Far de Nividic
El far de Nividic, també cridat far del Four,[1] (no confondre en el far del Canal del Four) és un far situat a l'oest de l'illa de Ouessant en Bretanya, front a la punta de Pern. Es tracta del punt més a l'oest de la França metropolitana, i el seu emplaçament marca aproximadament el llímit entre el canal de la Mancha i l'oceà Atlàntic. La seua construcció data d'entre 1912 i 1936 i va ser dissenyat per a funcionar de manera automàtica.

Originalment se li suministrava energia a través dels equips del propenc far del Créac'h, ya que el far no està edificat en terra ferma sino en una roca, cridada Leurvaz An Ividig, front a la punta de Pern. Açò es feya gràcies a un cable suspés d'uns 900 m de llarc els màstils del qual són encara visibles hui en dia. El cable duya una chicoteta plataforma mòvil a la que es dia "telefèric", que permetia l'accés per a operacions de manteniment. El far contava ademés en un sistema de gas per a les emergències i una senyal de boira.
El far de Nividic va ser apagat en 1940, durant la Segona Guerra Mundial. Entre la seua posada en marcha en 1953 i el començ dels anys 70 el far va ser víctima de numeroses averies les reparacions de les quals varen ser dificultades per la violència del clima de la zona. En 1971 va ser equipat en una plataforma per a acostament d'helicòpters que, en un cabrestante, depositaven cada 6 mesos les bombones de gas necessàries al seu funcionament. En 1996 es va instalar un sistema d'alimentació basat en energia solar.[2] No té farero i no es pot visitar.
Referències
- ↑ [1] Inventari del patrimoni de Bretanya, Nividic. No es deu confondre en el far del Canal del Four (Phare du Chenal du Four) [2]
- ↑ Nividic. Pàgina web dedicada a l'història dels fars de França, i creada per Jean-Christophe Fichou, coautor de Phares : histoire du balisage et de l'éclairage dones côtes de France, Douarnenez, Edicions Li Chasse-Marée, 1999, ISBN 978-2903708924
- Este artícul conté una traducció derivada de «Faro de Nividic» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.