Tarraco
Tarraco va ser una antiga ciutat romana, que correspon en l'actual ciutat de Tarragona, Espanya. Durant l'Imperi romà va ser una de les principals ciutats d'Hispania i capital de la província romana Hispania Citerior o Hispania Tarraconensis. El nom complet de la ciutat era Colónia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.[1] En 2000, el conjunt arqueològic de Tarraco va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.
Prehistòria i segona guerra púnica
[editar | editar còdic]El terme municipal va estar poblat en temps prerromanos per iberos ilergetes que varen tindre contacte comercial en els grecs i fenicios que es varen establir en la costa. Les colónies ibèriques estaven presents particularment en la vall del Ebre. En el terme municipal de Tarragona hi ha troballes de colonisació des de el V.
Les fonts que es referixen a la presència de iberos en Tarraco són ambigües. Tito Livio menciona un oppidum parvum (fortalea menuda) de nom Cissis;[2] Polibio nomena una polis cridada Kissa (Κίσσα).[3] Poc despuix de l'arribada de Cneo Cornelio Escipión Calvo a Emporiae (Empúries) en 218 a. C. durant la segona guerra púnica, es menciona Tarraco per primera volta. Tito Livio escriu que els romans varen conquistar un camp d'abastiment púnico per a les tropes d'Aníbal prop de Cissis i que varen prendre la ciutat. Poc temps més tarde els romans varen ser atacats «no llunt de Tarraco» (haud procul Tarracone).[2] Pero permaneix imprecís si Cissis i Tarraco eren la mateixa ciutat. Una moneda trobada en Empúries du l'inscripció ibèrica Tarakon-eixir (eixir significa provablement «argent»). Esta moneda, gravada seguint models d'Empúries en un lloc desconegut, és datada en general al voltant de l'any 250 a. C., en tot cas abans de l'arribada dels romans. El nom Kesse apareix en monedes de l'orige ibèric dels sigles II i I a. C. que varen ser marcades seguint normes de pes romanes. Kesse deu ser equiparat en Cissis, el lloc d'orige dels cisetanos mencionats per Plinio el Vell.[4]
En l'any de 210 a. C. varen aplegar les forces romanes a càrrec d'Escipión l'Africà a Tarraco. Tarraco va ser l'estage d'hivern entre els anys 210 i 209 a. C. i allí reunia l'Africà a les tribus de Hispania en conventus.[5] La població va ser predominantment lleal als romans durant la guerra. Tito Livio els va cridar aliats i amics del poble romà (socii et amici populi Romani) i els peixcadors de Tarraco (piscatores Tarraconenses) varen servir en les seues barques durant el lloc de Cartago Nova.[6]
L'història romana més primerenca de Tarragona va estar lligada als Escipiones. Com ya va dir Plinio el Vell, Tarraco va ser obra dels Escipiones (Tarraco Scipionum opus) com Cartago lo va ser dels cartagineses.[4]
Tarraco durant la República romana
[editar | editar còdic]Durant els següents sigles Tarraco constituïx una base d'abastiment i residència d'hivern i estiu durant les guerres contra els celtíberos, igual que va ocórrer durant la segona guerra púnica. Per això se supon una presència militar en este periodo, possiblement en l'àrea més alta de l'actual caixco antic. En 197 a. C., les regions conquistades, encara estretes bandes a lo llarc de la costa d'Espanya, estaven repartides entre les noves províncies d'Hispania Citerior i Hispania Ulterior. La capital de Hispania Citerior era principalment Cartago Nova. No obstant Estrabón diu que els governadors residien no només en Cartago Nova sino també en Tarraco.[7]
No queda del tot clar l'estatus llegal de Tarraco. Estava provablement organisada com conventus civium Romanorum (convent = reunió de ciutadans romans de la província) durant la república, en dos magistri (directors civils) en cap. Cayo Porcio Catón, cònsul de l'any 114 a. C., va elegir Tarraco com a lloc del seu desterro en l'any 108. La qual cosa indica que Tarraco era una ciutat lliure o tal volta aliada en aquell moment. De finals de el II data també la construcció de l'amfiteatre en les afores de la ciutat.
Segons Estrabón[8] un dels últims combats havia tingut lloc no llunt de Tarraco. Quan Juliol César batia als partidaris de Cneo Pompeyo Magne en 49 a. C. en Ilerda (Lleida), Tarraco va recolzar el seu eixèrcit en aliments.[9] No està del tot clar si Tarraco va rebre l'estatus de colónia per part de César o d'Augusto, encara que l'investigació actual sol assumir que va ser el primer qui va otorgar eixe estatus despuix de la seua victòria en Munda.[10]
El periodo de César Augusto
[editar | editar còdic]
En l'any de 27 a. C. l'emperador romà Augusto es va dirigir a Hispania per a vigilar les campanyes en Cantàbria (vore Guerres càntabres). No obstant per la seua salut dèbil va preferir quedar-se en Tarraco.[11] Segons pareix, Augusto va fer construir un altar en la ciutat, i una anècdota del retòric Quintiliano menciona que els habitants de Tarraco es varen queixar a Augusto de que una palmera havia creixcut en l'altar, responent ell que això significaria que no era usat molt a sovint.[12]
Poc despuix va convertir la vella Via Hercúlea en la Via Augusta. Un mojón, trobat en Plaça de Bous, menciona eixa carretera entre 12 i 6 a. C., que duya a Barcino pel nordest i a Dertosa, Saguntum i (Valentia) pel sur.
Durant la presència d'Augusto les províncies hispanes varen ser organisades de nou. La Hispania Ulterior va ser repartida en les noves províncies de Bètica i Lusitania. Tarraco va passar a ser la capital de Hispania Citerior, també coneguda com Hispania Tarraconensis.[13]
La ciutat va florir baix Augusto. L'escritor Pomponio Mela la descriu en el I de la següent manera: "Tarraco és el port més ric en esta costa" (Tarraco urbs est en his oris maritimarum opulentissima).[14] Tarraco va falcar baix Augusto i Tiberio monedes pròpies en representacions del cult imperial i l'inscripció CVT, CVTT o CVTTAR.[15]
Despuix de la mort d'Augusto en l'any de 14 d. C., l'emperador va ser deificado oficialment, i en 15 d. C. es va erigir un temple que ho beneïa, provablement en el barri oriental o en la rodalia del fòrum de la colónia, com menciona Tácito en els seus Anals.[16]
La ciutat durant l'Alt Imperi
[editar | editar còdic]En l'any 68 d. C. Galba, que va residir huit anys en Tarraco, va ser proclamat emperador en Clunia. Baix Vespasiano va començar una reorganisació de les precàries finances de l'estat. Segons Plinio[17] açò va permetre concedir la ciutadania llatina als habitants de Hispania. El territori espanyol, que des de l'Antiguetat consistia en zones urbanes i un territori dividit segons l'organisació tribal, es va transformar en àrees que es varen organisar al voltant dels centres urbans de tot, siga en colónies o en municipis, facilitant la recaptació d'imposts. Un ràpit increment de la construcció va poder ser causa de la reorganisació de la província. Durant este periodo varen ser provablement construïts l'amfiteatre, l'àrea del temple i el fòrum provincial en la part superior de la ciutat. Entre 70 i 180 d. C. la majoria de les estàtues varen ser colocades en eixos llocs.
Baixe l'emperador Trajano va ser nomenat patró de la ciutat el senador Lucio Licinio Sura. Sura provenia de la Tarraconensis i va alcançar els més alts càrrecs de l'Estat. Provablement, en l'hivern de 122-123 d. C. Adriano va visitar la ciutat i va celebrar en ella un conventus per a Hispania. Ademés, es va reconstruir el temple d'Augusto.
En el final de el II varen començar en Tarraco clares dificultats econòmiques. Es varen construir poques estàtues en honor de la ciutat, provablement per la falta de finançació.[18] Este periodo va vore també la derrota de la lluita contra l'emperador Clodio Albino, entre els partidaris del qual va estar el governador de la Tarraconensis Nóvio Lucio Rufo. Desapareixen les inscripcions dedicades a les Provinciae Concilium i apareixen cada volta més inscripcions dedicades al personal militar. En avant va haver menys comerciants influents en el ordo decurionum (administració civil) i més patroni (grans terratinents i alts funcionaris públics). Sever va reconstruir el temple d'Augusto (heliogábalo) en l'amfiteatre, com demostra una inscripció del fondo.[19]
En l'any 259 varen ser eixecutats en l'amfiteatre de Tarraco el bisbe Fructuoso i els seus dos diáconos Auguri i Eulogio, en el marc de la persecució del cristianisme per l'Imperi romà.
Baix Imperi
[editar | editar còdic]
Despuix de les reformes de l'administració imperial de Diocleciano, la península serà una diòcesis dividida en sis províncies que eren molt més menudes que anteriorment. Tarraco va seguir sent capital, pero d'una província molt més menuda. Els edificis destruïts durant l'invasió dels francs varen ser llentament reconstruïts o substituïts per atres nous. Entre Diocleciano i Maximiano (286 a 293) es va construir un pòrtic de Júpiter que podria ser part d'una basílica.[20]
Tarraco va ser ocupada pels visigodos en l'any 474 pel rei Eurico. No existix evidència de destrucció i segons pareix la captura de la ciutat va ser relativament tranquila. És provable que els visigodos es feren càrrec de les estructures existents imponent una classe superior delegada. L'existència de tombes cristianes en este periodo semblen confirmar-ho. Va continuar no obstant la decadència de la ciutat, en pèrdua progressiva de població i activitat econòmica.[21]
En 585, Hermenegildo, fill del rei Leovigildo, moria assessinat en Tarraco.[22]
La ciutat de Tarraco va ser conquistada per l'eixèrcit àrap-musulmà cap a 713 o 714 durant l'invasió musulmana de la península ibèrica, en circumstàncies poc clares.[21] La majoria dels historiadors afirmen que la ciutat va ser destruïda despuix de resistir un sege d'un més pero per una atra part se sap que el bisbe de llavors, Pròsper, va fugir a Itàlia poc abans de la conquista i del duc no hi ha notícies, per la qual cosa és dubtós que quedara algun líder per a organisar la defensa. En qualsevol cas, inclús si no va ser destruïda físicament, en seguritat Tarraco va perdre despuix de la conquista casi tota l'importància administrativa i religiosa que li quedava.[21]
Conjunt arqueològic
[editar | editar còdic]El conjunt arqueològic de Tarraco és un dels més extensos conjunts arqueològics pertanyents a la Hispania Romana que es conserven en Espanya. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 2000 per l'Unesco. La ciutat de Tarraco és el més antic assentament romà en la península ibèrica, que va aplegar a convertir-se en capital de la província de Hispania Citerior en el I[23]
Encara queden moltes importants ruïnes romanes en Tarragona. Part dels fonaments de les grans muralles ciclópeas prop del Quarter de Pilatos es creu que poden ser anteriors a l'época romana. L'edifici que s'acaba de mencionar, una presó en el XIX, es diu que era el palau d'Augusto.
Tarraco, com la major part de les ciutats antigues, ha seguit sent habitada, i els seus propis ciutadans varen ser paulatinament obtenint materials de construcció de les antigues edificacions. l'amfiteatre prop de la vora de la mar va ser usat com una pedrera, i solament queden d'ell actualment uns pocs vestigis. Es va construir damunt del circ, de 45,72 metros de llarc, encara que algunes de les seues seccions poden seguir traçant-se. Per tota la ciutat apareixen inscripcions en llatí i inclús en fenicio, en les pedres de les cases.
Dos monuments antics, alguns a menuda distància de la ciutat, no obstant, han envellit molt millor. El primer d'ells és un magnífic aqüeducte, que creua una vall a un quilómetro i mig de les portes. Té 217 metros de llarc i en la secció central alcança els 27 metros d'altura. El monument, a uns dèu quilómetros al noreste de la ciutat, és un sepulcro romà, que normalment es diu Torre dels Escipiones, pero no hi ha autoritat que afirme que varen ser enterrats ací.[24]
Criteris
[editar | editar còdic]
l'Unesco va considerar que les ruïnes que es conserven de l'antiga ciutat romana de Tarraco mereixien incloure's en la Llista del Patrimoni mundial per complir-se dos criteris:
Criteri ii. Els restants romans de Tarraco són d'una importància excepcional en el desenroll del planejament i disseny urbanístic romà i va servir de model per a les capitals provincials en el restant del món.
Criteri iii. Tarraco proporciona un testimoni eloqüent i sense parangón d'una etapa significativa en l'història de les terres mediterrànees en l'Antiguetat.
Llocs protegits
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Conjunt arqueològic de Tarraco
- Circ romà de Tarraco
- Fòrum romà de Tarraco
- Teatre romà de Tarraco
- Amfiteatre de Tarraco
- Muralla de Tarragona
- Pont del Diable
- Torre dels Escipiones
- Mosaic dels peixos de la Pineda
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Claudio Ptolomeo, ii. 6. § 17
- ↑ 2,0 2,1 Tito Livio. .
- ↑ Polibio. .
- ↑ 4,0 4,1 Plinio el Vell. .
- ↑ Tito Livio. .
- ↑ Tito Livio. .
- ↑ Estrabón, Geografia 3, 4, 7.
- ↑ Estrabón 3, 4, 9 (160).
- ↑ Juliol César, De bell civili 1, 60.
- ↑ AE 1957, 309, AE 1957, 310 = RIT (G. Alföldy: Die Römischen Inschriften von Tarraco. Madrider Forschungen 10, Berlin 1975) 1 i 2.
- ↑ Suetonio, Augustus 26, 3.
- ↑ Quintiliano, Institutio oratòria 6, 3, 77.
- ↑ El nom oficial va permanéixer com a província Hispania citerior. En fonts lliteràries és comuna el nom de Tarraconensis (p.i., en la Naturalis Història de Plinio el Vell, 3,6, Suetonio, Galba 8.
- ↑ Mela II 90.
- ↑ Burnett, Roman Provincial Coinage I. 218/219.
- ↑ Tacito: Anals 1, 78.
- ↑ Plinio: Naturalis Història, 3, 4, 30
- ↑ RE, Supl. XV, 598, Tarraco, Géza Alföldy
- ↑ RIT 84.
- ↑ G. Alföldy in RE Suppl XV Sp. 599 zur Inschrift siehe AE, 1929, 00233, RIT 91.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 La questió de Tarraquna abans de la conquesta catalana Antoni Virgili i Colet (en català)
- ↑ «El rei visigodo Leovigildo ordena l'assessinat del seu fill i hereu Hermenegildo» (en és). ElNacional.cat. Consultat el 2024-01-14.
- ↑ «Conjunt Arqueològic de Tarraco».
- ↑ Cf. Ford, Handbook, p. 219, seq.; Florez, Esp. Sagr. xxix. p. 68, seq.; Miñano, Diccion. viii. p. 398.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tarraco.
- Sitie web de la UNESCO
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tarraco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.