Guerra Social
La '___protected_title_0___', '___protected_title_1___' o '___protected_title_2___' va ser un conflicte armat que es va desenrollar entre els anys 91 a. C. i 88 a. C., dins d'Itàlia, entre la República romana (Roma i les demés ciutats itálicas proveïdes de ciutadania romana) i les seues demés aliats itálicos ___protected_title_3___ encara desprovistos de ciutadania i descontents per no haver encara rebut la ciutadania romana a pesar de la seua fonamental contribució a la conquista de les províncies republicanes, sent tots ells els soldats integrants de les ___protected_title_4___.[1][2]
Nom de la guerra
[editar | editar còdic]Encara que en la bibliografia sembla que majoritàriament s'ha impost la denominació de guerra Social, el terme no seria molt precís, puix en realitat faria referència a la guerra contra les seues socii (en espanyol, aliats o confederados), provenint tal volta d'una mala traducció a l'espanyol del llatí socialis, sociale (en espanyol, aliats).
Antecedents
[editar | editar còdic]
Durant el temps en que Cayo Mario es va absentar de Roma (99-91 a. C.), va haver una série d'anys de relativa pau en els que el Senat semblava controlar el poder. No obstant, en l'any 95 a. C. es va publicar la Llei Licinia Mucia dirigida contra aquells aliats itálicos que hagueren adquirit fraudulentament la ciutadania romana, lo que va provocar una ofensa i un fort malestar entre ells.[3]
En l'any 92 a. C. va ser elegit tribuno de la plebe Marco Livio Druso. Druso va preparar una série de noves reformes, com una nova llei frumentaria i una devaluación del sesterci d'argent, que varen dur a l'enfrontament en l'aristocràcia.[4]
Al mateix temps, es va empenyorar en conseguir, pese a l'oposició del Senat, la ciutadania romana per als cives latini i, sobretot, per a tots els demés aliats itálicos (socii). Desaprovat oficialment pel Senat, va ser assessinat en la seua casa, lo que va provocar el malestar de tots els socii, els quals tenien l'objectiu d'unir-se de iure a lmàquina estatal' romana i a la seua vida política, com a ciutadans romans iguals i de ple dret, i no separar-se d'ell; i aixina l'assessinat de Druso va desencadenar la guerra.[5]
En l'any 91 a. C varen intervindre, en gran número, picenos, lucanos, marsos, samnitas i pelignos, entre uns atres, als que es varen unir ciutats de yapigios i brucios, els quals es varen declarar independents en una república anomenada ___protected_title_0___, desplaçant la capital d'Itàlia de Roma a Corfinium (hui Corfinio, en la cordillera dels Apenins, a l'est de Roma), rebatejada ___protected_title_1___, en l'intenció d'instalar el Senat en ella i falcant monedes que duyen impresa en una de les dos cares el nom de ___protected_title_2___.[6][7]
Al principi se succeïxen les derrotes romanes, fins que el Senat dona el mando del Eixèrcit a Sila, pero Mario es va reincorporar a la política i es va fer en el mando efectiu.[8]
Despuix d'una cruenta guerra de tres anys, en derrotes per a abdós bandos, el bando dels ciutadans romans va conseguir derrotar finalment i de manera definitiva als socii en el camp de batalla. No obstant la derrota, tots els socii itálicos varen obtindre igualment la seua demanda principal, la de la plena ciutadania romana.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy, London: Croom Helm. ISBN 9781904675372.
- ↑ Mommsen, Theodor (1855). History of Rome, Book II: From the Abolition of the Monarchy in Rome to the Union of Italy, Leipzig: Reimer & Hirsel.
- ↑ André Piganiol, Li conquiste dei Romani, Il Saggiatore, Milano 1971, p. 381
- ↑ Long, George (1866). Decline of the Roman republic: Volume 2.
- ↑ Theodor Mommsen, Història de Roma, vol. 3, pp. 229-231, 237.
- ↑ Odile Wattel (2002). Atles històric de la Roma Clàssica, Madrit: Accent, pp. 65. ISBN 84-483-0680-5.
- ↑ «Dr. Christopher J. Dart:___protected_title_3___».
- ↑ Brunt, P.A.. The Journal of Roman Studies.
- ↑ «Enciclopèdia Treccani: Guerra Sociale (91-89 a. C.)».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Història universal ed. sigle XXI. La formació de l'imperi romà. ISBN 84-323-0168-X
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra Social» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.