Ager (classificació)

Montes Apenins, en les afores de Pietra vaig donar Bismantova, en Itàlia.

Ager, lliteralment «el camp», era el nom genèric del terreny geogràfic d'una regió o d'un territori polític, també el camp natural, militar, civil o dels deus romans, i inclou els àmbits urbans i rurals, lo públic i lo privat, segons la classificació dels conceptes legislados en l'antiga Roma. El ager publicus i com a complement el ager privatus era la divisió jurídica del sol, del territori. El ager publicus , és dir, la propietat territorial de l'Estat, es va estendre en l'història de les campanyes militars romanes.

Etimologies

Ager, llatí, del grec agros «el camp». Segons Ulpiano ager significa «agro» i és un terreny sense casa. Segons Jaloveno el agro són aquells fundos que s'adquirixen per a l'us d'algú. Para Florentino (juriste), un terreny sense edifici es diu solar quan esta en la ciutat i agro en el camp, els agro en edifici es diuen també fundos. Agr o Agri, del grec agres, «fer o agrest».

Distribució del Ager

Sobre els terrenys conquistats dins d'Itàlia (Ager romanus i Ager italicus) es fa una primera divisió i subdivisió:

• Ager publicus:
  • Ager publicus divini juris, que el poble romà dedica al cult, com el camp de Mart.
  • Ager publicus humanae juris, que més vesprada es refon en els bens patrimonials del príncip, que tal volta absorbixen tot el ager publicus, aixina el divini com el humanae juris.

• Ager privatus

El ager conquistat es fa sempre ager publicus, ex jure quiritium i correspon sempre al poble romà, este no cedix el dominium, sino exclusivament la possessió (possessio) o la possessió duradora (longa possessio), açò és, dret sobre les terres que du en si la facultat d'usar i gojar, pero no el jus abutendi característic que es va donar en el Ager romanus i en el Ager italicus.

En concepte de ager publicus passava a l'administració de la República romana, podia subastar-se en porcions (agri quaestorii) o dividir-se en sòrts a distribuir gratuïtament al poble o exclusivament a soldats veterans establits en colónia (agri asignati). Les distribucions del dret romà posaven la terra en condició de ager privatus, quedant a disposició de qualsevol ciutadà que volguera ocupar-ho, desmontar-ho i cultivar-ho (agri occupatori), algunes voltes gratuïtament, unes atres per mig de certa prestació, en arrendament, enfiteusis o també en possessió indefinida i hereditària (longa possesio). Aixina no pot tindre lloc sobre eixe terreny el ple domini romà (dominium).

La terra en les províncies romanes (llevat excepcions), és al principi propietat del poble romà (ager publicus) a disposició de les persones privades. Els detentadores particulars no són propietaris, es considera que no tenen més que la possessió i el goge, per mig d'un tribut que paga la terra o usufructe (usufructum). Per açò les terres en província es diuen possessions (possessiones) i no propietats.

Es necessitava una llei i la demarcació dels llímits per a que el ager publicus es convertira en ager privatus. Elevar la possesio a propietat privada ocorria rares voltes, s'efectuava en caràcter públic i religiós, aixina esta passava de res pública a ser privada res.

Vectígali era quan es pagava un cens al tesor públic i en general subsicibi per a aquells que quedaven en domini públic. Les lleis agràries, les dels Gracos, i les que es varen succeir, es referixen totes al ager publicus.

Vore també

• Ager Gallicus

Referències

Bibliografia

• Història agrària romana. Max Weber, 1982.
• Dret Romà: Curs de Dret Privat Romà. Rafael Bernad Mainar, 2001.

• Història de Roma. Francisco Javier Lomas Salmonte, Pedro López Barja de Quiroga, 2004.