Gallaecia
Gallaecia va ser originalment el nom en el que els romans varen identificar al territori situat en l'extrem nort-occidental de la península ibèrica, una província romana que comprenia els territoris de l'actual comunitat autònoma de Galícia, nort de Portugal i el territori de les actuals províncies de León, Zamora i la comunitat autònoma d'Astúries,[1] habitat per pobles indoeuropeos de llengua cèltica denominats galaicos (gallaeci), a l'oest, i astures a l'est. Anys despuix de la culminació de la conquista romana, en la nova divisió administrativa de Diocleciano, va estar formada pels convents Lucensis, Bracarensis i Asturicensis. En el temps, en el IV, la Gallaecia va aplegar a incloure l'antic conventus Cluniensis, comprenent aixina tot el nort d'Hispania.
El Regne suevo va ser fundat pel poble germànic dels suevos en la primera mitat d'el V en esta província del Imperi romà d'Occident, despuix d'haver penetrat en la península ibèrica junt en vàndals i alanos en el 409. Independentment de l'evolució territorial associada al nom de Gallaecia, este acabaria per derivar en llengua espanyola fins a nomenar l'actual Galícia, a pesar de no correspondre's exactament a l'antic territori romà.
Periodo romà
[editar | editar còdic]En acabar les guerres càntabres i ser somés tot el Nort, es va incorporar en part dels nous territoris a la província de Lusitania Ulterior, per a passar més vesprada, en una data sense precisar, a la Tarraconense. En eixe moment, la Gallaecia estava formada per dos circumscripcions: els conventus Lucensis i Bracarensis, en les seues respectives capitals en Lucus Augusti i Bracara Augusta.
En 214 Antonino Caracalla va crear la província Hispania nova citerior Antoniniana per divisió de la Tarraconense. Açò supondrà que als dos convents galaicos se li va afegir un tercer, el Asturicensis, en capital en Asturica Augusta. A mitan d'el IV la ya província Gallaecia voria de nou incrementat el seu territori en un nou convent, el Cluniacensis, en capital en Clunia Sulpicia.
Al començament d'el V la Gallaecia va ser ocupada pels suevos i els alanos a pesar de la resistència dels seus habitants. Estos bàrbars varen establir regnes en territori romà a través de pactes en el poder imperial. El rei suevo Hermerico va firmar un foedus en l'Imperi, per mig del qual es convertia en federat de Roma, ocupant la província de Gallaecia i acceptant a l'Emperador com el seu superior (411). La part occidental de la Gallaecia va ser per als suevos, mentres que l'oriental va correspondre als alanos, dirigits pel seu rei Gunderico. Enfrontats abdós, Hermerico va ser derrotat pels alanos en els monts Nervasos, en l'actual província de León.
En això, l'antiga Gallaecia va aplegar al seu fi. En pocs anys, el regne suevo quedaria restringit a la Galícia actual, el nort de Portugal i extrem occidental de León, mentres que el restant del territori va quedar baix domini visigodo o de les pròpies èlits hispanorromanas (tal és el cas de la costa cantàbrica fins a la conquista visigoda en temps de Leovigildo).
Governadors de la província de la Gallaecia
[editar | editar còdic]Precedents
[editar | editar còdic]Com el seu nom indica, comprenia els territoris més allà (al nort) del riu Duero. Documentada en 15 a. C., s'acaba integrant en l'Hispania Citerior
- Entre 16 a. C. i 13 a. C. Lucius Sestius Quirinalis Albinianus (llegat d'Augusto)
Província d'Hispania Superior (o Callaecia)
[editar | editar còdic]Comprenia els convents de Bracara Augusta (Braga) i Lucus Augusti (Lugo), província separada de l'Hispania Citerior en la divisió territorial de Caracalla (211-235), despuix d'este curt espai de temps es va reintegrar de nou en ella.
- 227-? Caius Servilius Diodorus (procurador i possible governador)
Província de Gallaecia
[editar | editar còdic]- (mencionat en 298) Astasius Fortunatus (dubtós)
- (en temps de Constantino I, entre 312 i 324) Aemilius Maximus
- cap a 348 Aconius Catullinus Philomathius
Vore també
[editar | editar còdic]- Història de Galícia
- Història d'Astúries
- Història de León
- Història d'Espanya
- Història de Portugal
- Regne Suevo
- Regne Visigodo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IES García Fancs. «La conquista. Les primeres expedicions». Iesgarciabarros. org/dives-gallaecia. Consultat el 17 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gallaecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.