Anar al contingut

Municipium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Munigua (Municipium Flavium Muniguensium), Baetica, Spain (28161572799).jpg
Ruïnes de Munigua, un municipium de l'imperi romà, ubicat en l'actual Andalusia, Espanya.

Un municipium era la segona classe més alta per a una ciutat romana, i tenia un estatus inferior a la colónia romana. Dins del context de la República i del Imperi romà, un municipium s'establia en els territoris més intensament romanizados. Un municipum manté i adopta les institucions polítiques i administratives romanes pero no té el mateix prestigi que una colónia romana. De fet, encara que el funcionament és igual al de Roma i els ciutadans tenen els mateixos drets que qualsevol romà en les colónies, els municipis necessiten una reestructuració o reordenamiento jurídic-polític per a poder considerar-se llegalment una ciutat romana.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Etimológicamente el seu nom deriva del verp amurallar (en llatí munire), per lo que estaria significant ciutat amurallada, front a atres entitats urbanes no amuralladas com els fundus, viles (vicus) o ager.

En l'estructura política

[editar | editar còdic]

Si es desija definir l'estructura política del Imperi romà, lo més correcte és acodir a l'explicació que oferix en la segona mitat de el II un orador i senador oriunt de Grècia, que afirma que és un conjunt de ciutats coordinades per l'autoritat imperial.

En efecte, l'organisació política bàsica de l'Imperi romà sempre va ser la ciutat, i això es deu a dos realitats complementàries, Roma, en un principi, era una ciutat-estat, desenrollada en un món de ciutats-estat, com eren, per eixemple, les polis gregues, que s'havia adaptat, de forma imperfecta, a un territori molt més gran que el seu inicial, abans dins d'Itàlia i, posteriorment, a lo d'un gran imperi territorial, i que, per lo tant, tendia a reproduir la seua pròpia estructura en tots els llocs.[2] Ademés, l'Estat romà no va desenrollar mai una verdadera burocràcia capaç de controlar totalment el seu immens territori i els seus numerosos habitants, per lo que sistemàticament va delegar en les autoritats locals, preferentment de les ciutats, numeroses atribucions que nosatres considerem pròpies d'un poder centralisat.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tractat de la Possessió segons els principis de Dret Romà. M.J.C. Savigny, 1845.
  2. Frank Frost Abbott, Municipal Administration in the Roman Empire (1926), Read Books, 2007, p.8
  3. Explicació Històrica de les Institucions de l'Emperador Justiniano. Ortolan, 1847.


Referències

[editar | editar còdic]