Ammaia
La ciutat romana de Ammaia es localisa en São Salvador dona Aramenha, concejo de Marvão, districte de Portalegre, en Portugal.
L'àrea urbana s'aproxima a les vint hectàrees. Les intervencions arqueològiques iniciades en 1994, varen traure al descobert prop de 3.000 m². En la zona existix també un museu del lloc.
La ciutat aprofitava la riquea forestal i minera de la Serra de São Mamede, la fertilitat de la vall del riu Sever i la facilitat de comunicació a través de la calçada romana que comunicava Norba Caesarina (Càceres, Espanya) en Scallabis (Santarém, Portugal).
Plinio en el lapidario del seu Naturalis Història[1] menciona que en esta localitat de Lusitania s'arreplegaven grans cristals de roca, molt apreciats en l'Imperi romà, lo que encaixa en la geologia de la Serra de São Mamede i en l'esplendor urbanístic de Ammaia.
Història
La ciutat romana de Ammaia va ser fundada en el I, provablement baix el regnat de Claudio.[2] Les investigacions arqueològiques de principis del XXI apunten a que la ciutat ya contava en una població important entorn al regnat d'Augusto (finals del I-principis del I). La floreciente ciutat romana, situada en la província romana de Lusitania, va obtindre l'estatut de Cornelius Bocchus et in Lusitania perquam mirandi ponderis in Ammaeensibus iugis, depressis ad libramentum aquae puteis. entorn a l'any 44-45 d. C.,[3] encara que existix cert debat sobre si va rebre l'estatut municipal (Quinta do Deão) durant el regnat de Nerón, Lucio Vero o Vespasiano.[2][4] Ammaia es va convertir en un important centre urbà per la seua ubicació i a l'explotació dels recursos minerals i naturals de la regió, com el cuarzo i l'or. Un atre factor determinant per al seu desenroll va ser la seua ubicació en el creuament de vies romanes que unien importants centres urbans de l'época, una de les quals conectava Ammaia en la capital provincial, Emerita Augusta (actual Mèrida).
Durant el IV es va produir una reconstrucció i restauració sistemàtica dels espais de Ammaia. No obstant, entre els sigles V i IX va entrar en decadència i es despobló.[2] Quan esta part de la península ibèrica ya estava baix domini àrap, la ciutat sembla haver segut completament abandonada en favor del propenc assentament fortificado de Marvão. Ibn Marwán, un influent i poderós muladí, es autoproclamó senyor de Ammaia i les seues ruïnes en el IX.[2]
En 1398 es fa referència a un molí a lo llarc de la Ribeira de Sever, propietat de Diogo Gonçalves, veí de Marvão.[2]
Cap a principis del XVI, hi ha referències a l'utilisació de materials de les ruïnes de Ammaia per a la construcció d'edificis religiosos en Portalegre i en les localitats veïnes. En 1619, Diogo Pereira de Sotto Maior va relatar haver vist el pont de Portagem encara en peu: «...a on encara apareix el llastre que el riu mai pot desfer. Va ser derribat per codícia, perque es dia que per ell es furtaven els drets de les mercaderies que passaven al regne de Castella. En el seu lloc es va construir un atre més avall del riu (Sever), a on hi ha una torre que està més avall de la ciutat (de Ammaia), que abans es dia Portagem. Ací vivien els guàrdies del regne i es despachaven els drets del rei».[2]
En 1710 es va traslladar un dels portals per a instalar-ho en la fortificació de Castelo de Vide, i posteriorment va ser destruït. En 1852, l'investigador espanyol José de Viu va citar la venda a Anglaterra de 20 estàtues provinents de Ammaia.[2]
En 1935 s'identifica arqueològica i històricament el jaciment com la ciutat romana de Ammaia.[2] Leite de Vasconcelos va ser el primer en demostrar que el jaciment romà corresponia a la ciutat de Ammaia, i no a Medóbriga, com suponia André de Resende. Medóbriga va ser mencionada per primera volta per Plinio, per autors àraps com Isa ibn Ahmad al-Razi i per varis escritors i historiadors del XVI, entre ells André de Resende, el sacerdot Amador Arrais, Diogo Pereira de Sotto Maior i Duarte Nunes de Lião.[2]
El 26 d'abril de 1982, l'antic pont de Ammaia es va derrocar definitivament. Formava part de la calçada romana i es denominava Posa't Velha (Pont Vell). Estava situat a prou distancia de les ruïnes principals (quatre quilómetros).[2] Era d'un sol arc i estava construït en mamposteria i cantería romanes.[2]
En 1994 varen escomençar les investigacions arqueològiques de les ruïnes romanes, a les que varen seguir proyectes similars en 1995 i 1996 a càrrec de la Fundació Ciutat de Ammaia;[5] es va realisar un alçament topogràfic i es varen portar a terme excavacions en quatre emplaçaments, en els que també es varen realisar tasques de neteja, estudi i conservació: la Porta do Arc, el Fòrum i el Temple, l'edifici Quinta do Deão i les Termes del Fòrum. Des de 2007, la supervisió de l'investigació científica corre a càrrec de l'Universitat de Évora.[2] El jaciment de Ammaia ha segut elegit "laboratori obert" del proyecte Radi-Past,[6] finançat en fondos europeus, i actualment s'utilisa com a lloc de proves per a l'innovació en métodos d'investigació no destructius de jaciments arqueològics, complexos com a recollida d'artefactes en superfície, prospeccions geofísiques i geoarqueològiques, teledetección i fotografia aérea.[2]
En 2019 es va trobar en Ammaia un amfiteatre de 60 metros d'ample.[2]
Arquitectura
.jpg)
.jpg)
Les ruïnes se situen a la vora del riu Sever, junt al poble de São Salvador dona Aramenha. Els seus restants s'estenen per una ala travessada per la carretera EN 359 i dominada pel castell de Marvão, que s'empina sobre una cresta rocosa.[2] Als peus d'esta ala serpentea el riu, que destaca en el paisage per la vegetació més densa i l'arborat alt. Entre estes ruïnes i l'antic pont situat riu avall es troben la torre de Portagem —una torre rectangular en entrada a l'est— i el pont de Portagem.[2]
La majoria de les excavacions s'han centrat en les ruïnes més visibles o a on hi havia indicis de l'existència d'estructures subterrànees lligades a la presència romana. Entre les troballes es troben parts d'una muralla romana en torres i una porta en el costat sur, edificis residencials, una calçada, una plaça pavimentada, restants d'una casa en la Quinta do Deão, parts d'un complex de banys públics, un fòrum central en un podi de temple ben conservat, murs d'un pòrtic i un criptopórtico. El traçat urbà seguix una disposició ortogonal regular que s'articula entorn a dos eixos principals de carrers perpendiculars, que conecten el fòrum central en les seues portes principals. Una muralla rodeja un àrea aproximadament rectangular d'unes 20 hectàrees. La zona periurbana es compon de varis edificis extramuros, cementeris i carreteres.
S'han excavat vàries zones:
el conjunt monumental de la Porta do Arc (Porta de l'Arc) presenta, entre numerosos restants dispersos, les bases de dos torres (6,30 m de diàmetro exterior) que flanquejaven una entrada a la ciutat, el llindar de la porta i una plaça pública enlosada (21,30 m x 10,75 m), d'orientació este-oest;[2] el Fòrum i el Temple: del sol s'eleva el podi d'un temple de 17,30 m x 9 m i, en l'extrem surest, una estructura que podria haver constituït els fonaments d'una escalinata; en la mateixa zona es varen trobar els fonaments d'un edifici monumental;[2] una Residència (cridada edifici de la Quinta do Deão): s'ha excavat la cuina, els murs de la qual s'assenten sobre una estructura inferior de l'época romana; es varen localisar un paviment i una conducció d'aigua; en la construcció es varen utilisar materials romans en tot l'edifici, i hi ha pedres epigrafiadas visibles en el pati; [2]
- Termes del Fòrum: una chicoteta natatio, en escalons, que hauria format part del complex de termes del Fòrum; [2]
- Teatre: vestigis dels assents de les bancadas.[2]
El número de bases de columnes, fustes i pedres disperses és molt elevat, i també són numeroses les pedres epigrafiadas. Les excavacions també es varen descobrir artefactes típics de l'época romana, com a monedes, ceràmica i vidre, part dels quals es varen traslladar al Museu Nacional d'Arqueologia de Lisboa.[2] La Quinta do Deão alberga un museu en el que s'exponen les troballes més significatives.
Referències
- ↑ Plinio, NH, XXXVII 24: Iuba auctor est et in quadam insula Rubri maris davant Arabiam sítia nasci, quae Necron vocetur, et in ea, quae iuxta gemmam topazum ferat, cubitalemque effossam a Pythagora Ptolemaei praefecto; Cornelius Bocchus et in Lusitania perquam mirandi ponderis in Ammaeensibus iugis, depressis ad libramentum aquae puteis.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 «Ruínas Romanes/Cidade romana de Ammaia» (en pt). SIPA – Sistema de Informação para o Património Arquitectònic.
- ↑ (1984).«Inscriçõés romanes do Conventus Pacensis : subsídios para o estudo dona romanização».Inst. Arq. dona Fac. de Lletres.Coimbra:
- ↑ Alarcão, Jorge de (1986). História dona Art em Portugal (en pt), Lisboa: Alfa.
- ↑ La Fundació Ciutat de Ammaia va ser fundada per Carlos Melancia i atres membres ilustres de la regió, l'Universitat de Évora, l'Institut Politècnic de Portalegre i la Cambra Municipal de Marvão.
- ↑ «Radi-Past:Radiography of the Past» (en en). Open Lab Ammaia. Consultat el 19 oct 2011.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ammaia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.