Costes d'Armor
| Costes d'Armor | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Departament | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Costes d'Armor (22; en francés Côtes-d'Armor, en bretón Aodoù an Arvor) és un departament de França, situat en la regió de Bretanya. Els habitants d'este departament es denominen en francés Costarmoricains (Costarmoricanos). Este departament obté el seu nom de la paraula bretona Arvor, que es referix a la costa, per oposició a Argoad, l'interior de les terres, i del seu antic nom, les Costes del Nort.
Història
El departament va ser creat durant la Revolució francesa, el 4 de març de 1790 en aplicació de la llei del 22 de decembre de 1789, sobre una part de l'antiga província de Bretanya, composta pels bisbat de Bretanya, Cornualles, Trégor, Saint-Brieuc, del noreste del bisbat de Dol-de-Bretagne, aixina com de dos trossos del nort del bisbat de Vannes. Durant dos sigles el departament va dur el nom de Costes del Nort. Durant molt temps criticat, este nom va ser canviat en 1990 per l'actual, més precís, que significa lliteralment Costes del País de la Mar i que recorda al primer nom de la península bretona, Armórica.
Demografia
| 1801 | 1831 | 1841 | 1851 | 1856 | 1861 | 1866 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 504.303 | 598.872 | 607.572 | 632.613 | 621.573 | 628.676 | 641.210 |
| 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 |
| 622.295 | 630.957 | 627.585 | 628.256 | 618.652 | 616.074 | 609.349 |
| 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 |
| 569 500 | 611.506 | 605.523 | 557.824 | 552.788 | 539.531 | 531.840 |
| 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
| 526.955 | 503.178 | 501.923 | 525.556 | 538.869 | 538.395 | 542.373 |
| 2011 | ||||||
| 594.375 |
Les majors ciutats del departament són (senyes del cens de 1999):
- Saint-Brieuc: 46.087 habitants, 85.849 en l'aglomeració, que també inclou –entre atres comunas- Plérin (12.512 hab.) i Ploufragan (10.579 hab.), tercera i quinta comunas més poblades del departament.
- Lannion: 18.368 habitants, 48.990 en l'aglomeració.
- Dinan: 11.089 habitants, 22.366 en l'aglomeració.
Geografia
El departament de Costes d'Armor té un àrea de 6900 km². Forma part de la regió de Bretanya, i llimita en els departaments de Finisterre a l'oest, Morbihan al sur i Ille i Vilaine a l'est. Al nort té 350 km de costa al Canal de la Mancha. La seua altura màxima és i 348 m s. n. m. en el Mont Bel-Air, i la mínima 0 m en la costa de la Mancha.
Hidrografia
El seu major llac és elac de Guerlédan (4 km², profunditat de 50 m, compartit en Morbihan). Els seus principals rius són el Rancé, Trieux, Gouët i Leff. Alberga aixina mateix els estuaris del Léguer, Jaudy, Trieux, Arguenon, Frémur, riu Rance.
Penínsules
Sillon de Talbert (4 km de llarc per alguns centenars de metros d'ample), Pointe de Larmor (situades abdós en l'extrem d'una gran península de la que Lézardrieux és la població principal, d'uns 25 km de llarc per 10 km d'ample, rodejada per l'estuari del Jaudy, el canal de la Mancha i el esturario del Trieux), Île-Renote, Saint-Jacut-de-la-Mer, Pointe de Guilben. Entre les seues vetes es troben Cap Fréhel, Cap d'Erquy, Pointe de Pléneuf, Pointe de Cesson, Pointe de Bilfot, Pointe de Bihit.
Clima
Clima oceànic molt templat, en dèbils variacions de temperatura i de precipitacions tot l'any en la costa, una miqueta més continental al sur del departament. Vent regular de la costa, sobretot en la baïa de Saint-Brieuc.
Economia
Una gran part de l'activitat econòmica de Côtes d'Armor gira en torno de l'agricultura i de l'indústria agro-alimentària. La ganaderia porcina està molt desenrollada. La peixca també està molt desenrollada pel fet de que existix una frontera marítima important (7 ports de comerç, 17 ports de peixca). Les Costes d'Armor es beneficien d'un pol tecnològic important (telecomunicacions espacials i noves tecnologies) en Trégor, al voltant de Lannion. El museu de les telecomunicacions de France Télécom expon les evolucions d'estes tècniques en Pleumeur-Bodou.
Turisme
La principal riquea turística del departament ve de la seua frontera marítima sobre la Mancha i de la varietat de les seues costes. També oferix numeroses plages d'arena fina encaixades entre tossals o tallats. La Costa de Granit Rosa, com el seu nom indica, presenta roques d'un color i d'una talla excepcional. Just enfronte, les Sèt Illes servixen de refugi per a la més gran reserva ornitològica de França. En el punt més septentrional, el archipèlec de Bréhat acull una reserva de plantes tropicals a l'aire lliure. La baïa de Saint-Brieuc és la segona més gran en França despuix de la baïa del Mont Saint-Michel. Les atraccions històriques i arquitecturals són numeroses, en les seues ciutats migevals (Dinan, Moncontour), les seues capelles antigues, els seus castells Rosambo, La Roche-Jagu, Tonquédec, etc.), algunes abadies (Abadia de Beauport)...