Pomerium

Per al conjunt musical del mateix nom, vore Pomerium (grup)

El pomerium (o pomoerium; del llatí postmoerium 'passat el mur') era la frontera sagrada de la ciutat de Roma. En térmens llegals, Roma solament existia dins del pomerium, per lo que tot lo que estava en l'exterior eren terres que pertanyien a Roma, pero no eren Roma.

Segons la llegenda, el pomerium va ser inaugurat per Servio Tuli, pero no seguia la llínea de la Muralla serviana, per lo que no és provable que realment haguera segut ell qui establira la frontera sagrada. Esta va permanéixer sense canvis fins al Dictador Lucio Cornelio Sila qui, en demostració del seu poder absolut, la va expandir en l'any 80 a. C.

S'han trobat diverses pedres cippi (mojones) que mostren la llínea per la que transcorria el pomerium despuix de l'ampliació de l'emperador Claudio, com arreplega Tácito en els seus escrits. També han aplegat notícies d'extensions portades a terme per César Augusto, Nerón i Trajano, pero no hi ha evidències arqueològiques ni escrites al respecte.

El pomerium no era una muralla, sino que es tractava d'una llínea imaginària, definida llegal i religiosament i marcada en mojones. No comprenia tota l'àrea metropolitana, i ni tan siquiera comprenia les proverbials sèt tossals, tenint en conte que el Palatino estava dins del pomerium, pero el Capitolino i l'Aventino no ho estaven. La Cúria Hostilia i el pou dels Comitia en el Fòrum Romà, dos localisacions extremadament importants del govern de la ciutat i el seu imperi, estaven dins del pomerium. El temple de Belona, no obstant, estava fora.

Efectes jurídics

Els magistrats que tenien imperium no tenien poder absolut dins dels llímits del pomerium. Podien sentenciar a un ciutadà a ser assotat, pero no a mort. Açò se simbolisava llevant les astrals de les fasces que duyen els lictors del magistrat.

Existien restriccions religioses i polítiques que impedien que qualsevol sobirà estranger poguera entrar dins del pomerium. Com a resultat d'això, les visites d'estat resultaven estranyes: Cleopatra, per eixemple, mai va aplegar a entrar realment en la ciutat de Roma quan va ser a visitar a Juliol César.

Estava prohibit enterrar als morts dins del pomerium.

Els promagistrados provincials tenien prohibit travessar el pomerium, i renunciaven al seu imperium en el moment en que ho creuaven (com si anara una forma de demostrar la prohibició de que entraren eixèrcits en Itàlia). Com a resultat, un general que estiguera esperant a celebrar un triumfo en les seues tropes victorioses devia esperar fòra del pomerium.

Els Comicis Centuriados, una de les assamblees romanes que provenia originalment de les votacions de batallons militars de les legions, es requeria que es reuniren en el Camp de Mart, fòra del pomerium.

Les armes també estaven prohibides dins del pomerium per raons religioses i consuetudinàries. Els guàrdies pretorians només estaven autorisats a dur robes civils —la toga— i se'ls denominava en eixe cas cohors togata. No obstant, era possible, i habitual, dur dagas a amagades, a la manera dels sicarios.

El Teatre de Pompeyo, en a on Juliol César va ser assessinat, estava també fora del pomerium, i incloïa una sala per al Senat que permetia portar a terme reunions a les quals pogueren acodir senadors que tingueren prohibit creuar el pomerium i no pogueren aplegar a la Cúria Hostilia. Per això, els conspiradores no varen poder ser acusats de blasfèmia, ya que les armes les duyen estant fora del llímit sagrat.

Bibliografia

Este artícul conté una traducció derivada de «Pomerium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.