Torres Novas
Torres Novas és una ciutat portuguesa pertanyent al districte de Santarém, regió Centro i comunitat intermunicipal de Medio Tejo, en prop de 14 900 habitants (17 000 en el perímetro urbà). Pertanyia antigament a l'antiga província de Ribatejo i encara és considerada com una localitat ribatejana.
Geografia
És sèu d'un municipi en 269,50 km² d'àrea i 34 114 habitants (2021), subdividit en dèu freguesias. Els municipi estan llimitats al noroest per Ourém, a l'est per Tomar, Vila Nova da Barquinha i Entroncamento, al surest per la Golegã, al sur per Santarém a l'oest per Alcanena.
Demografia
| Any | 1864 | 1900 | 1930 | 1960 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 19 709 | 28 135 | 33 892 | 36 732 | 37 399 | 37 692 | 36 908 | 36 717 | 34 114 |
Organización territorial
El municipi de Torres Novas està format per dèu freguesias:[1]
- Assentiz
- Brogueira, Parceiros de Igreja e Alcorochel
- Chancelaria
- Meia Via
- Olaia e Paço
- Pedrógão
- Riachos
- Santa Maria, Salvador e Santiago
- São Pedro, Lapas e Ribeira Branca
- Zibreira
Història
El concejo de Torres Novas data dels començos de la nacionalitat. Va ser conquistat als àraps per Alfonso I Henriques en 1148 tenint, despuix la foral en 1190, per Sancho I. Este foral va ser confirmada més vesprada per atres reis portuguesos. Apareix en diversos documents denominats "Fòrums de Torres Novas" reguladors de l'administració de la ciutat.
Despuix de la decisiva derrota castellana en la batalla de Aljubarrota, que es va lliurar el 14 d'agost de 1385,[2] el maestre de Avis, que aplegaria a regnar en Portugal com Juan I, es va apoderar de numerosos llocs que fins a llavors havien estat en poder dels castellans.[3] I en un passage de la Crònica del rei don Juan I, com va senyalar Manuel Villar y Macías, consta que Alfonso López de Tejeda,[3] que era el alcaide de la fortalea portuguesa de Torres Novas des de 1384 i en nom de Juan I de Castella,[4] es va negar a entregar-la als seguidors del maestre de Avis fins que no va rebre la «autorisació real» corresponent,[3] segons consta en dit passage:[5]
En Torres Novas es varen realisar dos importants corts: la del 1438 que varen ser reunides despuix de la mort de Eduardo I, i les de 1535, en les que es va assentar el contracte de casament de l'infanta Isabel de Portugal en Carlos V. Sobre l'antiguetat de Torres Novas, a penes es podrà dir que remonta a la denominació romana, puix varen ser descobertes les ruïnes d'una ciutat romana, la Vila Cardilium.
Referències
- ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 24 de marzo de 2023.
- ↑ Suárez Fernández, 1994, pp. 162-163.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Suárez Fernández, 1994, p. 167.
- ↑ Castrillo Llamas, 1997, p. 1224.
- ↑ López de Ayala, 1780, p. 238.
Bibliografía
- Castrillo Llamas, María Concepció (1997). La tinença de fortalees en la Corona de Castella durant la Baixa Edat Mija (relacions de poder entre monarquia, noblea i ciutats) Sigles XIII-XV, Madrit: Universitat Complutense de Madrit. ISBN 9781413506907.
- López de Ayala, Pedro; Zurita, Jerónimo; Llaguno y Amírola, Eugenio de; (1780). Cròniques dels reis de Castella Don Pedro, Don Enrique II, Don Juan I i Don Enrique III, Tom II, 1ª edició, Madrit: Imprenta de Don Antonio de Sancha. OCLC 457585252.
- Suárez Fernández, Luis (1994). Juan I de Trastámara (1379-1390), Volum VIII de la Colecció Corona d'Espanya: Série Reis de Castella i Lleó, 1ª edició, Palència: Diputació Provincial de Palència i Editorial La Olmeda S. L.. ISBN 978-84-8173-012-8.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torres Novas.- Ajuntament de Torres Novas (portugués)