Asdingos

Erro al crear miniatura:

Els asdingos varen ser un poble germànic, més concretament una ramificació dels vàndals que es varen establir al voltant del II en l'àrea actual d'Hongria, Romania, Eslovàquia i Polònia. Els vàndals asdingos varen ser desplaçats pels hunos de les planures d'Hongria i, despuix d'intentar creuar el Danubio, ben defés per Estilicón, a l'adop general de Flavio Honorio emperador d'Occident, es varen dirigir cap al Rin arrastrant als vàndals silingos. A finals del III s'unixen als silingos i en 406 creuen el Rin per Magúncia i varen assolar la Galia, indefensa perque Estilicón va retirar el seu eixèrcit per a defendre la península itálica dels visigodos d'Alarico I, i invadixen la península ibèrica en el 409. Despuix de firmar un foedus en els romans, reben terres en la Gallaecia, el nort de Portugal i l'actual regió espanyola de Galícia.

En 419 Gunderico, el rei dels asdingos, despuix d'haver segut derrotat pels suevos i els romans en la batalla dels monts Nervasos, es marcha en el seu eixèrcit a la Bètica, a on es convertix en rei d'abdós branques dels vàndals (silingos) i els alanos, mentres que el seu regne en la Gallecia s'incorpora al regne suevo d'Hermerico. Hidacio de Chaves no diu en la seua crònica quin va ser el destí de la població del regne asdingo, si va conseguir fugir a la Bètica o, com era costum en l'época, va ser reduïda a l'esclavitut. Més tart, el regne unit dels vàndals i alanos es va traslladar al nort d'Àfrica al mando de Genserico.

Vore també

• Vàndals
• Silingos
• Haddingjar

Referències

• Hydatii Episcopi Chronicon (en llatí)