Larino
Larino és una comuna italiana situada en la Província de Campobasso, en la regió de Molise, en la mitat sur de la península italiana. La ciutat es troba en la vall del riu Biferno.
Història
Els primers habitants de la zona varen ser els samnitas i els frentanos i posteriorment la ciutat va caure en mans dels oscos. En l'any 217 a. C., es va produir un enfrontament entre els romanos i els cartagineses manats per Aníbal, que va ser derrotat. Posteriorment la ciutat va ser incorporada al Imperio romano com municipium i afegida a la Secunda Regio (Pulla).
La ciutat moderna va ser construïda en 1300 en acabant de que l'assentament original, a un quilómetro i mig de distància, fòra destruït per un terremot i haver segut saquejada repetidament pels sarracenos. L'antiga ciutat romana de Larinum, sobre la que va créixer Larino, estava situada en el principal camí al surest de la península italiana, que escomençava en la costa en Histonium (Vasto) i es dirigia des de Larinum a Sipontum. En Larinum sorgia un camí secundari cap a Bovianum Vetus.
En 1656, una epidèmia de pesta va acabar en la vida de mils dels habitants de la ciutat, que va estar a punt de desaparéixer. Els 373 supervivents estaven disposts a abandonar la població, pero els esforços del obispo Giuseppe Catalano varen conseguir convéncer-los per a que permaneixqueren en la ciutat que va conseguir recuperar-se.
La ciutat és el breçol de tres sants: Primiano, Firmiano i Cast, encara que el sant més venerat en la població i el seu patró és sant Pardo, originari de Grecia. Cluentius, un client de Cicerón, qui va enviar un discurs a favor seu, també era natural de Larinum. Una trascripción del juí, Pro Cluentio, oferix una vista de la vida de la ciutat sis décades abans del naiximent de Cristo. Julio César va escriure sobre la ciutat en el seu relat de la guerra Social o guerra dels Aliats. També apareix en la novela "La Sant-Felice", en la que descriu les festes de sant Pardo.
Durant la Segunda Guerra Mundial la ràdio va informar de que la ciutat havia segut totalment destruïda en un bombardeig. No obstant, i a pesar de que les tropes alemanas i aliadas es trobaven en els voltants de la ciutat, la ciutat no va ser destruïda.
Patrimonio
La ciutat antiga conserva importants monuments, com una font i el Duomo o catedral de San Pardo, al que el papa Pío XI va otorgar el ranc de basílica menor en 1928; el temple és considerat un dels millors eixemples de la arquitectura gótica italiana. Va ser construïda en els sigles X i XI i inaugurada en 1319. S'ha remodelat en numeroses ocasions; en 1451 li la va afegir un arc gòtic, en 1523 un campanar i en el XVIII es va remodelar el seu interior. Ha segut declarada patrimoni nacional per la seua frontera gòtica i el seu rosetón, aixina com pel seu interior, que guarda importants obres com el bust d'argent de Sant Pardo. Atres iglésies de la ciutat són la de Sant Francesco, de Sant Stefano i de Santa Maria della Pietà.
La torre Galuppi, just enfront de la catedral, ha segut reforçada per mig de planches metàliques. La torre, que formava part de les construccions defensives de la ciutat, va anar el campanar d'un antic convent.
L'antic Palazzo Ducale (Palau Ducal), provablement un antic castell normando, va deixar de ser l'ajuntament per a convertir-se en una presó. El palau ha segut repintado. Els murs exteriors alternen el gris blanquecino en el negre. Les pedres de les finestres dels pisos superiors són d'un color roja i crema i el nivell superior és de color groc. L'edifici va ser convertit en un hotel, el Albergue Modern, pero va ser abandonat.
En Larino hi ha numerosos restants arqueològics romans com un anfiteatro i el foro de l'antiga Larinum.
Demografia
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 5783 | 5576 | 6778 | 7044 | 7310 | 6923 | 7212 | 7615 | 8521 | 6979 | 6813 | 7805 | 8294 | 7078 | 8230 |
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Larino.- Larino en llínea (en italià)
- La Festa vaig donar Sant Pardo (en italià i anglés)
- Larino: The Miracle of the Molise
- Archivat el 13 de juny de 2007 archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- metroLArino (en italià)
- Urp Larino, pàgina no oficial de la ciutat (en italià)