Anar al contingut

Cúria Hostilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cúria Hostilia
Cúria Hostilia en roig en diagrama del Comici republicà.

La Cúria Hostilia (en llatí, Cúria Hostilia) va ser un dels edificis que va albergar les reunions del Senat romà durant la República Romana. Segons la tradició, va ser edificada baix el regnat del tercer rei de Roma, Tuli Hostilio en el Fòrum Romà, despuix de la destrucció d'Alba Longa i l'entrada en el senat de les grans famílies d'Alba.[1]

Ubicació

[editar | editar còdic]

L'antiga cúria o Cúria Hostilia està situada en l'antic Fòrum romà, en la zona del Comitium, espai a on es reunia a principis de la República el poble romà reunit en comicis tribunicios o en comicis centuriados.

Un detall en el que estan d'acort la major part de les fonts és que la Cúria Hostilia es trobava en el costat nort del comitium.[2] Es creu que el conjunt circular d'escales del Comitium, que també s'usava com a assent dels ciutadans que escoltaven als oradors en els Rostra, duya a l'entrada de la Cúria. En relació en l'ubicació de la Cúria, diu Stambaugh, "[L]a Cúria Hostilia va ser construïda sobre el terreny alt de manera que dominara tot l'espai del Fòrum Romà".[3] Donat el seu destacat lloc en el Fòrum, sembla que la Cúria Hostilia era un símbol de la força de la República Romana.

En la Roma antiga, la paraula «cúria», va tindre varis sentits. En l'época republicana, va poder designar l'edifici a on es reunia el Senat romà i també una de les subdivisions cíviques de Roma i de les ciutats de dret llatí.

Sempre va haver un lloc de reunió per al poble de Roma a lo llarc de la major part de l'història de Roma. En el cas de la Cúria Hostilia, allí es varen reunir primer els assessors del Rei (durant la Monarquia) i després els senadors, durant la República, época en la que el Senat era el major poder llegislatiu a pesar de la progressiva pèrdua del poder senatorial des de temps de Tiberio Sempronio Graco i Cayo Sempronio Graco.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tito Livio, Història romana, I, 30
  2. Platner i Ashby 1929, p. 142
  3. Stambaugh 1988, p. 109

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]