Conventus

Mapa dels conventus en Hispania.

En llatí un conventus (en espanyol, convent) significa 'assamblea' o 'reunió', i en esta paraula es designava les reunions conjuntes de romans i indígenes que aconsellaven al governador en l'administració de justícia.

Funcionament

Les reunions jurídiques es realisaven en diverses localitats, que per això es dien conventus o conventus iuridici. El governador provincial o llegat realisava les seues funcions jurídiques itinerants anuals en cada una de les sèus d'estos conventus, en dates fixes, usualment en estiu. En conseqüència, la població de les afores acodia en eixes dates a la capital del conventus per a realisar tot tipo d'actes jurídics, des de pleits fins a la regularisació de contractes. Possiblement el llegat també aprofitara la seua estància per a establir les delimitació de les àrees de recaptació i de reclutament.

Açò fa que el conventus quede establit per la seua capital, la ciutat a on el governador establia el seu tribunal, més que pel seu territori, que no era fix. Els habitants de la província podien acodir a una o una atra sèu de conventus, a la seua conveniència. Evidentment, en general acodien a la sèu més propenca als seus llocs de residència. Tot açò explica que els llímits territorials dels conventus siguen prou vagos, ya que no estaven jurídicament definits, a diferència de les províncies.

Com organisació territorial de les províncies romanes de Dalmacia, Àsia i Hispania, es va establir una subdivisió jurídica en conventus, al temps sede administrativa i capital. La seua creació data més provablement de l'época d'Augusto.

Conventus en Hispania

Províncies i conventus de la Hispania romana.

En temps de Claudio, les tres províncies d'Hispania posseïen en total catorze sèus de conventus:

La província Tarraconense estava dividida en sèt conventus:

1. Tarraconensis (en sèu en la capital provincial de Tarraco, actual Tarragona).
2. Caesaraugustanus (en Cesaraugusta, actual Saragossa).
3. Cluniensis (en Clunia, prop de l'actual Coruña del Comte).
4. Carthaginensis (en Carthago Nova, actual Cartagena). Esta última incloïa, aparentment, les illes Balears.
5. Asturum (en Asturica Augusta, actual Astorga).
6. Lucensis (en Lucus Augusti, actual Lugo).
7. Bracarum (en Bracara Augusta, actual Braga, en Portugal).

Dels anteriors, els tres últims més vesprada s'escindirien, formant Gallaecia.

La província Bètica estava dividida en quatre conventus:

1. Cordubensis (en sèu en la capital provincial, Corduba, actual Còrdova).
2. Hispalensis (en Hispalis, l'actual Sevilla).
3. Gaditanus (en Gadir (Gades), actual Càdis).
4. Astigitanus (en Astigi, actual Écija).

La província Lusitania estava dividida en tres conventus:

1. Emeritensis (en sèu en la capital provincial, Augusta Emerita, actual Mèrida).
2. Scalabitanus (Scallabis, en Scalabis Iulia, actual Santarém, en Portugal).

1. Pacensis (en Pax Iulia, actual Beja, en Portugal).

El cult imperial en Hispania se centralisaria per mig dels conventus.

Vore també

• Imperi romà
• Diòcesis (Imperi romà)
• Administració provincial romana

Bibliografia

• (2010) Rome et l'intégration de l'Empire (44 av. J.-C.260 ap. J.-C.) (en francés), PUF, pp. 480. ISBN 9782130448822.
• Lefebvre, Sabine (2011). Armand Collin (ed.). L'administration de l'Empire romain d'Auguste à Dioclétien (en francés). ISBN 978-2-200-35575-3.