel canal de la Taca al nort i el oceà Atlàntic a l'oest i sur (795 km de costa). A l'est llimita en els departaments de Côtes-d'Armor i Morbihan. Finisterre és la punta occidental d'Armorique, en paisages variats tant en l'interior com en la costa. Retallada en el seu extrem per vetes (punta de Raz, península de Crozon, punta de Saint-Mathieu) i golfs (baïa de Douarnenez, riga de Brest), les costes de Finisterre presenten una infinita varietat de plages, tallats, dunes, estuaris, secs i illes. Entre les seues vetes es troben les puntes de Locquirec, de Primel, Rocher Sainte-Anne, de Bloscon, de Corsen, St-Mathieu, de Raz i de Penmarch, la veta Coz, les puntes de Cabellou, de Trévignon, de Kermorvan, de Kerdéniel, de Bindy, dels Espanyols i de Penhir i el cap de la Chèvre. Algunes de les seues penínsules són les de Sainte-Marguerite, de Saint-Laurent, de Porspaul, de Crozon (de més de 30 km de llongitut). Entre les seues baïes es troben les de Lannion (compartida en Côtes-d'Armor), Morlaix, Kernic, Grève de Goulven, dones Anges, la rada de Brest, la baïa de Douarnenez, Anse du Pouldon, la baïa de Kérogan, Anses de Toulven, i les baïes de Bénodet i de Poulden. Alguns dels seus estuaris són Aber Wrac'h, Aber Benoît, desembocadura de la rivière de Morlaix, de Dourduff, de Peuzé i d'Aber Ildut. Els seus principals rius són el Aulne (140 km), el Isole, el Odet (62 km) i el Scorff (79 km). L'interior està ocupat pels Monts d'Arrée al nort i la Montanya Negra al sur, separant el replanell de León de la conca de Châteaulin i de Cornualles meridional. La seua major altura es troba a 384 m sobre el nivell de la mar (Roc Trévézel i Signal de Toussaines, Tuchenn-Gador, en els Monts d'Arrée). El punt més baix és el nivell del mar. El seu port de montanya més alt és Col de Trédudon (361 m), en la D36. Atres cims importants són la montanya Saint-Michel (380 m), Ménez-Hom (330 m) i Roc de Toullaëron (326 m). La mar rig el clima, sempre dolç tant en hivern com en estiu, més humit que plujós, més ventoso que fresca, solejat en época estival.

Illes

• en la costa nort: illes Callot, de Batz (575 hab., altura màxima 34 m), de Sieck, Penenès, Vierge (far), Stagadon, Vrac'h, d'Erch, Cézon, de la Croix, Tariec, Guenioc, Garo, Trevors, du Bec, Rosservor, Carn, Corn-Carhai, Vore't, d'Iock, de Four (far), Roches de Portsall, d'Argenton, illes dones Linion, Melon, Porscave, Ségal, dones Platresses (far);

• en la rada de Brest i la baïa de Douarnenez: illes Ronde, de Bindy, de Tibidy, Trébéron, dels Morts, La Parquette (far), Els Tas de Pois (esculls), illot de Toulinguet i illes de l'Aber i Tristan;

• en Ouessant (15 km², la sèptima de França per superfície, 932 hab., en una altitut màxima 65 m), illa de Keller (més un illot), illot de la Baie de Lampaul, fars de Nividic, de la Jument, de Men-Korn, de Kéréon, illes de Bannec, de Balanec, Els Pierres Vertes, La Helle, Phare du Faix, dones Trois Pierres, Île de Molène, Lédénés de Molène, illa de Triélen, Els Serroux, illa de Quéménès, Lédénés de Quéménès, illes de Lytiry, de Morgol, de Béniguet, Kervouroc, fars dones Pierres Noires, dones Vieux Moines, de Gran Vinotière, L'Îlette;

• en Raz de Sein: Ar-Men (far), illa de Sein (altitut màxima 18 m), fars de Tévennec, du Pont dones Chats, de la Vieille.

• en la costa sur: illes Chevalier, Garo, aux Moutons, archipèlec de Glénan (illes Saint-Nicolas (altitut màxima 12m), Penfret (far), Cigogne, Drénec, Loch, i 5 illots), illa Vore't, illa Raguenes i illot de Pouldu.

Demografia

Evolució demogràfica (població censada)

1801	1831	1841	1851	1856	1861	1866
439.046	524.396	576.068	617.710	606.552	627.304	662.485
1872	1876	1881	1886	1891	1896	1901
642.963	666.106	681.564	707.820	727.012	739.648	773.014
1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946
795.103	809.771	762.514	753.702	744.295	756.793	724.735
1954	1962	1968	1975	1982	1990	1999
727.847	749.558	768.929	804.088	828.364	838.687	852.418

Notes a la taula:

• 1857: la comuna de Lacunolé se separa de Morbihan per a incloure's en Finistere. Les majors ciutats del departament són (senyes del cens de 1999):
• Brest: 149.634 habitants, 210.055 en l'aglomeració.
• Quimper: 63.238 habitants, 77.256 en l'aglomeració.
• Morlaix: 15.990 habitants, 26.516 en l'aglomeració.
• Concarneau: 19.453 habitants, 25.807 en l'aglomeració.

Art

Finisterre posseïx gran cantitat d'obres d'art històriques: construccions prehistòriques, vestigis romans, edificis romànics, iglésies gòtiques, castells medievals, velles callejuelas, mansions, etc. No obstant destaca la gran cantitat de santuaris: capelles de montanya en el seu calvari protegides per boscs, iglésies parroquials, etc. També cal destacar l'enorme cantitat de fars que vigilen la mar d'Iroise, la frontera entre l'oceà Atlàntic i la mar de la Taca. Per últim la seua costa està esguitada de búnkeres alemans de la Segona Guerra Mundial i de fortificacions de Napoleón III.

Localitats importants

Quimper, capital del departament; Douarnenez; Châteaulin; Morlaix; Concarneau; Brest, base dels submarís nuclears francesos.

Vore també

• Consell General de Finisterre