Tusculum
Tusculum és el nom romà clàssic d'una important ciutat llatina situada en els monts Albanos, en l'antiga regió del Latium, en Itàlia (hui en Frascati, província de Roma).
Localisació
[editar | editar còdic]
Les ruïnes de Tusculum estan situades en una posició que domina la vora nort del cràter extern del volcà Albano, en els monts Albanos, 6 km al noreste de la moderna Frascati en el mont Túscolo. El punt més elevat està a 670 metros sobre el nivell de la mar, el cim del mont Tuscolo. Té una àmplia vista de la Campiña Romana, en Roma situada a 25 km al noroest. Es tenia accés a Roma per la Via Llatina (des de la que un forcall ascendia a Tusculum, mentres la carretera principal passava a través de la vall més al sur), o per la Via Labicana, al nort.
En el territori de Tusculum hi havia un riu cridat Tuscus Amnis, que naixia en el mont Túscolo, baixe l'acrópolis, i fluïa a través de la vall en direcció sur. Despuix el riu girava en direcció nort i s'unia al riu Aniene prop del pont Mammolo. Més vesprada, un assut, construïda en 1122 pel papa Calixto II en el lloc conegut com a Morena, va canviar el curs del Tuscus Amnis cap al «riu Albula» (riu Tíber).
Història
[editar | editar còdic]Història primerenca
[editar | editar còdic]Urnes funeràries datades en els sigles VIII-VII a. C. demostren clarament la presència en esta zona d'un poblat pertanyent a les últimes fases de la cultura Lacial, i una contínua presència de població humana des de el VIII fins a el XII.
Antiguetat
[editar | editar còdic]Segons la tradició, la ciutat va ser fundada per Telégono, el fill d'Ulises i Circe. Quan Tarquinio el Soberp va ser expulsat de Roma, el cap de Tusculum Octavio Mamilio es va adherir a la seua causa i va tindre un paper protagoniste en la formació de la Lliga Llatina, composta per les trenta principals ciutats del Lacio coaligadas contra Roma. Mamilio va dirigir l'eixèrcit llatí en la batalla del Llac Regilo (496 a. C.), pero va morir en el combat, i el hegemonia de Roma entre les ciutats llatines va ser establida. Conforme a alguns relats Tusculum es va convertir en aquella época en aliada de Roma, i va ser objecte a sovint de l'hostilitat de les atres ciutats llatines.
Tusculum romana
[editar | editar còdic]En 381 a. C., despuix de declarar la seua completa sumissió a Roma, els habitants de Tusculum varen rebre la ciutadania romana en dret a vot. Tusculum es va convertir en el primer municipium cum suffragio, i, a partir de llavors, la ciutat va mantindre el ranc de municipium i els ciutadans de Tusculum varen ser registrats en la Tribu Papiria. Atres relats, no obstant, informen de que Tusculum va mantindre aliances en els enemics de Roma, l'última de les quals li va unir als samnitas en 323 a. C.
Algunes de les més prominents famílies dirigents romanes eren originàries de Tusculum. Entre elles destaquen les gens Mamilia, Fulvia, Fonteya, Juventia, Opia, Coruncania, Quincia, Rabiria, Javolenia, Cordia, Manlia, Fúria i Porcia. Pertanyia a esta última el famós Marco Porcio Catón "Catón el Vell", naixcut en Tusculum l'any 243 a. C. En 54 a. C., en els seus Orationes Pro Cn. Plancio (capítul VIII), Marque Tuli Cicerón va deixar escrit:
El consell de la ciutat va adoptar el nom de senat i el títul de dictador va ser substituït pel d'edil (aedile en llatí). A pesar d'açò i del fet de que es va formar un colege especial de cavallers romans per a fer-se càrrec del cult dels deus de Tusculum, especialment el dels Dioscuros, els ciutadans residents en Tusculum no varen ser ni numerosos ni hòmens especialment distinguits. Les viles veïnes varen adquirir de fet major importància que la ciutat mateixa, pel difícil accés a esta última. Cap a l'etapa final de la República, i més encara durant el periodo imperial, el territori de Tusculum va ser un dels llocs de residència preferits pels romans acabalats. Entre ells es trobava Cicerón que en 45 a. C. va escriure una série de llibres en la seua vila de Tusculum, les Tusculanae Quaestiones.
Una de les últimes evidències arqueològics de la Tusculum romana és una taula de bronze de l'any 406 en honor del cònsul Anicio Probo i la seua germana Anicia. Des de el V a el X no hi ha mencions històriques sobre Tusculum. En el X sorgixen a la llum de l'història els Comtes de Túsculo, una important família en el història medieval de Roma.
El número i l'amplitut dels restants arqueològics de Tusculum casi desafien qualsevol descripció, i solament poden ser descrits en claritat a través d'un mapa. Ya en l'época de Cicerón hi havia díhuit propietaris de viles en Tusculum. La major part del seu territori, inclosa la vila de Cicerón, contava en suministrament d'aigua a través de l'aqüeducte conegut com Aqua Crabra, pero no la ciutat pròpiament dita, que es trobava en una posició massa elevada. En el tossal de Túscolo es conserven els restants d'un chicotet teatre, excavat en 1839.
Alta Edat Mija
[editar | editar còdic]
En l'Alta Edat Mija hi havia tres iglésies en Tusculum, la de Sant Salvador i Santa Trinitat in civitate, i la de Sant Tomás en l'acrópolis. El monasteri grec de Santa Àgata estava situat al peu del tossal Túscolo, en la milla XV de la Via Llatina, l'antiga Statio Roboraria. Va ser erigit en 370 pel monge Juan de Capadocia per a albergar una relíquia del seu mestre Sant Basilio de Cesarea, també conegut com a Sant Basilio el Gran, que li havia entregat el monge Gregorio Nacianceno. En este monasteri grec va morir Sant Nilo el Jove el 27 de decembre de 1005.
Els comtes de Tusculum (o Túsculo)
[editar | editar còdic]Des de el X a el XII el història de Tusculum es confon en la dels Comtes de Tusculum (o Túsculo). Esta família va tindre els seus orígens en Teofilacto I, Comte de Túsculo (mort en 924), i en la seua filla Marozia (892 - 932), que es va casar en Alberico I de Spoleto (mort en 917), duc i marqués de Spoleto i Camerino, vencedor en 915 en la batalla del riu Garigliano contra l'eixèrcit sarraceno. Moltes voltes es fa referència a esta família com els "Teofilactos", patronímico derivat del seu patriarca, o en el toponímic de "Tusculano", aixina tenim que el nom secular del papa Juan XII és "Octaviano de Tusculano" o " de Túsculo".
Els Comtes de Túsculo es varen convertir en els àrbits dels assunts polítics i religiosos en Roma; una posició que varen mantindre durant un llarc periodo. Varen ser probizantinos i enemics de l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Molts Papes del periodo comprés entre l'any 914 i el 1049 varen ser membres d'esta família. La particular fòrmula creada pels Comtes de Túsculo va ser una solució al problema de la relació entre el poder civil i religiós en Roma; els Comtes varen subordinar les seues pròpies necessitats a les del Papat. Els Comtes de Túsculo varen aplegar a tindre en aquella época a dos membres de la seua família com a Papa i com a cap civil de Roma.
Es recorda a Gregorio I de Túsculo com un dels més grans Comtes degut a que va reconstruir la fortalea del tossal Túscolo, va donar com a present el Criptaferrata a Sant Nilo el Jove, i va encapçalar en 1001 la rebelió del poble romà contra l'emperador Otón III.
Despuix de 1049 el Papat dels Comtes de Túsculo va declinar, ya que la particular fòrmula de la família-Papat va quedar obsoleta. Posteriors successos des de 1062 varen confirmar el canvi en la política dels Comtes de Túsculo, que es varen convertir en aliats de l'emperador contra la comuna de Roma.
Els hostes notables de Tusculum
[editar | editar còdic]Tusculum va tindre en este periodo hostes molt importants, entre els que es conten Enrique III, Sacre Emperador Romà, i la seua esposa, l'emperatriu Inés, en 1046, Luis VII de França i la seua esposa Leonor d'Aquitània en 1149, Federico Barbarroja i el Papa anglés Adriano IV en 1155.
La guerra en la comuna romana
[editar | editar còdic]En 1167 l'eixèrcit de la comuna romana va atacar Tusculum en la coneguda com batalla de Mont Porzio, en el camp de Prataporci, pero va ser derrotada per l'eixèrcit dels aliats de l'emperador, dirigit per Christian I, Arquebisbe de Mainz. En l'estiu de 1167 una plaga diezmó l'eixèrcit de l'emperador i Federico I Barbarroja va retornar a Alemània.
En 1183 quan l'eixèrcit de la comuna romana va tornar a atacar Tusculum, l'emperador Federico Barbarroja va enviar un nou contingent de tropes per al seu defensa.
La destrucció de Tusculum
[editar | editar còdic]L'eixèrcit de la comuna romana va destruir la ciutat el 17 d'abril de 1191, en l'aprovació del Papa Celestino III i l'autorisació, obtinguda pel poble romà, d'Enrique VI, Sacre Emperador Romà, fill de Federico Barbarroja.
Roger de Hoveden va escriure «___protected_title_0___», i, de fet, els soldats de la comuna es varen dur a Roma les pedres de les muralles de Tusculuum com a botí de guerra.
El retrat de la Madonna del Tuscolo situat actualment en un chicotet aedicule en el tossal Túscolo és una reproducció en ceràmica d'un icon original de Tusculum, que hui es troba en l'abadia de Santa María en Grottaferrata.
Des de la destrucció fins a l'actualitat
[editar | editar còdic]El saqueig de Tusculum
[editar | editar còdic]Despuix de la seua destrucció, Tusculum es va convertir en una zona de bosc i terra de pastura, sent els edificis destruïts de Tusculum utilisats com a pedrera pels habitants de les ciutats veïnes dels monts Albanos.
La dispersió dels habitants de Tusculum
[editar | editar còdic]A partir de 1167 els habitants de Tusculum varen començar a traslladar-se a menuts llogarets veïns (Locus) com Mont Porzio Catone o Grottaferrata, encara que la major part dels tusculanos es varen establir en Frascati. El dia de la seua destrucció la ciutat de Tusculum, de fet, estava deserta. Es trobava en ella solament un chicotet grup de tropes de defensa.
En una excavació en 1999 es varen trobar evidències arqueològiques de sepultures, des de 1191, en l'àrea al sur de la ciutat, entre esta i la Via Llatina, en el lloc que hui ocupen les ruïnes d'una iglésia medieval de el XIII.
El redescubrimiento i les excavacions arqueològiques de Tusculum
[editar | editar còdic]En 1806 Luciano Bonaparte va iniciar la primera campanya d'excavacions arqueològiques en el cim del tossal Túscolo. En 1825 Cristina de Borbón, dòna de Carlos Félix de Cerdenya, va contractar a l'arqueòlec Luigi Biondi per a trobar l'emplaçament de l'antiga ciutat de Tusculum. En 1839 i 1840 l'arquitecte i arqueòlec Luigi Canina, per encàrrec de la mateixa família real, va excavar l'àrea del teatre de Tusculum. Les antigues obres d'art desenterradas varen ser enviades al castell de Aglié dels Ducs de Saboya en el Piemont.
En 1890 Thomas Ashby, un expert en topografia de monuments antics, va aplegar a Roma com a director de la British School. Va estudiar els monuments de Tusculum i va informar dels resultats en l'obra La Campiña romana en l'época clàssica (The Roman Campagna in Classical Claves) publicada en Londres en 1927.
En 1955 i 1956 l'arqueòlec Maurizio Broda va excavar una necròpolis d'urnes. Des de 1994 a 1999 les últimes campanyes d'excavacions de l'arqueòlec Xavier Dupré, de l'Escola Espanyola de Història i Arqueologia en Roma, han ajudat a comprendre millor el història d'esta antiga ciutat llatina.
La creu
[editar | editar còdic]Actualment en el cim del tossal Túscolo es troba un altar i una creu de ferro de 19 metros d'altura. En l'altar es troba una llosa de marbre en la següent inscripció en llatí:
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gregorovius, Ferdinand, Rome in the Middle Ages Vol. IV Part 1, 1905.
- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- Castell Ramírez, Elena, Tusculum I. Humanistes, anticuarios i arqueòlecs despuix dels passos de Cicerón, Roma, L´Erma vaig donar Bretschneider, 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tusculum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.