Ius italicum
El ius italicum (en llatí, dret itálico) era un honor conferit excepcionalment a determinades ciutats del Imperi romà pels emperadors. No descrivia cap estatus de ciutadania, pero concedia a certes comunitats situades fòra d'Itàlia la ficció jurídica d'estar en sol itálico.
Característiques i ventages
[editar | editar còdic]Rebre el ius italicum significava que les comunitats agraciades en ell es regien pel dret romà en lloc de la llei local o helenística, tenien un major grau d'autonomia en les seues relacions en els governadors provincials, tots els naixcuts en la ciutat adquirien automàticament la ciutadania romana i els terrenys de la ciutat estaven exents de certs imposts. Com a ciutadans de Roma, la gent podia comprar i vendre propietats, estaven exents de l'impost sobre la terra i de l'impost de capitació i tenien dret a ser protegits per la llei romana.[1]
Estes concessions varen existir sobretot a partir de l'época republicana tardana fins al principat de Septimio Sever, disminuint significativament en les époques posteriors, fins a la desaparició baix el principat de Diocleciano; és dir, varen existir mentres que Itàlia va mantindre el seu estatus diferenciat de les províncies, des de la República fins a la tetrarquia de Diocleciano.[2] Sempre posteriorment a l'época de Septimio Sever, despuix de la Constitutio Antoniniana de 212, en la que l'emperador Caracalla va concedir la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi —ciutadania que, fins a llavors, només es concedia per dret als italians— el ius italicum havia escomençat a perdre progressivament la seua utilitat.[3]
Ciutats en ius italicum
[editar | editar còdic]Algunes de les ciutats que tenien el honor del ius italicum eren Baalbek, Antioquía de Pisidia, Stobi, Casandrea o Filipos.[4] En les províncies d'Hispania romana varen gojar d'este privilegi les colónies Iulia Gemella Acci (Guadix, Granada), Libisosa Forum Augustana (Lezuza, Albacete), Ilici (Elig, Alacant) i Valentia (Valéncia) en la Tarraconense i Pax Iulia (Beja, Portugal) i Augusta Emerita (Mèrida, Badajoz) en la Lusitania.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ius italicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.