Anar al contingut

Évora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Évora o Ébora[1][2][3] és una ciutat portuguesa, capital del distrito homónimo. Està situada en la regió de Alentejo, comunitat intermunicipal del Alentejo Central, i conta en una població de 53 591 habitants (2021).[4] Évora és l'única ciutat portuguesa membre de la Red de ciudades más antiguas de Europa.

El seu término municipal és un dels més grans de Portugal, en 1307,08 km²,[5] i està subdividit en 12 freguesias. És sèu de Distrito i antiga diòcesis i metròpoli eclesiàstica (archidiócesis de Évora). Su centro histórico, ben conservat, és un dels més rics en monuments del país, lo que li val el calificatiu de "Ciutat-Museu". En 1986 va ser declarat Patrimonio de la Humanidad per la Unesco.[6]

Toponimia

El topònim en portugués és Évora (pronunciat <phonos file="Pt-pt Évora FF.ogg">[ˈɛvuɾɐ]</phonos>), mentres que en español coexistix en la variant tradicional Ébora, que a la seua volta coincidix en el nom original de la ciutat fundada pels celtes que habitaven al sur dels lusitanos (i del riu Tajo), que varen fer de la ciutat la seua capital regional. Als habitants d'esta ciutat li'ls coneix com eborenses, en -b-, tant en portugués com en espanyol.

L'orige etimològic del topònim Ébora és l'antiga paraula celta ebora/ebura, la forma genitivo plural de la paraula eburos (teixixc), el nom d'una espècie d'arbre, per lo que el seu nom significa "dels tejos". La ciutat de York, en el nort de Inglaterra, en l'época del Imperio Romano, es denominava Eboracum/Eburacum, per l'antic topònim celta Eborakon (Lloc dels tejos), per lo que l'antic nom de York està relacionat etimológicamente en la ciutat de Ébora.[7] Les hipòtesis alternatives són que el nom es deriva d'or, aurum, (or)[8] ya que els romans tenien una extensa extracció d'or en Portugal; o pot haver segut nomenat en honor als treballadors del marfil, perque ebur (genitiu eboris) és marfil en latín. Va poder haver segut capital del regne de Astolpas.[9]

Geografia

El municipi de Évora es troba en mig de la gran planura de l'Alentejo, que es caracterisa per una ondulació molt suau i una altitut mija de 240 metros. En una superfície de 1308 km², el municipi ocupa 5 % de la superfície de Alentejo. L'àrea urbana cobrix 1643 ha. Les seues coordenades aproximades són 38º 34' N de latitut i 007º 54' O de llongitut.

La ciutat llimita al nort en el municipi de Arraiolos, al noreste en Estremoz, a l'est en Redondo, al surest de Reguengos de Monsaraz, en el sur per Portel, al suroest per Viana do Alentejo i a l'oest per Montemor-o-Novo.

Évora es queda a una distància de 80 km de Beja, 99 km de Setúbal, 102 km de Portalegre, 102 km de Badajoz, 132 km de Lisboa, 163 km de Mérida, 193 km de Cáceres, 227 km de Faro, 290 km de Sevilla, 363 km de Oporto, 505 km de Madrid i 1102 km de Barcelona.[10]

El paisage de la regió de Évora es caracterisa pel cultivo extensivo de cereales, en pegats de pasturages i boscs de corcho i encino. Vinyes, olivares i camps d'arròs són també partix del paisage.

Noroest: Montemor-o-Novo Nort: Arraiolos Noreste: Estremoz
Oest: Montemor-o-Novo 75px Est: Redondo
Suroest: Viana do Alentejo Sur: Portel Surest: Reguengos de Monsaraz

Clima

Évora té un clima mediterráneo Csa[11] (templat en estiu sec i calorós) segons la classificació climàtica de Köppen, en pluges distribuïdes de manera desigual durant l'any: els registres de les precipitacions màximes ocorren en hivern, mentres que els estius són calorosos i secs.

La temperatura mija anual és de 16.5 °C, pero les variacions mensuals de temperatura són grans, el promig mensual més alt es produïx en agost (24,1 °C) i més baix en giner (9,6 °C). La temperatura més baixa jamai registrada va ser de -2,9 °C i la més alta 46 °C. Les nevades són rares. Una de les últimes va ocórrer el 26 de giner de 2006, el dia en que també va nevar en Lisboa.


Freguesias

Les freguesias de Évora són les següents:[12]


Història

Neolítico

La regió de Évora té una rica història que es remonta a més de 7 mil anys en el passat, com demostren monuments megalítics pròxims com el dolmen de Aguiar ("Anta do Zambujeiro") i el crómlech de los Almendros[13] construït a finals del sext mileni a.c. En la regió varen prosperar alguns assentaments neolítics, dels que el més propenc va estar situat en l'Alt de São Bento. Un atre poble en estes característiques va ser Castillo de Giraldo, habitat contínuament des del tercer mileni fins al primer mileni abans de Crist, el qual va anar posteriorment ocupat esporàdicament durant l'época medieval.[14] Les excavacions arqueològiques, no obstant, no han mostrat fins ara si la zona de l'actual ciutat estava habitada abans de l'arribada dels romanos.

Antigüedad clásica

Segons una llegenda popularisada per l'humaniste i escritor eborense André de Resende (1500-1573), Évora va ser sèu de les tropes del general romà Sertorio que, junt als lusitanos, va enfrontar a les tropes del Ejército romano.[13][15] Lo que se sap en certea és que Évora va ser elevada a la categoria de municipium baix el nom de Ebora Liberalitas Julia, en honor a Julio César.[13] [[Archivo:Evora roman-temple sunset.jpg|miniatura|Templo romano de Diana a la vespradeta.|alt=|esquerra]] En l'época de l'emperador Augusto (63 a. C.-14 d. C.), Évora es va integrar en la província de Lusitania i es va beneficiar d'una série de transformacions urbanes, de les que el templo romano de Évora - dedicat provablement al culto imperial - és el vestigi més important que sobreviu fins a l'actualitat, junt en les ruïnes dels banys públics.[13] En la parròquia de Tourega es troben els restants ben conservats d'una villa romana. Els restants d'esta vila mostren que al voltant de la ciutat, sobretot junt a la carretera romana per a Salacia (Alcácer do Sal) hi havia granges mantingudes per la classe alta de propietaris.[13]

Despuix de dos sigles de guerres, la Pax Romana va crear finalment les condicions que varen permetre que l'emperador Augusto iniciara la gran reforma administrativa de Hispania. Certament va ser en este context que es varen traçar els fonaments de l'urbanisme romà de Évora, llavors integrada en la provincia de Lusitania, i es varen fundar els seus principals edificis públics. No obstant, en l'excepció del temple imperial i de les termas públiques, pocs vestigis s'han conservat fins a l'actualitat.[15] En el III, en un context d'inestabilitat de l'Imperi, la ciutat va estar rodejada per una muralla, de la qual alguns elements encara existixen hui.[13]

Época visigoda y morisca

L'época visigoda correspon a un periodo obscur de la ciutat. Durant la dominació musulmana, la ciutat va experimentar un nou periodo d'esplendor econòmic i polític gràcies a la seua ubicació privilegiada. Les muralles de la ciutat varen ser reconstruïdes sobre les romanes, construint-se un alcázar i una mezquita sobre l'àrea de la acrópolis romana.[13]

Baja Edad Media (Dinastía de Borgoña)

[[Archivo:Evora_Sé-and-fountain-largo-das-portas-de-moura.jpg|miniatura|Catedral de Évora i font en la plaça de Portes de Moura|alt=]]

La pren de Évora als musulmans va ocórrer en 1165 per acció del cavaller Gerardo Sempavor responsable de la captura cristiana de diversos llocs del Alentejo. Aixina es va obrir una nova etapa de creiximent de la ciutat, que va aplegar a ser en el XVI la segona ciutat més important del Reino de Portugal.[13] Alfonso Enríquez li va otorgar la seua primera carta (Carta dels drets feudals) en 1166, establint-se en la ciutat la Orden de Calatrava (més alvance Orden de Avis). Entre els sigles XIII i XIV es va edificar la catedral de Évora, una de les més importants catedrals medievals portugueses, construïda en estilo gótico i enriquida en numeroses obres d'art a través dels sigles. Ademés de la catedral, en la zona de l'antic foro i alcasser es va construir el primitiu ajuntament i els palaus de la noblea local. Des del XIII es varen instalar en els extramuros de la ciutat varis monasteris d'órdens religioses, lo que va contribuir a la formació de nous núcleus urbans. La zona de extramuros encara contava en un barrio judío i una morería.[13]

El creiximent de la ciutat a partir del primitiu núcleu àrap va dur a la construcció d'un nou anell de muralles en el XIV, durant el regnat de Dionisio I de Portugal Les principals places de la ciutat varen ser la Plaça de Giraldo, (originalment Plaça Gran), Llarc dones Portes de Moura i Rossio. La Plaça de Giraldo va acollir una fira anual des de 1275 i també va ser sèu del ayuntamiento des del XIV, aixina com de la prisión.[13]

Edad Moderna (Dinastía de Avís)

[[Archivo:Foral Evora 2.jpg|miniatura|Nuevo fuero de Évora, concedit pel rei Manuel I.|alt=|esquerra]] En el pas del temps, sobretot a partir del XVI, el "Rossio" va començar a concentrar les fires i els mercats de la ciutat.[13] El XVI va dur el moment de major importància de Évora en el panorama portugués, convertint-se la ciutat en un dels més importants centres culturals i artístics del regne. miniatura|right|Una representación de Évora en 1503, cuando la ciudad estaba floreciendo con las riquezas de los descubrimientos.

A partir del regnat de Juan II i sobretot durant els regnats de Manuel I i Juan III, Évora es va vore favorida pels reis de Portugal, els qui varen passar llargues estàncies en la metròpoli. Vàries famílies nobles (Vimioso, Codovil, Gama, Cadaval i uns atres) es varen establir en la ciutat i varen erigir palaus. Manuel I li va donar una nova carta foral en 1501 i va construir el seu palau real en Évora, en una mescla dels estils mudéjar, manuelino i renacentista.[13] Juan III va ordenar la construcció de la Iglesia de Gracia, temple renaixentiste a on planejava ser enterrat, i durant el seu regnat es va construir el Acueducto de Agua Plata de Francisco Arruda.[13] En eixa época varen viure en la ciutat artistes com el poeta García de Resende, pintors com Frei Carlos, Francisco Henriques o Gregorio Lopes, l'escultor Nicholas Chanterenne i estudiosos i pensadors tals com Francisco de Holanda i André de Resende.[13]

En 1540, la diòcesis de Évora va ser elevada a arquidiócesis i el primer arquebisbe de la ciutat, la moradura infant Enrique I de Portugal, va fundar en 1550 la Universidad de Évora, afectada a la Compañía de Jesús.[13]

Dinastía de Braganza

Per a la ciutat de Évora, va anar un fort colp l'extinció de la prestigiosa universitat en 1759 (que seria restaurada prop de dos sigles despuix), a raïl de l'expulsió dels jesuïtes del país per orde del marqués de Pombal.[13] En els sigles XVII i XVIII varen ser renovats o construïts des de zero en estilo manierista edificis importants de la ciutat.[13] En el patrimoni de Évora es destaca el presbiteri barroc de la catedral, dissenyat per l'arquitecte Johann Friederich Ludwig, i molts altars i panels de rajoletes que cobrixen l'interior de les iglésies i de l'Universitat.[13]

En la seqüència de la primera invasión francesa de Portugal, comandada pel general Junot, va ocórrer la batalla de Évora que va tindre lloc el 29 de juliol de 1808, durant la Guerra Peninsular. El ejército portugués, en inferioritat numèrica, va intentar detindre a una divisió francesa-espanyola comandada per Louis Henri Loison, pero va ser derrotat.[16] Liderats pel general napoleònic Loison, conegut com Maneta ("en una sola mà"), els francesos varen irrompre en la ciutat, que va ser defesa per soldats portuguesos i espanyols, milicians i ciutadans armats.[17] Irrompent en la ciutat, els atacants varen matar combatents i no combatents per igual, abans de saquejar el lloc.[18]

En el XIX, Évora va passar per moltes transformacions urbanes, algunes de dubtosa calitat. En la plaça Giraldo, la presó i l'antic ajuntament manuelino varen ser demolits i en el seu lloc es va construir l'edifici del Banco de Portugal, mentres que la sèu de l'ajuntament es va traslladar al Palacio de los Condes de Sortelha, en la Plaça de Sertorio.[13] El Convent de Sant Francisco també va ser demolit (l'iglésia gòtica es va salvar) i en el seu lloc es va construir una nova àrea habitacional i un mercat.[13] En lloc abans ocupat pel Convent de Sant Dumenge es va erigir el Teatro García de Resende (c. 1892). Les muralles medievals es varen conservar en gran part, pero de les entrades antigues només es va mantindre la Puerta de Avis. En el XX es va construir una carretera de circumvalació al voltant del perímetro de la muralla, que va ajudar en la seua preservació.[13]

Monumentos y lugares de interés

Artícul principal → Centro histórico de Évora.


[[Archivo:Sé_Évora.JPG|miniatura|La catedral forma partix del centro histórico de Évora, declarat Patrimonio de la Humanidad per l'Unesco en 1986]]

Els monuments més destacats són l'antic palau de l'arquebisbe, convertit actualment en museo regional i la catedral, construïda en 1186 i originalment de estilo románico, pero reconstruïda en estilo gótico en el XV. La ciutat també té restants arquitectònics de l'época romana, com un templo del I, conegut com a Temple de Diana.

Són també monuments destacables:

Demografia

miniatura|Plaza del Giraldo En una població de més de 50 000 habitants, Évora és el principal centre urbà de la regió. La tendència de creiximent és idèntica a la d'atres ciutats portugueses de tamany mig i és més alta que en la regió circumdant. De la mateixa manera que atres centres urbans portuguesos, hi ha una tendència de moviment de la població dels pobles circumdants cap a Évora.

Gràfica d'evolució demográfica de Évora
Any 1864 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2011 2021
Població 19 708 25 563 35 903 50 095 51 572 53 754 56 519 56 596 53 591
Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

Economía

La ciutat de Évora és el centre econòmic i administratiu de la regió de Alentejo, que ocupa casi un terç del territori de Portugal. L'economia de Évora es basa principalment en el sector de servicis. Es destaquen els servicis relacionats en la salut i educació, en gran pes en la Universidad de Évora i dels servicis descentralisats del govern central.[19][20]

L'indústria també està molt present en l'economia de la ciutat, especialment en els sectors de la construcció, d'equipaments òptics, de la aeronáutica (Embraer), dels components electrònics i electromecànics, aixina com les activitats industrials relacionades en l'agricultura i la ganaderia.[20][21][22] El municipi de Évora conta en dèu zones i parcs industrials.[23]

L'agricultura seguix sent una activitat important en el municipi, en térmens de creació de riquea. No obstant, en l'actualitat, és un sector en ocupació reduïda de mà d'obra per la forta mecanisació i modernisació registrada en les últimes décades.[19] La regió es caracterisa pel cultiu de cereals, en àrees de pasturages i àrees forestals de sobreiro (corcho) i encina. Igualment importants són els olivares, vinyes, cultius de regadiu (arròs) i la ganaderia.[20][24]

El turisme és una important font d'ingressos en el municipi, destacant-se el turismo rural, el turismo cultural, el ecoturismo i el turisme cinegético.[24][20] Un milló de turistes a l'any visiten la ciutat.[25] La ciutat conta en varis hotels, incloent cadenes de lux, aixina com pensions i hostales típics. El sector dels restaurants, impulsat pel turisme, també és molt important en la ciutat.[20]

Les tendes tradicionals estan ubicades principalment en el centre turístic de la ciutat, mentres que les grans àrees comercials es concentren principalment en la freguesia de Horta das Figueiras. El municipi de Évora conta en un mercat majoriste.[23]

Cultura

Gastronomía

La cuina tradicional es compon principalment de plats a pur de carn de cerdo, carn de cordero, aceite de oliva, pa i herbes aromàtiques. Estos ingredients agreguen sabor a plats com la açorda à alentejana, l'estofat de corder, la sopa de cazón i plats de caça.[26] També cal destacar els plats de tradició monástica, com les darreries basades en ous, armeles i cidra cayote, aixina com el pa de rala, les Encharcadas i Ventres de Freira.[26]

Entre la varietat gastronòmica del Districte de Évora, és digne senyalar atres plats, com la sopa de cansalada, la sopa de verdolaga i la sopa de tomata. Els plats de carn són molt importants en gastronomia de la regió. Entre ells es destaquen la caldereta de corder, la Cabeça de Xara, els Peus de porc en el celiandre ("Pézinhos de Porco de Coentrada"), Migas à Alentejana, Sarapatel, els embotits, les cacholeiras, els jamones barrados en oli, el Gazpacho à Alentejana i la Sargalheta.[26]

També són de destacar els formages, elaborats a partir de leche de oveja mesclat en el leche de cabra.[26]

Vore també

Referències

  1. ↑ Sebastián Miñano (1826-1828). Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal (vol. 6) (en es), Imprenta de Pierart-Peralta.
  2. ↑ «Inés de Castro, la dama que logró reinar después de muerta», El Mundo, 17 de septiembre de 2006 (en es). «En 1336, doña Constanza se casó por poderes en la localidad de Ébora (Portugal) con el príncipe Pedro, hijo del rey portugués Alfonso IV.»
  3. ↑ «La investigación agrícola almeriense, referente en un congreso en Portugal», 25 de julio de 2015 (en es). «...el Simposio Internacional sobre Nuevas Tecnologías y Gestión para Invernaderos, que ha tenido lugar en la ciudad portuguesa de Ébora»
  4. ↑ «Censos 2011».INE - Instituto Nacional de Estatística.Consultat el 28 de octubre de 2015.(en portugués)
  5. ↑ Direção-Geral do Território(en portugués)
  6. ↑ «Historic Centre of Évora». UNESCO Culture Sector. Consultat el 11 de marzo de 2015.
  7. ↑ «York's ancient origins». Yorkshire-england.co.uk. Consultat el 2013-03-12.
  8. ↑ «The Mineral Industry of Portugal in 2002». Consultat el 2009-07-08.
  9. ↑ «Évora». Fikeonline.net. Archivat des de l'original, el 2011-07-23. Consultat el 2009-05-06.
  10. ↑ «Mapas & Itinerários» (en portugués). Via Michelin. Consultat el 28 de octubre de 2015.
  11. ↑ aemet.és, Atles climàtic ibèric.
  12. ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias» (en portugués). Diário da República (28 de enero de 2013). Consultat el 6 de marzo de 2022.
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 «Évora» (en portugués). Turismos - Casas de Portugal. Archivat des de l'original, el 4 de marzo de 2016. Consultat el 7 de enero de 2016.
  14. ↑ «Ruínas do Castelo de Giraldo» (en portugués). Guia da Cidade. Consultat el 7 de enero de 2016.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Das origens ao séc.XII» (en portugués). Câmara Municipal de Évora. Archivat des de l'original, el 27 de enero de 2012. Consultat el 7 de enero de 2016.
  16. ↑ Amaral, Manuel (2008). «O saque de Évora pelo exército francês em 1808 - "e foi tanto o estrago feito no inimigo que passadas duas horas de combate, à vista de terem feito a mortandade de três para quatro mil homens, inimigos, mandaram os Comandantes vários Oficiais ao Palácio da minha residência participar-me que a vitória era nossa" (El saqueo de Évora por el ejército francés en 1808 - "y fue tanto el daño infligido al enemigo que después de dos horas de lucha, senya la muerte de tres a cuatro mil enemigos, los varios Comandantes, oficiales del Palacio, enviaron desde mi residencia, la declaración que la victoria era la nuestra ")» (en portugués). O Portal da História. Consultat el 7 de enero de 2016.
  17. ↑ «As Movimentações Militares do Exército Napoleónico no Alentejo em 1807-1808 (Movimientos militares del ejército napoleónico en Alentejo en 1807-1808)» (en portugués). Revista Militar pàg. 7. Consultat el 7 de enero de 2016.
  18. ↑ «Massacres - Évora» (en portugués). Público (18 de noviembre de 2007). Consultat el 7 de enero de 2016.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Município de Évora».Rede de GADE’S do Distrito de Évora.: 62-64.Consultat el 10 de enero de 2016.(en portugués)
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 «Negócios locais para a área de Évora» (en portugués). Zaask Inc. (2015). Consultat el 10 de enero de 2016.
  21. ↑ «Município de Évora».Rede de GADE’S do Distrito de Évora.: 68.Consultat el 10 de enero de 2016.(en portugués)
  22. ↑ «Embraer traz mais negócio para Évora e reforça investimento» (en portugués). Jornal de Negócios (29 de agosto de 2014). Consultat el 10 de enero de 2016.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Município de Évora».Rede de GADE’S do Distrito de Évora.: 67.Consultat el 10 de enero de 2016.(en portugués)
  24. ↑ 24,0 24,1 «Município de Évora».Rede de GADE’S do Distrito de Évora.: 69.Consultat el 10 de enero de 2016.(en portugués)
  25. ↑ «Évora» (en portugués). CI Central de Intercâmbio Viagens Ltda (2016). Archivat des de l'original, el 5 de marzo de 2016. Consultat el 10 de enero de 2016.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 «Évora, a Capital Alentejana» (en portugués). evoracapitalentejana.wordpress.com. Consultat el 11 de enero de 2016.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Évora&oldid=1560837»