Libisosa

Plantilla:Map draw

El jaciment arqueològic de Libisosa es troba en el “Cerro del Castell” del municipi de Lezuza (Albacete, Castella-la Mancha). En virtut de les excavacions arqueològiques (iniciades en 1996 per un equip de l'Universitat d'Alacant dirigit per José Uroz Sáez i continuades de forma ininterrompuda des de llavors), hui se sap que el jaciment ocupa 30 hectàrees de restants que comprenen des del Bronze Final fins a la Baixa Edat Mija, presidida esta última per la torre vigía que dona nom al cerro i a la que correspon igualment un edifici de les órdens militars. D'época romana destaca la muralla tardorrepublicana i el fòrum de la colónia romana mencionada per Plinio el Vell (NH, III, 25), mentres que del oppidum ibèric adscrit a la regio oretana per Ptolomeo (II, 6, 58) descolla la seua fase final. L'excelent conservació d'estructures i materials de l'etapa iberorromana de Libisosa es deu a el “efecte sepultura” provocat per la seua destrucció precipitada i sistemàtica, que ha permés aplegar fins als nostres dies una image congelada del seu estat previ a la devastación, lo que constituïx una mina per a l'investigació de l'Ibèric Final i l'Hispania republicana, en la seua major part encara per descobrir.

En 2021 s'han iniciat les gestions destinades a declarar el conjunt com parc arqueològic. És el segon parc en la província d'Albacete i el sext en el conjunt de la comunitat castellà manchega.

El oppidum oretano

Archiu:La devastación inesperada del poblado oretano.jpg

Ánforas ibèriques i romanes baix la solsida de les parets d'un edifici ibèric de Libisosa

Els primers testimonis arqueològics d'ocupació del cerro es remonten al Bronze Final, en virtut de la troballa de ceràmiques fetes a mà prehistòriques disperses pel jaciment, en tan sol una concentració especial en el Sector 2, en el que ademés sembla haver chafades de hàbitat i a on van acompanyades de vasijas a tons grisos, que ubiquen este context en un arc del s. IX/VIII a el VI a.C., en el moment de transició entre el Bronze Final i el Ferro I/Orientalizante. La continuïtat de l'hàbitat en época ibèrica antiga resulta dins de la llògica, i diversos són els factors que fan pensar en un rol nuclear d'este oppidum en la seua comarca.

Archiu:Guerrero ibérico pintado sobre una tinajilla.jpg

Guerrer ibèric pintat sobre una tinajilla trobada en Libisosa

Pero si hi ha una etapa de la Libisosa mencionada per Ptolomeo (II, 6, 58) entre les ciutats iberas oretanas, digna de destacar en virtut de les troballes arqueològiques, és la que es correspon en la fase final, que comprén del sigle II al primer terç s. I a.C. i que nos informa de diversos aspectes sobre la vida d'una comunitat oretana baix el domini de Roma, segurament de peregrini en règim estipendiario, en una etapa del seu procés de romanización que podríem calificar de primerenca, propiciada segurament, i entre atres raons, per la presència de comerciants itálicos i, sobretot, per algun cos de l'eixèrcit (o soldats estajats en règim de hospici) que proporcionaria seguritat a les rutes que allí confluïxen. El procés de romanización correrà paralel, paradòxicament, a un atre de autoafirmaació, que va trobar en l'iconografia un llenç ideal (com mostren també alguns gots singulars trobats en Libisosa) per a enaltir la virtut aristocràtica ibèrica, en el marc de la construcció d'una mitologia pròpia, per a la seua cohesió interna (del grup dirigent i les seues clientela) i, en definitiva, per a mantindre els seus privilegis davant el nou orde romà.

I si esta fase és important és pel seu excepcional estat de conservació, motivat per una destrucció repentina, que s'ha relacionat en les guerres sertorianas (82-72 a.C.), i que oferix una image inalterada del moment immediatament anterior a dita devastación, tant d'estructures com de materials. De lo cruent d'este episodi, i de la fractura que supon, rendix contes la troballa d'un esquelet infantil tendit sobre una dels carrers.

De lo que coneixem com a barri iberorromano destaquen dos sectors:

• El Sector 3, ubicat en l'ala nort. D'este s'ha pogut excavar part d'una barriada, el perímetro complet de la qual està encara per definir, havent-se descobert un conjunt d'una vintena de departaments, espais multifuncionales sèu de l'èlit ibèrica del lloc i la seua clientela, que són els qui residixen en el oppidum. L'elevat número de materials d'importació (ánforas, vaixella de barniz negre i de parets fines, vaixella de bronze) trobats en esta zona i el restant del barri iberorromano ho és en térmens absoluts, pero no en térmens relatius: l'immensa majoria del registre recuperat és ibèric, com ho seguixen sent les seues construccions i, segurament, la seua organisació interna. La tècnica constructiva documentada en estos edificis es troba protagonisada pel tapial i, sobretot, l'atobó, que constituïa l'element principal de les parets, assentant-se en zócalos de pedra, aixina com l'element bàsic de el “efecte sepultura” que va preservar, en la seua solsida, el contingut dels mateixos.
• El Sector 18, al noroest de l'anterior, dominat per un gran edifici de planta trapezoidal i 181 m², el dpto. 127, que va contar en una planta superior a lo manco en part de la seua superfície, i un teulada a un aigua en obertura a modo de porche en el costat oest

⅞, i que va deure pertànyer a un oligarca local. La construcció, musealizada in situ per a la seua visita, conta en 6 estàncies, que mostren una clara plurifuncionalitat (com la de tantes construccions ibèriques). La seua diversificació i rellevància ho convertixen en un complex oligàrquic que transcendix el concepte de taller, pero també el domèstic. Ademés d'un conjunt singular de materials d'importació, d'imitacions i de bens de prestigi, i una marejant majoria de material ibèric, com és normal en esta fase, es troba també representada l'esfera agropecuaria, com es desprén de la concentració de ferramentes agrícoles, junt a la presència d'atres elements relacionats en la cavalleria i ganaderia, i inclús a activitats metalúrgiques. Pero l'edifici, davant tot, posa de manifest un clar eixercici dels diversos processos de producció en el seu sentit més ampli, que atañer principalment a les activitats textils i de tractament de la llana (cuba de plom), pero també l'almagasenament d'aliments i el seu comerç, especialment el vi, com muesta l'acumulació anfórica trobada en una de les seues estàncies, més encara si es contabilisa el gran celler de 77 m² trobada adossada a l'est (dpto. 172), i que pels seus més de 80 ánforas-tinaja identificades va deure contar en un caràcter d'almagasén d'excedents possiblement destinats al comerç o a la redistribució interna.

Archiu:Vista del edificio oligárquico iberorromano con detalle de la cuba de plomo.jpg

Edifici oligàrquic iberorromano de Libisosa

→ Les últimes investigacions en el Sector 18 han tret a la llum un panorama més complex i en més matisos, i un nou context tancat, este destruït en el s. II a.C. i que sembla correspondre's en un edifici de cult. D'este lloc procedix l'excepcional got de la “Deesa i el príncip ibero”, que s'ha sumat recentment a la colecció permanent del museu de Lezuza.

Entre els últims descobriments també destaca el seu conjunt d'armes iberorromanas i una excepcional acumulació de monedes, aixina com el catàlec d'inscripcions ibèriques.

La muralla romana

La dinàmica de romanización del poblat ibèric quedarà dramàticament interrompuda, com s'ha dit, quan el oppidum, o a lo manco la part coneguda pels sectors excavats, és arrasat definitivament en el context de les guerres sertorianas, encastillándose un dels eixèrcits en lliça en la part més elevada del cerro. Encara que no existixquen fonts lliteràries que avalen la filiació de l'enclavament libisosano en este conflicte, quan en el 75 a.C. Metelo va véncer i va matar a Hirtuleyo (llegat de Sertorio) en l'Ulterior, el general de la facció silana ya va tindre les mans lliures per a dirigir-se a l'alce hispà i poder unir-se a Pompeyo, que acabava de véncer als sertorianos Perpenna i Herennio en Valentia. I Metelo es va deure desplaçar per l'antiga ruta recordada en els Gots de Vicarello, el Camí de Aníbal o via Heraclea, que controlava Libisosa per al pas entre el Sur i el Llevant peninsular.

Archiu:Puerta Norte de la muralla de Libisosa.jpg

Porta Nort de la muralla romana de Libisosa, alçada sobre el Sector 3 del barri iberorromano

El Sector 18 és destruït i ya no serà ocupat per les poblacions posteriors. Sobre el Sector 3, sobre la solsida dels edificis pre-existents es construïx apresuradament una muralla de tres metros d'esgambi, comprenent 9 Ha, en un doble parament de mampostería ordinària, en sec, i l'interior farcidura de pedres i terra, recordant la tècnica del emplecton de Vitrubio (II, 8, 7), en dos obertures en esta zona, les Portes Nort i Noroest. La que més afecta als departaments ibèrics, la Porta Nort, està proveïda de sengles bastions massiços de tendència rectangular d'uns 6 m de front extern, que protegixen un va llaugerament abocinado de 9 m en la seua part exterior i de 7,30 m en l'interior. Més alvance, possiblement a mitan del s. I d.C., quan provablement ya estava en mal estat el torreón oest, es va tancar esta porta, deixant solament una poterna.