Lliga llatina
La Lliga llatina (aprox. VIII a. C.-338 a. C.)[1] va ser una confederació d'aproximadament 30 llogarets i tribus llatines, propenques a l'antiga Roma, organisada per a assegurar la seua mútua defensa.
Història
[editar | editar còdic]Creació de la Lliga llatina
[editar | editar còdic]Va ser originalment fundada baix el liderage d'Alba Longa per a garantisar als seus membres la protecció contra els enemics de les àrees confrontants.[2] Durant el VI, els reis etruscs varen tractar d'establir el seu domini sobre la ciutat llatina d'Aricia, pero l'actuació de la Lliga va evitar l'invasió etrusca.[1]
Guerres llatines
[editar | editar còdic]Des del començ de la República, Roma eixercia un poder predominant sobre el restant de les ciutats llatines, i els havia impost un pacte de privilegi per a ella, cridat foedus Cassianum, que començava en estes solemnes paraules: "Hi haja pau entre els romans i totes les ciutats llatines mentres la posició del cel i la terra seguixca sent la mateixa...".
Pero encara que el cel i la terra no varen canviar la seua posició, les ciutats del Lacio varen intentar lliurar-se de la superioritat de Roma i dels abusius pactes que els imponia aliant-se, quan l'ocasió era propícia, en enemics exteriors, com els belicosos volscos i ecuos. Durant 150 anys els llatins varen mantindre continus enfrontaments en Roma, coneguts com les guerres llatines.
Finalment, en l'any 338 a. C., en la decisiva batalla naval de Antium, Roma va derrotar als volscos, duent-se un preciós tesor: les proes dels barcos enemics o rostra, que durant sigles varen adornar la tribuna d'oradors del fòrum romà. Esta important victòria senyala el final de les guerres llatines.
Guerres samnitas
[editar | editar còdic]Despuix de conseguir dominar tota la regió del Lacio i sometre a volscos i ecuos, Roma va tindre que afrontar durant 50 anys tres noves guerres en atres pobles itálicos, conegudes com les guerres samnitas. Els samnitas, poble de rudos i guerrers montañeses instalats al sur de Roma, suponien una constant amenaça per als habitants de la vall. Estos, cansats de les contínues incursions samnitas, varen demanar ajuda a Roma, que va aprofitar la conjuntura per a expandir el seu domini.
Durant la segona guerra samnita es va produir el famós episodi de les Horcas Caudinas, un dels successos més humillantes en el història de Roma. Atrapat en un desfiladero junt a la ciutat de Caudium, tot l'eixèrcit, desarmat, va ser obligat a passar baix el jou de les llances samnitas, una costum que els romans varen adoptar des de llavors en les seues victòries sobre atres pobles.
A pesar d'esta victòria parcial en les Horcas Caudinas, els samnitas varen ser derrotats, i es varen rendir definitivament en l'any 290 a. C., deixant a Roma el camí lliure per a expandir-se cap al sur de la península.
La República romana, en els seus primers temps, va formar una aliança en la Lliga llatina en 493 a. C. Segons la tradició romana, este tractat, el foedus Cassianum,[3] es va firmar despuix d'una victòria romana sobre la Lliga en la batalla del Llac Regilo. El tractat garantisava que Roma i la Lliga llatina compartirien el botí de les seues conquistes militars (lo que va ser més tarde un dels motius per a la guerra llatina de 341-338 a. C.). També establia que qualsevol campanya militar conjunta seria dirigida per generals romans. Esta aliança va ajudar a Roma a repelir els atacs dels ecuos i els volscos, tribus nómades dels Apenins. No està encara clar si els llatins varen acceptar a Roma com un més dels seus membres, o si el tractat va ser firmat per l'Estat romà i la Lliga llatina en peu d'igualtat.
Sumissió de la Lliga llatina a Roma
[editar | editar còdic]El cada volta major poder de Roma va conduir gradualment al seu domini de la Lliga. La renovació del tractat original en 358 a. C. va establir formalment el liderage de Roma, i va acabar desencadenant l'esclat de la guerra llatina (343-338 a. C.).[1] Despuix de la victòria de Roma, la Lliga va ser dissolta. Roma, despuix del fi de la Lliga Llatina, va rebatejar a les ciutats llatines com municipiae i va establir en elles colónies de ciutadans romans (coloniae). Açò va significar que les ciutats llatines varen ser des d'eixe moment dirigides per Roma.[3]
Membres de la Lliga llatina
[editar | editar còdic]En l'any 359 a. C. Tibur es va reintegrar a la Lliga llatina. Preneste, Nomentum, Pedum varen ser obligades a ingressar en la Lliga entre 358 i 354 a. C.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Stearns, Peter N. (2001) The Encyclopedia of World History, Houghton Mifflin. pág. 76-78. ISBN 0-395-65237-5.
- ↑ Stearns, Peter N. (2001) The Encyclopedia of World History, Houghton Mifflin. pp. 76–78. ISBN 0-395-65237-5.
- ↑ 3,0 3,1 Nelson, Eric. (2001) The Complete Idiot's Guide to the Roman Empire, Alpha Books. pag. 76-77. ISBN 0-02-864151-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga latina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.