Camp de Mart (Roma)
En l'Antiga Roma cridaven Camp de Mart (llatí, Campus Martius; italià, Camp Marzio) a un terreny que s'estenia al nort de les Muralles Servianas[1] edificades pel sext rei de Roma Servio Tuli. El terreny estava llimitat al sur pel Capitolio i a l'est pel tossal Pinciana o mont Pincio. El restant estava rodejat pel riu Tíber que en eixe espai descrivia un gran meandre. Es dia Camp de Mart perque des d'época molt antiga existia allí un altar dedicat al deu Mart, mencionat en les lleis atribuïdes a Numa Pompilio, segon rei de Roma despuix de Rómulo. En l'any 388 a. C., el tribuno consular Tito Quincio Cincinato Capitolino, colaborador del cònsul Marco Furio Camilo, va erigir un nou temple a este deu per a complir en un vot fet en el periodo de la terrible invasió dels gals.
Història
En l'época de la República, el Camp de Mart servia com a lloc d'espargiment i d'usos militars. Allí acampaven els eixèrcits en espera de que els generals pogueren celebrar el triumfo. Fins a eixe moment, tenien que aguardar sense poder traspassar les Muralles servianas. A voltes passaven alguns dies fins a la celebració, pero es varen donar casos en que el temps es va allargar prou. Segons Plutarco, els bens de Tarquinio el Soberp varen ser nacionalisats i "arrasats" per considerar-se indignes per al poble romà. Una de les seues propietats es va consagrar en el nom de camp de Mart, dedicat precisament al deu Mart. La nacionalisació d'estos bens s'atribuïx al tercer cònsul de la república romana, Publio Valerio Publícola. El Camp era aprofitat per a efectuar eixercicis militars i d'instrucció i per a fer eixercici físic de qualsevol índole. Els chicons jóvens acodien allí casi diàriament per a realisar el seu gimnàsia. Se celebraven també carreres de carros, de manera informal, com a entrenament. Allí estaven ubicades les quadres dels cavalls que corrien en les competicions. Hi havia mercats de plantes i parcs públics per a solaz de les gents. Ademés se celebraven en aqueloc les assamblees de comitia Centuriata, que convocaven a la gent per classes, determinades per la certificació dels seus mijos econòmics. Elloc de reunió era conegut com la saepta. En el centre del meandre del Tíber es trobava la poza Trigarium, un lloc públic a on es podia anar a nadar. Cap al sur d'esta poza estaven els manantials d'aigua mineral termal en propietats curatives cridats Tarentum. Una gran artèria creuava el Camp de Mart en direcció al pont Mulviano (o Mulvio), cridada en un primer tram Via Llanda, actual Carrera d'Humberto (Cors Umberto) i despuix Via Flaminia; perpendicular a ella estava la Via Recta.
Plinio el Vell (ca. 100-59 a. C.) en el seu Història Natural (Llibre XXXVI, Capítul XIV) relata l'història del rellonge solar en forma d'obelisc que l'emperador Augusto va fer construir en el Camp de Mart, el denominat Rellonge Solar d'Augusto. En el V i a raïl d'una epidèmia de pesta es va edificar en el Camp de Mart un temple al deu Apolo, a qui es considerava deu protector de la salut, quan encara no havien adoptat els romans al deu grec Asclepio com Esculapio. Apolo era també un deu estranger per lo que el temple devia construir-se fòra de les muralles de la ciutat, segons dictaven les lleis. Es va cridar Temple d'Apolo Mèdic Purificador. En este temple es custodiaven numeroses obres d'art dutes de Grècia. En l'actualitat solament queda el basamento de 4 metros d'altura, baix de l'iglésia moderna de Santa María en Campitelli. Augusto va manar edificar un atre temple major en marbre, en el Palatino, en l'any 28 a. C.
Construcció d'edificis
En el temps, este espai obert que servia d'espargiment va ser omplint-se d'edificis quan Roma va escomençar a eixamplar per allí. En l'época imperial es varen construir tendes elegants en el primer trayecte que anava des del Fòrum al Camp, front als saepta. Eren tendes molt atractives per a la gent rica a on podien comprar des de simples chuchería fins a esclaus de lux. En excavacions fetes recentment es va descobrir el gran rellonge solar d'Augusto. Atres edificis importants varen ser sorgint en l'espai obert, els quals va descriure en gran entusiasme el geógrafo Estrabón (I), aixina com les modificacions fetes per Pompeyo, Juliol César i Augusto:
- Teatre de Marcelo.
- Llaura Pacis. Sobre els seus restants es va construir el palau Ottobuoni Fiano.
- Rellonge Solar d'Augusto.
- Mausoleu d'Augusto (o dels Juliol) que solament presenta unes ruïnes poc atractives. Estrabón ho va descriure com un tossal cobert d'arbres fins al cim, en l'estàtua en bronze de César Augusto.
- Termes de Nerón, grandioses.
- Panteó d'Agripa. En l'actualitat està rodejat de carrers i cases, conservat com una inigualable relíquia que els romans varen cridar “la Rotonda”.
- L'Estadi Domiciano és hui la plaça Navona.
- Crematori imperial.
- Saepta Julia.
- Temple d'Isis i de Serapis.
- Teatre de Pompeyo.
En l'actualitat
.svg)
El Camp de Mart és un dels 22 rioni de la ciutat de Roma. La nomenclatura administrativa ho designa com a R. IV. Tots els monuments estan sepultats o confosos entre les construccions modernes.
Vore també
Bibliografia
- CORNEL, Tim i MATTHEEWS, John. Roma llegat d'un imperi. Atles culturals del món. Círcul de llectors. Barcelona 1989. ISBN 84-226-2617-9.
- PAOLI, Ugo Enrico. Urbs. La vida en la Roma antiga. Editorial Iberia, Barcelona 2000. ISBN 84-7082-270-5.
- PIJOAN-COSSIO. L'art romà fins a la mort de Diocleciano. Colecció Summa Artis, volum V. Espasa Calp S. A., primera edició 1934.
- FRANCHI DELL’ORTO, Luisa. Roma antiga. Vida i cultura. Editorial Scala, 1993.
Referències
- ↑ Ana María Vázquez Hoys. "Les muralles de l'antiga Roma". [1] archivat en Wayback Machine. 15 de setembre de 2009.
Enllaços externs
- Campus Martius. En "A Topographical Dictionary of Ancient Rome", 1929. (en anglés). Consultat el 13 d'octubre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo de Marte (Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.