L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Santarém

Santarem o Santarén[1][2][3][4] (en portugués: Santarém; pron.  (🔊 [sɐ̃tɐˈɾɐ̃j])) és una ciutat i un municipi de Portugal, capital del districte homònim, en Ribatejo, i conta en 29 929 habitants dins del seu perímetro urbà (2012).[5] La ciutat està situada al nort de Lisboa, en el centre del districte, i és travessada pel riu Tajo, abans d'aplegar a la seua desembocadura.

Santarém

El seu municipi té una superfície de 552,54 km²[6] i 61 752 habitants (2011),[7][n. 1] en una densitat de 111,76 hab./km². El municipi llimita al nort en els municipis de Porte de Mós, Alcanena i Torres Noves, a l'est per Golegã, Chamusca i Alpiarza, al surest en Almeirim, al sur per Cartajo, al suroest per Azambuja i a l'oest en Riu Major.

Topònim

Els topònims en que es coneix la ciutat, Scallabis i Santarém (de Sant'Arein) provenen de la mitologia grecorromana i de la cristiana, reconeixent-se dos orígens llegendaris en el seu génesis: en el primer cas esta correspondria a un héroe clàssic, fundador d'una ciutat-Estat construïda sobre sèt tossals de nom Habis —present en la mitologia de Tartessos—; i en el segon cas, a la màrtir santa Irene, naixcuda en Santarén.[3][8] Atres fonts disputen l'etimologia atribuïda a santa Irene, denominant-la «sospitosa», especialment si va tindre etapa mozárabe el topònim Santarém.[9]

Història

Periodo prerromano i romà

Santarém és una ciutat molt antiga que va ser freqüentada per fenicios, grecs i cartaginenses. Els primers vestigis documentats d'ocupació humana daten de el VIII Despuix la ciutat va quedar baix dominació romana. La conquista romana d'esta zona va començar en l'any 138 a. C., en la campanya militar de fortificació de Olisipo (Lisboa) i Móron per Dècim Juny Brut Galaico. La població del poblat hauria colaborat en els colon romans, quan estos varen aplegar a la ciutat en eixe any. Durant este periodo es va convertir en el principal centre comercial de les terres baixes de la conca del riu Tajo i un dels centres administratius més importants de la província Lusitania. Juliol César va crear en el 61 a. C., un camp militar en Santarém. La ciutat va prendre, en esta época, la designació de Scallabis Praesidium Iulium (abreviatura: Scallabis).[8][10][11][n. 2] La crisis de el III i el descens del Imperi romà d'Occident va afectar la ciutat, fins que va ser conquistada i saquejada pels bàrbars en el V.[8]

Alta Edat Mija

Inicialment, Santarém va ser presa pels alanos i després pels vàndals, que varen destruir els monuments més importants existents en eixa época.[12] En el 460, els visigodos, dirigits per Sunierico, varen prendre Santarén dels alanos.[8][12] Durant el periodo visigodo, en el regnat de Recesvinto, la ciutat es va passar a cridar Santa Iria (o Santa Irene), d'a on deriva el seu actual nom.[13]


En 714 va ser conquistada pels musulmans, que la varen ocupar fins a 1147. Santarém va ser un dels pocs districtes, junt en Coímbra, Múrcia, i el principat llevantí de Teodomiro, no repartits feudalmente als tinents de la primera generació de invasores.[14] Eixèrcits d'Abderramán III varen prendre Santarén per al califato de Còrdova en 928-929,[15] que la va mantindre pese a rebelions com la de 935 quan Abderramán va deure enviar al seu general Najda a Santarén[16] o la de 939 quan Santarém es va aliar en Ramiro II de León;[17] despuix del colapse del Califato, va passar Santarém a la Taifa de Badajoz;[4] va ser Sabur al-Amirí el seu primer rei i posseïdor de Santarém.[18]


Durant la dinastia aftasí, va nàixer en Santarém, prop de 1058, Ibn Bassam;[19] i al voltant de 1070, Sancho II de Castella va derrotar i aprisionó en Santarém al seu germà el rei García II de Galícia;[20]

Durant el periodo islàmic, l'àrea urbana de la ciutat (Shantarin) va estar dividida en quatre seccions:[8]

  • La ciutat de Alcáçova
  • La medina de Marvila
  • El port de Alfange
  • Les afores de Seserigo

Ómar al-Mutawákkil va cedir Santarén al regne de León en 1093[21] i fins a 1111 la ciutat va gojar d'un breu domini cristià, durant el qual el rei Alfonso VI de León li va concedir, en 1095 un fur.[8] En 1111, els almorávides varen prendre Santarén.[22]

Baixa Edat Mija

 
Conquista de Santarém en 1147

En 1147, Santarém va ser conquistada pel rei Alfonso Enríquez de Portugal, en sol doscents cinquanta soldats.[8][23] Despuix de la Reconquista cristiana va ser una important ciutat en la que es varen convocar numeroses corts, i el fur de Santarém va ser model dels furs otorgats a Lisboa, Coímbra, Almada i Leiría;[24] pero després va ser decaent front a l'importància de Lisboa, favorida esta última ciutat pel seu emplaçament coster.[25] El segon califa almohade, Abu Yaacub Yúsuf, va morir a causa de les ferides sofrides en el seu fallanc lloc de Santarém de 1184.[26]

Durant la crisis de 1383-1385 en Portugal, Santarém va ser la plaça forta de Juan I de Castella, havent-se establit en Santarém[27] abans de sitiar Lisboa en 1384, tornat a Santarén a preparar-se per a la batalla de Aljubarrota de 1385,[28] i finalment refugiat en Santarém despuix de la seua derrota.[29][30]


Santarém és coneguda com la capital del gòtic portugués, per la calitat i a la cantitat d'iglésies, convents, monasteris, palaus i atres edificis construïts en els sigles XIII i XIV.[31] En el XIV, Pedro López d'Ayala va reportar que en Portugal els millors falcons pelegrins per a la cetreria es conseguien en el camp de Santarém.[32]

Des de el XV fins al XIX

En 1477, Juan II va ser proclamat rei en Santarém, baix els pòrtics del convent de Sant Francisco. En 1491 va fallir en Santarém el príncip Alfonso, l'únic fill del rei Juan II i recién casado en l'infanta Isabel, filla dels Reis Catòlics d'Espanya despuix de sofrir una caiguda montant a cavall.[8] Luís de Camõés podria haver naixcut en Santarém en 1524, segons Manuel de Faria i Sousa.[33][34]

En la reforma dels furs, el rei Manuel I va otorgar a Santarém un nou fur en l'1 de febrer de 1506.[8] D'acort en el cens poblacional de 1527, Santarém era, en eixa época, la tercera ciutat més poblada del país, despuix de Lisboa i Porto.[8]


El 19 de juny de 1580, durant la lluita pel tro portugués en Felipe II d'Espanya, Antonio, prior de Crato va ser aclamat rei de Portugal en Santarém, en el monasteri de Sant Bento;[8] ya uns dies abans Felipe havia escrit des de Santarém al rei de la China.[35] Durant l'Unió Ibèrica (1580-1640), el rei Felipe va comissionar en 1581 a Juan Bautista Antonelli per a habilitar la navegació del Tajo entre Abrantes, districte de Santarém, i Alcántara, en Càceres.[36] També en Santarém, el 5 de decembre de 1640, el comte de Unhão, Fernão Teles de Meneses, va aclamar a Juan IV com a rei de Portugal, marcant el fi de huit décades de domini de la casa d'Àustria en Portugal.[8]

En 1758, Santarém contava en 2507 cases que correspondrien a una població d'entre nou i dèu mil habitants.[8] Durant les invasions franceses, les tropes de Napoleón varen permanéixer en la ciutat des de novembre de 1810 fins a març de 1811, fent de Santarém el seu quarter general. Els danys causats, ya siga per a la població o per al patrimoni varen ser incalculables.[8]

 
Santarém cap a mediats de el XIX (El Museu Universal, 1857)

Durant la Década Ominosa, molts refugiats espanyols varen ser concentrats en Santarém per Miguel I de Portugal.[37] Durant les lluites entre lliberals i absolutistas, en 1833, el rei Miguel, recolzat pels absolutistas, va elegir Santarém per a estajar el seu eixèrcit, despuix d'haver instalat la seua cort i el seu quarter-general en el palau en el que està instalat actualment l'Ajuntament. Solament el 18 de maig de 1834, el duc de Saldanha i les tropes lliberals varen conseguir entrar en la ciutat.[8] En 1860 va nàixer en Santarém la humanista Alice Pestana.[38]


En maig de 2016, don Pedro Mendoza de Bragança i Borbón, recupera el señorío de Sant Miguel de Santarém, otorgat a quinze cavallers de la Real i Militar Orde i Militar de Sant Miguel de l'Ala, en Belmonte, cavallers que compartixen el Señorío territorial citat.

Geografia

Santarém es troba a 7 km d'Almeirim, 19 km de Cartaxo, 30 km de Rio Maior, 38 km de Torres Novas, 56 km de Fátima, 70 km de Leiría, 79 km de Lisboa, 118 km d'Évora, 134 km de Coímbra, 191 km de Badajoz, 243 km de Porto, 259 km de Càceres, 303 km de Far, 556 km de Madrit i 1158 km de Barcelona.[39]

Noroest: Rio Maior Nort: Porte de Mós i Alcanena Noreste: Torres Novas i Golegã
Oest: Rio Maior   Est: Chamusca i Alpiarça
Suroest: Azambuja Sur: Cartaxo Surest: Almeirim

Organisació territorial

El municipi de Santarém està format per vint freguesias:[40][41]


Monuments i llocs d'interés

 
Plaça en la catedral de Santarén
 
El santuari del Santisimo Milacre de Santarén (o iglésia de Sant Esteban)

Santarém és coneguda com la capital del gòtic portugués.

  • Santuari del Santisimo Milacre de Santarén (anteriorment cridat d'Iglésia de Sant Esteban) – important destí de pelegrinage catòlic internacional a un famós milacre eucarístico que va tindre lloc allí.
  • Catedral de La nostra Senyora de la Concepció
  • Castell de Santarém
  • Capella de Santa Aniria
  • Convent de Santa Clara
  • Convent de les Capuches
  • Iglésia de Santa María, a les afores de la ciutat.
  • Iglésia de Santa María de la Gràcia
  • Iglésia de Sant Joan de Alporão
  • Plaça de Bous Monumental Celestino Graça
  • Portes del Sol – situades a la dreta del riu Tajo.
  • Seminari de Santarén (Antiga iglésia jesuïta) — cels pintats per Antonio Machado Sapeiro.[42]
  • Torre dones Cabaças (o Torre del Rellonge)

Gràcies al considerable número d'iglésies, muralles i palaus, sobretot gòtics, és candidata a ser reconeguda com a patrimoni de la humanitat de l'UNESCO.[43]

Demografia

Gràfica d'evolució demogràfica de Santarém
Any 1864 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2011 2021
Població 28 340 40 560 54 701 63 777 62 896 62 621 63 563 61 752 58 671
Senyes segons el nomenclátor publicat pel INE portugués.

Clima

Santarén té un clima Csa[44] (templat en estiu sec i calorós) segons la classificació climàtica de Köppen.


Cultura

Gastronomia

Els plats més típics del municipi de Santarém són la sopa de peix del riu, frijoles en costelles, Magusto, Fataça hervir en lloseta, Arrepiados de Almoster i Celests de Santa Clara.[45]

Se celebra anualment en la ciutat el Festival Nacional de Gastronomia de Santarém, a on són servits plats típics de totes les regions de Portugal.[46]

Deports

Ciutats agermanades

En la ficció

En la seua comèdia de 1638, Les quinas de Portugal, Tirso de Molina posa en boca d'Alfonso Enríquez, comte de Portugal, l'ànsia d'arrebatar la ciutat als moros: «si els murs assalte de Santarén, i allí deixe arborada la creu»,[47] i, exitosa l'empresa, és coronat primer rei del país en Santarén.[48] Manuel Fernández i González situa com a protagoniste de la seua novela de 1862 L'ombra del gat (Carta d'una viuda) a la Vescomtesa de Santarén.[49]

En el XXI se seguia representant el drama La Margarita del Tajo que va donar nom a Santarén, obra de el XVII de la portuguesa Ángela de Azevedo.[50][51]

Notes

  1. ↑ Exclou la població (en 2011) la freguesia de Pombalinho, que només en 2013 es va convertir en part del municipi de Golegã.
  2. ↑ Més informacions en ficha catalográfica [1] archivat en Wayback Machine.

Referències

  1. ↑ (2012) «7- Elements del patrimoni paisagístic. Reconstrucció documental i toponímia», a-el-mig-rural-i-peixquer/observatori-de-bones-practiques/paisage-agrari/ Guia de bones pràctiques per a l'observació del paisage agrari com a espai patrimonial en l'occident peninsular, Govern d'Espanya: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, p. 97. ISBN 978-84-615-8391-1. «Juan Montojo o Montoyo, un fidalc portugués de Santarén»
  2. ↑ «Un manuscrit de la margarita del Tajo que va donar nom a Santarén, d'Ángela de Acevedo».JANUS. Estudis sobre el Sigle d'Or.SIELAE (Seminari Interdisciplinar per a l'Estudi de la Lliteratura Áurea Espanyola).Universitat de La Corunya:(10)
    277-295.ISSN 2254-7290.doi:10.51472/JESO20211016.Consultat el 26 de novembre de 2022.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[2]», El Món (Espanya). Consultat el 26 de novembre de 2022. «la festivitat de Santa Irene de Tancor. Naixcuda en Santarén, hui Portugal»
  4. ↑ 4,0 4,1 «Ibn Sara as-Santarini». Diccionari Biogràfic electrònic (DBi). Real Acadèmia de l'Història. Consultat el 26 de novembre de 2022. «Santarén (Portugal), c. 1040-1050 [...] Va nàixer en Santarém, localitat que en aquells temps quedava inclosa en el territori de la Taifa de Badajoz»
  5. ↑ (2013) Anuário Estatístico dona Região Alentejo 2012, Lisboa, p. 33. ISBN 978-989-25-0214-4.
  6. ↑ «Carta Administrativa Oficial de Portugal (CAOP), versão 2013 - Àrees dones freguesias, municípios i districtes/ilhas dona CAOP 2013». Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2013. Consultat el 16 d'abril de 2016.
  7. ↑ «Censos 2011 - População resident per freguesia, CAOP 2013». Consultat el 16 d'abril de 2016.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 «História de Santarém» (en portugués). Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2016. Consultat el 16 d'abril de 2016.
  9. ↑ (2008) «8. Un camí de perfecció», Claus hagiogràfiques de la lliteratura espanyola (de el "Cantar de mio Cid" a Cervantes), Frankfurt a. M. i Madrit: Vervuert Verlagsgesellschaft, p. 131. ISBN 9783964563194. «la llegenda de la portuguesa santa Irene (el nom de la qual estaria supostament en l'orige de Santarén, en una derivació etimològica fart sospitosa, sobretot quan es diu alegrement que el topònim és d'orige mozárabe)»
  10. ↑ (2003) Dicionário onomàstic etimològic dona língua portuguesa, Lisboa, p. 1503. ISBN 9722408429.
  11. ↑ (1995-1997) Itinerários dona estrada Olisipo-Brácara - contributo para o estudo dona Hispânia de Ptolomeu, Lisboa, pp. 313-346.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Santarém: urbs milenar – Leitura urbanística no periodo visigodo» (en portugués). Correio do Ribatejo. Consultat el 16 d'abril de 2016.
  13. ↑ «Do cimo dones suas sete tossals, Santarém ostenta 3 000 anos de História.» (en portugués). Consultat el 16 d'abril de 2016.
  14. ↑ (1965) Història d'Espanya, 2ª edició, Madrit: Espasa-Calp, Tom V, p. 112. «llevat tres territoris — els de Santarén […] totes les regions conquistades per les armes en la Peninsula — entiendase, en país pla— varen ser, una volta tret el quint, repartides per Musa ibn Nusair, a presència dels tabi’un o successors del Profeta que li acompanyaven, i que els beneficiaris de tal repartiment varen transmetre els seus heredades de pare a fill, per via d'herència»
  15. ↑ (2005) «4 • Caliphate and Consolidation», Abd al-Rahman III • The First Cordoban Caliph, Reimpressió de 2020 edició (en en), Londres: Oneworld Publications, p. 60. ISBN 978-1-85168-384-0. «The years 928-9 saw the extension of western part of al-Andalus [...] One of 'Abd al manders conquered Mèrida and Santarén»
  16. ↑ (2013) «4 • Borders and Boundaries», Defining Boundaries in al-Andalus: Muslims, Christians, and Jews in Islamic Iberia, 1ª edició (en en), Ithaca: Cornell University Press, pp. 173-174. ISBN 9780801468018. «934 [...] the following year [...] within months rebellion spread [...] sent Najda to Santaren»
  17. ↑ «La frontera entre León i Còrdova a mitan del sigle X: des de Santarén a Osca».Estudis Humanístics. Història.Departament d'Història. Facultat de Filosofia i Lletres.Universitat de León:(1)ISSN 1696-0300.doi:10.18002/ehh.v0i1.2918.Consultat el 28 de novembre de 2022.
  18. ↑ (1981) «Cronica VIII», Crònica de l'Espanya musulmana, 1 • Obra dispersa I • Al Andalus, Institut d'Espanya, p. 240. ISBN 8485559150. «A la disgregació del califato cordovés, un esclau del-Hakam II, Ilamado Sabür, representant del poder califal en Badajoz, Santarén [...]»
  19. ↑ Baker, Khalid Lafta. «Ibn Bassām as a literary historian, a critic and a stylist» (en en). University of Glasgow. «The exact year of his birth is not known but it was probably about 450 A.H»
  20. ↑ «Sancho II i Rodrigo Campeador en la Chronica naierensis».i-Spania.CLEA - CIVILISATIONS ET LITERATURES D'ESPAGNE ET D'AMERIQUE.INSTITUT D'ÉTUDES HISPANIQUES • Universitat Sorbona:(7)ISSN 1951-6169.doi:10.4000/i-spania.18101.Consultat el 28 de novembre de 2022.
  21. ↑ «Lisboa (sigles XI-XII): un círcul lliterari i una entrevista».Anaquel d'Estudis Àraps.Universitat Complutense de Madrit.21ISSN 1130-3964.Consultat el 9 de decembre de 2022.
  22. ↑ (1953) «Taula cronològica (710-1609)», La civilisació àrap en Espanya, 2ª edició, Buenos Aires: Cía. Editora Espasa-Calp Argentina, S.A., p. 142. «11111 [sic] (504) [de l'hègira] Pren de Santarén, Badajoz, Porto, Évora i Lisboa pels almorávides»
  23. ↑ «A conquista de Santarém (3/3): Ataque» (en portugués). Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2016. Consultat el 16 d'abril de 2016.
  24. ↑ «La “majoria” mudéjar en León i Castella: llegislació real i distribució de la població (Sigles XI-XIII)».En l'Espanya Medieval.Universitat Complutense de Madrit.29ISSN 0214-3038.Consultat el 11 de decembre de 2022.
  25. ↑ «Talles de Santarém» (en portugués). Consultat el 16 d'abril de 2016.
  26. ↑ (1954) «Els almohades en Portugal», Anais • II Série, Volume V, Lisboa: Acadèmia Portuguesa dona História, pp. 9-52. «El Califa, contra lo que es va creure en el campament, no hi havia encara repassat el Tajo i en abandonar-ho casi tots els seus, es vió acomés en la seua tenda roja pels defensors de Santarén; fué ferit i se li va traslladar a l'atra vora del riu. En la seua retirada cap a Sevilla […] conduït en una llitera coberta va morir en el camí de Evora, el 28 de Juliol»
  27. ↑ Froissart, 1808, p. 121. "The king of Castille advanced to Santaren with his whole force, that being the plau of rendezvous."
  28. ↑ Froissart, 1808, p. 251. "Orders were given by the king to break up the siege and march to Santaren"
  29. ↑ (2020) «3 - Epitome of an Era», Being Portuguese in Spanish: Reimagining Early Modern Iberian Literature, 1580-1640 (en en), Purdue University Press, p. 131. ISBN 9781557538840. «Admirant el Rei de Castella la ruïna prodigiosa de les seues confianças, […] posat en huída pressurosa no parò fins a la vila de Santaren»
  30. ↑ Froissart, 1808, «Capítul XXXIX. The King of Castella, after his defeat at Aljubarota, retreats to Santaren. —The King of Portugal returns to Lisbon. —Truce is concluded between them», pp. 286-291.
  31. ↑ «Monuments» (en portugués). Consultat el 16 d'abril de 2016.
  32. ↑ (2017) «FREDERICK II'S TRUE NOBLE FALCON», Medieval Studies in Honor of Urban Tigner Holmes, Jr. (en en), Chapel Hill: The University of North Carolina Press, pp. 149-150. ISBN 9781469639130. «The nebli is identified with the peregrine by Pero Lopez d'Ayala himself [...] en Castella, els millors neblis que es prenen són els de les rocinas, et en terra de Sevilla, et otrosi són molt bons en Portogal els que es prenen en el Camp de Santaren»
  33. ↑ (31 de giner de 2022) «BIOGRAFÍAS BAJOBARROCAS DE POETAS: ENTRE RETÓRICA I FICCIÓN», Atardece el Barroc, Frankfurt a. M. i Madrit: Vervuert Verlagsgesellschaft (Iberoamericana Vervuert), p. 102. ISBN 9783968692487. «Faria evidència el seu procediment en un dels seus apunts sobre el lloc natal del poeta [...] la lluita del seu naiximent queda entre la ciutat de Lisboa i la vila de Santarén»
  34. ↑ (1834) «Vida de Luis de Camõés», Obres Completes de Luis de Camõés (en pt), Officina typographica de Langhoff, p. xxxii. «[...] havia nascido em 1524: o que depois comprovou Faria i Sousa [...]»
  35. ↑ «Carta de Felipe II al Rei de la China». Universitat Pompeu Fabra. Consultat el 26 de novembre de 2022. «de Santarén a çinco de Juny de myll i cinccents i huitanta i vn anys yo el Rei»
  36. ↑ «Navegació fluvial i ingenieria militar en Espanya, sigles XVI-XVII. De Pérez d'Oliva i Antonelli, a Leonardo Torriani i Luis Carduchi».Anals d'Història de l'Art.Departament d'Història de l'Art.Universitat Complutense de Madrit:(17)
    128, 140.ISSN 0214-6452.Consultat el 9 de decembre de 2022.
  37. ↑ (1989) José d'Espronceda i el seu temps: lliteratura, societat i politica en temps del romanticisme, Barcelona: Editorial Crítica, p. 125. ISBN 9788474234282. «la vigilància eixercida sobre els constitucionals espanyols es va fer cada volta més estreta en el transcurs de l'any 1827, sobretot a partir de juliol, durant la regència de l'infant Don Miguel […] els desertors es varen vore confinats en depòsits, dels quals el més important era el de Santarén»
  38. ↑ «Transnational Feminism and Spanish Magazines at the Turn of the Century».Modernism/modernity.Modernist Studies Association (MSA).Johns Hopkins University Press:28(1)ISSN 1080-6601.doi:10.1353/mod.2021.0016.Consultat el 3 de decembre de 2022.
  39. ↑ «Mapes & Itinerários» (en portugués). Consultat el 16 d'abril de 2016.
  40. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território dones freguesias» (en portugués). Diário dona República. Consultat el 28 de giner de 2023.
  41. ↑ «Reposição de freguesias agregades pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificat i transitório de criação de freguesias previst na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário dona República. Consultat el 22 de febrer de 2026.
  42. ↑ (1 de decembre de 2009) «Les relacions de festes: el sant en l'àmbit celebrativo», Rets iconográficas, Frankfurt a. M. i Madrit: Vervuert Verlagsgesellschaft, p. 320. ISBN 9783865279675. «seminari de santarén, antiga iglésia de la companyia, que comenta de moura. el pintor antonio Machado Sapeiro desenrolla un programa [...]»
  43. ↑ «Santarém serà em breu património mundial». Consultat el 17 d'abril de 2016.
  44. ↑ aemet.és, Atles climàtic ibèric.
  45. ↑ «Receitas tradicionais do Concelho de Santarém nas “7 maravilhas dona gastronomia”» (en portugués). Consultat el 17 d'abril de 2016.
  46. ↑ «Festival Nacional de Gastronomia de Santarém» (en portugués). Consultat el 17 d'abril de 2017.
  47. ↑ «Acte I», Les quinas de Portugal, 2003 edició, Universitat de Navarra: Institut d'Estudis Tirsianos, p. 17. ISBN 84-95494-09-4. «lusitanos belicosos, rebugeu boscs ociosos, que si els murs assalte de Santarén, i allí deixe arborada la creu, yo faré que el moro andalús nos desocupe a Alentejo»
  48. ↑ (1984) «IV - The Hagiographic Plays», Religious Imagery in the Theater of Tirso de Molina (en en), Macon: Mercer University Press, p. 125. ISBN 0-86554-131-0. «the bàner is raised over Santarén, and Alfonso is proclaimed Portugal's first king»
  49. ↑ (2001) «I - CONTEXTOS I SOBRESCRITOS», Cartes sense lacrar: La novela epistolar i l'Espanya ilustrada, 1789-1840, Frankfurt a. M. i Madrit: Vervuert Verlagsgesellschaft. ISBN 9783964564917. «L'ombra del gat (Carta d'una viuda) (1862), text insospitat en un autor de noveles històriques, Manuel Fernández i González [...] la Vescomtesa de Santarén envia [...]»
  50. ↑ «donar-nom-a-santaren-guanyadora-del-ix-certamen-almagro-off/ », Artezblai. Consultat el 26 de novembre de 2022. «L'obra, que podrà vore's en La Sija els dies 26 i 27 de juliol, és una adaptació lliure del text de l'escritora portuguesa, Ángela de Azevedo»
  51. ↑ «Comèdia famosa, La Margarita del Tajo que va donar nom a Santaren». DATOS•BNE•és. Biblioteca Nacional d'Espanya. Consultat el 26 de novembre de 2022. «Acevedo, Ángela de (166?-1723?) La margarita del Tajo que va donar nom a Santarén Espanyol Comèdia famosa, La Margarita del Tajo que va donar nom a Santaren»

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Santarém&oldid=1486868»