Lusitania
La província romana de Lusitania (en latín: Lusitania) és el nom d'una província romana en l'oest de la península ibèrica. En época Republicana, des del II, el seu territori formava part de la província Hispania Ulterior. El seu territori ocupava la major part de l'actual Portugal al sur del Duero i una zona d'Espanya, fonamentalment Extremadura i la província de Salamanca. La seua capital va ser la ciutat d'Augusta Emerita, en l'actualitat Mèrida.
Història
[editar | editar còdic]Orígens i Alt Imperi
[editar | editar còdic]Baix Augusto, en 27 a. C., es va crear la província d'este nom com a província imperial, dirigida per un llegat de l'emperador de ranc pretori, que s'estenia en principi des del Guadiana fins al Cantàbric, ya que durant les guerres càntabres els territoris de galaicos, astures i càntabres varen ser anexionados a ella. El primer llegat va ser Publio Carisio entre 26 a. C. i 22 a. C.
En 17 a. C., Augusto va tornar a reorganisar les províncies hispanes, i els llímits de la Lusitania es varen fixar en el territori comprés entre el Duero i el Guadiana, en capital en Augusta Emerita (actual Mèrida), incloent aproximadament lo que hui és Extremadura, Portugal, llevat la regió entre el Miño i el Duero, casi tota la província de Salamanca, part de la província de Zamora, el territori occidental de la província d'Àvila, incloent la seua capital, i l'occident de la província de Toledo, fins a zona de Talavera de la Reina, les cridades Antigues Terres de Talavera. La seua frontera en la província senatorial Bètica seguia zones circumdants al Anas (Guadiana) i separava la Lusitania de la regió bètica denominada Beturia en les fonts clàssiques, el territori entre el Guadiana i el Guadalquivir. La Beturia estava dividida en cèltica i en Túrdula. Els llímits en la província imperial Tarraconensis escomençaven en el curs baix del Duero, continuaven pel curs del Tormes i les estribaciones septentrionals del Sistema Central, per a alcançar la divisòria entre les serres de Gredos i Guadarrama i descendir per les estribaciones meridionals del Sistema Central buscant la Serra de Guadalupe i el Guadiana. Va prendre el seu nom dels lusitanos (en llatí: lusitani), fers guerrers que varen opondre una forta resistència a la penetració romana (II), fins al punt de ser una de les regions ibèriques que durant més temps va lluitar contra l'invasió. En el seu territori també s'incloïen atres tres pobles, els vettones, els túrdulos veteres i els cèltics de la Beturia.
Crisis del III i el Baix Imperi
[editar | editar còdic]
Els llímits de la província varen continuar estables a lo llarc de tot el III, i la província solament es va vore afectada per la repressió de Septimio Sever contra els notables de les ciutats, particularment de Augusta Emerita, que s'havien declarat partidaris del seu rival Clodio Albino entre els anys 193 i 197. A finals del III, quan Diocleciano es va convertir en emperador i va crear el sistema de la Tetrarquia, va procedir a reorganisar les províncies de l'Imperi. Aixina, en 298 la província Lusitania, els llímits de la qual es varen mantindre iguals a lo que tenia en l'etapa anterior, va ser integrada en la nova Diocesis Hispaniarum, la capital de la qual va ser colocada en Augusta Emerita, en la que, per tant, residien el Praeses o governador de la província, que va adquirir ranc consular, i el vicarius o vicari de la diòcesis. Posteriorment, cap a 320, Constantino I va integrar la Diocesis Hispaniarum en la Prefectura del Pretori de les Galias, permaneixent la província tranquila durant el restant del IV. Natural de la província, va anar el general Teodosio, i el seu fill'emperador Teodosio I, que, segons nos informen les fonts conservades, era natural de Cauca (Coca, Segòvia), lo que supon una certa ampliació dels llímits de la província a costa de la província Carthaginense en un moment indeterminat del IV.
Final de la província
[editar | editar còdic]
Despuix de la invasió dels bàrbars de 409, la Lusitania, junt en la Baetica, va ser ocupada pels vàndals asdingos i els alanos, i quan estos, pressionats pels visigodos, que actuaven com foederati de l'Imperi, varen abandonar Hispania en 429, va ser ocupada pels suevos des de les seues bases en la Gallaecia, fins que els visigodos a mitan del V es varen fer en el control de Hispania. No obstant, part de l'antiga Lusitania, va permanéixer en mans dels suevos fins a época de Leovigildo. En el nou regne visigodo de Toledo, la Lusitania es va mantindre com una de les seues províncies, rebent un nutrit contingent de població germana en algunes de les seues ciutats, com a Augusta Emerita. En derrocar-se el regne visigodo en 711, el territori va ser fàcilment ocupat pels invasores musulmans, encara que Augusta Emerita va resistir durant algun temps i va obtindre per això unes condicions de rendició honrosas. Despuix de l'arribada dels musulmans, Lusitania va passar a denominar-se Cora de Mèrida fins a la caiguda del Califato de Còrdova sent Mèrida la seua capital. El final del cicle lusitano va acabar en la reconquista: el Comtat Portucalense, afores de Porto, es va estendre al sur, quedant-se en la part occidental de Lusitania; i la part oriental de Lusitania, (Extremadura i part de la província de Salamanca), va passar a mans del regne de León.
Divisions administratives de la província
[editar | editar còdic]
La província va ser dividida entre l'imperi d'Augusto i el de Claudio en tres conventus iuridicus per a la correcta administració de justícia, que realisaven sengles legati iuridici nomenats per l'emperador, encara que depenents del governador provincial. Estos convents eren:
- Conventus Emeritensis, en capital en Augusta Emerita (Mèrida, Espanya)
- Conventus Scalabitanus, en capital en Scalabis Iulia (Santarem, Portugal)
- Conventus Pacensis, en capital en Pax Iulia (Beja, Portugal)
Poblacions i vies de comunicació
[editar | editar còdic]
La província Lusitania estava densament poblada i romanizada, especialment al sur del sistema Central, especialment al sur del Tajo, per lo que en ella varen existir numeroses comunitats, tal i com nos informen els geográfos Estrabón, Pomponio Mela, Plinio el Vell[1] i Ptolomeo entre els sigles I i II, moltes d'elles promocionades a l'estatut de Colónia o Municipi entre César, Augusto i els Flavios. Destaquen, entre unes atres:
- Municipium Caesarobriga (Talavera de la Reina, Toledo)
- Municipium Augustobriga (Talavera la Vella, Càceres)
- Municipium Aeminium (actual Coímbra, Portugal)
- Municipium Conímbriga
- Colónia Augusta Emerita (Mèrida, Espanya), la capital provincial.
- Colónia Norba Caesarina (Càceres)
- Colónia Pax Iulia (actual Beja, Portugal)
- Municipium Salmantica (Salamanca)
- Municipium Caurium (Còria, Càceres)
- Colónia Metelinum (Medellín, Badajoz)
- Municipium Turgalium (Trujillo, Càceres)
- Municipium Capara (Cáparra, Càceres)
- Municipium Olissipo (Lisboa, Portugal)
- Colónia Scalabis Iulia (Santarém, Portugal)
- Municipium Ammaiensis (São Salvador dona Aramenha, Marvão, Portugal)
- Municipium Egitandiorum (Idanha-a-Velha, Portugal)
- Municipium Regina Turdulorum (Cases de Reina, Badajoz)
- Municipium Lacobriga (Lagos, Portugal)
- Municipium Talábriga (Cabeço do Vouga-Águeda, Portugal)
- Municipium Emínio (Coimbra-Portugal)
- Municipium Colipo (Regió de Leiria-Portugal)
- Municipium Eburobrício (Amoreira d'Óbidos-Portugal)
La província estava vertebrada de nort a sur en la seua part més oriental per la Via de l'Argent, important conjunt de calçades que permetien viajar des de la capital provincial, Augusta Emerita, fins a la capital del Noroest de la província Tarraconensis, Asturica Augusta; sobre esta calçada s'alçaven moltes de les més importants poblacions de la província. Una atra calçada, construïda en época de Trajano, comunicava la via de l'Argent en Olissippo a través del famós Pont d'Alcántara sobre el riu Tajo i del Pont de Segura sobre el riu Erjas, en direcció cap a la Civitas Egitandiorum.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Naturalis Història. IV, 117-118: Universa província dividitur in conventus tres, Emeritensem, Pacensem, Scalabitanum, tota populorum XLV, in quibus coloniae sunt quinque, municipium civium Romanorum, Latii antiqui III, stipendiaria XXXVI. coloniae Augusta Emerita, Anae fluvio adposita, Metellinensis, Pacensis, Norbensis Caesarina cognomine; contributa sunt in eam Castra Servilia, Castra Caecilia. quinta est Scalabis quae Praesidium Iulium vocatur. municipium civium Romanorum Olisipo, Felicites Iulia cognominatum. oppida veteris Latii Ebora, quod item Liberalitas Iulia, et Myrtilis ac Salacia, quae diximus. stipendiariorum quos nominara senar pigeat, praeter iam dictos in Baeticae cognominibus, Augustobrigenses, Aeminienses, Aranditani, Arabricenses, Balsenses, Caesarobrigenses, Caperenses, Caurienses, Colarni, Cibilitani, Concordienses, Elbocori, Interannienses, Lancienses, Mirobrigenses qui Celtici cognominantur, Medubrigenses qui Plumbari, Ocelenses, Turduli qui Bardili et Tapori.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- José Manuel Roldán Hervás, Història d'Espanya: L'Espanya Romana, Història 16, Història Viva n.º 6, Madrit, 1989. ISBN 84-7679-123-2 i 978-84-7679-123-3
- J. M. Roldán Hervás i J. Sants Yanguas, Història d'Espanya 9: Espanya Romana, Espasa Calp, Madrit 2000, ISBN 84-239-9717-0 i 978-84-239-9717-6
- Mattoso, José (1992). História de Portugal: Abans de Portugal (en pt), Círcul de Leitores. ISBN 9789724205861.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lusitania.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lusitania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.