Dalmacia (província romana)
La província romana de Dalmacia (en llatí, Dalmatia) va ser una província de l'Antiga Roma. El seu nom provablement derive del nom d'una tribu ilírica cridats els dalmatae (dálmatas) que varen viure en la zona de la costa adriática oriental en el primer mileni a. C.
Història
[editar | editar còdic]
La regió era la part septentrional[1] del regne ilírico entre el IV a. C. fins a les guerres ilíricas dels anys 220 a. C. i 168 a. C. quan la República Romana va establir el seu protectorat al sur del riu Neretva. La regió al nort del Neretva va ser llentament incorporada a les possessions romanes fins que la província d'Iliria va ser establida formalment cap als anys 32-37 a. C.
La regió dálmata llavors es va convertir en part de la província romana d'Ilírico (Illyricum). Entre l'any 6 i el 9, els dálmatas es varen alçar en l'última d'una série de tumults junt en els panonios, pero va anar finalment esclafada en l'any 10, i llavors Iliria va ser dividida en dos províncies: Panonia i Dalmacia. La província de Dalmacia s'estenia terra adins per a cobrir tots els Alps Dináricos i la major part de la costa adriática oriental. Dalmacia va ser el lloc de naiximent del emperador romà Diocleciano, qui en dimitir com a emperador i retirar-se, va erigir un palau prop de Salona.[2]
L'historiador Theodor Mommsen va escriure (en la seua obra Les províncies de l'Imperi Romà) que tota Dalmacia va ser plenament romanizada i parlava llatí per a el IV. No obstant, un anàlisis del material arqueològic d'esta época ha mostrat que el procés de romanización va ser prou selectiu. Mentres que els centres urbans, tant en la costa com en l'interior, estaven casi completament romanizados, la situació en el camp era completament diferent. A pesar de que els ilirios es varen vore somesos un procés intens d'aculturación, varen seguir parlant el seu idioma natiu, venerant als seus propis deus i tradicions, i varen seguir la seua pròpia organisació tribal polític-social que es va adaptar a l'administració i estructura política de Roma solament en contats aspectes.[3]
En acabant de que caiguera l'Imperi romà d'Occident en 476, en el començ del periodo de migracions, la regió va ser governada pels godos fins a 535, quan Justiniano I va afegir tota Dalmacia al Imperi bizantí.
El primer relat modern de la Dalmacia Romana en anglés va ser obra de J.J. Wilkes: Dalmatia (Harvard University Press) 1969. Wilkes comprén Iliria i Dalmacia, en els seus aspectes romanizados, fins al final de l'Antiguetat, basant-se principalment en l'evidència d'inscripcions i els antics historiadors.
Ciutats de Dalmatia
[editar | editar còdic]
Ciutats costeres:
- Sicum
- Praetorium
- Tragurium
- Salona
- Colónia Julia Martia
- Epetium
- Oneum
- Iranonia
- Piguntia
- Laureata
- Dalluntum
- Rhausium
- Epidaurus
- Rhizus
- Cattarus
- Butua
- Ascrivium
- Olcinium
- Nymphaeum
- Lissus
Ciutats en l'interior, de NO a SE:
- Pelva
- Dalminium
- Aequum
- Promona
- Ratanea
- Andetrium
- Selovia
- Seretium
- Sinotium
- Tilurium
- Ad Matricem
- Staneclum
- Dioclea
- Narona
- Glinditiones
- Salluntum
- Vare
- Grabaea
- Nalata
- Birziminium
- Sinna
- Medion
- Scodra
- Picaria
- Sphentzanium
- Doracium
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Thomas Kelly Cheyne i John Sutherland, BlackEncyclopaedia Biblica: A Critical Dictionary
- ↑ C.Michael Hogan, "Diocletian's Palace", The Megalithic Portal, Andy Burnham ed., 6-10-2007
- ↑ A. Stipčević, Iliri, Školska knjiga Zagreb, 1974, pág. 70
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dalmacia (provincia romana)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.