Anar al contingut

Cantó francés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Els cantons de la França metropolitana. En el mapa es poden apreciar, de major a menor, 4 nivells de govern: Regió, departament, districte i comuna.

En França, els cantones són subdivisions territorials dels departaments i arrondissements de la República Francesa. Aparte del seu paper com a unitats organisatives en relació en certs aspectes de l'administració dels servicis públics i de la justícia, el principal objectiu dels cantons en l'actualitat és servir com a circumscripcions per a l'elecció dels membres de les assamblees representatives establides en cada u dels departaments territorials de França (consells departamentals, abans consells generals). Per este motiu, estes eleccions es coneixien en França com a «eleccions cantonals», fins que en 2015 es va canviar el seu nom pel de «eleccions departamentals» per a coincidir en la denominació dels consells departamentals. En 2015, hi havia 2 054 cantons en França.[1]

La majoria d'ells agrupen varis municipis (la divisió administrativa més baixa de la República Francesa), encara que els municipis més grans poden estar inclosos en més d'un cantó, ya que els cantons -en marcat contrast en els municipis, que tenen entre més de dos millons d'habitants (París) i una sola persona (Rochefourchat)- estan pensats per a ser aproximadament iguals en tamany de població.

Funció i administració dels cantons

El paper del cantó és, essencialment, proporcionar un marc per a les eleccions departamentals. Cada cantó elegix a una dòna i a un home per a representar-ho en el consell departamental del departament, que és la principal divisió administrativa de la República Francesa. En les zones urbanes, un mateix municipi sol incloure varis cantones. En canvi, en les zones rurals, un cantó pot incloure varis municipis més chicotets. En este últim cas, els servicis administratius, la sèu de la gendarmería per eixemple, solen estar situats en la ciutat principal (chef-lieu) del cantó, encara que hi ha excepcions, com els cantons Gaillon-Campagne i Sarreguemines-Campagne, que tenen en comú una «ciutat principal» que no pertany a cap dels dos cantones. A efectes estadístics (INSEE), els vint districtes de París -les subdivisions administratives d'eixa ciutat- es consideren a voltes cantones, pero no tenen major funció electoral.[2]

Els cantons també formen circumscripcions judicials, com a sèus de Tribunaux d'instance o «Tribunals de Primera Instància». Històricament, els cantons es denominen justices de paix o «tribunals de districte».

Història

Els cantons varen ser creats en 1790, al mateix temps que els departaments, pel Comité Revolucionari de Divisió del Territori. Eren més numerosos que hui (entre 40 i 60 per cada departament). Al principi, els cantons s'agrupaven en lo que es dia districtes. Despuix de l'abolició del districte en 1800, varen ser reorganisats pel Consulat en arrondissements. A continuació, el número de cantons es va reduir dràsticament (entre 30 i 50 unitats) per mig de la Loi du 8 pluviôse an IX (28 de giner de 1801), o «Llei de reducció del número de tribunals de districte», o Loi portant réduction du nomene de justices de paix en francés. Els prefectos dels departaments varen rebre l'orde del govern d'agrupar els municipis dins dels cantons recent creats. Les llistes dels departaments, una volta aprovades pel govern, es varen publicar en el Bulletin dones lois en 1801 i 1802; estes llistes varen ser la base de les divisions administratives de França des de llavors fins a 2015, encara que es varen eliminar cantons en poca població i es varen crear nous cantons en zones de fort creiximent demogràfic. En general, el seu número va aumentar sensiblement. En maig de 2013 es va aprovar una llei que va reduir dràsticament el número de cantones.[3] Esta llei va entrar en vigor en les eleccions departamentals franceses de març de 2015. Abans de la reforma cantonal, hi havia 4 032 cantones; despuix, 2 054, en la supressió dels cantons de Martinica i Guayana.[4][5] La llei de reforma de 2013 també va modificar la representació dels cantons en els consells departamentals: ara cada cantó està representat per un home i una dòna.[3]

Vore també

Referències