Teatre de Pompeyo
El Teatre de Pompeyo (Theatrum Pompeii en llatí) va ser un antic edifici públic de la ciutat de Roma. Edificat durant la República, entorn a l'any 55 a. C., es va mantindre en us fins a el V d. C.
Descripció
[editar | editar còdic]Va ser un dels primers edificis permanents de la ciutat de Roma, i el primer edifici de la ciutat construït en marbre, lo que també li va valdre l'apelatiu de teatre de marbre.
No era simplement un teatre, sino que el complex contava ademés en un enorme peristilo rectangular decorat en estàtues en exedras, aixina com en un espai destinat a trobades públiques.
El teatre es coronava en un temple dedicat a Venus Victoriosa (Venus Victrix en llatí), deidad personal de Pompeyo. Esta particularitat del temple ha segut interpretada per alguns especialistes com una estratègia per a evitar que tal edifici fora considerat una simple extravagancia personal.
Les dimensions del teatre eren enormes. La cávea contava en 150 metros de diàmetro, i en la seua zona central se situava una gran escalinata semicircular en forma de exedra que ascendia al temple situat en la part superior. Despuix del gran front d'escena de 90 metros se situava un gran peristilo de columnes de granit que rodejava el jardí, i a l'atre extrem d'este es trobava la cridada Cúria Pompeii, en la que accidentalment s'estava reunint el Senat romà en març de l'any 44 a. C., i a on per això va ser assessinat Juliol César. Esta cúria, segons Suetonio (Vita Div. Iul. 88) i atres autors antics va ser tapiada com a lloc nefast, sent l'espai convertit més vesprada en unes latrines públiques.
L'arquitectura d'este teatre, encara que basat en els grecs, suponia diferències fonamentals i marcaria el prototip de teatre romà, establint la tipologia estructural que seria àmpliament repetida en teatres i amfiteatres per tot lo món romà. Al contrari que els teatres grecs, que eren edificats aprofitant les pendents naturals d'ales o montanyes per a construir la cávea, en Roma esta es recolzava en una estructura formada per corredors abovedados que des del nivell del carrer permetien accedir a les distintes parts del graderío. Esta sofisticació del teatre no va supondre que els romans no aprofitaren les pendents naturals del terreny per a edificar els seus teatres, pero sí els va permetre construir-los, quan no les hi havia, en zones planes. El recint finalment era tancat per un front d'escena de molta major entitat que en els teatres grecs, la qual cosa millorava l'acústica del recint i ademés permetia controlar l'accés al mateix.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
La zona va ser excavada durant les décades dels 20 i els 30 de el XX. Els restants del costat este del pòrtic unit al teatre aixina com tres dels atres quatre temples associats habitualment al teatre poden observar-se en el Llarc vaig donar Torre Argentina. El quarto d'estos temples no obstant es troba en gran mida baixe l'actual trama de la ciutat. Els escassos restants del temple pròpiament dit es troben en el subsol de la Via vaig donar Grotta Pinta, i algunes voltes també poden observar-se en sòtols i restaurants d'este mateix carrer.
El teatre es va mantindre en us fins a el V, encara que durant l'Edat Mija va seguir existint encara que usat com a pedrera de pedra. Plantilla:Planta central del Camp de Mart
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pierre Gros, "Theatrum Pompei", Eva Margareta Steinby (ed.), Lexicon Topographicum Urbis Romae, vol. V, Quasar, Roma, 2001, p. 35. ISBN 9788871400969
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro de Pompeyo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.