Didalsos
Didalsos, també cridat Doedalsos[1] o Didals[2] (grec antic: Δοιδάλσης, Δύδαλσος), va anar un governant de Bitinia de la segona mitat del V.[1]
Biografia
[editar | editar còdic]Despuix de la derrota del Imperi aqueménida en les guerres mèdiques, la debilitat persa va permetre als sátrapas d'Àsia Menor establir les seues pròpies dinasties independents.[3] Jenofonte no menciona als bitinios entre els pobles independents dels perses,[4] per lo que és més provable que els seus governants pagaren tributs als perses a canvi de certa autonomia.[3]
Segons Memnón d'Heraclea, durant el seu govern la colónia grega de Ástaco va prosperar.[5] Concorde a Diodoro Sículo, la colónia ateniense va ser fundada[6] durant el arcontado d'Antioquídes i el consulat de Marque Fabio Vibulano i Pòstum Ebucio Helva Córnicen, lo que és contradictori, perque el arcontado va ocórrer en 435/434 i els consulats en 442 a. C.,[7] sent més provable la primera data.[3] Estrabón sostenia que Didalsos va reorganisar la colónia.[8] Segons Pseudo Aristóteles, va ordenar fabricar monedes d'argent en Ámisos per a pagar als seus soldats.[2]
El seu regnat va marcar un periodo de cent anys, provablement entre 425 i 325 a. C.,[1] en que va governar ell, el seu fill Boteiras i el seu net Bas.[9] L'historiador rus Oleg Gabelko considera que provablement va governar des d'una miqueta abans del 435 fins a al voltant del 410 a. C..[10] Provablement use el títul d'orige tracio reso.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Reinach, 1887, p. 225.
- ↑ 2,0 2,1 Pseudo Aristóteles II.1350b
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gabelko, 2005, p. 97.
- ↑ Jenofonte VII.8.14 Plantilla:Harvp.
- ↑ Memnón 12.3
- ↑ Diodoro XII.34.5
- ↑ Diodoro XII.34.1
- ↑ Estrabón XII.4.2
- ↑ Memnón 12.4
- ↑ Gabelko, 2005, p. 419.
- ↑ Gabelko, 2005, p. 66 (nota 44).
Bibliografia
[editar | editar còdic]Clàssiques
[editar | editar còdic]Els llibres són citats en números romans i capítuls i paràgrafs en números aràbics. Entre paréntesis apareixen els llinages dels traductors i/o editors de les edicions usades en l'any corresponent i les pàgines citades.
- Diodoro Sículo. Biblioteca Històrica. Llibre XII. Vejau en: Oldfather, Charles Henry (1933). Diodorus Siculus' Library of History (Books XII.41–XIII) (en anglés), Londres: Heinemann.
- Estrabón. Geografia. Llibre XII. Vejau en: Jones (1928). The Geography of Strabo (en anglés), Cambridge: Harvard University Press.
- Jenofonte. Anábasis. Llibre VII. Vejau en: Florez Canseco (1781). Les obres de Xenofonte ateniense, Madrit: Imprenta Real de la Gazeta.
- Memnón d'Heraclea Póntica. Història d'Heraclea. Vejau en: Jacoby, Felix (1964). «434. Memnon von Herakleia», Die Fragmente der griechischen Historiker, Leiden: I. J. Brill, pp. 336-368. Per a ordenació numèrica de paràgrafs i capítuls vore la versió digitalisada en traducció grec-anglés per Andrew Smith, "Memnon: History of Heracleia (1)", web Attalus, 2004.
- Pseudo Aristóteles. Econòmica. Llibre II. Vejau en: Forster, Edward Seymour (1920). The Works of Aristotle. Oeconomica; Atheniensium Respublica (en anglés), Oxford: Clarendon Press.
Moderna
[editar | editar còdic]- Gabelko, Oleg L. (2005). оценке традиции об основании Астака. // Город и государство в античном мире. Проблемы исторического развития (en rus), Leningrado: ИЦ «Гуманитарная. Академия».
- (1887).Revue numismatique.Rollin et Feuardent.París:III(50)
- 220-248.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Didalsos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.