Boteiras
Boteiras (grec antic: Βοτείρας) va ser un governant de Bitinia dels sigles V i IV.
Biografia
Jenofonte menciona que durant la seua retirada despuix de Cunaxa, els grecs varen passar per les seues terres,[1] sent atacats pels natius.[2] Diodoro Sículo va escriure que un gran eixèrcit de bizantino, calcedonios i tracios va invadir Bitinia i varen saquejar numerosos pobles, massacrant a hòmens, dònes i chiquets.[3] Es menciona que el sátrapa Farnabazo va conseguir una treua en els grecs i açò li va permetre atacar als tracios que ocupaven el país, devastant el territori i després va retornar als seus quarters hivernals.[4]
Memnón d'Heraclea va escriure que Boteiras va viure fins als 76 anys i va ser succeït pel seu fill Bas, qui va governar per cinquanta anys fins a ser succeït pel seu fill Cipetes.[5] Basat en eixes senyes, l'historiador rus Oleg Gabelko calcula que va succeir al seu pare, Didalsos, cap al 410 i morint en 377 o 376 a. C..[6] Com indica l'historiadora russa Larisa Paltseva, Memnón va deure estar molt ben informat sobre la genealogia dels reis de Bitinia, regió a on va viure.[7]
Gabelko considera a Memnón la millor forta sobre els primers reis bitinios, duent-li a descartar com a poc fiables afirmacions de reis del VI,[6] com Prusias que menciona Estrabón.[8] O l'afirmació d'Apiano de que Bitinia va ser governada per 49 reis abans de ser anexada pels romans,[9] escomençant per Bitis, fill de Zeus i Tracia.[10]
Referències
- ↑ Jenofonte VI.6.21 Florez Canseco (1781), p. 350.
- ↑ Diodoro XIV.31.4
- ↑ Diodoro XII.82.2
- ↑ Diodoro XIV.38.3
- ↑ Memnón 12.4
- ↑ 6,0 6,1 Gabelko, 2005, p. 419.
- ↑ Paltseva, 1987, pp. 34-44.
- ↑ Estrabón XII.4.3
- ↑ Apiano XII.1.2
- ↑ Apiano XII.1.1
Bibliografia
Clàssiques
Els llibres són citats en números romans i capítuls i paràgrafs en números aràbics. Entre paréntesis apareixen els llinages dels traductors i/o editors de les edicions usades en l'any corresponent i les pàgines citades.
- Apiano. Guerres mitridáticas. Llibre XII de Història Romana. Digitalisat per UChicago. Basat en obra de 1912, Harvard University Press, traducció llatí-anglés per Horace White, notes de Jona Lendering.
- Diodoro Sículo. Biblioteca Històrica. Llibre XII. Vore en: Oldfather, Charles Henry (1933). Diodorus Siculus' Library of History (Books XII.41–XIII) (en anglés), Londres: Heinemann.
- Diodoro Sículo. Biblioteca Històrica. Llibre XIV. Vore en: Oldfather, Charles Henry (1954). Diodorus Siculus' Library of History, Londres: Heinemann.
- Estrabón. Geografia. Llibre XII. Vore en: Jones (1928). The Geography of Strabo (en anglés), Cambridge: Harvard University Press.
- Jenofonte. Anábasis. Llibre VII. Vore en: Florez Canseco (1781). Les obres de Xenofonte ateniense, Madrit: Imprenta Real de la Gazeta.
- Memnón d'Heraclea Póntica. Història d'Heraclea. Vore en: Jacoby, Felix (1964). «434. Memnon von Herakleia», Die Fragmente der griechischen Historiker, Leiden: I. J. Brill, pp. 336-368. Per a ordenació numèrica de paràgrafs i capítuls vore la versió digitalisada en traducció grec-anglés per Andrew Smith, "Memnon: History of Heracleia (1)", web Attalus, 2004.
Moderna
- Gabelko, Oleg L. (2005). оценке традиции об основании Астака. // Город и государство в античном мире. Проблемы исторического развития (en rus), Sant Petersburgo: ИЦ «Гуманитарная. Академия».
- Paltseva, Larisa A. (1987). «К оценке традиции об основании Астака», Ėduard Davidovich Frolov (ed.). Город и государство в античном мире. Проблемы исторического развития (en rus), Leningrado: Nauka, pp. 34-44.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boteiras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.