Geografia (Estrabón)

Geografia (en grec: Γεωγραφικά [Geōgraphiká], en llatí: Geographica) és una extensa obra del geógrafo i viager Estrabón (c. 63 a. C. — c. 23 d. C.) composta per 17 volums sobre la geografia de la seua época.^[1]^[2]

Contingut

Llevat algunes parts dellibre 7, el restant ha pogut aplegar complet fins als nostres dies. Es compon fonamentalment d'informes contemporàneus sobre el món romà i recopilacions d'obres anteriors d'orige grec. De manera similar a atres obres de la mateixa época, hi ha numeroses digressió respecte del tema principal. Vàries d'elles es dediquen a demostrar el valor d'Homero com a font geogràfica. Pel contrari, considera de poca importància el testimoni d'escritors com Heródoto. Estrabón a sovint fa de testic dels que uns atres van reportant; mostra en certes ocasions una preocupació per lo detallat, a sovint capcioso i molt argumentatiu, atres moments fa crítica d'atres autors de l'época; mostra un estil peculiarmente grec cap als detalls i justificacions de les seues asserció, fent un eixercici extensiu del raonament: en suma, un pot aplegar a preferir més geografia i menys argumentació. Alguns dels rodeos que mostra el seu fil argumentatiu fan que siga molt útiles seues descripcions als moderns investigadors, proporcionant informació valiosa sobre els métodos de la geografia antiga i de com atres geógrafos antics averiguaven fets relacionats en esta àrea de coneiximent. Han aplegat a les nostres mans hui en dia prop d'una trentena de manuscrits de la Geographika o parts supervivents de la mateixa, casi tots ells de còpies repassades de texts medievals, a través de possibles fragments de papirs conservats de rolls dels anys 100-300. Els estudiosos han intentat elaborar una edició completa en tots els fragments encaixats; este desig de fa molt temps ha segut possible en una edició moderna de l'any 2002 que va apareixent al mercat a un ritme d'un tom a l'any.

Iberia

Erro al crear miniatura:

Iberia segons Estrabón.

El tercer llibre ho dedica a Iberia. Algunes descripcions del mateix:

"En el nom d'Ibería els primers grecs varen designar tot el país a partir del Rhodanos i del isthmo que comprenen els golfs galáticos; mentres que els grecs d'hui coloquen el seu llímit en el Pyrene i diuen que les designació d'Iberia i Hispania són sinònimes i a les seues parts les han cridat ulterior i citerior.”.

Estrabón, "Geografia (III, 4, 19)".

Escriu sobre la Turdetania, culta i rica en recursos terrestres i marítims, regada pel Betis i molt romanizada. Habitada pels turdetanos que eren grans navegants en les seues naus, les majors que aplegaven a Roma. Parla de diferents poblacions com per eixemple, Chipiona, roca de Salmedina, Coepionis Turris o Torre de Capión, que va donar orige al seu nom actual. De la Lusitania, parla sobre les seues costums ancestrals i descriu:

"La comarca situada entre el Tajo i els Artabros està habitada per cinquanta tribus. Encara que el país és, en part, ric en fruts i en ganado, en or i argent, la majoria dels seus habitants preferien l'or al cultiu de la terra i vivien en contínues guerres entre sí i en els seus veïns de l'atre costat del Tajo."

Estrabón, "Geografia (III, 4, X)".

La Celtiberia, basant-se en Polibio i Posidonio, la descriu aixina:

"Passant la Idubeda s'aplega en seguida a la Celtiberia, que és gran i desigual, sent la seua major part asprosa i banyada per rius, ya que per esta regió va el Anas i el Tagus i els rius que seguixen....... D'ells el Dorius corre per Numància i Serguntia. Al nort dels celtíberos estan els berones(...) Lindan també en els bardyetas, que hui es diuen bárdulos. Pel oest estan alguns dels astures i dels callaicos i dels vacceos i també dels vettones i carpetanos. Pel sur els oretanos i els demés habitants de la Oróspeda, els bastetanos i edetanos. Pel este, esta la Idubeda.

Estrabón, "Geografia (III, 4, 12)".

Segons Estrabón (3, 4, 13), la Celtiberia, seria un país pobre, de sol i clima inhòspit i dividit en quatre parts de les que enumera dos, habitades per arévacos, i lusones, encara que per Polibio i Apiano, se sap que les atres dos correspondrien a bells i tittos. Els més forts són els arévacos.^[3]

Vore també

Edicions de la Geografia

Referències

↑ The New Century Classical Handbook; Catherine Avery, redactor; Appleton-Century-Crofts, New York, 1962; p. 1033:
"Strabo. Greek geographer, born at Amasia, Pontus, 63 B. C.; died c24 A. D.... His great Geographica, in 17 books... has been the most important geographical work to menja down to us from ancient claves"
("Estrabón. Geógrafo grec, naixcut en Amasia, Ponto, 63 a. C.; va morir c24 d. C.... El seu gran Geographica, en 17 llibres... ha segut l'obra geogràfica més important que nos ha aplegat des de l'antiguetat")
↑ David Crystal, redactor, The Cambridge Biographical Encyclopedia, Cambridge University Press, 1994, p. 901:
"Strabo... (c.64BC—c. AD 23) Geographer and historian... his Geographica in 17 books has menja down almost complete, and is of great value"
("Estrabón... (c. 64 a. C.—c. 23 d. C.) Geógrafo i historiador... el seu Geographica en 17 llibres s'ha preservido casi complet i és de gran valor")
↑ Estan cap al este i sur i lindan en els carpetanos i les fonts del Tajo. La seua ciutat més célebre és Numància i també són seues Segida (Segeda) i Pallantia.

Bibliografia

Disponible en llínea.
Disponible en llínea.
Disponible en llínea.
Disponible en llínea.
Disponible en llínea.
Disponible en llínea.

En anglés

Papirs

P. Köln 1. 8, in B. Krebber and R. Hübner, eds, Kölner Papyri 1 (1976) 27-32.
Krebber, B. Naustologoi bei Strabon: ein neues Papyrusfragment (P. Còlon. inv. nr. 5861). Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 9 (1972) 204-221.
Krebber, B. Corrigenda. Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 10 (1973) 188.
Merkelbach, R. Methone - Methana. Zeitschrift für Papyrologie und Epigaphik 10 (1973) 194-96.
P. Oxyrhynchus 3447, in A. Bülow-Jacobsen and J. I. G. Whitehorn, eds, Oxyrhynchus Papyri 49 (1982) 47-73, (numerosos fragments contenint text de Geography 9.1.14 - 9.5.22).
P. Oxyrhynchus 4459 in M. W. Haslam and others, eds, Oxyrhynchus Papyri 65 (1998) 71-75. (dos fragments, contenen text de Geography 2.5.20-24).

Enllaços externs

Text de la Geografia en el Proyecte Perseus, en enllaços i comentaris: es pot canviar del anglés al grec i viceversa fent us del ròtul actiu "focus", que es troba en la part superior dreta de cada pàgina.
- perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus:text:1999.01.0239 Presentació en anglés.
  - perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0239%3Abook%3D1%3Achapter%3D1%3Asection%3D1 Text anglés.
    - perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus:text:1999.01.0197 Text grec.
org/bloodwolf/erudits/strabon/index. htm Text bilingüe grec - francés, en introducció i anotacions en este idioma, en el org/ lloc de Philippe Remacle (1944 - 2011): trad. d'Amédée Tardieu (1822 - 1893); Hachette, 1867.
- Text grec en Wikisource.
- hs-augsburg. de/~harsch/graeca/Chronologia/S_post01/Strabon/str_g000. html Text grec en el hs-augsburg. de/~harsch/augustana. htmlloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).

perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0198 Text anglés de 1903: Llibres VI - XIV; en el Proyecte Perseus.

uchicago. edu/Thayer/E/Roman/Texts/Strabo/home. html Texo anglés de 1924: Llibres I - IX i XV - XVII; en LacusCurtius.

Geografia, III, 3: costums dels iberos.
- galeon. com/ Traducció espanyola, comentaris i notes dels texts referents a Iberia galeon. com/ archivat en Wayback Machine., deguts a Antonio García i Bellido.
  - org/bloodwolf/textes/iberes. htm Text bilingüe altern francés - grec en elloc de Philippe Remacle; la trad. francesa és la d'Amédée Tardieu.

Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía (Estrabón)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] The New Century Classical Handbook; Catherine Avery, redactor; Appleton-Century-Crofts, New York, 1962; p. 1033:
"Strabo. Greek geographer, born at Amasia, Pontus, 63 B. C.; died c24 A. D.... His great Geographica, in 17 books... has been the most important geographical work to menja down to us from ancient claves"
("Estrabón. Geógrafo grec, naixcut en Amasia, Ponto, 63 a. C.; va morir c24 d. C.... El seu gran Geographica, en 17 llibres... ha segut l'obra geogràfica més important que nos ha aplegat des de l'antiguetat")

[2] David Crystal, redactor, The Cambridge Biographical Encyclopedia, Cambridge University Press, 1994, p. 901:
"Strabo... (c.64BC—c. AD 23) Geographer and historian... his Geographica in 17 books has menja down almost complete, and is of great value"
("Estrabón... (c. 64 a. C.—c. 23 d. C.) Geógrafo i historiador... el seu Geographica en 17 llibres s'ha preservido casi complet i és de gran valor")

[3] Estan cap al este i sur i lindan en els carpetanos i les fonts del Tajo. La seua ciutat més célebre és Numància i també són seues Segida (Segeda) i Pallantia.

[1]

[2]

[3]