Àsia (província romana)

'___protected_title_0___' (Plantilla:Lang-gr) va ser una divisió administrativa anexada per l'Antiga Roma en temps tardans de la República. Es va crear en l'any 129 a. C. sobre un territori àmpliament helenizado i rodejat d'Estats creats despuix de la desaparició del Imperi seléucida, fonamentalment Bitinia, Paflagonia, el Ponto, Galacia, Capadocia, Comagene i lo que quedava de l'Imperi seléucida.^[1] Era una província senatorial governada per un procònsul. Esta situació va permanéixer inalterable en la reorganisació del Imperi romà de l'any 211.

Història

Antíoco III Megues, o el Gran, va tindre que abandonar este territori quan els romans varen massacrar al seu eixèrcit en la batalla de Magnesia, l'any 190 a. C. Despuix del Tractat de Apamea, en 188 a. C., tota la zona va ser entregada a Roma i colocada baix control d'un rei títaro en capital en Pérgamo.

En 133 a. C., Nuga-ho III, rei de Pérgamo, no tenint cap hereu, va llegar el seu regne a Roma. Despuix de certa vacilació, i del tumult dirigit per Aristónico que es va declarar germà de Nuga-ho III, es va formalisar la província romana d'Àsia Proconsularis, incloent les regions de Misia, Brega, Caria i Frigia.

El numismàtic britànic Carol H. V. Sutherland va estimar, basat en senyes sobre la recolecció fiscal de la província, que tenia una població d'uns tres millons cap a l'any 30 a. C., la que va poder créixer als quatre a quatre millons i mig de habitants cap a l'any 100. En a lo manco cinc ciutats (Éfeso, Esmirna, Pérgamo, Cícico i Mileto) en poblacions que anaven dels cent a doscents mil habitants i atres dos dotzenes que s'acostaven als cinquanta mil.^[2] En canvi, el teòlec alemà Martín Ebner ubica a les ciutats de Éfeso, Esmirna i Pérgamo en el marge de 50000 a 100000 habitants per a el II.^[3]

Despuix de l'any 326, quan l'emperador Constantino va traslladar la capital a Constantinopla, la província d'Àsia es va tornar més central, i es va mantindre com a foc de la cultura romana i helenística durant sigles. El territori va seguir sent part del Imperi romà d'Orient fins a el XV.

Vore també

Anex:Governadors romans d'Àsia

Referències

↑ VVAA (1998). Història de la Grècia Antiga, 2008 - 3.ª edició, Salamanca: Universitat de Salamanca, p. 436. ISBN 978-84-74818895.
↑ Kenneth W. Harl (1996). Coinage in the Roman economy, 300 B.C. to A.D. 700. Baltimore: Johns Hopkins University Press, p. 256. ISBN 9780801852916.
↑ Ebner, Martin (2012). Die Stadt als Lebensraum der ersten Christen. Dones Urchristentum in seiner Umwelt I. Vandenhoeck & Ruprecht, p. 85. ISBN 9783647513560. També estima que Corinto tindria uns cent mil, Aleixandria, Cartago i Antioquía tenien entre doscents i trescents mil i Roma un milló.

Bibliografia

K. G. Brandis, "Àsia 3)", RE, vol. II,2, Stuttgart, 1896, cols. 1538–1562.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Asia (provincia romana)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] VVAA (1998). Història de la Grècia Antiga, 2008 - 3.ª edició, Salamanca: Universitat de Salamanca, p. 436. ISBN 978-84-74818895.

[2] Kenneth W. Harl (1996). Coinage in the Roman economy, 300 B.C. to A.D. 700. Baltimore: Johns Hopkins University Press, p. 256. ISBN 9780801852916.

[3] Ebner, Martin (2012). Die Stadt als Lebensraum der ersten Christen. Dones Urchristentum in seiner Umwelt I. Vandenhoeck & Ruprecht, p. 85. ISBN 9783647513560. També estima que Corinto tindria uns cent mil, Aleixandria, Cartago i Antioquía tenien entre doscents i trescents mil i Roma un milló.

[1]

[2]

[3]