Samnitas
Els samnitas varen ser un dels antics pobles itálicos que varen habitar en el Samnio (regió montanyosa de l'Itàlia centre-meridional) entre el VII i el III[1] Este poble, pertanyent al macrogrupo itálico dels pobles osco-umbros, estava emparentat en els sabelios, establits just al nort dels seus territoris.[2]
La primera menció escrita als samnitas es remonta a l'any 354 a. C., en un tractat firmat entre este poble i la República romana.
Organisació social
Els habitants d'esta tribu parlaven aparentment l'idioma osco, pero també el presamnita, un idioma osco-umbro a banda atestat en el seu territori que posteriorment va ser substituït pel osco i ellatí. Els samnitas varen ser el resultat de l'unió d'a lo manco quatre pobles:
- Els pentros, la més important de les tribus centre-italianes, la capital de les quals era Bovianum.[3]
- Els caracenos, assentats en el riu Sagne, en Cluviae i Juvanum com les seues principals ciutats.
- Els caudinos, en Caudium com la seua capital.
- Els hirpinos (osco: llop), en Beneventum com la seua capital. Posteriorment estos pobles es varen unir per a formar:
- Els frentanos, que s'assentaven a lo llarc de la costa adriática, entre el Sagne i Fortore, i en Larinum com la seua capital.
Història
Els samnitas es varen instalar en la regió del Samnio aproximadament en l'any 800 a. C. Este poble va permanéixer en esta zona i durant un breu periodo de temps va controlar les dos costes de la península. Despuix de les guerres llatines, que varen otorgar a la República de Roma el domini de tot el territori del Lacio, els samnitas es varen opondre al creixent poder d'esta perillosa potència emergent i es varen enfrontar a ella en un conflicte conegut com les guerres samnitas, que són documentades per Tito Livio:
- Primera guerra samnita (343-341 a. C.), provocada per una aliança firmada entre Roma i Capua. Els samnitas varen sitiar Capua, pero varen ser rebujats i Roma va guanyar la guerra, encara que no va conseguir cap ventaja front als seus enemics.
- Segona guerra samnita (327-302 a. C.). Els romans varen intentar esta volta atacar ells als samnitas, pero varen ser vençuts en la batalla de les Horcas Caudinas i varen tindre que retirar-se. Despuix de la derrota varen intentar una atra ofensiva en 316 a. C., pero de nou varen ser derrotats. Aixina i tot, els romans varen véncer en la batalla de Boviano.
- Tercera guerra samnita (299-290 a. C.). Els samnitas es varen aliar en els etruscs i les tribus gals del sur de França, pero varen ser derrotats en la batalla de Sentinum en l'any 295 a. C. Com a conseqüència els samnitas varen ser subyugados i la regió del Samnio somesa. No obstant, els samnitas varen seguir resistint-se al domini romà i es varen aliar en els enemics de Roma quan estos es varen presentar en Itàlia. Primer en Pirro I d'Épiro durant les guerres pírricas (280-275 a. C.) i posteriorment durant la segona guerra púnica (219-202 a. C.) en el general cartaginés Aníbal. Este poble va ser ademés un dels primers que es va unir al tumult conegut com la guerra Social. Despuix de la guerra Social,[4] els samnitas, de la mateixa manera que tots els demés itálicos, varen obtindre la plena
ciutadania romana a través de la Lex Plautia Papiria.[5]
Referències
- ↑ Plácido Suárez; González Wagner, {{{nom3}}} (1991). «Roma i la península itálica», , Vallehermoso: Síntesis, p. 11. ISBN 8477381046.
- ↑ «Samnite (people)». Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, Inc..
- ↑ Tito Livio, Història de Roma des de la seua fundació, ix. 31.
- ↑ «Dr. Christopher J. Dart:The Social War, 91 to 88 BCE. A History of the Italian Insurgency against the Roman Republic».
- ↑ «Gall Anna Rosa, Università degli Studi vaig donar Bari: lex Plautia Papiria». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2020. Consultat el 23 d'abril de 2021.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Samnitas.- (en italià) (en anglés) Referència sobre els Samnitas
- (en francés) ¿Existien encara els samnitas en l'época d'Augusto?
- Este artícul conté una traducció derivada de «Samnitas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.