Colónia romana

En la Antiga Roma, colónia romana era l'estatut polític del que disponien diferents civitates d'Itàlia i, posteriorment, de les províncies. La seua organisació es caracterisava per estar reglamentada per una carta de fundació llegislativa i per les institucions del poble romà. Esta particularitat li dona a la colónia un aspecte més depenent, menys lliure en la seua relació en Roma, que la que tenia el municipium. No obstant, la colónia era considerada en una categoria política més favorable a Roma i de major prestigi per contar en la maiestas, supremacia religiosa. Les colónies eren una analogia de la ciutat de Roma. Colónia es relaciona en dos expressions: verp colo (cultivar) o ex cult agri (cultiu del camp).

Història

Les primeres colónies romanes es varen establir en Ostia, Antium i Terracina al final d'el IV, moment en que es va portar a terme la expansió romana en Itàlia. Es varen establir en determinats punts estratègics de la geografia italiana que, gràcies a la seua posició, permetien controlar als pobles propencs i, en el cas específic d'Itàlia, als socii de Roma. La fundació d'una colónia es portava a terme per mig d'una deductio colonial, és dir, per la transposició d'una població forànea que s'estaja en el nou territori, colónies de nova fundació (ex novo) o assentaments indígenes. Els colon eren habitants de ple dret i d'acort al tipo de colónia varia l'estatut jurídic. Si era de ciutadans de dret llatí l'estatut era llatí i si era de ciutadans de dret romà l'estatut era romà. S'envien als agrimensores, encarregats de la distribució de terra, que no serà igualitaria, diferenciació social que motiva una societat jerarquizada. En esta primera etapa del procés colonizador, que va durar fins al final de les guerres púnicas, les colónies tenien sobretot fins militars, sent concebudes per a la defensa del territori romà. Les colónies es fundaven per Roma per a estajar a ciutadans romans, habitualment legionaris que havien complit el seu servici militar als que l'estat els concedia la propietat d'alguna terra en els territoris recent conquistats. La tercera part de territori conquistat s'entregava als colon.

Les colónies de ciutadans romans i de ciutadans llatins, diferien en tamany, formació i localisació.

Colónies llatines

Coloniae latinae. Colónies de dret llatí. Es varen desenrollar en Itàlia entre el 334 i el 114 a. C., anys del procés d'expansió romana per Itàlia i abans de la guerra Social (la qual va dur al otorgamiento de la plena ciutadania romana per a tots itálicos, gràcies a la Lex Plautia Papiria). S'establixen primer en zones de l'interior d'Itàlia baix una fundació en poblament de 50 % romans i 50 % socii indígenes. L'estatut llatí no té relació ni geogràfica ni de poblament en el Lacio, sino que es referix a l'estatut polític-jurídic que va caracterisar a les antigues colónies que Roma i la lliga llatina varen fundar en finalitat estratègiques, en el 493 a. C., gràcies al foedus Cassianum. Més vesprada estes fundacions solament les portaria a terme Roma. Estes colónies servixen de model per a les colónies llatines que funda Roma en el 334 a. C.

Relació en la metròpolis

Els llaços colónia-metròpolis són vínculs molt estrets ya que als colon se'ls donaven drets civils i la possibilitat de domiciliar-se en Roma. A estos romans, en funció del ius migrandi, se'ls permetia domiciliar-se encara no vivint en la gran ciutat, Roma. Si eren itálicos també se'ls concedia la ciutadania romana. Tenien drets pero també obligacions. Els aliats devien ajudar militarment, contribuint en levas d'infanteria; també devien dispondre d'un potencial militar propi al servici de Roma. Atres deures són les contribucions, una série d'imposts exigits com a ciutadans romans.

Fòra d'Itàlia

Atres fundacions fòra d'Itàlia. La primera colónia que funda Roma fòra de sol italià serà la d'Itálica (en l'actual Santiponce. Despuix de la batalla d'Ilipa en el 206 a. C., en la derrota cartaginesa, els legionaris itálicos ferits varen ser acomodats en el territori propenc, sobre un primitiu assentament turdetano, fundant-se dita ciutat en l'estatut de colónia llatina. Carteia (Guadarranque, Sant Roque) es funda en el 171 a. C. En esta colónia és molt provable que el ius migrandi fora reemplaçat perque solament s'adquirix la ciutadania eixercitant una magistratura en la colónia. No solament el magistrat, sino tota la família rep este reconeiximent com a ciutadà. Este últim estatut ho va concedir Cneo Pompeyo Estrabón en el 89 a. C., despuix de la guerra Social. Alguns eixemples d'otorgamientos individuals de ciutadania es conserven en el Bronze d'Ascoli. Vàries colónies establides més allà del riu Po, a on ya existien colónies de dret romà i llatí, han segut considerades com un primer tipo de colónies honorarias o titulars anara d'Itàlia. Estes colónies s'observen, durant el Imperi, principalment en les Galias, en ciutats com Nemausus (Nimes), Lugdunum Convenarum (St Bertrand de Cominges). D'estes colónies titulars o honorífiques no hi ha constància en Hispania.

Colónies de ciutadans romans

Coloniae civium romanorum. Colónies de dret romà. Colónies de poblament en característiques militars o civils. Les colónies de ciutadans romans s'establien en la costa, per lo que també eren conegudes com coloniae maritimae. Eren chicotetes (300 famílies de ciutadans romans i un número major de ciutadans llatins) i, durant bona part de la época republicana, es concentraven en el centre i sur d'Itàlia. Es documenten a partir del 338 a. C., quan la lliga llatina s'havia dissolt i Roma havia unificat el Lacio. Els primers eixemples de colónies romanes són Antium (Ancio) o Terracina. Inicialment, es funden en llocs estratègics: zones costeres de Lacio i Campània. A partiir d'el III s'establixen en l'interior d'Itàlia, en la costa meridional i a lo llarc de la costa italiana del mar Adriático.

Fòra d'Itàlia

En les províncies. Estes colónies també es desenrollen en les províncies, a partir de l'intent de controlar el mar Mediterrànea, en les guerres púnicas. Solen durar prou, fins a el II baix els regnats de Trajano i Adriano, quan es testimonien les últimes fundacions basades en un component foràneu, generalisant-se un atre tipo, les titulars. Es concedix a núcleus preexistentes el ranc de colónies. En les colónies de poblament i en les honorarias, a diferència de les llatines, els colon conformen una comunitat homogénea de ciutadans. Fòra d'Itàlia (territori a on terminen d'existir en el otorgamiento de la ciutadania romana a tots els itálicos despuix de la guerra Social) les colónies es desenrollen ben documentades sobretot en les províncies occidentals, en la zona del Danubio i en el Mediterràneu oriental. En l'orient mediterràneu tenim testimonis en Juliol César i Augusto (en les províncies d'Acaya, Anatolia, Síria i Macedònia) i en Claudio (en Tracia, Capadocia, Fenicia…). L'estatut de colónia, fòra d'Itàlia, no implica privilegis fiscals sobre atres estatuts, ya que les exencions fiscals (immunitas) depenien a finals de la república de l'Estat i en l'imperi de l'emperador. En el principat de Caracalla, principis de l'III d. C., en la difusió de la ciutadania en les províncies, deixen de ser rellevants les promocions a estatuts polítics romans.

Procés de fundació

La tasca de conduir als colon i de realisar la fundació de l'assentament es confiava a una comissió, que normalment constava de tres membres, els quals normalment continuaven com patroni despuix de la seua fundació. Els colon entrabar en el territori conquistat en formació militar, precedits per estandarts i la fundació de la colónia es realisava en especial solemnitat.

Evolució de les colónies romanes

Ya durant els consulats dels Graco, les colónies varen perdre el seu caràcter militar. La colonisació es va convertir en un mig de proveir terres a les classes desfavorides del poble romà i, durant la dictadura de Sila, va anar un mig de garantisar terres als soldats veterans.

Juliol César es arrogó el dret exclusiu de fundar colónies i est va passar a mans dels emperadors romans durant el principat, els qui ho varen usar casi exclusivament en la finalitat d'assegurar posicions militars, tornant al seu orige d'avanzadilla militar. Solament excepcionalment, a les colónies de les províncies, se'ls va concedir, per mig de d'el ius italicum, l'exenció d'imposts de que gojaven les ciutats en territori italià.

Colónies en Hispania

Erro al crear miniatura:

Lex Coloniae Genetivae Iuliae, llei de fundació colonial d'Urso (sigle I); Museu Arqueològic Nacional, en Madrit.

En Hispania, veem dos moments: época César-Augusto i época postaugustea.

Época de César-Augusto

Les primeres colónies romanes documentades en la península ibèrica, tant de emériti com de població civil, corresponen al programa municipal desenrollat per Juliol César una volta concloses les guerres en Pompeyo i els seus fills, 49-45 a. C., i per Augusto. En ocasions es promocionen els poblats indígenes i en unes atres és producte d'un castic per una actitut punitiva. Estes colónies se situen en zones de relacions comercials o àrees de colonisació (àrees fenicias, gregues o punas). Estes àrees:

• Alce i Valle del Guadalquivir:
  • Tarraco (Colónia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraconensis) en el 45 a. C.,
  • Carthago Nova (Colónia Vrbs Iulia Nova Carthago) en el 44 a. C.,
  • Fins a Regio,
  • Hispalis (Colónia Iulia Romula Hispalis), en el 45 a. C.,
  • Urso (Colónia Genetiva Iulia Urso),
  • Colónia Salaria, Úbeda
  • Corduba (Colónia Patricia Corduba) en el 46 a. C.,
  • Ucubi, Veubi o Attubi (Colónia Claritas Iulia Ucubi) en el 45 a. C.,
  • Barcino (Colónia Iulia Augusta Paterna Barcino),
  • Ilici (Colónia Iulia Augusta Ilici), ca. 26 a. C., i Astigi (Colónia Augusta Firma Astigi) en el 14 a. C.,
  • Tucci (Colónia Gemella Augusta Tuccitana) entre el 15 i el 14 a. C.,
  • Acci (Colónia Iulia Bessona Acci) en el 43 a. C.
  • Libisosa (Colónia Foroaugustana Libisosa)

• Extremadura:
  • Metellinum,
  • Norba Caesarina,
  • Augusta Emerita (Colónia Iulia Augusta Emerita) en el 25 a. C.

• Entanque de l'Ebre:
  • Celsa (Colónia Iulia Lepida Celsa) c. 35 a. C.,
  • Caesaraugusta (Colónia Caesar Augusta) en el 14 a. C.
• Entanque del Duero:
  • Clunia (Colónia Clunia Sulpicia) en el 70 d. C.
• Cantàbria:
  • Flaviobriga en el 74 d. C.
• Sur de Portugal:
  • Pax Iulia
  • Scalabis (Colónia Scalabis Iulia). Algunes d'estes colónies com Celsa, Augusta Emerita o Caesar Augusta, apareixen en els reversos de les monedes, o com Urso, conservem la seua carta de municipalitat ―la Lex Ursonensis―, estes colónies nos posen de relleu que la seua fundació es va seguir per les mateixes tradicions que s'atribuïxen a Roma, apareixent en els reversos monetals una yunta de boués conduïts per un augur marcant el perímetro del pomerium del oppidum d'eixes colónies. També tenim testimoni més vesprada d'Augusto.

Época postaugustea

No tenim molta informació precisa. El municipium de Clunia va ser ascendit al ranc colonial com a Colónia Clunia Sulpicia durant el curt govern de Galba, en l'any 68, Portus Amanum (Castro-Urdials, Cantàbria) va ser transformada per Vespasiano en la Colónia Flaviobriga i, el municipium d'Italica, va passar a ser la Colónia Aelia Augusta Italica durant el mandat d'Adriano

Colónia immune

El títul de Colónia Immune permetia a una colónia romana gojar de determinats privilegis com el dret a falcar moneda o l'exenció del pagament d'imposts.

Vore també

• Colonisació grega
• Municipium
• Organisació política d'Hispania

Bibliografia

• A. Montenegro i uns atres: Història d'Espanya 3. Espanya Romana. Madrit: Gredos, 1986.