Via Heraclea
La '___protected_title_0___', '___protected_title_1___' o '___protected_title_2___' va ser un important camí històric que discorria per la península ibèrica, que data d'a lo manco el VI Gran part del seu traçat és l'antecessor directe de la Via Augusta romana.[1][2] S'utilisava principalment per a realisar el comerç entre les colónies gregues de l'Alce espanyol en els territoris de Turdetania (Bètica).
Traçat
[editar | editar còdic]La via tenia el seu començ en els ports helens de l'est d'Iberia: Akra Leuké (hui Alacant), Alonis (Villajoyosa) i, Hemeroscopio (Denia). Des d'allí, partia cap a l'actual província d'Albacete, passant a territori oretano, baixant posteriorment cap a serra Morena i entrant en territori dels turdetanos. Tartessos, que coincidix en casi la seua totalitat en lo que posteriorment seria denominadaprovincia romana de la Bètica, començava al sur de les actuals ciutats de la província de Ciutat Real i Albacete, per lo que a poques jornades des d'Albacete ya s'entrava en el territori comercial pertanyent al directori de servicis de les minas del Guadalquivir i Guadiana. La via Heraclea seguia per serra Morena, ben entrant per la capital oretana, Cástulo (prop de l'actual Linares) o be des de l'est, per la ciutat de Obulco (actual Porcuna). Despuix d'això, seguia cap al sur aplegant a Kart Iuba (Còrdova) i Spalis (Sevilla).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alföldy (1996). «13 c. Spain», The Cambridge ancient history: Augustan Empire, 43 B.C.-A.D. 69, Cambridge University Press, p. 454. ISBN 978-0-521-26430-3.
- ↑ (1997) Georges Castellvi (ed.). Voies romaines du Rhône à l'Èbre: via Domitia et via Augusta, Éditions de la Maison dones sciences del homme, p. 292. ISBN 9782735106332.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vía Heraclea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.