Bitinia

Mapa del XV de la regió de l'actual Turquia, a on apareix Bitinia («Bithynia»).

Bitinia va ser un antic regne localisat al noroest d'Àsia Menor i al suroest del mar Negra, que des de la península de Calcedonia va aplegar a estendre's fins a Heraclea Póntica i Paflagonia, Misia i la Propóntide (actual mar de Mármara).

Ciutats

Les seues principals ciutats varen ser Nicomedia, Nicea i Bursa. Nicomedia va ser fundada en l'any 264 a. C. per Nicomedes I i era la capital del territori.

Història

Erro al crear miniatura:

Mapa de l'Imperi romà durant l'any 116, a la dreta es destaca la província de Bitinia i Ponto.

Segons Heródoto i Jenofonte, els bitinios i els tinios, fundadors del país, eren tribus tracias, que varen crear un estat independent, abans de ser anexionado per Creso, rei de Brega. Després varen passar a domini persa, sent inclosa Bitinia en la satrapía de Frigia.

Creació del regne

Alejandro Magne —durant la conquista de Pèrsia i despuix de la batalla del Gránico— va conseguir que se someteren totes les ciutats gregues de la satrapía de Sparda (antic regne de Brega). En esta regió és a on s'emplaçarien els futurs regnes de Pérgamo i de Bitinia. Posteriorment, en l'any 323 a. C. Alejandro va morir i es va iniciar la primera guerra dels Diádocos, durant la qual Bas (376-326 a. C.) conseguiria l'independència de Bitinia. El seu fill Cipetes seria el primer rei de Bitinia.

Auge i expansió del regne

Cipetes va participar en les lluites entre Lisímaco i Seleuco, que eren generals d'Alejandro Magne, aplegant a enfrontar-se victoriosamente a Antíoco, iniciant una política independent dels diádocos i els seus successors, política que varen seguir els seus descendents en el tro Nicomedes I, Prusias I i Prusias II. Estos dos últims reis varen vore el seu territori reduït en benefici de Pérgamo.

Decadència

En l'intervenció de Roma en els assunts d'Àsia Menor, l'expansió territorial de Bitinia pretesa per Nicomedes II i Nicomedes III mai va ser conseguida, sofrint, inclús, alguna reducció en les conquistes de Mitrídates VI, rei del Ponto. Nicomedes IV va llegar el seu regne a Roma a la seua mort, en l'any 74 a. C., passant a integrar-se en les províncies del Ponto i Bitinia.

Província de Bitinia

Va ser organisada per Pompeyo i la va unir al Ponto, per a formar la província Bitinia i Ponto, entregada per Augusto al Senat romà com província senatorial. Plinio el Jove va ser governador de Bitinia i Ponto, qui va dir que hi havia molts cristiàs en la província en les cartes informatives que manava a l'emperador Trajano, en l'any 111. En els Fets dels Apòstols 16:1-10, es registra el fet de que un grup en el que estava Sant Pablo va intentar entrar en Bitinia en l'intenció de predicar el Evangelio «pero l'Esperit de Jesús no li'l va consentir».

Llista de reis

Es coneix l'image d'alguns reis gràcies a l'acunyament de monedes en els retrats reals, gravades en un consumat estil helenístico.

Nom	Regnat	Consorte	Notes	Descendents
Príncips de Bitinia (376-297 a. C.)
Didalsos (¿?-¿410 a. C.?)	¿435 a. C.-410 a. C.?	-	Somés als perses	Boteiras
Boteiras (452-376 a. C.)	¿410 a. C.?-376 a. C.	-	Somés als perses	Bas
Bas (397-326 a. C.)	376 a. C.-326 a. C.	-	Príncip de Bitinia	Cipetes I
Cipetes I (354-278 a. C.)	326 a. C.-297 a. C.	-	-	Nicomedes II i Cipetes II
Reis de Bitinia (297-74 a. C.)
Cipetes I (354-278 a. C.)	297 a. C.-279 a. C.	-	-	Nicomedes I i Cipetes II
Nicomedes I (300-255 a. C.)	279 a. C.-255 a. C.	Ditizela i Etazeta	Enfrontat a Cipetes II (279-276 a. C.)	Prusias, Cielas i Lisandra; uns atres de noms desconeguts
Cipetes II (¿-276 a. C.)	279 a. C.-276 a. C.	-	enfrontat a Nicomedes I (279-255 a. C.)	-
Etazeta (¿-254 a. C.)	255 a. C.-254 a. C.	Nicomedes I	Enfrontat de Cielas de Bitinia (255-254 a. C.)	fills de nom desconegut
Cielas de Bitinia (265-228 a. C.)	254 a. C.-228 a. C.		Enfrontat a Etazeta (255-254 a. C.)	Prusias I
Prusias I Cholus (243-182 a. C.)	228 a. C.-182 a. C.	Apama III		Prusias II
Prusias II Kynegos (220-149 a. C.)	182 a. C.-149 a. C.	Apama IV	Enfrontat a Nicomedes II (149 a. C.)	Nicomedes II i Apama
Nicomedes II Epífanes (¿-127 a. C.)	149 a. C.-127 a. C.	desconeguda		Nicomedes III
Nicomedes III Evergetes (¿-94 a. C.)	127 a. C.-94 a. C.	Aristonica i Nysia		Nicomedes IV i Sócrates de Bitinia
Nicomedes IV Filopátor (¿-74 a. C.)	94 a. C.-90 a. C.		Enfrontat a Sócrates	-
Sócrates (¿-84 a. C.)	90 a. C.-84 a. C.		Enfrontat a Nicomedes IV	-
Nicomedes IV Filopátor (¿-74 a. C.)	84 a. C.-74 a. C.		Restaurat	-
Bitinia es convertix en província romana (74 a. C.)

Mitologia

Segons la mitologia grega, Idmón, fill d'Apolo i Asteria, era un endevine, que va tindre la premonició que moriria si s'unia als Argonautas. Pese a açò ho va fer i tal com va anticipar en les seues visions va morir en la comarca de Bitinia per la mordedura d'una serp. Aproximadament en 559 a. C. els fundadors de la ciutat d'Heraclea Póntica (antiga ciutat de Bitinia) varen construir un temple sobre el punt a on va ser enterrat este héroe, en el seu honor. Com a curiositat resalta el fet de que cap a l'any 40 d. C. l'emperador romà Calígula, va nomenar cònsul d'esta ciutat a Incitato, el seu cavall.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bitinia.
• Guglielmo Ferrero: Grandea i decadència de Roma (Grandezza i decadenza vaig donar Roma, 1901-1907), en 5 volums; text espanyol en el archive. org/web/20120804173401/http://www. biblioteca-tercer-milenio. com/ lloc de la Biblioteca Tercer Mileni.
  • Vol I: La conquista.
    • I, 7:.